diumenge, 28 de setembre de 2008

Què petits són!

Els primers dies de cada curs tinc la sensació de que els alumnes de cinquè són molt petits i amb poca autonomia.

Per una banda les taules i cadires dels cinquès són més petites que els sisès i malgrat disposar del mateix espai a les aules dels dos cursos aquests donen la sensació d'estar més estrets, mentre que les aules de cinquè ofereixen la sensació de més amplitud.

Per altra banda els de sisè ja et coneixen i no fan preguntes continues de com han de treballar, els de cinquè són un mar de dubtes i de preguntes constants i cal començar de nou en aquest camí de dotar-los de més autonomia en el seu treball quotidià.

Inicien el darrer cicle a l'escola de primària que els ha de posar a punt per afrontar amb garanties d'èxit el seu salt a l'educació secundària. Per això els hi cal adquirir el màxim d'autonomia en les eines de treball necessàries pel seu aprenentatge. Tenim dos cursos per aconseguir-ho.

diumenge, 21 de setembre de 2008

Una setmana de curs

La primera setmana de curs ja s'ha acabat. He retrobat a alumnes que ja coneixia i he conegut als grups nous. Ha estat com tots els començaments de curs, ni millor ni pitjor. Tinc la sensació que a l'escola serà un bon curs. Hi ha empenta, ganes de treballar, projectes, i un grup d'alumnes important amb ganes d'aprendre.

Però als mitjans de comunicació tot ha estat ben diferent. S'està creant un ambient molt enrarit i un estat d'opinió contrari a les escoles i als mestres que em neguiteja. Tenim la pitjor l'escola d'arreu, amb les vacances més llargues i amb uns mestres que només pensen en convocar vagues.

Anem per parts, segurament no som l'escola amb millors resultats acadèmics, però en realitat s'estan comparant dades procedents de països molt diferents que viuen realitats socials també molt diferents i que no sé si en realitat són tan comparables. Aquest estiu he tingut la sort de poder gaudir d'un curs amb mestres de diferents països europeu i d'altres comunitats de l'Estat Espanyol i inevitablement hem parlat de les nostres escoles i sistemes. Hi ha de tot per tot arreu i en aquestes comparatives la meva realitat no sortia pas tan mal parada com desvetllen les fredes estadístiques. És cert que hem de millorar, però recordar constantment que estem a la cua en resultats no ajuda gens a generar la suficient i necessària confiança de la societat en les seves escoles. La insistència en recordar aquestes dades segurament fa més mal que bé.

87 dies de vacances, aquesta xifra s'ha repetit i repetit com mai en aquest inici de curs. S'està creant un estat d'opinió pública favorable al canvi del calendari escolar. Estic totalment d'acord són massa dies de vacances, però cal tenir en compte que als països on les vacances d'estiu són més curtes, tenen algunes setmanes a l'octubre i al febrer. Estan més repartides que sembla més lògic pensant en les millors condicions de treball dels alumnes, però en definitiva, tenen el mateix nombre total de dies i això provoca el mateix enrenou per les famílies i un dels temes de moda la conciliació laboral i familiar.

És millor pel rendiment dels alumnes, repartir les vacances al llarg de l'any, però també cal tenir en compte les temperatures dels mesos d'estiu en un aula de les nostres escoles amb 25 alumnes al seu interior. No són les millors condicions per l'aprenentatge. Si s'han de fer classes al mes de juliol s'ha de pensar en la instal·lació d'aire condicionat a les aules amb la despesa energètica i econòmica que suposa el seu manteniment.

A això se suma el comentari de que els mestres gaudim de massa dies de vacances, de que treballem poc. De que vivim molt bé. Jo no ho nego visc molt bé, però no pas per gaudir de les famoses vacances de mestre sinó perquè m'agrada la feina que faig. Però si tan bones condiciones laborals tenim els mestres, jo no dubtaria em faria mestre.

Estem entrant en un curs que serà clau amb la aprovació de la LEC, però tal com escrivia Sílvia Barroso en l'Avui del passat 18 de setembre: “la conselleria i els mestres s'enroquen en el seu enfrontament. Amb el conseller parapetat en l'aritmètica parlamentària que li permetrà aprovar la LEC i els sindicats entregats a la demagògia prèvia a una vaga, l'ensenyament continua encallat, sense progressar adequadament” Els sindicats sempre tenen a punt la seva única estratègia convocar una vaga. ¿ Si tan convençuts estan de la seva posició per què no es fa una convocatòria d'una manifestació en dissabte o diumenge (por al fracàs?, por a ser quatre gats?) a la que es pugui afegir la resta de la ciutadania i en canvi directament s'amenaça en una vaga ? I l'altra banda un Conseller prepotent tancat al diàleg i amb una conselleria que darrerament no funciona com cal: improvisacions, errades greus, aplaçament de problemes, poques respostes convincents, ... Fins al punt que a vegades, i malgrat que em costa dir-ho, haig de reconèixer que enyoro els temps de Convergència.

M'agrada que els mitjans de comunicació parlin de les escoles i de l'educació però si només han de parlar per crear tensions i desconfiances no val la pena. Tampoc cal que es dediquin a tirar-nos “floretes” però posar més llenya al foc per enrarir l'ambient entre societat i escola no ens porta en lloc. No hem començat gens bé.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Ja hi som

Han passat els primers dies de curs, aquells que les famílies desconeixen. Són la cuina de l'escola on es preparen totes els ingredients necessaris per tal que aquesta es pugui presentar en societat el primer die de curs real: el dia que els alumnes tornen a trepitjar les aules amb renovades il·lusions i amb les motxilles ben plenes dels llibres nous.

I què fem els mestres aquests dies ? Primer de tot moltes i moltes reunions per prendre decisions del què farem. Com més decisions prenguem aquests primers dies millor funcionaran les coses al llarg de tot l'any. Planifiquem les línies generals per les que s'ha de transcórrer les diferents activitats que desenvoluparem al llarg de tot el curs. Organitzem els nous horaris. Donem a conèixer l'escola i la seva dinàmica de treball a les noves incorporacions a la plantilla. Posem a punt les aules i els diferents espais del centre.

I ara ja som a les portes de l'inici del nou curs, tan sols, resta ultimar els darrers detalls el divendres d'un curs que vindrà marcat pel tràmit parlamentari de la nova Llei d'Educació de Catalunya i les polèmiques que aquesta comportarà. Esperem que el resultat final pagui la pena.

Un dels temes del que es parla molt i d'això ja fa temps, és la del canvi del calendari escolar. Acabi com acabi el possible nou calendari escolar haurà de tenir en compte deixar aquest temps tan necessari, i a vegades poc valorat, per tal que els mestres amb la tranquil·litat que suposa no tenir el brogit del alumnes a les aules pugui posar a punt tota la maquinària imprescindible pel bon funcionament del nou curs escolar. 


Canvi de plataforma i una mica d'història

A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu...