dilluns, 29 de juliol de 2013

La infancia consumidora

Nada más aprenden a leer (o, quizás, incluso mucho antes),  se instala en los niños una "dependencia de las tiendas". Bombardeados continuamente a sugerencias sobre lo mucho que necesitan determinados productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responde con rapidez a la llamada.

En la situación actual los niños de hoy son los consumidores de mañana. ... Así que es mejor que los niños empiecen pronto a prepararse para el rol de compradores/consumidores ávidos y avezados que se les vendrá encima. No habrá dinero dedicado a ese entrenamiento que esté mal empleado...

Según Juliet B. Shor en las últimas dos décadas, "el mercado infantil se ha expandido espectacularmente, tanto en términos de gasto directo como de influencia de los niños y las niñas en las compras de los padres" ... Los padres consideran, por ejemplo, que sus hijos "saben elegir" con buen criterio porque están en posesión de conocimientos de los que sus progenitores tienen una carencia patente, como, por ejemplo, qué se lleva y qué está ya "anticuado" en ese momento en el terreno de la moda. De ahí que los padres consulten cada vez más a sus hijos antes de tomar la decisión de comprar algo para éstos o, incluso, para sí mismos.

Según James U. McNeal: "Los niños y las niñas entre los 4 y 12 años influyeron directamente a lo largo de 2002 en compras de adultos por valor de unos 300.000 millones de dólares"

La infancia com sugiere Kiku Adatto se convierte en "una preparación para la venta de la propia persona" ya que a los niños se les educa "para ver todas las relaciones en términos de mercado" y para contemplar a los demás seres humanos (incluidos amigos y familiares) a través del prisma de percepciones y evaluaciones generadas por el propio mercado.

Vida Líquida

Zygmunt Bauman



dimarts, 9 de juliol de 2013

Caos a les aules

 Assaig de plagi a la sala de profes

Oh! que cansat estic d'aquesta

covarda, vella, tan salvatge feina,

i com m'agradaria allunyar-me'n nord enllà,

on diuen que la vida d'un profe pot ser neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç.

Aleshores, a la Delegació, els psicopedagogs dirien,

desaprovant: "Com l'ocellot que deixa el niu,

així el profe poc reciclat i carca abandona l'institut",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i l'antiga bestiesa

d'aquest seu caòtic sistema.

Però no he de complir mai el meu somni,

i em quedaré aquí fins a la jubilació.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo, a més, amb un desesperat dolor

aquesta pobra, bruta, trista, dissortada feina.

Així acaba Antoni Dalmases el seu llibre sobre l'ensenyament públic. És un llibre farcit d'opinions personals amb un punt àcid i irònic. Està molt centrat en el món de la secundària. Explica moltes anècdotes viscudes al llarg de tota una vida dedicada a l'ensenyament. De fet fa pocs dies que s'acaba de jubilar.

El títol m'agrada ja que des de fa temps que penso que una de les tasques principals del mestre a les escoles es tractar, gairebé sempre sense èxit, de posar ordre al caos que suposa impartir classe a un grup d'alumnes, on en qualsevol moment pot donar-se el que menys s'espera, i aleshores cal modificar tot el que amb tanta cura s'havia planificat.

Va arribar a les mans a través d'un company d'escola que l'havia llegit. No estic pas plenament d'acord amb totes les seves opinions. Però si els canvis en els centres educatius i en tot el sistema són necessaris per resoldre preguntes que ens hem formulat moltes vegades sense trobar-hi les solucions:

  • Què poden fer els professors amb els alumnes que no volen aprendre ?
  • Com actuar davant dels alumnes mal educats ?
  • Com canviar l'actitud de les famílies protectores dels seus fills ?
  • Quant ens deixaran de canviar les lleis i normes cada dos per tres ?

Segurament que hi ha molts més interrogants, però si poguéssim tenir aquests ben resolts a les escoles es deixaria de tenir la sensació de perdre molt el temps i avançaríem amb pas molt més ferm i segur en la nostra feina de cada dia.

La xarxa també opina:

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...