dijous, 10 de desembre de 2015

Del 1981 al 2015

El setembre del 1981 començava a fer de mestre i fins ara. Són un munt anys, de classes i d'alumnes. Era jove i inexpert. Ara ja sóc gran i amb experiència. Al llarg d'aquests anys tot ha canviat i molt.

Vaig començar en una escola concertada religiosa en el que aleshores s'anomenava segona etapa (6è, 7è i 8è d'EGB). A les aules hi havia de 35 a més de 40 alumnes. Eren aules només de nois. L'educació mixta que ja s'estava implantant a l'escola no havia arribat als cursos més alts. Entre d'altres matèries impartia francès. Era la llengua estrangera majoritària. L'anglès tot just arribava a algunes escoles. La llengua vehicular era el castellà. El català feia poc que havia arribat a les aules. Si no em falla la memòria a part del català, també es feien amb català les socials i poca cosa més. L'atenció a la diversitat estava a les beceroles. Bé de fet gairebé ningú en parlava. Les TIC no sabíem el que eren. En els cinc cursos que hi vaig treballar és va construir una sala d'usos múltiples amb televisor per veure alguns vídeos i vam començar a gravar amb una càmera Betamax. Tota una modernitat!

Entre el 1981 i el 2015, he vist passar per les aules un bon nombre de reformes educatives. La més sonada i que va implicar grans canvis organitzatius va estar la LOGSE als anys 90 . Altres reformes han passat sense pena ni glòria. Els mestres estem tan acostumats a les lleis de Reforma Educativa, gairebé una cada quatre anys, que ja no fem cas. També he vist alguns invents de durada efímera: la sisena hora, la setmana blanca, ... Val a dir que al llarg de tots aquests anys també he constatat alguns encerts i alguns canvis conceptuals que han arribat per quedar-se: alumnes amb necessitats educatives especials, competències bàsiques, ...

2015: després de passar per l'escola d'educació especial pública, ja fa més d'una dècada que treballo en la mateixa escola pública. També he vist la seva evolució en aquests més de 10 anys. Les imparables TIC han entrat a les aules, des de fa ja un temps totes amb ordinador i projector i algunes amb PDI. Però encara no les hem acabat d'integrar del tot en el nostre treball diari. Malgrat les retallades, seguim al voltant de 25-26 alumnes a l'aula. El francès i els vídeos pràcticament han desaparegut de les escoles. El català és la llengua vehicular indiscutible, malgrat el ministre Wert i el seu desig d'espanyolitzar-nos. De l'atenció a la diversitat se'n parla i molt. En el camí han canviat els noms i els conceptes: normalització, integració, inclusió. Però, encara resta molt per fer. Com diu el poeta tot està per fer i tot és encara possible.

Com seran les escoles i l'educació d'aquí a 35 anys? 2050!!!!

dilluns, 21 de setembre de 2015

La guia de la meva tasca educativa

"Aprende a leer, aprende a escribir, aprende a contar, aprendre a hablar. Aprende. Es tu única oportunidad de no parecerte a nosotros" però sobre tot "aprende a pensar" li diu l'avia de Nawal Marwan a la seva néta, una dona musulmana que viu en un camp de refugiats en l'obra de teatre Incendis de Wajdi Mouawad.

Està clar, els alumnes han d'aprendre a llegir, escriure, comptar, parlar, però per sobre de tot han d'aprendre a pensar. Pensar és el que els farà persones lliures

Els mestres els hem d'ajudar teixint una bastida que els ajudi a progressar, i amb posterioritat treure la bastida a poc a poc i amb precaució per tal que el coneixement construït s'aguanti dret tot sol, sense ajuda externa.

Però a l'escola no només s'han d'aprendre coneixements. L'altra pilar de l'educació bàsica és l'educació emocional dels alumnes. Ajudar-los a posicionar-se el millor possible en aquest món de les emocions i els sentiments tan complexe. El benestar emocional és cabdal. Si volem que assoleixen aprenentatges, necessitem uns alumnes amb el cap despert i obert a rebre'ls. Si tenen el seu cap ocupat per problemes emocionals que no saben o no poden resoldre poc podran avançar. Cal treballar per tal que es situïn en la posició vital del "jo estic bé, tu estàs bé", la posició que ens permet està bé dins del món.

Un altre pal de paller de tota educació és la individualització de l'aprenentatge en la mesura del possible. No hi cap alumne igual. Dins d'un aula tenim tantes individualitats com alumnes i malgrat les dificultats que suposa cal ser capaç d'atendre les seves diferències. És tot un repte, però un repte engrescador sens dubte.

Un dels eixos vertebradors de tota la nostra tasca educativa és l'avaluació dels alumnes i al mateix temps l'autoavaluació de la nostra pròpia tasca. Ens ha de permetre conèixer els nostres infants i conduir la classe cap endavant, analitzant amb cura on estem i on volem arribar.

En el món que ens ha toca viure no podem deixar de banda les TIC que ens rodegen a tots en la nostra vida quotidiana. Aquestes han de tenir una presència constant a l'aula. Han de formar part de la vida diària a l'aula de la mateixa manera que formen part de la vida diària fora de les aules. No podem utilitzar-les tan sols de forma esporàdiques o com un premi, estem en l'obligació d'integrar-les com una eina més al servei del coneixement i de l'aprenentatge.

I lectura, lectura i lectura, convertir als alumnes en uns bons lectors. La lectura dóna informació i plaer, i ens condueix cap a la reflexió. Ens ajuda a pensar. Hem de convertir-los ens uns viciosos de la lectura.

I finalment hem de tenir en compte que l'aprenentatge és global. Cal integrar els diferents coneixements. No podem parcel·lar els continguts de les diferents matèries, ans el contrari, necessitem donar un tractament de globalitat als continguts de les diferents àrees que han de deixar de viure en uns espais estancs que són del tot artificials.

No sé si ho assoleixo, però al menys m'agradaria intentar que aquestes idees fossin les guies del meu treball educatiu diari a l'aula

DSCN1790(1)

 

dilluns, 14 de setembre de 2015

14.09.15 on tot comença

Primer dia d'escola d'aquest curs superat. És una jornada de presentacions, organitzar els llibres i materials, explicar l'horari i poca cosa més, o al menys això sembla. Però en realitat és molt més.

La primera impressió marca força el que pot ser la marxa del curs: el que es pot fer i el que no es pot fer, i també el meu tarannà i el seu en el moment de treballar, que haurem de modelar al llarg dels dies d'escola que estarem junts.

El grup de tercer del que sóc tutor, no és un grup nou per mi. Ja ens coneixem de primer on era el seu mestre d'anglès. Aquest curs gairebé els impartiré totes les matèries: català, matemàtiques, medi, educació en valors, informàtica, educació física i anglès.

Avui hem començat aquest nou curs que esperem que sigui profitós per a tots i totes i ens permeti assolir grans reptes.

dijous, 10 de setembre de 2015

L'aula agafa forma

Poc a poc l'aula va agafant forma per rebre els alumnes el primer dia:

  • Les taules i les cadires al seu lloc.
  • Els llibres als prestatges
  • Una mica d'ordre en tot el que al llarg del temps s'acumula a les aules
  • Les etiquetes amb els noms dels alumnes.
  • Comprovació del funcionament de l'ordinador i el projector.
  • Cartells amb les informacions bàsiques de funcionament de l'aula: horari, càrrecs, ...
  • Materials necessaris pels primers dies
  • .......

Poc a poc tot està a punt. Avui tocarà fer la darrera revisió abans d'obrir-la el proper dilluns per rebre els alumnes per començar l'aventura d'aquest nou curs que ja tenim aquí.


 

dilluns, 7 de setembre de 2015

En marxa

Ja portem uns dies a l'escola preparant el nou curs, un curs que serà diferent.

Al llarg de tots els anys que porto a l'ensenyament he passat per diferents tasques:

  • Començo en una escola religiosa concertada de tutor a setè d'EGB
  • La meva primera feina a la pública és en una escola de les que ara anomenen d'alta complexitat. Només estic un curs de tutor a sisè, encara d'EGB.
  • Entro en una escola d'Educació Especial i estic un curs de tutor d'un grup de lectoescriptura i 14 cursos de cap d'Estudis i responsable de l'àrea d'educació física.
  • Torno a l'escola ordinària com especialista d'anglès. Els primers 4 cursos estic de tutor a Cicle Superior i després al llarg de 8 cursos faig de coordinador del Cicle Superior i especialista d'anglès en diferents nivells.

Aquest curs que està a punt de començar canvio de nou: sóc tutor de 3er.

Malgrat els anys d'experiència tot serà nou. M'agrada el repte.

dilluns, 22 de juny de 2015

Temps de balanç

De nou els alumnes ja han abandonat l'escola. L'escola resta buida de la seva presència. Un curs més i si no m'he descomptat, ja en són 33! Els alumnes de 6è s'han acomiadat emocionats: en una vida de només 12 anys, 9 anys junts en aquest espai és una part molt i molt important de les seves vides. Ben aviat s'enfrontaran a un nou món i se'ls obriran noves perspectives.

Les aules, els passadissos, els discos durs dels ordinadors acumulen restes del que han estat 10 mesos de treball i aprenentatge. Ara comença el temps per fer memòria i neteja, i a l'hora, pensar en el que després de l'estiu serà el nou curs. Fer neteja i posar ordre en els espais de l'escola és una tasca que m'agrada: remenar papers, materials, llibres i altres andròmines, endreçar-les i llençar el que ja no resulta útil.

Cansat el que es diu cansat no em trobo, però sí que tinc ganes de tancar el curs de manera definitiva i començar a pensar en el següent després d'un temps de descans.

Segur que ho hauríem pogut fer diferent, però ara ja està fet i no podem tornar enrere. Toca fer balanç, analitzar els resultats i les avaluacions, i cercar estratègies que ens permetin millorar la nostra pràctica docent el proper curs, tant individualment com col·lectivament com equip. Soc de mena inconformista i crític amb mi mateix i acostumo a pensar que sempre em resta un marge per canviar. Ho fem el millor possible, però de ben segur que sempre és millorable. La reflexió sobre la nostra tasca educativa ens genera dubtes, i cal aprofitar aquests dubtes i aquestes inseguretats per plantejar canvis en la nostra acció diària a l'aula. De fet a hores d'ara dins del meu cap bullen algunes idees que encara han de prendre forma. De cada curs, de cada grup i cada alumne s'aprèn i es va fent un pòsit que acaba resultant útil en el moment tant de pensar el proper curs, així com per superar algunes de les dificultats del dia a dia escolar.

Com gairebé cada any en aquest temps, sense gairebé haver acabat el curs, ja vaig prenent notes d'algunes idees. No totes serà possible portar-les a l'aula. Cal deixar temps per tal que madurin, valorar-les i sospesar-les i veure si seran possibles. De fet, primer cal tancar el curs i esperar l'assignació de recursos pel proper i saber quines classes i a quins cursos les impartiré. Aquest serà el veritable punt de partida per posar en marxa alguna d'aquestes noves idees.


dimecres, 13 de maig de 2015

Alumnes que dormen amb els seus progenitors

Cada cop és més freqüent que pares o mares d'alumnes de Cicle Superior en els entrevistes que tenen amb els seus tutors manifestin que els seus fills o filles encara dormen amb ells. Es fa difícil d'entendre que a principis del segle XXI ens trobem cada cop amb més casos d'aquests. Sense ànims de fer estadística fàcilment ens podem trobar un parell de famílies per cada grup-classe. I això és tan sols la punta de l'iceberg de les mares que s'atreveixen a comentar aquest fet amb els tutors. I dic mares perquè són les que normalment ho expliquen. Estic segur que sempre hi ha qui no ho explica.

