dilluns, 24 de juny de 2013

Consumidors compulsius

El penúltim dia de classe d'aquest curs amb la feina enllestida anem amb els alumnes de Cicle Superior al Parc de Catalunya. L'objectiu és donar un tomb amb les barques del llac i jugar una estona.

Els alumnes tenien permís per portar diners i comprar un gelat. Però un cop han donat el tomb amb les barques no només gaudeixen del gelat sinó que s'inicia una mostra de consum compulsiu de tota mena de menges inútils i segurament gent sanes ni aconsellables.

Encara que no sé pas si aquest ha de ser el nostre objectiu, està clar que l'objectiu de convertir-los en addictes al consum hem excel·lit en escreix. La societat de consum en la que vivim ha guanyat una bona colla d'adeptes. Com afirma Z. Bauman "qui no pot consumir s'avorreix",  "qui no consumeix queda al marge d'aquesta societat". Amb aquest exemple viscut en primera persona també queda molt clara una altra de les afirmacions d'aquest sociòleg polonès: "Els consumidors de la societat consumista són entrenats des que neixen i al llarg de les seves vides". De fet es tractava d'un consum absolutament innecessari, ja que poc abans havien esmorzat. Era simplement un consum per plaer de consumir i res més.

Cal repensar el que fem a les escoles, però per mi és molt clar que això no és el que hem de fer. Estem condemnats a nedar contracorrent encara que sigui difícil i potser no ens porti a enlloc.

dimecres, 19 de juny de 2013

Penjats de la xarxa

Quina coincidència!

Diumenge al vespre miro el reportatge de #penjats@internet del 30 minuts i dilluns mateix el primer que escolto a l'arribar a l'escola és que no funciona la xarxa del centre.

El primer pensament de tots és del de sempre: funciona el servidor ? Sempre que ens passa això el problema ha estat alguna desconnexió del servidor. Però aquesta vegada no és així. Comprovem que el servidor funciona i que totes les llums del "rack", altrament conegut com "la nevera" estan en marxa. No sabem pas el que passa, però no tenim accés a les unitats on guardem tota la informació de l'escola. I a més, estem en una setmana clau: elaboració de memòries, redacció i lliurament d'informes. El pànic circula ràpidament per tot el centre. Alguns afortunats tenen els informes en els seus pen-drives, però la majoria no.

Des de direcció es passen al matí parlant amb tots els serveis tècnics que ens poden resoldre el problema i la resta ens passem la jornada preguntant si aquest ja s'ha resolt. Acaba la jornada laboral i anem marxant cap a casa, però continuem sense connexió a la xarxa. Encara que suposem que a la tarda ens podran resoldre el problema no sabem si serà possible. Finalment a mitja tarda rebem un correu tranquil·litzador: "ja tenim P i M". Són les unitats de xarxa on guardem tota la informació acadèmica i de funcionament.

Una conclusió clara, estem totalment penjats de la xarxa. Si aquesta en falla i no podem recuperar la informació ens quedem sense res. Estem en mans d'aquestes màquines infernals.

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...