dilluns, 22 de juny del 2015

Temps de balanç

De nou els alumnes ja han abandonat l'escola. L'escola resta buida de la seva presència. Un curs més i si no m'he descomptat, ja en són 33! Els alumnes de 6è s'han acomiadat emocionats: en una vida de només 12 anys, 9 anys junts en aquest espai és una part molt i molt important de les seves vides. Ben aviat s'enfrontaran a un nou món i se'ls obriran noves perspectives.

Les aules, els passadissos, els discos durs dels ordinadors acumulen restes del que han estat 10 mesos de treball i aprenentatge. Ara comença el temps per fer memòria i neteja, i a l'hora, pensar en el que després de l'estiu serà el nou curs. Fer neteja i posar ordre en els espais de l'escola és una tasca que m'agrada: remenar papers, materials, llibres i altres andròmines, endreçar-les i llençar el que ja no resulta útil.

Cansat el que es diu cansat no em trobo, però sí que tinc ganes de tancar el curs de manera definitiva i començar a pensar en el següent després d'un temps de descans.

Segur que ho hauríem pogut fer diferent, però ara ja està fet i no podem tornar enrere. Toca fer balanç, analitzar els resultats i les avaluacions, i cercar estratègies que ens permetin millorar la nostra pràctica docent el proper curs, tant individualment com col·lectivament com equip. Soc de mena inconformista i crític amb mi mateix i acostumo a pensar que sempre em resta un marge per canviar. Ho fem el millor possible, però de ben segur que sempre és millorable. La reflexió sobre la nostra tasca educativa ens genera dubtes, i cal aprofitar aquests dubtes i aquestes inseguretats per plantejar canvis en la nostra acció diària a l'aula. De fet a hores d'ara dins del meu cap bullen algunes idees que encara han de prendre forma. De cada curs, de cada grup i cada alumne s'aprèn i es va fent un pòsit que acaba resultant útil en el moment tant de pensar el proper curs, així com per superar algunes de les dificultats del dia a dia escolar.

Com gairebé cada any en aquest temps, sense gairebé haver acabat el curs, ja vaig prenent notes d'algunes idees. No totes serà possible portar-les a l'aula. Cal deixar temps per tal que madurin, valorar-les i sospesar-les i veure si seran possibles. De fet, primer cal tancar el curs i esperar l'assignació de recursos pel proper i saber quines classes i a quins cursos les impartiré. Aquest serà el veritable punt de partida per posar en marxa alguna d'aquestes noves idees.


Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...