dimarts, 28 de desembre de 2010

No ens accepten com som

Ja fa temps que a Catalunya ens toca suportar a l'Estat Espanyol imposant els seus criteris en el nostre territori. Malgrat parlar d'autonomia en tenim ben poca. Només podem decidir sobre el que ens deixen. Quan quelcom del que fem no els agrada només han de posar en marxa els seus múltiples tribunals.

A l'estiu el Constitucional ens va regalar unes bones vacances, i ara ha estat el Suprem, tot coincidint amb la grossa de Nadal. Està clar que estem en un règim de llibertat vigilada.

Com a resposta a tres recursos de pares d'alumnes que volen que els seus fills estudiïn en castellà i també volen rebre en castellà les comunicacions del centre escolar el Suprem declara "el dret a que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular, juntament amb el català... i el dret a que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació, tant oral com escrita, que li siguin remeses pel centre siguin també en castellà".

De ben segur que el millor és l'aprenentatge a l'escola en la pròpia llengua materna, però en una nació on conviuen dues llengües això és molt difícil d'articular si no es vol crear una doble xarxa escolar amb les conseqüències que aquesta decisió podria comportar. Per tant la decisió d'escolaritzar als alumnes en una situació d'immersió en la llengua més feble ha estat un encert força demostrat amb les comparatives de resultats en proves de comprensió efectuades en les diferents comunitats, tot tenint en compte que aquests anàlisi sempre poden ser subjectes a manipulació interessada.

Però el que si que és un fet, és que fruït d'aquest procés d'immersió lingüística a les escoles tothom entén i parla el castellà i tothom entén i parla, si vol, el català.

És cert que als centres educatius el català és la llengua vehicular oficial, però en molts d'ells la realitat és que el català és emprat per la majoria de mestres, no tots, a l'hora de fer les classes, però que molts alumnes entre ells parlen sempre en castellà. I això no tan sols és així a les hores d'esbarjo, sinó que també, passa sovint dins les mateixes classes de català. I també en moltes de les reunions dels mestres el castellà s'acaba convertint en moltes ocasions en la llengua majoritària, per no dir vehicular. No cal que pateixin els senyors del Suprem, ni els de “Ciudadanos”, ni els de PP, ja que un estudi sobre el tema demostraria fàcilment que a les escoles la utilització del castellà malgrat no ser oficial està al 50% respecte al català. Aquesta és la realitat, ningú es perseguit per parlar en català.

La família de Sabadell que ha guanyat aquest recurs és de la barriada de Can Puiggener, una barriada de població castellanoparlant i en la que vaig treballar a la dècada dels 80, en una escola pública on tot alumnat parlava castellà a tort i a dret, i segurament encara deu ser així. Però la seva filla va a una escola concertada del centre, una escola que al menys quan jo era adolescent era considerada una “escola de pijas”. Segur que ha escollit aquest centre pensant en oferir una millor educació a la seva filla, per tant, quin problema té què aquesta educació sigui en català ?

A l'escola la llengua vehicular oficial és el català però encara hi ha molts àmbits en els que el castellà és la llengua preferent i a vegades gairebé única: cinema, justícia, .... Per mostra un parell de botons, ahir vaig sortir a donar un tomb pel barri, en cap de les converses que vaig escoltar ningú parlava en català, aquesta tarda aniré al cinema, si vull anar al cinema en català, només podré escollir entre dos pel·lícules.

Cada cop és més clar que des d'Espanya ni ens entenen, ni ens volen entendre. Ara ho veig no ens poden entendre ja que parlem i escrivim en català. Això no és pas el final, hi haurà més sentències. Fins quan aguantarem ?

 

 
Ens vigilen atentament, no ho dubteu.

 

 

A la xarxa també es pot llegir:

 

Això és un cop d'Estat

A més sentència, més fermesa

La sentència

Els catalans (anomenats “nous”)
de Veu Pròpia defensen la immersió lingüística

La Nova Planta transgènica

Què cal saber, de Catalunya i de la
resta?

 

diumenge, 26 de desembre de 2010

A voltes amb l'informe PISA

Fa uns anys quan es van fer públics els resultats de l'informe PISA es va crear un estat d'alarma sobre el nostre sistema educatiu. Ara en canvi s'ha creat un estat de satisfacció. Segurament ni en un cas ni en altre hi havia per tant.

És cert que l'informe PISA és un informe que genera molts interrogants en la forma que està fet, però ja que el tenim, el millor que podem fer és utilitzar-lo en allò que ens pot ser útil.

Es bo comptar amb avaluacions externes al sistema i que aquestes siguin útils per posar-lo en qüestió i cercar metodologies de millora, però tampoc cal sacralitzar aquests resultats, ja que en tres anys tampoc ha donat temps per fer tantes meravelles que puguin justificar aquests canvis que per altra banda tampoc han estat tan espectaculars.

Ens hem de posar contents i ser optimistes, sobre tot, pensant que als nostres centres educatius hi ha una bona colla de professionals que treballem molt i que procurem treure el millor dels nostres alumnes per tal que siguin capaços d'arribar al màxim de les seves potencialitats.

Assolir una bona capacitat en comprensió lectora és un dels aspectes més cabdals en l'aprenentatge dels joves, ja que exerceix una gran influència en el seu progrés en la major part de les àrees educatius, així com, en la comprensió del món que l'envolta i en la seva vida quotidiana futura.

A la nostra escola és un aspecte que ens preocupa, o potser he de dir millor que ens ocupa, i que en les reunions periòdiques de l'equip docent en parlem i posem sobre la taula els resultats i les nostres observacions a l'aula cercant estratègies i propostes d'activitats que ajudin als nostre alumnat a millorar-la.

Però les diferències de resultats segons l'origen de l'alumnat, així com en els baixos nivells en els alumnes repetidors és una data preocupant de l'informe PISA, així com en el dia a dia en les aules. Els alumnes de bon nivell moltes vegades progressen sols i no ens preocupen massa, però aquests altres s'estanquen i necessiten d'esforços addicionals i els retalls econòmics i de recursos deguts, en part, a la crisi econòmica, no ajudaran a superar aquestes diferències.

Una de les accions prioritàries del nou govern segons va afirmar Artur Mas en el seu discurs d'investidura i també al llarg de la campanya és reduir la xifra de fracàs escolar, però en cap moment ha explicat com. Esperarem a veure si ho explica aviat.

 

Podeu trobar a la xarxa més apunts sobre els resultats PISA 2009:

 

Els per quès de l'informe PISA

Informe PISA

Millorem, però això només és el
principi

PISA 2009: res de nou

La torre esbiaixada de PISA

Els resultats de l'informe PISA 2009

PISA: Oscil·lacions, sí; tendències
clares, no

dimecres, 17 de novembre de 2010

Ara si, ara no, ara si, ara no, ...

Aquest és el curs del nou calendari escolar que com a grans novetats inclou:

1.- Inici una setmana abans

2.- La anomenada setmana blanca al mig del segon trimestre

3.- La supressió de la jornada continuada.

Els dos primers punts no es veuen massa clars a les escoles, però el que realment molesta és la supressió de la jornada continuada que provoca que un bon nombre de centres educatius prenguin la decisió de no organitzar sortides pedagògiques i colònies amb diferents matisos segons cada Claustre.

És una decisió difícil però són molts els centres que la tiren endavant. I ara als dos mesos de l'inici del curs el Departament en unes declaracions a la premsa, i sense informar oficialment als centres, com ja acostuma sent habitual, torna on estava i els centres podrem demanar de nou de la jornada intensiva.

A les escoles s'havien elaborat els plans anuals, programacions i pressupost amb la nova realitat i ara ens tocara refer-ho tot amb el curs començat. No tenim tota la informació del que se'ns demanarà per poder sol·licitar la jornada continuada però si és cert el que s'explica a la premsa haurem de córrer a refer tota la planificació de sortides, trucar i concretar dates a diferents llocs, explicar-ho a les famílies, ... Ja se sap fent i desfent aprenent l'aprenent.

Tot plegat és un desgavell. Qui ens pot assegurar que d'aquí uns mesos no es tornarà a canviar la decisió ? Quantes hores s'han perdut a les escoles darrera d'aquest tema ? Reunions de cicle, de claustre i de consell escolar. I ara hi haurem de tornar. Potser ja n'hi a prou de tants canvis i improvisacions. Només demanem al Departament que ens deixi treballar tranquils i no afegeix més dificultat a la nostra feina.

Darrerament quan encara no s'ha paït un canvi, ja en tenim un altre al damunt. Qui serà el proper ?

 

 

 

diumenge, 26 de setembre de 2010

Simplement ens prenen el pèl

Anunci de la Vicepresidenta Segona del Govern de l'Estat Espanyol i responsable d'economia Elena Salgado que apujaran els impostos un 1 o un 2 % a les rentes més altres, i al mateix temps, explica que això suposarà 300 € anuals a aquests contribuents, 25 € al mes, a partir del 2011.

En canvi als funcionaris ens van retallar els nostres sous en un 5% i ja fa uns mesos que estem patint aquesta retallada que en el meu cas ha suposat uns 100 € al mes i tornar al nivell de sou que tenia el 2007.

A més continuen amb la congelació de les pensions, menys les més baixes que apujaran un irrisori 1%. I d'aquí uns dies ens apujaran la llum que ja van apujar a principis d'any.

Simplement tot plegat és una presa de pèl.


 

dimecres, 22 de setembre de 2010

Començar el 7 ha estat possible

Queden lluny aquells cursos en els que tradicionalment començàvem el 15 de setembre i a més ho fèiem amb una setmana de treball de jornada continuada. El primer que vam perdre va ser la jornada continuada de setembre i ens van anar reduint la jornada continuada de juny a la mínima expressió. Després es va avançar l'inici de curs al 12 i aquest any ja hem començat el 7 de setembre.

Això ha reduït els dies de preparació prèvia per l'inici de curs. Quan començaven el 15 en teníem 9 o 10, després van ser 6 o 7 i aquest curs en el nostre cas han estat tan sols 3 dies, degut a la Festa Major del poble. Amb els anys hem passat d'una tornada a la feina progressiva a posar-nos a treballar a ple ritme d'una forma sobtada.

Començar el 7 de setembre ha estat possible però realment els dies de preparació han estat una mica justos per un bon inici. Vam iniciar les classes, malgrat el treball avançat a finals de juny i principis de juliol, amb la sensació de tenir moltes tasques encara per resoldre del tot,

De fet aquests tres dies aprofitats al màxim han donat per posar apunt els diferents espais i fer algunes reunions per arribar als acords mínims però tenim la sensació de tenir temes pendents que esperen resolució. Esperem que aquesta sensació no ens acompanyi massa temps. De fet ara ja estem treballant a ple ritme, però aquesta sensació encara persisteix.

Aquest inici ràpid no ha estat massa problema pels que ja portem molts anys a l'ensenyament, i encara menys si també portem força anys al mateix centre, però en canvi ha estat feixuc pel personal nou que acaba d'arribar a l'escola i encara desconeix totes les dinàmiques del seu funcionament i encara més si aquest personal té poca experiència en educació. Per ells no ha estat tan fàcil i una mica més de temps és útil per entrar en el complex engranatge de funcionament particular de cada centre. Tres dies i en alguns casos dos, per retards en el nomenament són molt pocs per assimilar totes les informacions sobre el funcionament del nou centre on et tocarà treballar tot un curs.

 

 

dissabte, 3 de juliol de 2010

El mes de juliol a l'escola.

Els darrers dies de juny a l'escola quan els alumnes han iniciat el seu període de vacances restem a l'escola els mestres. És temps per valoracions i balanços, i per començar a preparar el proper curs que iniciarem el mes de setembre. Però també es temps de neteja i de posar ordre en tot el que s'ha acumulat al llarg dels intensos 10 mesos que ha durat el curs.

Normalment no aconsegueixo acabar aquesta neteja i els primers dies de juliol encara vaig alguns matins per l'escola.

Cada  any és igual, a mesura que s'apropa el final de curs el desordre va envaint tots els racons de l'aula i ara és el moment de treure tot el que hi ha dins de cada calaix i de cada armari, triar el que cal seguir guardant i llençar tot el que ja no serà útil. És la rutina necessària de cada final de curs.

Amb la classe buida d'alumnes i de crits i sorolls és el temps d'agafar un altre ritme. Ha desaparegut la pressa i el ritme frenètic, i hi ha temps, per anar recol·locant tot el que s'acumula al llarg del temps en un aula i prendre decisions sobre què fer amb algun material obsolet que fa temps ocupa un espai i ningú ja fa servir. Llibres de texts vells, fotocòpies d'activitats diverses que en algun moment es guarden per si poden fer servei, però que passats els anys no tenen ja cap sentit, papers i més papers.

A l'aula d'anglès encara hi ha un munt de cintes de cassets, en un altre temps útils, però que en l'època de les noves tecnologies ja han passat a millor vida. Probablement fa 3 o 4 anys que no en faig servir cap. Anirem al Punt Blau a llençar-les. I una altra andròmina que ocupa una part important d'un armari és un laboratori d'idiomes que en algun moment, el Departament va donar al centre per la realització d'un projecte. Qui no recorda aquests laboratoris ? Jo mateix els havia utilitzat com alumne, però amb tot el temps que porto a l'escola, ara fa 7 anys, només l'he vist muntat una vegada i no vam aconseguir fer-lo funcionar. Ara hem de pensar que en podem fer. Sap greu, però si no trobem cap altra solució el més probable és que també acabi en el Punt Blau. 

Encara tinc tot de coses pel mig i encara necessitaré alguns dies més per acabar d'endreçar-ho. Possiblement arribarà un dia de la propera setmana en que diré prou, malgrat que encara podria continuar anant a l'escola a fer una feina a la que mai es veu el final i començaré les meves vacances.

diumenge, 27 de juny de 2010

A voltes amb els resultats de les competències bàsiques

Els resultats generals de les proves de competències bàsiques de 6è no han estat massa bons per segon any consecutiu. Partint d'aquests resultats i hem de cercar estratègies que ens permetin millorar. Cal analitzar amb cura on tenim el problema i cercar-hi remei.

Els agents implicats en l'educació són molts: la família, l'escola com a institució i organització, el mestre o grup de mestres, el sistema educatiu, la societat, les lleis i normes i el propi alumne. En quin grau i com incideix cada un dels factors en els resultats de les competències bàsiques de cada un dels alumnes de 6è és difícil de saber i d'esbrinar.

L'alumne arriba a l'escola amb una trajectòria personal i intransferible. És el que fa un temps ençà que s'anomena motxilla. Al llarg dels 9 anys que es passa a l'escola passa per les mans de nombrosos mestres curs rere curs. El grup de companys que l'acompanya al llarg d'aquest camí també exerceix la seva influència, així com la família des de casa amb el seguiment i la col·laboració en les tasques i objectius escolars. Al llarg de tots aquests anys els mestres fan entrevistes amb els pares i parlen d'aquest alumne i del que cal fer per ajudar-lo, els mestres fan reunions i reunions per parlar-ne, tant de l'alumne com d'aspectes més metodològics sobre el que fan, o faran,i com ho faran. És molt probable que al llarg d'aquests anys com a mínim a l'alumne li toqui viure un canvi de normativa educativa. Són ben pocs el que se n'escapen.

És ben cert que dels alumnes que més es parla amb les famílies i en les reunions de mestres són els alumnes que més preocupen, primer pels problemes conductuals que presenten i després quan aquests alumnes no aprenen.
 
