diumenge, 22 de novembre de 2020

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden per solucionar, i amb aquesta ja van 8 lleis d’educació en el que portem de governs democràtics, una mitjana d’una llei cada cinc anys i mig.

La LOMCE va ser aprovada aprofitant la majoria absoluta del PP. Aquesta serà aprovada amb el vot favorable de més grups parlamentaris, però no resolt el problema de la necessària estabilitat de les lleis d’educació que permetin als docents caminar per un camí segur. El PP i tota la dreta ha posat el crit al cel, amb els crits de “llibertat” “llibertat” en la seva posada en escena al Congrés que cada vegada sembla més un mal teatre. Hi ha seguit repetint el model de recollida de firmes que ja va utilitzar per l’Estatut. No em puc estar de recordar les meses “petitòries” de l’època franquista. Realment resultaria patètic si no fos que obtenen moltes firmes i que tenen un ampli recolzament en vots.

Fa anys que es demana un pacte educatiu entre els partits per tal de consensuar una llei educació que duri anys i no que es canviï amb cada ministre d’educació. Segur que no seria una llei al gust de tothom, però al menys acabaria amb aquests canvis que ens porten a enlloc. Si deixessin fer als tècnics i no als polítics, el mateix que es demana en qüestions de salut, segur que seria més fàcil arribar a un cert consens.

Cada vegada que es posa a debat s’acaben encallant en els mateixos punts:

1.- Escola pública, escola concertada i escola privada. En aquest punt es reben moltes pressions del lobby de les escoles privades i concertades que veuen perillar el seu negoci a través dels partits de la dreta.

2.- La religió, en el que l’església també exerceix la seva pressió que és molta.

3.- La llengua. La defensa del castellà, com si aquest estigues en perill d’extinció. En aquest cas és un tema que dona molts vots a determinats partits.

4.- Educació en valors, ètica, educació per la ciutadania, una matèria que ha anat i vingut, ha canviat de nom, i sobre la que sempre pesa la sospita de manipulació dels alumnes ....

En aquesta llei s’ha posat també sobre la taula un tema en el que hi ha consens com és la inclusió, sota la falsa acusació del PP que implica la desaparició dels centres d’educació especial. Cal tenir present que una part important dels centres especials també són privats.

Si m’haig de definir prefereixo aquesta llei que no m’he llegit ni penso llegir-me, que la LOMCE que si que em vaig llegir en el seu moment i que era una llei absolutament infumable, fins i tot, en al seva redacció. Vaig viure el seus primers anys d’aplicació a l’escoles i realment els mestres i els centres em vàrem fer molt poc cas. Vam seguir fentel que ja fèiem.

I per acabar-ho d’adobar avui surten al carrer atiats pels partits de la dreta més rància i el lobby dels centres concertats i l’església amb la campanya del llaç taronja. No tinc ni idea de qui és l’invent, però el color el converteix en molt sospitós. Els anti-llaços grocs ara es posen en campanya amb els llaços taronges. Aviat no quedaran lliures colors per a tants llaços.

Taga (2040 metres), gener 2020

 

dimecres, 20 de maig de 2020

Canvi de plataforma i una mica d'història


A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu a l’obrir el blog era poder escriure de les meves dèries i fer-les publiques. El nom de fragments nocturns té l’origen en l’hora que acostumava a escriure i a publicar un cop havia finalitzat la meva jornada.

En aquesta mateixa plataforma vam obrir els primers blogs de l’escola. Més endavant el Departament oferiria la seva pròpia plataforma. Per entremig vam passar a tenir alguns blogs de classe a blogger.
En el meu blog personal, ben aviat van quedar clares quines eren les tres dèries sobre les que escrivia més sovint: escola, llibres i curses i excursions. En un moment en que la plataforma blog.cat no funcionava gens bé, i em donava problemes constants, vaig decidir que el millor era especialitzar els blogs.

D’aquesta manera van néixer dins de la plataforma de blogger,  fragments personals on escric sobre llibres i expresso algunes opinions i reflexions personals del dia a dia i fragments de camins i curses on escric sobre les meves curses i alguna de les meves caminades per la muntanya. Finalment el blog original de fragments nocturns va canviar de nom pel de fragments d’escola i va quedar només pels meus escrits sobre el dia a dia de l’escola i les meves reflexions sobre educació que a mesura que passava el temps es van fer més i més esporàdiques.

La darrera publicació en fragments d’escola data de finals d’octubre del 2016, de quan encara treballava. Ara ja jubilat des de fa més de tres anys, malgrat seguir interessat pels temes educatius no m’acabo de decidir a seguir expressant les meves opinions sobre els temes educatives.

El passat mes d’abril vaig rebre un correu dels responsables de blog.cat explicant que tancaven el servidor i que ens donaven de temps fins a finals d’any per recuperar els continguts del blog. No sabia massa què fer, però vaig decidir que ho passaria a blogger. No he trobat la manera de convertir un blog fet amb wordpress a un blog fet amb blogger i al final ho estic fent entrada a entrada. És una tasca entretinguda però tinc fins a finals d’any per fer-ho.

A més a més m’està resultant divertit llegir el que havia escrit explicant el dia a dia de l’escola i opinant d’educació des de l’estiu del 2005. Em porta alguns bons records de ja fa bastant de temps.

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...