diumenge, 22 de novembre del 2020

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden per solucionar, i amb aquesta ja van 8 lleis d’educació en el que portem de governs democràtics, una mitjana d’una llei cada cinc anys i mig.

La LOMCE va ser aprovada aprofitant la majoria absoluta del PP. Aquesta serà aprovada amb el vot favorable de més grups parlamentaris, però no resolt el problema de la necessària estabilitat de les lleis d’educació que permetin als docents caminar per un camí segur. El PP i tota la dreta ha posat el crit al cel, amb els crits de “llibertat” “llibertat” en la seva posada en escena al Congrés que cada vegada sembla més un mal teatre. Ha seguit repetint el model de recollida de firmes que ja va utilitzar per l’Estatut. No em puc estar de recordar les meses “petitòries” de l’època franquista. Realment resultaria patètic si no fos que obtenen moltes firmes i que tenen un ampli recolzament en vots.

Fa anys que es demana un pacte educatiu entre els partits per tal de consensuar una llei educació que duri anys i no que es canviï amb cada ministre d’educació. Segur que no seria una llei al gust de tothom, però al menys acabaria amb aquests canvis que no ens porten a enlloc. Si deixessin fer als tècnics i no als polítics, el mateix que es demana en qüestions de salut, segur que seria més fàcil arribar a un cert consens.

Cada vegada que es posa a debat s’acaben encallant en els mateixos punts:

1.- Escola pública, escola concertada i escola privada. En aquest punt es reben moltes pressions del lobby de les escoles privades i concertades que veuen perillar el seu negoci a través dels partits de la dreta.

2.- La religió, en el que l’església també exerceix la seva pressió que és molta.

3.- La llengua. La defensa del castellà, com si aquest estigues en perill d’extinció. En aquest cas és un tema que dona molts vots a determinats partits.

4.- Educació en valors, ètica, educació per la ciutadania, una matèria que ha anat i vingut, ha canviat de nom, i sobre la que sempre pesa la sospita de manipulació dels alumnes ....

En aquesta llei s’ha posat també sobre la taula un tema en el que hi ha consens com és la inclusió, sota la falsa acusació del PP que implica la desaparició dels centres d’educació especial. Cal tenir present que una part important dels centres especials també són privats.

Si m’haig de definir prefereixo aquesta llei que no m’he llegit ni penso llegir-me, que la LOMCE que si que em vaig llegir en el seu moment i que era una llei absolutament infumable, fins i tot, en al seva redacció. Vaig viure el seus primers anys d’aplicació a l’escoles i realment els mestres i els centres en vàrem fer molt poc cas. Vam seguir fent el que ja fèiem.

I per acabar-ho d’adobar avui surten al carrer atiats pels partits de la dreta més rància i el lobby dels centres concertats i l’església amb la campanya del llaç taronja. No tinc ni idea de qui és l’invent, però el color el converteix en molt sospitós. Els anti-llaços grocs ara es posen en campanya amb els llaços taronges. Aviat no quedaran lliures colors per a tants llaços.

Taga (2040 metres), gener 2020

 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...