dimarts, 16 d’agost del 2005

Harry Potter i l’ordre del Fènix

He acabat la lectura del cinquè lliurament de les aventures i desventures d’aquest nou heroi juvenil. Haig de dir que dels cinc ha estat l’únic que se m’ha fet pesat i en molts moments he tingut la temptació d’abandonar la seva lectura.
Malgrat el seu èxit mediàtic i de vendes és evident que no els podem considerar cap meravella literària. Són uns llibres correctes de literatura infanto-juvenil dins de la seva corrent fantàstica amb protagonistes juvenils com al llarg de la història de la literatura podem trobar molts altres exemples.
Però si fins ara els quatre llibres anteriors m’havien agradat. Amb aquest em sembla que el model ja queda esgotat i ja no hi ha lloc per a sorpreses. Observo un esquema repetitiu que es dóna a tots els llibres:
    • un començament del Harry Potter vivint amb els seus tiets que el maltracten molt.

    • el viatge a Hogwarts amb el retrobament amb tots els personatges.

    • un nou professor moltes vegades sospitós

    • els partits de quidditch que sempre guanyen en el darrer moment.

    • les malvades manipulacions del Voldemort per aconseguir alguna cosa i guanyar en força

    • alguna aventura en el bosc prohibit amb alguna nova criatura estranya

    • les males relacions amb el Malfoy i amb l’Snape

    • el coneixement del passat del protagonista amb comptagotes

    • i el final apoteòsic amb l’esperada lluita amb el Voldemort que cada cop està més fort.

A banda les bones pràctiques de màrqueting i publicitat, hi ha altres factors que han fet d’aquest un llibre d’èxit:
    • un protagonista d’edat infanto-juvenil

    • una escola molt diferent on s’aprenen coses molt diferents de les nostres escoles muggles.

    • la fantasia de les seves aventures

    • l’enfrontament entre les forces del bé i del mal

    • la reiteració en l’esquema de la història que tan agrada als nens.

Malgrat tot, aquests llibres han estat útils per arrossegar a nois i noies que no llegien cap aquest fantàstic món de la lectura i això és suficient per fer-ne una bona valoració. Esperem que aquests nous lectors que s’inicien amb el Harry Potter siguin capaços de transferir aquesta afecció a altres llibres

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...