dimecres, 31 d’agost de 2005

... i demà torna a començar ...

Les hores d’ahir i avui s’han esmunyint ràpidament entre els dits.

Demà al matí les rutines de cada començament de curs. Les salutacions inicials a tots els companys i companyes. Com han anat les vacances ? Què moreno que estàs ! I els tòpics de sempre: les vacances bé, llàstima que acabin, …

També és el moment de recollir la primera documentació necessària pel nou curs i començar a prendre les primeres decisions i rebre les noves incorporacions de mestres. Si la plantilla ja està complerta caldrà acabar de decidir l’assignació de cursos i tutories que varen quedar pendents per aquest inici de curs. Potser farem un primer Claustre.

A més a més tindrem una feina afegida. A l’escola han posat finestres i persianes noves. Suposant que ja estigui tot acabat caldrà muntar i ordenar totes les aules. Tenim totes les taules, cadires i materials amuntegats al mig de les classes. I, sobre tot, tornar a posar en marxa l’aula d’informàtica que va quedar completament desmuntada. Per tal que aquesta torni a funcionar com abans caldrà dedicar-li moltes hores. I tot això, en menys dies que altres cursos.

Altres anys havia aprofitat les vacances per preparar alguna cosa per l’escola. Aquest any pràcticament no he fet res, tret de posar una mica d’ordre en tots els materials que al llarg d’un curs s’acaben acumulant. He descansat i desconnectat plenament. Ara veurem si necessitaré molts dies per tornar a connectar o aquest procés serà ràpid.

dilluns, 29 d’agost de 2005

Les vacances s'acaben

Dos dies més i es produirà el retorn inexorable a la feina. Darrera quedaran aquests dies de descans, tranquil·litat, lectures d’estiu, passejades, naufragis …

Abans d’iniciar les vacances un pont a Segur de Calafell va servir per desaccelerar el final de curs, i començar a ensumar la flaire dels dies que s’apropaven.
La primera setmana de vacances la vaig dedicar a fer un curs d’anglès en un horari una mica singular de 15.00 a 18.30 i a Barcelona. Entre desplaçaments i tot em passava el dia pendent del curs. Volien fer-me fer un curs d’una altra setmana, però ja en tenia prou.

Els primers dies són sempre per trobar el ritme, per després dedicar temps a posar ordre a la quantitat de papers que s’acumulen a casa al llarg d’un curs. Cal fer una bona neteja i deixar-ho tot disposat per el proper curs. Aquests dies també estableixo les prioritats entre les lectures que tinc pendents.

Fa anys, de més jove, establia uns ambiciosos objectius per les vacances que mai aconseguia complir. Després les acabava amb la mala consciència d’haver perdut el temps miserablement. Amb el temps s’aprèn i ara ja no ho faig.

Uns dies a la muntanya amb molt bon temps van servir per fer nous camins i nous cims, i omplir els ulls de verd i d’horitzons inabastables.

També alguna tarda de cinema, no massa aquest any. Però bàsicament les vacances es converteixen en una rutina que m’agrada. El matí després d’esmorzar i córrer una mica surto a llegir el diari en algun bar dels pocs que resten oberts al barri, mentre prenc alguna cosa. De tornada a casa, aprofito per comprar. A casa abans de dinar llegeixo una estona mentre faig el vermut.

La tarda comença amb la migdiada, algun vídeo dels que sempre tinc pendents, llegir i naufragar per Internet acostumen a omplir la tarda fins l’hora de sopar.

Tot això s’acaba en dos dies.

Quines poques ganes tinc de tornar a començar a treballar! Quina mandra que em fa !

dimarts, 16 d’agost de 2005

Harry Potter i l’ordre del Fènix

He acabat la lectura del cinquè lliurament de les aventures i desventures d’aquest nou heroi juvenil. Haig de dir que dels cinc ha estat l’únic que se m’ha fet pesat i en molts moments he tingut la temptació d’abandonar la seva lectura.
Malgrat el seu èxit mediàtic i de vendes és evident que no els podem considerar cap meravella literària. Són uns llibres correctes de literatura infanto-juvenil dins de la seva corrent fantàstica amb protagonistes juvenils com al llarg de la història de la literatura podem trobar molts altres exemples.
Però si fins ara els quatre llibres anteriors m’havien agradat. Amb aquest em sembla que el model ja queda esgotat i ja no hi ha lloc per a sorpreses. Observo un esquema repetitiu que es dóna a tots els llibres:
    • un començament del Harry Potter vivint amb els seus tiets que el maltracten molt.

    • el viatge a Hogwarts amb el retrobament amb tots els personatges.

    • un nou professor moltes vegades sospitós

    • els partits de quidditch que sempre guanyen en el darrer moment.

    • les malvades manipulacions del Voldemort per aconseguir alguna cosa i guanyar en força

    • alguna aventura en el bosc prohibit amb alguna nova criatura estranya

    • les males relacions amb el Malfoy i amb l’Snape

    • el coneixement del passat del protagonista amb comptagotes

    • i el final apoteòsic amb l’esperada lluita amb el Voldemort que cada cop està més fort.

A banda les bones pràctiques de màrqueting i publicitat, hi ha altres factors que han fet d’aquest un llibre d’èxit:
    • un protagonista d’edat infanto-juvenil

    • una escola molt diferent on s’aprenen coses molt diferents de les nostres escoles muggles.

    • la fantasia de les seves aventures

    • l’enfrontament entre les forces del bé i del mal

    • la reiteració en l’esquema de la història que tan agrada als nens.

Malgrat tot, aquests llibres han estat útils per arrossegar a nois i noies que no llegien cap aquest fantàstic món de la lectura i això és suficient per fer-ne una bona valoració. Esperem que aquests nous lectors que s’inicien amb el Harry Potter siguin capaços de transferir aquesta afecció a altres llibres

Canvi de plataforma i una mica d'història

A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu...