Els sindicats son poc de fiar

 

Quan vaig escoltar la notícia de que els sindicats CCOO i UGT firmaven un acord amb el Departament d’Educació a esquenes de la resta de sindicats em va venir a la memòria el que va passa el 1988. No puc evitar fer una mica de iaio “cebolleta”.

Aquell any els docents de tot l’Estat estàvem mobilitzats per una sèrie de demandes. Vam fer molts dies de vaga i moltes manifestacions. Fins i tot, hi va haver una gran manifestació a Madrid amb docents de tot l’Estat. Aleshores era el representant de la meva escola en les reunions que es feien setmanalment per prendre decisions sobre què fer i com continuar les mobilitzacions. Per tant, vaig poder seguir de primera mà tot el que va passar en aquell moment. El seguiment era majoritari. A l’escola fins i tot vam anar de colònies que ja teníem pagades però fent constar oficialment que fèiem vaga.

Aquella vaga ens va costar molts diners. Si no recordo malament vam perdre 100.000 ptes. que en aquell moment eren molts calés. Estàvem decidits a anar a la vaga indefinida quan un migdia a l’arribar a casa després d’una manifestació multitudinària m’esperava la notícia de que els sindicats havien signat amb el Ministerio, i que desconvocaven totes les mobilitzacions. Millor no explico la decepció i l’emprenyament que vaig agafar. Ens havien traït. Abduïen que aquestes estaven perdent força quan la realitat no era així.

Des d’allò vaig deixar de confiar en els sindicats i al llarg de la resta de la meva vida laboral vaig participar en ben poques vagues i mobilitzacions ja que acostumaven a sentir-me manipulat i enganyat per uns sindicats que només defensen els seus interessos i que ben poques vegades em representen. Han passat els anys i els mateixos protagonistes (CCOO, UGT i PSOE) de sempre ho han tornat a fer. I per més inri al dia següent presentaven un acord amb la concertada del que se n’ha parlat ben poc.

Aquesta vegada sembla que alguns sindicats volen continuar mobilitzats espero que no es rendeixin i que acabin assolint un bon acord. El món de l’educació necessita una bona sacsejada si vol sortir del carreró fosc en el que es troba.