És molt probable que si aquest alumne no aprèn es demani ajut al professional de l'EAP corresponent o a a un altre professional de la psicologia o o de la pedagogia extern al propi centre. I malgrat esmerçar-hi tantes hores i esforços poques vegades es produeix el canvi suficient que fa passar a aquest alumne al grup que assoleix les competències bàsiques. En molts casos, encara que no sempre, l'alumne millora i assoleix millors resultats, aprèn, però no el suficient per superar les competències bàsiques. L'escola ha aconseguit que aquest alumne progressi en els seus coneixements, però en canvi, aquest seguirà figurant entre el tan per cent d'alumnes que no ha arribat al que es consideren els mínims. És això un fracàs ?

cap de creus

diumenge, 20 de juny de 2010

De nou les competències bàsiques

Es repeteixen els mals resultats en les proves de competències bàsiques d'enguany. De fet mirant la fredor dels números aquestes han estat pitjor. Ja sé que el propi Departament ha dit que les proves de Llengua Catalana i Castellana eren una mica més difícils. Però, està clar que no són uns resultats per tirar coets.

Tampoc es pot dir que siguin una sorpresa per a ningú fa anys que aquestes són les xifres que surten a tots els estudis. És un tema que fa anys que preocupa, però que no s'acaba de resoldre.

Recordo a poc de començar a donar classes allà pels anys 80 un llibre del professor Bernabé Tierno amb el títol de “El fracaso escolar”. Mireu si en fa d'anys que es parla de mateix i no s'ha resolt. En aquell llibre les xifres que sortien també estaven entre el 25 i el 30 %. I encara estem igual. Potser no és possible fer-ho millor.

Hem de pensar que una part dels alumnes que ara tenim a les aules en molts casos són els fills i filles d'aquells alumnes dels anys 80, dels quals entre un 25 o 30 % havia fracassat a l'escola. Tots els estudis que s'han fet en el temps sempre obtenen un resultat clar: el nivell social, econòmic i cultural de les famílies i juga un paper clau.
Quan hom està davant d'una classe sempre es troba amb un petit grup d'alumnes que té uns resultats brillants, un ampli grup que va seguint sense massa dificultat, i un petit grup que segueix amb dificultats i alguns que es despengen i no assoleixen de cap de les maneres els mínims que se suposa que han de saber. Curs rere curs és així, malgrat que hi anys que hi ha grups millors que altres. Realment es pot fer alguna cosa o és simplement així i no hi ha res a fer. ?

Pedrera

diumenge, 25 d’abril de 2010

Sant Jordi a l'escola

Sant Jordi és sempre una festa especial a l'escola. De totes les activitats festives que celebrem és la que més m'agrada i a la que trobo més sentit pedagògic.

Els dies previs recollim els llibres que vendrem el dia de Sant Jordi per la tarda. Els alumnes i també els professors aportem llibres que tenim a casa i que vendrem a preus que van de 1 a 3 €. Posteriorment el total de diners recollits els donarem a una ONG.

Cada cicle posa el preu als seus llibres i prepara la seva parada amb l'ajuda dels alumnes més grans. Un cop tenim les parades a punt van baixant els alumnes i remenen les piles de llibres a la cerca d'allò que més els hi pot interessar. Alguns demanen consell.

Parlem de llibres, d'aquelles històries que les hi agraden i fan volar la seva imaginació. Tots ens emportem a casa algun petit tresor.

Esperem amb aquests petits detalls anar sembrant la llavor del gust per la lectura. S'han donat moltes receptes i consells però encara ningú ha trobat el veritable desllorigador que acaba convertint al futur adult en un entusiasta de la lectura. De ben segur que com en qualsevol conducta complexa hi acaben intervenint moltes variables.

 

 

dijous, 15 d’abril de 2010

Infoxicació

Hi ha qui diu que Internet converteix el nostre pensament en immediat, superficial i simple, en canvi hi ha qui defensa que ens fa més intel·ligents, més ben informats, més actius i col·laboratius. De ben segur que com tot té parts positives i parts negatives.