Fa un segle dormir a l'habitació amb els pares era el més normal, ja que moltes famílies vivien en estatges d'una sola habitació. Però des de que l'habitatge ha evolucionat, la situació més normalitzada és disposar d'habitacions pels fills i per tant, aquests ja fa temps que des de ben petits acostumen a dormir sols, o amb algun germà.

Alguna cosa no acaba de funcionar en l'educació dels fills, quan a edats ja pre-adolescents encara els fills o filles dormen amb els pares o les mares. No és una situació de normalitat en la vida actual i de ben segur que genera més problemes que cap altra cosa.

Moltes d'aquestes confessions familiars als tutors es produeixen poc abans de la marxa de colònies, ja que aquests alumnes no hi volen anar. Cada família és una història particular i el seu argumentari per justificar aquesta pràctica de la que a vegades són conscients que haurien de canviar és ben divers. És clar que perjudica l'assoliment de l'autonomia del pre-adolescent i que pot afectar de manera directa el desenvolupament de la seva personalitat.

Tot infant des del moment del naixement, fins a convertir-se en adult amb plena autonomia recorre un camí que l'ha d'anar deslliurant dels lligams físics, mentals i emocionals que té amb els seus pares. Els pares han d'ajudar en aquest camí ja de per si prou difícil, creant entorns de confiança, i facilitant espais on es pugui desenvolupar amb seguretat. Embolcallar-lo i sobreprotegir-lo no suposa cap ajuda. Els infants han d'emprendre el seu camí, prendre les seves decisions, equivocar-se i anar trobant el seu lloc a la vida  Dormir sol forma part d'aquest procés i allargar desmesuradament el període en que els fills dormen amb els pares no ajuda gens a aquesta necessària autonomia i creixement personal del infant.

divendres, 20 de març de 2015

Són multitasques els nostres alumnes ?

Actualment és fàcil llegir i escoltar opinions donant per segur que els alumnes que avui en dia tenim a les nostres aules són multitasques. Personalment no ho tinc pas tan clar. Hi ha algun alumne que potser si que ho és, però en la majoria de casos no és certa aquesta afirmació.

Fan més d'una activitat en el mateix moment, o al menys ho intenten, però els resultats no són bons. Fer qualsevol tasca d'aprenentatge requereix un mínim de concentració, i quan aquesta està absent  l'aprenentatge no es produeix.

El que segurament és cert és que estem davant d'una majoria d'alumnes que són incapaços de centrar-se en una sola tasca. I això no és positiu i possiblement té una relació directe amb l'augment exponencial de diagnòstics de dèficit d'atenció.

Convertir-se en multitasca és entrenable i millorable amb la pràctica, com gairebé tot, però té un límit i a més a més dependrà de les qualitats personals, així com de la complexitat de la tasca a realitzar. No totes les activitats exigeixen el mateix grau de concentració per la seva realització.

Es poden fer diferents feines al mateix temps, sobre tot, si alguna d'elles està molt automatitzada, però quan la feina que s'ha de fer no és automàtica, forçosament hem d'aplicar-hi tota la nostra atenció si volem reeixir en la mateixa. La majoria dels alumnes apliquen la llei del mínim esforç i per aquest motiu s'abonen a la multitasca, ja que no volen renunciar al que es agrada per l'estudi. De ben segur, que el resultat no és el mateix quan apliquem tota l'atenció en una sola activitat que quan repartim la nostra atenció entre diferents activitats.

Abonar-se a la multitasca vol dir accés fragmentat a tot el que s'està intentant realitzar, i res s'acaba fent realment bé. Es poden fer diferents tasques a l'hora, però centrant l'atenció ara en una, ara en l'altra. Fer-ho així significa no tenir l'atenció al cent per cent en cap d'elles, i propiciar la realització de treballs molt superficials i poc aprofundits i en el que prima és simplement presentar la feina encomanda més que aprendre d'aquesta feina. Si el que realment es desitja és aprendre, aquesta no és de ben segur la millor opció. Potser el que cal és ensenyar als alumnes a no ser multitasca.

  

Imatge del bloc del Casal del Mestre de Granollers: https://casaldelmestregranollers.wordpress.com

diumenge, 1 de març de 2015

Religió i escola: anem a pams

Aquesta setmana s'ha publicat al BOE el currículum de la religió catòlica i m'agradaria fer algunes consideracions sobre la qüestió:

1.- Encara que pertànyer a una o altre religió és en part un fenomen social, les creences religioses de cadascú són una qüestió estrictament personal.

2.- Considero molt important tenir coneixements de cultura religiosa i m'agradaria que aquests coneixements entrin a formar part de la educació bàsica, com també en formen part coneixements de geografia, història, medi natural, valors, ....

3.- Amb els anys que han passat des del final de la dictadura franquista nacionalcatòlica, un sistema polític imbuït de les més ràncies creences religioses, em faig creus que encara no s'hagi trobat la manera de tancar de forma definitiva el debat entre educació i religió.

4.- La religió de cap de les confessions existents no ha d'entrar dins de l'escola pública. Ara bé si hi entra una religió també tenen dret a entrar-hi totes les altres. Per què una sí, i altres no ?

5.- La religió s'ha d'ensenyar fora de les escoles, ja sigui en la pròpia família o en els temples respectius. Com a molt es pot ensenyar en les escoles privades que pertanyen a ordres religiosos. Quan una família hi porta al seu fill ja sap el que s'hi trobarà.

6.- Segons el currículum publicat al BOE per ser feliç cal creure en Déu. No ho entenc. Fa molts anys que no crec en Déu, i em considero feliç.

7.- Fins i tot, aquest currículum publicat en el BOE ha estat criticat per membres de les pròpies escoles cristianes. Mira que ho arriben a fer malament que ni els que pensen igual que ells mateixos no ho veu bé.

 

 Imatge de la web http://locampusdiari.com/

 

dimarts, 10 de febrer de 2015

El WhatsApp a l'escola

Com moltes de les aplicacions de les ja no tan noves tecnologies el WhatsApp ha irromput amb força en la nostra vida. A l'escola que no deixa de ser un reflex de la societat en la que vivim també ha penetrat encara que en algunes ocasions els mestres no en siguem plenament conscients.

A partir de Cicle Superior els alumnes ja l'utilitzen per comunicar-se i en ocasions els missatges enviats per WhatsApp s'acaben convertint en font de conflictes que requereixen la intervenció de l'escola per trobar solucions a conductes no desitjables. Com tota nova eina tecnològica té la seva part positiva, però també les seus inconvenients.

Les famílies també es comuniquen per aquest mitjà. Es creen grups de famílies que d'aquesta manera estan en contacte. En aquests grups es repeteixen les interaccions que abans només es realitzaven a la porta del centre. Ara va més enllà i poden estar tot el dia en contacte, per lo bo i per lo dolent.

Alguns mestres l'utilitzen per comunicar-se amb alguna família, però no és pas quelcom massa habitual, i també per comunicar-se entre ells.

En realitat, el WhatsApp s'està utilitzant més per l'entorn educatiu que per la pròpia escola. No sé si en algun moment acabarà tenint alguna utilitat educativa. De moment no ho sembla. Potser amb el temps es pot acabar convertint en una eina més de comunicació entre les famílies i l'escola. De moment no sembla que sigui així. Es tracta de quelcom que tenim al nostra voltant, que ens afecta de forma col·lateral, però sense una incidència directa en la nostra pràctica educativa quotidiana.

La lectura d'aquest apunt d'una mare que es nega a ser l'agenda de la seva filla és la que m'ha inspirat a escriure aquest apunt. Com tota nova eina de comunicació les seves bondats i les seves perversions depenen directament de la forma com siguin utilitzades pels propis usuaris que en definitiva som els que donem sentit a aquests mitjans. No matem al missatger que no té cap culpa dels missatges que ens porta i cerquem en que ens pot ser d'utilitat per la nostra tasca educativa diària amb els alumnes i amb les famílies.

 

Imatge de http://www.elcorreo.com/

 

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...