divendres, 29 de desembre de 2006

Ja acaben!

Cada cop els pintors ocupen més espais i quan un professor entra en un aula per desdoblar un grup d’alumnes o per fer un reforç, trobar un lloc on poder-ho realitzar es converteix en una odissea. Bé de fet en alguns moments hem de renunciar-hi o en altres moments en lloc de desdoblar els dos professors treballen junts dins d’una mateixa classe. Per cert, aquesta és una bona estratègia de treball i que poques vegades es utilitzada a les escoles. Potser caldria reflexionar-hi.

 Ara també han començat a pintar les tutories. Les tutories són uns petits espais dels que disposa cada cicle i on els mestres fem les nostres reunions i guardem una part dels nostres materials. Fins ara aquest havia estat el refugi on deixava els meus papers, però a partir d’ara tinc que anar tot el dia amunt i avall de classe a classe amb totes les coses a sobre: la roba d’abric, la maleta, el cassette, els llibres ....

S’acaba el trimestre i estan acabant de pintar la planta. El darrer dia de classe quan marxem ja han acabat la biblioteca i han entrat a pintar l’aula d’informàtica. De la segona planta, ja només els hi resta acabar aquesta aula i l’aula d’educació especial. Esperem que l’any que ve ja no veurem als pintors per la segona planta i podrem treballar amb més normalitat!

diumenge, 24 de desembre de 2006

Aula ocupada

Ja tenim pintades dues aules i un tros de passadís i ja s’escolten les primeres veus sobre quin color més lleig han triat. La pregunta és qui ha triat el color ? Sembla que ningú recordi quin color va escollir de les mostres que ens van presentar! La votació va ser ajustada però aquest va ser el color que va guanyar. Una cosa és veure una petita mostra i l’altre es veure tota una aula pintada. La veritat és que no està tan malament, però ja se sap no estem mai contents. De fet segurament el menys important és el color i l’important es que pintin l’escola de nou després de 12 d’anys de no fer-ho.
           
Després de la pintura de les dues primeres aules sembla que van una mica més de presa, i cada 3 o 4 dies hi ha moviments de classes. Grups d’alumnes que van d’aquí cap allà amb tot el que necessiten. Fins i tot, en alguns moments es fa difícil saber on estar cada grup d’alumnes.         

He passat de fer la major part de les classes d’anglès a l’aula d’idiomes, a fer-ho a les aules dels alumnes, ja que l’aula d’anglès està permanentment ocupada per grups als que estan pintat la seva aula. Em sento exiliat, tinc l’aula ocupada. Em passo el dia portant el material que necessito d’aula a aula. A vegades em costa saber on he deixat les meves coses. He passat tres dies buscant un material que creia que s’havia quedat dins d’una de les aules que estaven pintant i un cop el grup classe va retornar-hi vaig continuar sense trobar. Finalment quan ja no ho buscava el vaig trobar a l’aula d’anglès. On havia d’estar? Està clar que en algun moment ho havia deixat allà.
 

dijous, 21 de desembre de 2006

Pinten les primeres aules.

La biblioteca és un espai reduït per encabir 25 alumnes i poder fer classe amb una certa normalitat. Malgrat que només hem agafat l’imprescindible es produeix una situació d’amuntegament important, juntament amb una sensació de provisionalitat. Els alumnes gaudeixen del canvi. Els hi agrada anar a llocs nous, però les classes en aquest espai no són fàcils, i regna un important desordre i és difícil moure’s en l’aula. Al matí quan arriben van a fer un seguiment de l’evolució de la seva aula, que té totes les taules i cadires al mig ben tapades i la resta de materials al passadís.
        
    No sols estan pintant l’aula d’anglès i la de 5A. També pinten espais comuns com el vestíbul i els lavabos. Tots els moviments dels alumnes per aquests espais comuns donen una sensació de caos. Malgrat que els pintors vigilen, en certs moments no es pot evitar tenir pintures i escales pel mig. Els alumnes miren i segueixen encuriosits tot el procés. Els que encara estan a la seva aula pregunten quan els hi tocarà a ells i els altres pregunten quan podran tornar a la seva classe.

           Ha passat gairebé una setmana i els pintors ens demanen si podem buidar dues aules més. És el torn d’un grup de 6è i de l’altre grup de 5è. Els de 6è ocuparan l’aula d’anglès que ja ha estat pintada. Aquesta és un aula gran i sense problemes d’espai. L’altre grup de 5è. ocuparà la biblioteca un cop els seus companys retornin a la seva aula ja pintada. Hi tornen il·lusionats. Les parets estan maques recent pintades, però ara estan buides de pòsters, murals i altres papers. Caldrà recomençar de nou a ordenar i decorar la classe. En certa manera serà com tornar a començar el curs.

dimecres, 20 de desembre de 2006

Arriben els pintors!

Estan a punt d’acabar de pintar la segona planta. Ja els hi falta poc. En tenim unes ganes de que passin a pintar les altres plantes de l’escola!

