dijous, 29 de desembre de 2011

I després del primer trimestre ...

El primer trimestre del 2011-2012 ja s'ha acabat. Des que vaig tornar a l'escola ordinària que només havia donat classes a Cicle Superior. Aquest curs per necessitats de l'escola (ens han suprimit una mestra d'anglès) tinc que impartir classes a Cicle Mig.

A 4rt. em vaig adaptar bé i ràpid, però a 3er. l'adaptació ha estat més lenta. En tots els meus anys de mestre mai havia treballat amb alumnes d'aquestes edats de manera continuada si exceptuo el meu pas per l'escola d'Educació Especial. Però allò era un món molt diferent. En escoles ordinàries sempre havia estat a Cicle Superior o en el que abans era la Segona Etapa.

Els primers dies a tercer no van ser fàcils. Els podríem qualificar de dies de prova fins trobar el ritme i les activitats més adients. Però ara m'hi trobo a gust i m'agrada. Primer de tot va ser implantar unes rutines de treball que després ens havien de permetre avançar més ràpid. Ara això ja està  fet i només em cal preveure que per qualsevol activitat necessiten el seu temps, encara que en els darrers dies del trimestre el seu ritme ja era molt millor. Després d'aquests dies de descans quant reprenguem la feina estic convençut que ens esperen uns dies molt profitosos.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Lectura

El Departament d'Ensenyament ha posat en marxa el que anomena un Pla per l'Impuls de la Lectura. Així ho va anunciar fa poc la Consellera. Promocionar la lectura i convertir aquesta en un dels eixos de l'aprenentatge és un objectiu lloable. També és ben cert que assolir un bon nivell lector així com aficionar-se a llegir són dos bons puntals per millorar no tan sols els resultats acadèmics del nostre alumnat sinó també per formar uns bons ciutadans amb eines personals per seguir avançant de manera autònoma en el seu aprenentatge al llarg de la vida.

Les mesures que proposen sembla que poden ser d'utilitat, però també val a dir que aquest no és el primer pla que posa en el punt de mira la promoció de la lectura entre els infants i adolescents. De ben segur estaria bé estudiar on han fracassat els anteriors plans. També seria bo preguntar-se si d'aquests grans plans que sempre és presenten amb bombo i plateret se'n fa alguna mena de seguiment i de si s'acaben implementant fins al final. Moltes vegades em queda la sensació que sempre es queden a mitges i mai acabem res del que comencem, encara que igual és una simple sensació personal.

En aquest país a nivell de resultats educatius tenim unes assignatures pendents que es van repetint amb el temps. S'elaboren i es proposen uns plans d'actuació però seguim estant en el mateix lloc, els nivells de lectura és un d'ells, i l'impuls de l'aprenentatge de l'anglès és un altre. ¿Quantes vegades hem escoltat que és molt important assolir millores en l'aprenentatge de l'anglès i en el nivell lector? I passen els anys i estem al mateix lloc, més o menys amb els mateixos resultats, i les mateixes estadístiques.

Espero que aquest no es converteixi en un pla més ple de bones intencions i poc més i que d'aquí un temps, al final de la legislatura seria un bon moment, es faci un balanç dels resultats obtinguts, encara que també són conscient que els beneficis d'aquests plans són sempre a llarg termini i que potser caldrà esperar.

A les escoles i als mestres ens preocupa i fa molts anys que treballem en aquesta línia de promoció de lectura. Moltes de les propostes que fa el Departament no suposen cap novetat, però incentivar la lectura i assolir una millora, així com millorar el nivell d'anglès de la població va més enllà del treball que es pugui fer des de les escoles. Si volem avançar s'ha de convertir en un objectiu "real", no en un simple desig de tota la societat.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Criar i educar

Les famílies crien als seus fills i filles, però els eduquen ?

