diumenge, 12 de novembre de 2006

La vostra gran oportunitat!

¡Quantes vegades no m’he tingut que sentir que els mestres vivim molt bé, amb un horari envejable i moltes vacances! ¡A més els que treballem a l’ensenyament públic i som funcionaris tenim, sense grans preocupacions, feina assegurada per tota la nostra vida! Al principi quan escoltava aquests comentaris m’enfadava, però ara ja fa temps que sempre acostumo a respondre que és veritat i que a més és una feina que m’agrada. Però també els hi pregunto per què no es fan mestres ?

A tots aquells que envegeu d’una manera o una altra les nostres condicions de treball, us ha arribat la vostra gran oportunitat. El Departament convocarà 6140 places d’oposicions, 4470 de mestres de primària i 1670 de professors de secundària. A més a més també estan previstes un munt de places pels propers cursos 4991 pel 2008, 5075 pel 2009 i 1056 pel 2010.

I tot gràcies a la implantació de la famosa sisena hora, al gran volum de jubilacions que es preveuen en els propers cursos i al lloable esforç que vol fer el Departament per reduir la proporció de mestres interins a les escoles i instituts.

Doncs ja sabeu si no teniu la titulació per accedir, només cal posar-se a estudiar, primer per adquirir-la i després presentar-se a oposicions i si teniu la titulació, ja podeu començar estudiar que oportunitats com aquesta no se’n presenten moltes a la vida.


dimecres, 8 de novembre de 2006

A contracorrent

Un altre cop es torna a parlar dels mestres, i com sempre per res de bo. Darrerament no parem de ser portada dels mitjans de comunicació. Al final serem més famosos que alguns polítics.

La darrera vegada en plena campanya electoral el Periòdico va publicar en portada una carta d’un mestre amb una visió molt negativa de la realitat docent del nostre país. Ara mig miler de mestres es manifesten en contra de les agressions que darrerament està patint el col·lectiu, i demandant alguna actuació per part de la Administració, i un canvi d'actitud d'algunes famílies.

Estic convençut que, per sort, la situació de violència a les aules no es generalitzada. El que si és cert que està augmentant la conflictivitat, segurament fruit d’un ambient social crispat i accelerat. Cal una reflexió de tots en la recerca de quins han de ser els camins que han de permetre redreçar aquesta situació i evitar que vagi a més, així com, formes d’actuació per quan el conflicte ja s’ha donat. Davant d’un problema la millor solució sempre està en afrontar-lo. Deixar-ho passar o esperar un altre moment, moltes vegades simplement el que provoca és un agreujament de la situació. A ningú li agraden els problemes, però quan apareixen s’han d’afrontar de forma immediata i sense aplaçaments.

És clar que el context social no afavoreix la vida en les aules. Estem vivim en una societat cada cop més violenta, que posa per davant de tot el compliment dels desitjos a qualsevol preu. I això té un perill. Quan no aconsegueixo el que vull seré capaç de fer qualsevol cosa per tenir-ho. Ho vull tot, i ho vull ara, i no vull esperar. Aquesta és una consigna molt perillosa.

No hem d’oblidar que l’escola és un context d’aprenentatge i de socialització, i aprendre a controlar l’agressivitat i els desitjos immediats és quelcom que tots, i sobre tot, els alumnes han d’aprendre. Però si al mateix temps estem rodejats per tot arreu de models que obtenen l’èxit amb la violència que aprendran finalment ?

Fa temps que a l’escola estem nedant a contracorrent i fer esforços constantment inútils esgota. 

Canvi de plataforma i una mica d'història

A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu...