dilluns, 24 de març de 2014

Casa-habitació 3,52

Al rebre la meva primera nòmina com a mestre de l'escola pública (1986) em va sorprendre molt el concepte de gratificació per casa-habitació. Vaig preguntar. Això ho cobràvem els mestres que no gaudíem d'un habitatge de mestre. Moltes escoles tenien un edifici al costat o a prop on hi vivien sense pagar res alguns mestres. Els que no hi vivíem cobràvem 585 ptes. com podeu comprovar en alguna nòmina de la època.

Cobrar aquesta quantitat en aquell temps ja servia de ben poc, per no dir per res, si amb això es pretenia llogar algun lloc per viure. Han passat els anys i aquest concepte segueix apareixen a les nostre nòmines. Ara en lloc de pessetes són euros (3,52), però la quantitat és la mateixa.

No entenc aquesta persistència al llarg del temps i molt menys l'actualitat. Des de ja fa uns quants anys que no existeixen (al menys que jo sàpiga) els habitatges de mestres. Per què es manté aquest ridícul concepte en la nòmina ? Només ho rebem els mestres o també ho reben altres tipus de funcionaris ? Crec que seria l'hora de plantejar-se la seva desaparició. És una resta del passat remot que ja seria hora que canviï.


 

dimecres, 12 de març de 2014

Tres tòpics

Com a tot arreu les escoles estan plenes de tòpics i de converses que es repeteixen una vegada i un altre:

1.- No tenim temps: és una constant escoltar dir als mestres que ens falta temps. En certa manera ho podem considerar cert. La feina de mestre requereix de molt de temps i sempre tens la sensació de no poder arribar a tot. Aquesta sensació és més aguda en els inicis quan encara et manca experiència. Però amb posterioritat el que cal es relativitzar-ho: disposem d'un temps de dedicació diari i setmanal i el que hem de fer és prioritzar les nostres tasques en el ben entès que sempre ens deixarem feines al tinter que no podrem abordar. Simplement ens hem d'organitzar i procurar que res del que considerem important resti per fer.

2.- Papers i més papers que no serveixen per res. Als mestres no ens agrada omplir papers sota l'argument que no tenen cap utilitat i que considerem que són tan sols una tasca burocràtica que ens pren temps del nostre objectiu cabdal que és l'atenció dels alumnes. Per altra banda, tenim molta facilitat de caure en la trampa d'elaborar papers que ens poden ser útils i deixar-los abandonats de forma immediata al fons d'un calaix. De ben segur que si volem, els papers ens podem ser d'utilitat. Són un bon moment per reflexionar sobre la nostra feina i trobar noves formes per a millorar-la en la mesura del possible. Ara bé si els elaborem de pressa i corrents sense pensar, seran del tot inútils i no tindran cap sentit.

3.- El nivell dels alumnes baixa en cada promoció. Aquesta és una cantarella que s'escolta a la sala de mestres així com en moltes converses informals entre educadors. Fins i tot sorgeix de tarda en tarda en els mitjans de comunicació. L'altre dia tot parlant amb un company a l'hora de l'esbarjo em va dir que aquesta ja era una frase que deia Plató en el segle V abans de Crist sobre els seus deixebles.  Si realment fora certa aquesta afirmació podríem pensar que l'especie humana en lloc d'evolucionar el que està és en regressió. La realitat és que els temps canvien i els alumnes també i que cada promoció és diferent. Quan afirmem que els nivells baixen no ho fem amb les dades a la mà, sinó que simplement ens basem en impressions personals del moment. Hem de pensar que si fora així ens estaríem tirant pedres sobre el nostre propi terrat, ja que voldria dir que la nostra experiència serveix de ben poc i que en realitat cada any ho fem pitjor.

Aquests tres tòpics són tres simples exemples. Hi ha molts més temes que fàcilment s'acaben convertint en un tòpic en la nostra feina. Ara bé això no tan sols passa entres mestres sinó que també passa en altres àmbits laborals.

Imatge manllevada del bloc de Carmelo Urso: tiempo presente

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...