Educar és quelcom més que procurar menjar, escalfor, protecció  i benestar material. Educar significa dotar-los de valors i normes. Ensenyar que a la vida no es pot fer tot el que hom vol sinó que hi ha uns límits. En definitiva, educar vol dir ajudar al procés de socialització d'aquest petit individu que per força haurà d'entrar a formar part d'una societat i haurà de conviure amb altres individus. Aquest aprenentatge és lent i necessita temps per produir-se. Per anar bé és necessari començar-lo de ben petits, d'altra manera es succeiran les dificultats en el seu procés d'adaptació a aquesta societat a vegades tan exigent i competitiva, encara que en altres moments molt tolerant. Per educar cal no tenir pressa i armar-se de paciència i a vegades no és gens fàcil en el món en que ara vivim en que tot està accelerat i en el que sempre volem resultats immediats.

Avui en dia en moltes ocasions es contraposen dos enfocaments d'abordar l'educació dels infants.

La família bàsicament s'ocupa de criar al seu fill o filla i incentiva el seu procés d'individualització cobrint tots els desitjos, siguin aquests necessaris o no. A l'infant des de ben petit se li deixa escollir el que vol menjar, el que vol vestir, així com el seu horari. El desig i el plaer es converteix en el centre de la seva criança. A l'escola li correspon el procés de socialització, que comporta en molts moments  negacions a poder complir alguns dels seus desitjos.

Aleshores aquests dos mons entren en conflicte i sorgeixen les frustracions. Assolir el que es desitja no sempre és possible. El procés de socialització de l'infant i l'aprenentatge no sempre és divertit ni plaent. Necessita d'esforç, treball, temps i paciència i és tasca de tots els adults que envolten al nen facilitar aquest camí remant tots en la mateixa direcció.

Sant Pol de Mar

dissabte, 15 d’octubre de 2011

English Games

Cercant un recurs per una classe d'anglès vaig topar amb bloc English Flash Games for learning Vocabulary que m'ha semblat prou interessant i que de ben segur que pot ser útil ja que presentar recursos senzills i molt assequibles per poder treballar amb alumnes de primària. De moment ho he utilitzat en la classe de quart per jugar al hangman i ha anat prou bé. Ho he afegit en el bloc de cicle mitjà per tal que també puguin treballar-ho des de casa.


 


dimecres, 31 d’agost de 2011

Avui es tanquen les vacances, però encara ens queda somniar

Aprofito els darrers glops de vacances, llegint una bona estona assegut a la butaca al costat de la finestra i em deixo envoltar per la suggerent música de Lou Reed. La seva particular veu i les seves guitarres insistents no paren de sonar des del seu àlbum New York, mentre descobreixo aquest dispositiu de somni en el bloc Educación Tecnológica de Celes Arteta. Com m'agradaria podem comptar amb ell a l'aula. Per què no és possible ?

En Aulatic hacen una reflexión sobre cómo tendría que ser un dispositivo para que alumnos y profesores pudieran trabajar a pleno rendimiento en las aulas y citan todas estas características como ideal para la construcción de esde dispositivo:

* Pantalla de 10 pulgadas de alta definición.
* No mas de 1Kg.
* Táctil con posibilidad de integrar teclado.
* Procesador potente para el manejo de gran cantidad de información.
* Autonomía de mínimo 10 horas, con carga rápida simplemente ubicándolo sobre una base, sin cables.
* Bluetooth para el envío de ficheros entre alumnos y profesor.
* Wifi de gran alcance para conectarse a la red del centro o la red de casa.
* Conexión a internet en cualquier lugar y al servidor del centro a alta velocidad.
* Materiales educativos precargados aunque el docente pueda en cualquier momento incorporar o quitar materiales, enlaces, etc. y que queden fácilmente dispuestos en los dispositivos de los alumnos.
* Filtro de seguridad de contenidos predeterminado pero modificables por el docente.
* Posibilidad de navegación conjunta con el docente, todos y todas viendo las mismas paginas.
* Posibilidad de ver en la Pizarra Digital la pantalla de cualquier alumno/s. Tambien compartir lo que ve el alumno en su pantalla en un monitor, proyector, el dispositivo de otro alumno…
* Posibilidad de proyectar en cualquier superficie lo que se ve en el dispositivo (pared, pantalla, …).
* Software para hacer trabajos en grupo desde, interacción, trabajo en equipo.
* Software de edición de video, audio, texto, imagen, …
* Software de consulta, búsqueda en entornos controlados, y fácilmente manejable entre aplicaciones.
* Con todos los plugins necesarios para visualizar materiales educativos, flash, Java, html5, etc, etc.
* Posibilidad de instalar o virtualizar software desarrollado para cualquier plataforma, Windows, Linux, Mac.
* Interacción sencilla e intuitiva con otros dispositivos que tengan los alumnos o sus padres en casa (ordenadores de sobremesa, portátiles, miniportatiles, tablets, móviles).
* Webcam, micro, software para comunicarse entre los alumnos de clase en un entorno seguro (quizá en web, o simplemente software tipo ‘Skype’ o ‘Quedadas’ de G+).
* Con copias de seguridad automatizadas e invisibles para el alumno y el profesor por si el dispositivo fallara que al momento pudiera ser restablecido o bien sustituido con todo el material que tenía el alumno.
* Con las medidas de seguridad necesarias para que si caen en malas manos la información personal del alumno no quede comprometida.
* Localizador GPS.
* Garantía de sustitución inmediata.

¿Se podrá conseguir esta máquina algún día?



dimecres, 10 d’agost de 2011

Tres blocs i una mica d'història

Tot començava a l'agost de 2005, tot just ara fa 6 anys.

De sempre m'ha agradat escriure i ho he fet sovint, però a vegades amb poca constància. Els blocs em va semblar una bona oportunitat per conrear aquesta afecció. I va estar una molt bona pensada. En aquest temps hauré publicat al voltant d'un miler d'articles.

Vaig començar en l'antiga plataforma de blocat, sota el nom de Fragments Nocturns ja que la nit és l'hora en que habitualment m'assec davant de l'ordinador i escric. M'hi trobava a gust en aquesta plataforma. En alguns moments que no funcionava massa bé vaig resistir. M'agradava molt això del puntcat, però darrerament hi havia molt spam i vaig decidir abandonar i passar-me a blogger com molt altre gent havia fet abans. Però fa un parell de mesos vaig rebre un correu sorpresa des de blocat. Canviaven de nom, a partir d'ara serien blogcat, però no només això, sinó que també introduïen un importat canvi en el sistema de gestió dels blocs migrant a la coneguda plataforma Wordpress. Així desapareixia tot l'spam anterior i a més a més permetria una millor gestió dels blocs.

Em sabia greu haver marxat de blocat i vaig començar a rumiar què fer: si tornar o no tornar.

La meva primera idea era escriure sobre el meu dia a dia a l'escola i sobre les meves curses i excursions, però de mica en mica el ventall de temes s'ha anat ampliant. El bloc s'ha convertit en un espai molt eclèctic on hi cabia de tot amb escrits sobre gairebé qualsevol cosa que em passava pel cap.

Finalment he decidit gestionar tres blocs i especialitzar-los:

  • Reconvertir el Fragments Nocturns en Fragments d'Escola exclusivament per temes educatius i dos blocs a blogger:
  • Fragments de camins i curses per les meves curses, excursions i petits viatges i visites a diferents racons,
  • Fragments personals on expressar les meves opinions sobre tot lo diví i lo humà.

Ara em queda la tasca per la que m'agafaré temps de traslladar els antics escrits al bloc corresponent. No tinc pressa ho aniré fent amb tranquil·litat.

camins Fragments de camins i cursesfragments Fragments personals

dissabte, 18 de juny de 2011

Canvis, canvis i més canvis

A finals d'any es va produir el canvi de govern. De nou CiU s'instal·la en el poder. La nova Consellera d'Ensenyament es dedica a realitzar moltes declaracions als diferents mitjans per tal d'anar explicant el que pensa fer. Es fixa bàsicament dos objectius: controlar la despesa i lluitar contra el fracàs escolar. I va realitzant declaracions d'intencions i anunciant mesures que no concreta fins passades les eleccions municipals quan el curs està a punt d'acabar.

Aleshores es succeeixen els decrets, ordres i altres normatives que concreten els canvis anunciats.

I ara ens toca córrer a tots (equips directius, famílies, mestres, ...) per adaptar-nos a aquests canvis depresa i corrents sense massa temps a assimilar-los.