Ho sabíem des dels primers dies de curs que aquest any ens tenien que pintar l’escola. A finals d’octubre van pintar unes mostres per tal de poder escollir el color. Hi havia dos tipus de verd, un blau i un taronja. Després de parlar-ho els diferents cicles per molt pocs vots va guanyar el taronja.

El 16 de novembre anem al teatre amb els alumnes de cicle superior. Aquell mateix dia els pintors estan desembarcant el material per pintar l’escola. Hi anem caminant ja que el teatre no està lluny, uns 20 minuts. Com sempre alguns alumnes es queixen i pregunten per què no hi anem en autocar. Mira que els agrada poc caminar! Estan molt acostumats a anar amb cotxe a tot arreu!

L’obra era “El llibre imaginari” una representació imaginativa i sorprenent que utilitza tota mena de tècniques teatrals i amb un missatge molt clar en contra de la vida quotidiana grisa i avorrida i la importància dels llibres per posar imaginació a la nostra vida.

Arribem a l’escola i ens diuen que els pintors ja volen entrar a pintar dues aules. En una hora desallotgem dues aules, l’aula d’anglès i un aula de cinquè. Mentre pintin la seva aula aquests alumnes faran les classes a la biblioteca del centre. Agafem el que creiem imprescindible per fer classes 4 o 5 dies. Però com que no hem disposat de massa temps per pensar-hi, alguns materials necessaris queden a les aules envaïdes pel pintors, i amb poques possibilitats de ser rescatats ja que està tot junt en piles cobertes per plàstics.  

diumenge, 10 de desembre de 2006

Final de trimestre

Demà s’inicia la recta final del primer trimestre del curs i puc dir que l’encaro amb la feina feta, les classes preparades i les notes i els informes enllestits. Fa temps que procuro avançar-me la feina per tal d’evitar les presses i els neguits d’aquests finals de trimestre.

Algunes vegades, i malgrat l’experiència, encara caic en l’error de deixar feines per darrera hora i aleshores acabo el trimestre amb un mal regust de boca. M’agrada tenir temps per poder pensar sobre la feina feta arrodonir-la el millor possible amb els alumnes i encarar les vacances amb tranquil·litat.

Encara recordo quan era un mestre inexpert i jove els esgotadors i inacabables finals de trimestre. Em costa d’entendre a aquests mestres experimentats que any rere any cauen en la trampa i els pots veure atrafegats per l’escola amb el neguit d’acabar-ho tot al darrer moment. Semblen no aprendre dels errors.

divendres, 8 de desembre de 2006

La importància de dir-se mestre

Aquest he matí he llegit al Periòdico de Catalunya aquest article de l'Antoni Bassas "la importància de dir-se mestre" que he trobat interessant.

Sempre he defensat que els mestres haurien d'estar més ben pagats. Per la importància de la seva feina. I perquè cada cop és més difícil ensenyar a nens superestimulats per tota mena de pantalles, sovint procedents de cultures diferents, o emocionalment ferits pel fracàs familiar. Per no parlar dels alumnes d'ESO que no volen seguir estudiant, entre altres raons perquè han vist a les teleescombraries que no cal cap esforç per arribar a ser un adult. I justament per aquesta creixent dificultat, és urgent revisar de dalt a baix la carrera de mestre. Si els mestres han d'ensenyar en anglès, si han de saber combinar la pissarra amb l'ordinador, si han de gestionar convivències complexes, han de ser professionals més ben preparats que ara i en constant reciclatge.
 
Per això vaig llegir amb interès les declaracions del nou conseller d'Educació, Ernest Maragall. Deia que pensava lluitar "a mort" per tenir la millor facultat de mestres, i que calia avaluar la feina del professorat de manera més exigent. Crec que el conseller l'encerta. Hem de poder mesurar l'eficiència del professorat. Gastem un pressupost enorme en educació (i que per molts anys) perquè ens hàgim de conformar amb els actuals nivells de fracàs escolar. Els mestres haurien d'acceptar incentius a canvi d'objectius, sense por, no pas com una intromissió de la competitivitat, sinó com una garantia que també obliga l'administració. Vaja, ¡molt millor aquest estímul a la feina ben feta que l'increïble plus dels funcionaris de justícia per no faltar al lloc de treball!
 
Però Maragall no ho tindrà fàcil, perquè els mestres no ho estan passant bé. Van acceptar la sisena hora amb escepticisme, i, en efecte, els nous docents van arribar justos per començar el curs al setembre i ara, quan han de cobrir una baixa, han de fer mans i mànigues per trobar un mestre disponible.
 
No li serà fàcil introduir canvis al nou conseller. Costa trencar inèrcies funcionarials. I els estudis de magisteri no són la seva competència. Però un col.lega seu del Govern me l'ha descrit com un home obstinat, un advocat de causes perdudes. Que tinguem sort.

Canvi de plataforma i una mica d'història

A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu...