Un nou curs ja és aquí

 

Aquest matí m’he creuat amb molts nens i nenes que es dirigien cap el seu primer dia d’escola d’aquest curs. A Sabadell, ahir encara era Festa Major, i el curs començava avui pels alumnes d’Infantil i Primària. Demà ho faran els de Secundària. Aquest és el sisè curs que m’ho miro de lluny. Però malgrat estar jubilat les notícies del món educatiu encara m’interessen.

Aquest és un curs especial. Per primera vegada es comencen les classes el 5 de setembre. Fa molts anys que es parla de modificar el calendari lectiu, però la manera en que s’ha fet no ha estat la millor. El conseller ha buscat acontentar les famílies i fer quedar malament els mestres amb “acusacions encobertes”. Les grans decisions i els grans canvis no es poden fer d’aquesta manera.

Encara no fa una setmana el conseller i els sindicats signaven la pau. El conseller va fer una proposta de darrera hora i els sindicats s’hi agafen com a un ferro roent per no sortir escaldats d’una convocatòria de vaga que tot feia preveure que seria un fracàs. Així queda tot arreglat de moment, però els problemes reals segueixen allà.

Fa molt de temps que tinc la percepció que l’escola i el sistema educatiu no acaba d’anar prou bé i que no s’acaba de trobar el que cal fer per capgirar la tendència. No soc, ni he sigut mai d’aquells que diuen que abans els alumnes estaven millor preparats, sense concretar mai quan era aquest abans. Això ho he escoltat des de sempre, i si realment fos veritat hauríem arribat a un punt que la societat i el sistema no podria funcionar. Ara bé, és cert que no anem bé.

Seguim amb la política educativa de fer més i més lleis. Els governs, els ministres i els consellers de torn pensen que tot arreglen amb una nova llei en la que canvien quatre noms pensant que han descobert la sopa d’all. Lleis que gairebé sempre es queden amb paper mullat, ja que una cosa és fer la llei i l’altre és dotar al sistema de recursos per aplicar-la. Els mestres estan molt cansats d’aquests canvis i, amb bon criteri, no en fan massa cas.

En definitiva rebre una bona educació depèn sempre de l’escola que et toqui en sort, i dins de l’escola del mestre que tinguis. Dins de la pitjor escola et pot tocar un bon mestre i dins de la millor escola et pot tocar un mal mestre. I a mesura que s’avança en el sistema educatiu, moltes vegades les preferències i eleccions dels alumnes depenen molt directament del professorat de cada assignatura.

Què tingueu sort en aquest curs que acaba de començar amb el mestre o mestres que us toquin.

Pla de les Forques, 2022