No vull entrar a valorar les diferents propostes que potser, fins i tot són encertades. Però la sensació que plana per les escoles és que ens passem el dia fent i desfent. Primer blanc, quan ho tenim organitzat i sembla que funciona, toca negre. Encara no hem paït un canvi que ja en tenim un altre a sobre.

Tan sols dos exemples:

1.- Després d'uns cursos experimentant amb petits canvis al calendari pràcticament hem tornat on estàvem. No hi ha valor per obrir un debat amb temps i amb estudis reals per saber realment quin seria el millor calendari i horari possible pels alumnes encara que el més probable és que no hi ha una resposta única a aquesta qüestió en la que també es barregen molts interessos personals de cadascú que són els que acostumen a primar en les decisions.

2.- A les escoles l'adaptació a la sisena hora no va se gens fàcil. De fet els mestres no hi estàvem d'acord. Ens hi vam manifestar en contra per activa i per passiva. I com sempre no ens van fer cap cas. Som ben manats, i hi vam dedicar moltes hores a la seva organització. Va costar però ara ja hi estàvem adaptats. De nou haurem de dedicar temps a reorganitzar la distribució horària en lloc de dedicar aquest temps a pensar com ho hem de fer per tal que el rendiment dels nostres alumnes millori i assoleixin les competències bàsiques i avancin en el seu coneixement.

Com demana el Doctor Enric Roca en el seu bloc a l'ara.cat estaria bé d'una vegada per totes que confiessin de veritat en els centres educatius i els seus equips docents. Només demano un marc normatiu general i la suficient autonomia per poder treballar amb tranquil·litat sense tenir que estar pendents de les declaracions dels polítics i del DOG a partir del que cada centre elabori el seu projecte i el pugui avaluar i introduir les  mesures de millora adaptades al seu context i als seus alumnes. És això tan difícil ? Estic molt cansat de perdre el temps en assumptes que no m'interessen (25 o 30 hores, començar el 7, el 12 o el 15, jornada continuada, dies de lliure disposició). Si us plau senyora Consellera deixi'ns treballar.

La normativa estreta per la que hem de circular i allà al fons la nova normativa que ens espera.  (Castell de Montsoriu)

dimarts, 7 de juny de 2011

Què fem malament ?

Davant qualsevol proposta que s'oferta als alumnes surt la pregunta: "Què ens donaran ?"

Poques vegades es pot fer alguna activitat pel simple plaer de passar-ho bé o per aprendre. Gairebé sempre s'espera quelcom a canvi, una recompensa. Ja sigui una qualificació acadèmica en el cas d'activitats escolars, o alguna petita recompensa material quan pensem en participar en un concurs, o en una activitat esportiva. Poques per no dir cap de les activitats es converteixen en una recompensa per si mateixes.

Tenim als alumnes i als joves molt instal·lats en la necessitat de rebre quelcom pel que fan. Aquesta és una conducta apresa, per tant hem de reflexionar per esbrinar què és el que no fem bé. No tot el que es fa a la vida té premi. De fet la major part de les vegades el simple fet de la realització de l'activitat ja és un premi en si mateix. Hem d'ensenyar a gaudir del que fan sense esperar res a canvi.


 

dilluns, 30 de maig de 2011

La importància d'escriure bé

 " Una societat que escriu malament, no pot pensar bé"

 Juan José Millás

 

(Escoltat en una entrevista al Telenotícies Vespre de TV3 del diumenge 29 de maig de 2011)

 

Boira a la Serra de El Corredor

 

El domini del llenguatge és cabdal per articular el propi pensament. Sense un llenguatge precís no és possible desenvolupar el propi pensament. D'aquí la importància d'un bon ensenyament del llenguatge comprensiu i expressiu a les escoles.

diumenge, 24 d’abril de 2011

Notes d'opinió

 

El passat diumenge el programa 30 minuts de TV3 va estar dedicat a l'educació amb un reportatge on es mostraven experiències d’Estats Units i de Finlàndia i comentaris sobre les mateixes d'alguns experts d'aquí.

Aquestes experiències posen l’accent de la millora en el professorat i en la tria dels professors i en el paper fonamental de les direccions i dels equips directius com a líders dels equips docents. També van presentar una escola que actualitzava a diari la seva web amb informació constant dels alumnes i els seus progressos. Estic convençut que encara no li hem tret tot el suc possible a les noves tecnologies com a forma de comunicació amb les famílies.

A Finlàndia es mostraven aules amb molt pocs alumnes. Allà la professió de mestre, és una professió molt reconeguda socialment i a la que hi accedeixen els millors. En els barris amb més problemes d'immigració construeixen la millor escola. L'alumne passa tota la primària (6 anys) amb el mateix mestre i gairebé l'imparteix totes les matèries que suposa un coneixement molt aprofundit de l'alumne. Un lema important és que cap alumne pot quedar enrere, tots han de tirar endavant, amb les ajudes que calgui. Solucionar els problemes d'aprenentatge individuals és vital.

Veure i escoltar el reportatge planteja unes qüestions i convida a fer algunes reflexions:

  • Què fer amb un centre que no dóna bons resultats ?

  • Per què hi ha escoles que no funcionen ? I què es pot fer per tal que funcionin i els seus alumnes assoleixin bons resultats ? Aquesta és una qüestió sobre la que ja fa temps que es parla. De fet hi ha estudis que determinen quines actuacions fa diferents una escola amb bons resultats i amb mals resultats, però després les conclusions d'aquests estudis no es porten a la pràctica.

  • Què és millor una avaluació externa dels centres o una avaluació interna ? A vegades és té la sensació d'excessiu control governamental de les escoles amb moltes proves. Tanta avaluació sobre el sistema és bona, serveix per millorar ?

  • El nostre país pateix un dèficit de directors preparats. Venim d'una tradició de directors com a representant dels treballadors i és difícil passar a un altre tipus de model. Fa anys que s'intenta, però no s'avança. Hi ha un rebuig i una resistència enfront als directors de carrera, però per altra banda pocs mestres volen exercir el càrrec de director. És una tasca difícil i amb poques compensacions i per la que cal preparació.

Ens cal reflexionar sobre el model educatiu que volem. No podem anar copiant d'altres llocs. Tampoc podem anar donant tombs i discutint sobre temes banals: la sisena hora, el calendari escolar, l'uniforme. Com diu el director de l'institut-escola Jacint Verdaguer el nostre sistema educatiu depèn massa de casualitat i l'educació és massa important perquè sigui així. És imprescindible que la societat i l'entorn més immediat tingui confiança en l'escola

Què ha dit la xarxa sobre el programa:

 

 

dilluns, 28 de març de 2011

Plans múltiples i personalitzats per a l'aula inclusiva

 

Atendre la diversitat és tot un repte per l'educació i pel dia a dia dels mestres a l'aula. Els alumnes d'una classe són tots ben diferents. Sempre ha estat així, però possiblement cada cop aquesta constatació és més evident
pels mestres. Trobar recursos per atendre aquesta diversitat de manera satisfactòria no és gens fàcil.

Hom va provant estratègies i metodologies. Algunes funcionen però d'altres no. Poques vegades s'assoleix la satisfacció desitjada. Bé, de fet els mestres acostumem a ser inconformistes i gairebé sempre tenim la sensació
de que ho podem fer millor. Incorporem les pràctiques que alguna vegada ens han funcionat i les que no ens funcionen intentem canviar-les.

Aquest llibre de Robert Ruiz és una bona eina de reflexió. En alguns moments la seva lectura no resulta del tot fàcil i es fa feixuga, però ofereix idees que segurament es poden aplicar a l'aula.

La seva proposta és l'elaboració d'uns plans de treball d'aula multinivell que puguin permetre el treball dels alumnes en diferents nivells de dificultats en funció de les seves característiques particulars. De fet no dista massa del que algunes vegades fem a l'aula on oferim diferents nivells de treball als alumnes, encara que en ocasions no d'una forma del tot
sistemàtica. La seva proposta és sistematitzar una mica aquesta oferta multinivell i que amb el temps aquestes propostes de treball es vagin acumulant i estenent en les nostres programacions del dia a dia a l'aula. No és fàcil, però tampoc és impossible. Segurament és més qüestió de posar-s'hi que una altra cosa.

En les pàgines finals del llibre ofereix unes reflexions a tenir en compte i més venint d'una de les persones que més va treballar i treballa per estendre el concepte d'integració i normalització, primer, i d'inclusió després. Robert Ruiz va ser el que va introduir i desenvolupar tant el concepte d'els ACI com diferents eines per la seva utilització a casa nostra, que des de fa uns pocs anys han desaparegut de la normativa en educació sent substituïts per un eteris i fantasmagòrics Plans Individualitzats que a ben pocs ens queden clars com s'han d'utilitzar.

La nostra tradició és la de plantejar la planificació personalitzada o individualitzada dels suports sense cap vinculació legal amb la provisió i el finançament públic i gratuït” Poques vegades l'Administració garanteix els suports que en la planificació individualitzada dels alumnes es realitza des dels centres o des dels tècnics dels EAP

Els ACI eren en els seus orígens un dispositiu pensat per a la integració escolar, però per unes o altres raons alguns dels seus termes han servit, en algunes memorables ocasions, per fonamentar idees i pràctiques més aviat vinculades a vestir endèmics processos i realitats d'exclusió”. En moltes ocasions s'ha fet una utilització perversa de les ACI, ja que més que justificar processos d'integració, han justificat processos de segregació.

L'empobriment del currículum i la limitació d'oportunitats no semblen una història del passat, sinó la resposta habitual que molts alumnes amb necessitats especials experimenten quotidianament. Es tracta d'uns esquemes organitzatius que, la majoria de vegades, no semblen contemplar altra possibilitat que la de continus suports fora de l'aula de referència, suposadament per reforçar “el bàsic”. Això sí, presentat sota l'etiqueta “d'adaptacions curriculars” que del seu original plantejament només solen conservar el nom, i sempre embolicades amb la traïdorenca actitud de les “bones intencions”, que deixa les consciències tranquil·les però discrimina els alumnes que les pateixen” ECHEITA i VERDUGO (2004) Massa vegades es treu l'alumne de l'aula per donar-li un suport que segurament es podria oferir dins de l'aula i dins del seu grup-classe i que és molt possible que més alumnes en poguessin treure beneficis en el seu aprenentatge.


 

dissabte, 5 de març de 2011

Missatges d'ensenyament, altra època anomenat educació

Coincidint amb el període de pre-inscripció a l'ensenyament obligatori ens vam veure bombardejats de missatges sobre l'ensenyament, primer per la mateixa Consellera i després en els diferents mitjans i tertúlies on tothom es veu amb cor de dir la seva, opinar i pontificar sobre qualsevol tema.

És ben curiós que cada any quan entrem en el període de pre-inscripció, ensenyament es converteix en el punt de mira de tots els mitjans i informatius.

Del que més s'ha escrit i parlat ha estat de l'aturada del projecte 1x1 i ben poc s'ha dit de la previsió de més alumnes pel proper curs i de l'anunci de no augmentar el nombre de professorat, qüestió que considero que és molt preocupant.

Estic d'acord en aquesta aturada per avaluar resultats del famós projecte 1x1. De fet la seva posada en marxa va ser precipitada després d'un anunci a bombo i plateret del President de Govern en el Congres dels Diputats en el debat de l'Estat de la Nació. Dubto molt de la eficàcia d'aquest 1x1 per decret. La implementació dels mitjans tecnològics als centres educatius ha de ser progressiva i a mesura que els propis centres presentin els seus projectes i la incloguin en el seu treball quotidià. Segurament no ha esta malament aquesta invasió d'ordinadors a les aules ja que haurà implicat alguns canvis, però la simple aparició dels ordinadors a l'aula no soluciona res si no suposa un canvi important en la metodologia de treball docent. En molts casos la seva aplicació genera molts dubtes.

Es vol lluitar contra el fracàs escolar. De fet aquest es diu que és el gran objectiu del Departament pels propers cursos. I una de les mesures anunciada és la detecció precoç dels problemes d'aprenentatge per tal de poder-hi incidir com més aviat millor. Però incidir vol dir en molts casos disposar de més mestres per tal de poder treballar amb aquests alumnes en grups més reduïts i amb una atenció més individualitzada. És una contradicció directe amb l'anunci de no augmentar professorat.

Tornem a una política massa d'aparador del Departament amb massa informacions a la premsa i poca informació als centres i als mestres que som els que hem d'aplicar aquesta política. Hi ha massa costum d'informar a través de la premsa. Estaria bé que alguna vegada les informacions de les novetats del que es pensa fer els primers en saber-ho fóssim els que ho hem d'aplicar.

 

Foto manllevada del bloc de l'AMPA IPSE

 

dissabte, 19 de febrer de 2011

Paraules de Mas

El passat dilluns 7 de febrer el President Mas enviava a tots els funcionaris una carta a través del correu electrònic. En la que després de parlar dels moments de greu crisi que estem travessant ens adreçava dos missatges:

El primer, agrair-vos la feina que feu. Feina que cadascú de vosaltres desenvolupeu amb dedicació, interès i ganes envers les tasques que teniu encomanades. És un exercici de responsabilitat i un bon exemple de cara a la nostra societat.

El segon, és demanar-vos tota la complicitat i tot l’esforç. Els temps excepcionals que vivim requereixen de decisions excepcionals, no sempre fàcils d’entendre. És fonamental la vostra col·laboració i ajut per fer una institució més eficient i eficaç. Ens cal assumir que, amb menys, hem de fer més i millor. La gent espera molt de la Generalitat i no els podem defraudar.”

Aquestes decisions excepcionals, no sempre fàcils d'entendre poden ser perilloses i fan mal pensar. El problema no és que no siguin fàcils d'entendre sinó que no ens agradin, que impliquin treballar més hores o que ens toquin un altre cop la butxaca. Estarem a l'aguait. 


 



 

divendres, 7 de gener de 2011

Quin desgavell!

Ja tenim nova consellera i les primeres declaracions que fa, són sobre la setmana blanca i la possibilitat que les escoles que així ho decideixin no la facin aquest curs. Només faltava això en aquest calendari!

Aquest tema està sobre la taula des de fa temps.

L'anterior conseller el volia implantar pel curs 2009-2010, però al final ho va deixar per aquest 2010-2011. Ara bé, un cop presa la decisió no es va pas acabar la problemàtica: molt soroll, per fer canvis més aviat superficials, poc útils i poc consensuats amb una comunitat educativa que ja estava molt farta del Conseller.

A empentes i rodolons és possible iniciar el curs el 7 de setembre i encara amb moltes decisions dels centres al tinter, i, sobre tot, amb un tema calent: una part important de les escoles no organitzaran ni colònies, ni sortides fora de l'horari lectiu ja que les hores que els mestres fan de més en aquestes activitats no es veuen compensades amb la jornada continuada del mes de juny que havia desaparegut en el nou calendari imposat. No va estar una decisió fàcil. Va suposar moltes hores de reunió. Es va malgastar un temps molt valuós que és més útil emprar per preparar classes o per discussions pedagògiques.

De cop i volta, amb un calendari amb menys d'un any de vigència, el Conseller cedeix a la pressió de Claustres i AMPAS i admet que els centres que ho demanin i ho justifiquin podran fer jornada continuada.

Aleshores la major part dels centres fan marxa enrere i organitzaran colònies i sortides de tot el dia. Reconsiderar la decisió presa al setembre suposa més hores de reunió i discussió, així com realitzar les reserves i refer el calendari. De fet marxem de vacances de Nadal i encara hi ha detalls per ultimar.

Ja gairebé ningú parlava de la setmana blanca, i la nova Consellera només arribar al càrrec treu el tema.

El nou calendari es converteix en el calendari dels despropòsits, dels canvis i de les improvisacions. Alguns s'incorporaran a l'escola avui mateix i altres el proper dilluns, a menys de dos mesos de la setmana blanca i amb el més calent a l'aigüera. De nou haurem de malgastar hores en discussions que poc tenen a veure amb la nostra feina prioritària: educar.

Nevada al Parc de Catalunya, març 2009.
Aquesta va ser la setmana blanca del curs passat.

 

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...