divendres, 20 de febrer de 2009

Un cop més sense Internet

El Departament d'Educació parla constantment de promocionar la utilització de les noves tecnologies a l'escola, però tampoc ho posa fàcil. És cert que les escoles gaudim de bones dotacions i que al llarg dels anys l'oferta de formació al respecte ha estat molt considerable i realment qui no està format i no les fa servir és simplement perquè no vol o perquè no les considera necessàries. Tinc clar que la utilització de les mateixes té molt a veure amb les ganes de cadascú i amb una dedicació de temps important. Però a vegades es perden les ganes.

A l'escola hi pot haver pel cap baix un centenar d'ordinadors. Fa temps que tenim un virus que es passeja d'ordinador a ordinador amb tota impunitat i és va reproduint i multiplicant a través dels pen-drives una de les millors eines per la propagació d'aquests mals. Els ordinadors el detecten però no aconsegueixen fer-ne net del tot, ja que torna a aparèixer. Amb tant de temps entre nosaltres, ja hem aprés a conviure amb ell. No sembla que ocasioni mals irreparables, no hem perdut informació i els ordinadors continuen funcionant. Hem cercat ajuda al Departament, però de moment el que tenim són unes instruccions molt complicades, tan sols aptes per experts, de com podem netejar primer els ordinadors i després els pen-drives. Si hem de fer-ho a tots els ordinadors de l'escola no sé pas quan de temps necessitaríem i a més se suposa que els mestres hem de continuar fent classe, no ? No seria millor que enviessin un tècnic a fer-ho ? No és aquesta la seva feina ? O potser els centres ens hem de pagar de la nostra butxaca un tècnic que ho faci ?

Però no és aquest l'únic problema tecnològic d'aquests darrers dies. Per segona vegada amb poc més d'un mes l'escola s'ha quedat sense connexió Internet per uns dies. I no tan sols això, ja que també teníem problemes de connexió amb la xarxa interna. La primera vegada van estar tres dies, ara ha estat dia i mig. De moment hem recuperat la connexió per cable, però la inalàmbrica no funciona tal com vaig poder comprovar el dimecres a la tarda quan en una classe ja teníem preparats tots els portàtils per treballar amb els alumnes i varem tenir que canviar de tasca per manca de connexió.

Avui en dia per una escola no tenir connexió suposa molts problemes. Infinitat de gestions administratives es realitzen per aquesta via. Alguns e-mails urgents no poden ser enviats, i tampoc són rebuts. I si a l'escola s'ha fet una forta aposta per la utilització de les TIC en les diferents àrees i crèiem en la seva integració en el currículum les activitats a realitzar tal com hem fet nosaltres també en reben conseqüències importants les activitats lectives que cal deixar per un altre dia.

Sort que els mestres ja acostumem a tenir un plan B, o simplement utilitzem la nostra capacitat d'improvisació, per quan has planificat utilitzar les TIC i per alguna raó això no és possible, però quan això és una sessió darrera l'altre és clar que el correcte funcionament de las classes queda tocat.

Realment estaria bé poder tenir un servei més ràpid per la solució de tots aquests contratemps tecnològics que no ajuden gens a la integració curricular de les TIC en les diferents àrees i que es converteixen en un bon argument pels mestres reticents aquestes eines i a més ens fan perdre molt de temps que podríem utilitzar en altres tasques.


dilluns, 16 de febrer de 2009

No saben seure

Serà l'edat o serà que les generacions canvien ? Aquest any no paro de recriminar als alumnes que estan mal asseguts. És una constant. Potser abans no m'hi fixava tant. No ho sé, però ara és un continuu.

El professorat ja sabem que no disposem del millor mobiliari del món per evitar les males postures dels alumnes, però és important ja que han de passar moltes hores asseguts a les aules al llarg del dia que ho facin de la millor manera possible, per minimitzar en el possible les desviacions de columna que el estar mal assegut pot provocar amb el temps.

Però a l'aula hi ha ben pocs alumnes que mantingui una postura adient.