Abans la preparació de les classes era més lineal, només hi havia una font, el llibre de text, ara tot és més complex, Internet està ple de recursos, de massa recursos que cal seleccionar amb cura. El mateix passa amb l'alumne, abans els seus aprenentatges eren lineals tot estava en el llibre de text i si anem una mica més enrere, i tampoc fa tants anys, en la Enciclopèdia Escolar, l'únic llibre de text que teníem els alumnes. Poques més informacions de la realitat rebien els alumnes. Va aparèixer la televisió i molt més tard, de fet no fa gaire, les cases han estat envaïdes per la pantalla dels ordinadors i altres pantalles de tamany divers. I tenen a l'abast molta més informació que han d'aprendre a destriar.

Abans vivíem una vida poc estimulada, amb pocs focus d'interès, ara estem dins d'un món hiperestimulant amb molts focus d'interès que ens obliguen a escollir. Algú ha definit com infoxicació aquest fenomen de rebre una carga excessiva d'informació que cada cop és més difícil de gestionar de forma intel·ligent. Segurament el primer que cal aprendre és a decidir, a no deixar-nos arrossegar per tots els estímuls que des de tot arreu ens bombardegen a cada moment.

Aquest és un dels grans objectius que té plantejada l'educació a hores d'ara, una nova competència a aprendre cada cop més complexe: ensenyar a cercar, destriar i seleccionar la informació important i saber-la utilitzar-la per aprendre i millorar el nostre coneixement. Aprendre a navegar i sobreviure en aquest mar infinit d'informacions i no ofegar-se no és gens fàcil. Aprendre a ensenyar-ho als nostres alumnes és un dels grans reptes.

 

 

dimecres, 7 d’abril de 2010

Els llibres i les TIC, les TIC i els llibres.

Sempre hem cregut en la importància del llibre com a font del saber i de plaer, però les TIC estant canviant aquest paradigma. Fins no fa massa anys els llibres i les biblioteques eren els grans i únics magatzems on s'acumulava el
saber. Ja no és així.

Els llibres continuen sent importants i malgrat la invasió de les TIC amb tots els seus nous formats continuaran essent una part important del saber. Però també de ben segur que les TIC comporten un canvi en la nostra forma de pensar i de treballar.

El paper i el bolígraf ja fa temps que l'estem arraconant. Ben poc els fem servir. Amb poc temps han deixat de ser les eines més utilitzades. Els llibres encara estan a sobre de la meva taula de treball i també formen part dels meus moments de lleure. Però la taula de treball ha passat a estar presidida per la pantalla de l'ordinador i el teclat. Aquests s'han convertit en l'element més important en la preparació i també en la realització de les classes.

Un dels objectius de l'educació és que els alumnes trobin plaer en la lectura silenciosa en un racó de casa on puguin viure aventures plenes d'imaginació, i on també siguin capaços de trobar i descobrir nous coneixements, però cada cop més aquests coneixements i aquestes aventures les troben a la xarxa i per tant a les pantalles.

El model del llibre com a eina del coneixement està desapareixent i d'alguna manera els que hem crescut passant fulls de papers a la recerca d'emocions ens angoixem, ja que aquest és el nostre món i pensem que en les pantalles no es podrà trobar el mateix.

No ens enganyem aquests canvis són irreversibles i no hi podem pas anar en contra. Quan els alumnes quan han de fer una cerca ja no van a la enciclopèdia, ni al diccionari de paper, ni a la biblioteca, van directament de cap al teclat i a la pantalla, al google i a la wikipedia. Però no tan sols ells, nosaltres també ho fem. O encara feu servir la enciclopèdia per buscar informació de quelcom ?

Hi ha qui pensa que Internet és una font d'informació en la que no podem confiar, però també s'ha de dir que tampoc podem pas confiar en tots els llibres ni en els diaris. De fet, sempre podem tenir dubtes que el que llegim sigui cert. De la mateixa manera que podem dubtar de que el que trobem a la xarxa o sigui.

Ens cal educar tant la utilització del llibre com en la utilització de les pantalles. Son materials complementaris i ambdós molt útils per ajudar-nos a adquirir coneixements i desenvolupar totes les nostres habilitats i competències com a persones.

 

 
El Bages des de les Roques de la Coca

 

divendres, 12 de febrer de 2010

Fred, fred i fred

És una sortida amb alumnes que he fet sovint i que m'agrada. Amb diferents variants l'he fet gairebé en totes les escoles per les que he passat. Des de que estic en aquesta escola la fem cada dos anys amb tots els alumnes de Cicle Superior pel Dijous Gras alternant amb una sortida pels torrents de Ribatallada i Gotelles.

És una forma d'apropar als alumnes al coneixement del seu entorn més immediat, a la muntanya i a l'excursionisme. I al mateix temps coneixen un cim emblemàtic de la Serralada Prelitoral, i sobre tot, per tots els que vivim al Vallès Occidental. De fet podem contemplar Sant Llorenç del Munt cada dia des de l'escola tant des d'algunes classes com des del pati. Tot un luxe, al mig de la ciutat.

L'autocar ens porta fins el Coll d'Estenalles i des d'allà fem el recorregut clàssic: Montcau, Coll d'Eres, els Òbits, Sant Llorenç del Munt, Can Pobla i Restaurant Cavall Bernat on ens recull de nou l'autocar.

Abans de la sortida en parlem a classe, ho expliquem i fan uns exercicis en un dossier que han de completar al llarg de la sortida i uns dies després a la classe de nou.

Excepte una vegada (1987) que ens va nevar de forma intensa a dalt de Sant Llorenç del Munt, i vam tenir que cercar refugi a Santa Agnès, ja que en aquell temps el restaurant no obria en dies laborables, mai havia passat tant de fred com avui. Tot estava molt glaçat i calia anar amb molt de compte en alguns trossos de camí.

 

 

 

Al pati del Monestir de Sant Llorenç del Munt, el termòmetre marcava 0 graus, ni fred, ni calor. Però si això hi afegim el fort vent en alguns moments, la temperatura de sensació havia de ser molt més baixa.

De fet hem renunciat a pujar al Montcau i ens hem aturat el temps just per menjar. No ens hem aturat a completar alguns dels exercicis que havien de fer del dossier. I en la baixada cap a l'autocar no hem passat tampoc per Can Pobla per arribar abans a l'autocar.

Ha estat una llàstima, ja que per alguns que ja de per si els hi agrada poc caminar i anar a la muntanya, no ha estat una experiència massa agradable i el més probable és que no ho pensin repetir. També és cert un grup molt nombrós ho ha gaudit molt i no ha parat de jugar amb el gel que anàvem trobant pel camí.

 

dimarts, 19 de gener de 2010

Desaparició

Acaben les classes. Passo pel davant de la porta de l'aula d'anglès. Al respatller d'una cadira hi ha una americana davant un portàtil i uns fulls i un bolígraf. Però, i ell ? on és? L'aula està buida. Portava tot el dia allà sol barallant-se amb el que nosaltres col·loquialment anomenen “la nevera”, el rack on hi ha totes les connexions i tots els cables de les modernes tecnologies de l'escola. Fa por contemplar el reguitzell de cables recaragolats que té en el seu interior

Tot el dia la nevera ha estat oberta de bat a bat, amb tots els seus cables per allà i el senyor tractant de posar ordre, però al final no se n'ha sortit. No hi és! ha desaparegut!. Ha estat adduït per la màquina. La màquina ha vençut, ha pogut amb ell!

Ja ho diuen tanta tecnologia no pot ser bona. Tot el dia, sol davant el perill amb un portàtil com única arma, i amb un munt de cables indesxifrables.

 

 

 

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...