Entre els que no seuen bé en trobem de diferents tipus:
  1. Els alumnes que sempre col·loquen una cama sota l'altra
  2. Els que es posen de genolls o amb les cames creuades a la cadira, com si fossin un indi. Aquests acostumen a ser alumnes petits.
  3. Els que sembla que estiguin al sofà de casa, amb el cos el més estirat i horitzontal possible, cercadors constant de la màxima comoditat.
  4. Els que posen el cos massa endavant i molt a prop de la taula, sense recolzar l'esquena en els respatller de la cadira.
  5. Els que inclinen la cadira enrere tot aixecant les potes del davant sense que toquin al terra. A vagades s'inclinen tant que pot resultar perillós ja que poden caure d'esquena.
Quan el professor fa el discurs de la importància de seure bé veus que aviat la majoria es recol·loca. La teoria la saben però la seva pràctica quotidiana és deficitària.
 
Alguns a base d'insistir cada cop passen més temps asseguts en una postura correcta, però d'altres no hi ha manera.

El més probable és que passar tantes hores en aquestes postures tan incorrectes s'acabi pagant de gran amb mals d'esquena.Què hi podem fer ? A tots us passa el mateix en les vostres aules ? Algú ha trobat algun remei ?




dissabte, 7 de febrer de 2009

El Conseller una altra vegada

Poc ha durat la tranquil·litat. Aquesta setmana el Conseller ha tornat a esvalotar el galliner amb la seva proposta de canvi del calendari escolar. Com sempre una proposta poc meditada i sense consultar i consensuar amb ningú. Aquest home està de gust al mig de la polèmica.

Personalment m'és igual un calendari o un altre. Però treure una setmana de classe del mes de febrer per tal de començar una setmana abans el mes de setembre no crec que solucioni cap dels problemes dels que suposa l'actual calendari. Si és necessari reformar-lo cal fer-ho amb cap i peus, i segurament cal un planteig més radical

S'ha de reconèixer que el calendari escolar que fa molts i molts anys que no ha sofert variacions necessita d'una profunda reforma. Ara bé la proposta del Conseller no deixa de ser un simple retoc.

El tema del canvi en el calendari escolar era una qüestió ja anunciada a l'inici del curs en el que com mai s'havien omplert els mitjans d'escrits parlant amb indignació dels tres mesos de vacances de l'alumnat.

Estem encaparrats en comparar-nos en tot amb Europa i allunyar-nos dels nostres veïns mediterranis històrics (Portugal, Itàlia, i Grècia). Però per sort al nostre país gaudim d'un clima completament diferent a la resta d'Europa i això també s'ha de tenir en compte en els canvis que es vulguin introduir. No és el mateix donar classe en les aules europees en els mesos estiuencs que en les aules catalanes. Si es vol fer així caldrà plantejar uns canvis profunds en els edificis escolars i això costa diners. Cada cop a més llocs de treball hi ha aire condicionat, i en canvi sembla que estem disposats que els nostres petits passin sis hores diàries a temperatures per sobre dels 30 graus.

A punt d'iniciar la discussió parlamentària de la LEC que és on cal centrar tots els esforços, no crec que ara sigui el moment més oportú per encetar aquest polèmic debat sobre l'horari.

Si volem posar l'interès de l'alumne al mig de la polèmica i cercar quin seria el millor calendari i horari possible, el canvi hauria de ser molt més profund i anar més enllà d'aquesta maragallada. L'aprenentatge en aquestes edats s'assoleix per un treball continuat. Segurament fora millor pensar en més dies de classe al llarg de l'any però amb menys hores diàries de classe. Potser quatre hores diàries foren suficients i amb petits períodes de descans. Alguns pedagogs parlen de 45 dies de classe i una setmana de descans com a periodicitat treball-descans ideal per l'òptim rendiment de l'alumnat. Això és clar que tampoc ajuda a la famosa conciliació laboral familiar que a vegades crec que es posa per sobre dels interessos de l'aprenentatge de l'alumne. Però què és el que realment volem?


 



Canvi de plataforma i una mica d'història

A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu...