dilluns, 21 de desembre de 2009

Viena, el millor lloc per fer els deures

Fa uns dies havia d'arribar tard a casa i vaig decidir fer un entrepà al Viena i així quan arribés a casa podria anar directament a dormir. Eren les 7.30 que estava menjant l'entrepà.

A prop meu hi havia una parella i dues filles en una taula. La filla més gran devia estar al Cicle Superior. Anava preparada per fer alguna art marcial, i estava sopant. Mentre sopava feia els deures ajudada per la mare.

Ja podem anar dient els mestres a les classes que els deures s'han de fer sempre al mateix lloc, en un lloc tranquil, amb tot el necessari a mà, amb la televisor i altres estris tecnològics apagats, si després les famílies opten per tal que la seva filla els faci tot sopant al Viena, un lloc excel·lent per fer-los.

 

 

 

A partir d'ara ho poden incorporar a la seva publicitat. Ja m'imagino els cartells i l'eslògan: faci els deures escolars davant d'un bon entrepà i millori el rendiment educatiu dels seus fills. Per assolir unes bones competències bàsiques un entrepà al Viena ha de menjar.

dilluns, 30 de novembre de 2009

Fart dels blocs de la xtec

Aquest és el quart curs que utilitzo els blocs en la meva classe. Vam començar amb el blocat, però quan la xtec va oferir el servei de blocs ens vam canviar. Trobo que és una eina molt útil i a poc a poc a l'escola ja som una bona colla de mestres que la utilitzem a les nostres classes, i fins fa poc n'estàvem satisfets.

A cicle superior tenim un bloc per nivell i els fem servir des de presentar noves activitats, activitats de reforç i d'ampliació, i presentar deures de llengües ja que els alumnes son contribuïdors i poden escriure. A final de curs la xtec van canviar l'aplicatiu. Se suposava que era per millorar, però no ha estat així.

No sabem les raons ja que cap dels responsables dóna respostes als nostres requeriments però cada cop és més difícil treballar amb els blocs de la xtec, ja que són més les estones en que no funcionen que les estones en que funcionen i quan ho fa, moltes vegades van molt lent. Constantment apareix en pantalla el missatge 503 Service Temporarily Unavaible , que per cert és totalment incorrecte, ja que el que hauria de posar és que està permanent fora de servei i temporalment funciona.

Un altre dels inconvenients amb que ens trobem és que com que des de que ha començat el curs no es donen més altes d'alumnes a l'edu365.cat, resulta que no podem convertir en contribuïdors als alumnes nous, ja que tenir adreça d'edu365 és imprescindible. Hem demanat alternativa i encara estem esperant.

Tan cansats estem que un mestre de l'escola ha obert un grup al facebook sota el nom d'estic tip del funcionament dels blocs de la xtec. 

No ens agrada, però si abans d'acabar el trimestre no s'arreglen els problemes i ningú ens diu res canviarem els blocs a una altra plataforma, ja sigui blogger o wordpress.

 

 

divendres, 27 de novembre de 2009

El nou calendari escolar ja és aquí!

Finalment, després de molts rumors i de diferents notícies en els mitjans de comunicació, el nou calendari escolar va agafant la forma definitiva. Cal reconèixer la valentia del Conseller Margall i el seu equip per abordar una qüestió que feia molts anys que es volia reformar i que ningú s'hi acabava d'atrevir. Però tinc molts dubtes de si realment val la pena tot l'enrenou que generaran aquests canvis per tocar ben poca cosa.

Els motius per abordar un canvi en el calendari escolar, són per una banda, la famosa conciliació de la vida laboral i familiar. És evident que aquesta conciliació passa més aviat pel canvi d'horaris en el món laboral que no pas per l'horari escolar, i també per una bona organització familiar. L'objectiu de l'escola no pot ser cuidar dels infants mentre els pares treballen sinó que els alumnes aprenguin.

Per altra banda, se suposa que amb aquests canvis, el calendari escolar serà més racional i s'aproparà més al que alguns experts en educació recomanen. Això també amb genera dubtes.

De fet l'únic canvi substancial en aquest àmbit és reduir les vacances d'estiu en una setmana i posar una setmana de vacances al febrer, al mig del segon trimestre.

Personalment aquesta proposta de canvi en el calendari té molts aspectes que no m'agraden i que consti que m'és igual treballar uns dies que uns altres.

1.- Començar una setmana abans, no soluciona res a les famílies i tampoc soluciona el suposat oblit dels aprenentatges que es produeix al llarg dels mesos d'estiu. A més cal pensar que a Catalunya tenim l'11 de setembre com a dia festiu i que fàcilment pot generar un pont llarg només iniciar el curs.

2.- La setmana de vacances al mes de febrer es produeix al mig del període escolar més productiu. Ja sé que els experts en educació parlen que l'ideal són alternar períodes d'aprenentatge amb períodes de descans. Però la meva experiència diu que també és molt important el ritme de treball que s'assoleix en períodes llargs de treball i aquest ritme costa d'assolir quan es produeixen interrupcions, sobre tot, si aquestes interrupcions són llargues.

3.- L'únic que produirà aquesta setmana de festa al febrer serà un nou enrenou a les famílies que tindran que organitzar de nou com atendre als seus fills.

4.- L'eliminació de la jornada continuada al juny l'únic que provocarà és tenir que treballar en aules petites, moltes d'elles orientades cap el sol, amb 25 alumnes i a temperatures molt altes i que suposa han de realitzar un treball intel·lectual, en edificis no preparats per suportar aquestes temperatures, i en un país en que en una gran part de llocs de treball es gaudeix d'aire condicionat (oficines, bancs, hospitals,....). És clar aquesta gran idea la tenen uns senyors que treballen en un despatx refrigerat.

A la llarga potser serà un bon negoci per les empreses que posen aire condicionat i per les elèctriques i un mal negoci per abordar el canvi climàtic.

5.- Els mestres prepararem el nou curs la primera setmana de juliol. Personalment no em sembla el millor moment per fer-ho. Prefereixo tancar el curs al juny amb les propostes del que haurà de ser nou curs i engegar una setmana abans (agost, per què no?) per preparar el nou curs amb nova empenta. Al juliol estarem pensant més en les vacances que en el proper curs. A això cal afegir que moltes vegades a l'1 de setembre no hi ha les plantilles al complert per començar el curs. Hem de suposar que a partir d'ara l'1 de juliol ja les tindrem. Si no és així preparem el curs amb mestres que al setembre estaran en una altra escola. No té massa sentit. A més cal pensar que el Departament està en període d'estalvi per la crisi: nomenarà el mestres al juliol i els hi pagarà les vacances ? No m'ho crec.

 

Malgrat tot, espero estar errat i que aquest nou calendari suposi la solució d'alguns dels problemes pels que s'ha plantejat el canvi.

 

 

dijous, 19 de novembre de 2009

Estalvi i millora no són compatibles

Un element clau per la millora dels resultats educatius és poder atendre la diversitat a les aules. Per tal que aquesta atenció sigui possible és necessiten hores de mestres. El Departament parla i parla de l'atenció a la diversitat, però poques vegades ho té en compte i, encara menys, quan una de les seves prioritats és l'estalvi.

Aquest curs és un exemple clar de que aquesta no és l'aposta del Departament.

Al llarg del curs anterior podíem gaudir d'entre 4 o 5 hores de mestre per atendre la diversitat d'un grup, ja fossin organitzant desdoblaments, tallers o petits grups per reforçar aspectes concrets del currículum. Aquest curs s'han vist reduïdes a una mica menys de 2 hores per grup.

Menys hores de mestres per atendre la diversitat també afecta als moments en que es produeix alguna absència, ja que són aquests mestres els que les cobreixen ja que el Departament no posa substitut quan és una absència de curta durada. El sistema per cobrir les substitucions per malaltia s'ha alentit considerablement. Abans era prou àgil, però ara es pot trigar fàcilment entre dos o tres dies, en funció del dia de la setmana que es produeixi la baixa. És difícil entendre que ara els nomenaments de substituts són telemàtics aquests es produeixin amb tant de retard.

A les absències per malaltia cal afegir també quan l'Administració convoca a un mestre a una reunió o a una formació en horari lectiu a la que té l'obligació d'assistir. Aleshores s'han de fer veritables malabarismes per poder atendre a l'alumnat de la forma més convenient. I és evident que aquí els grans damnificats són els alumnes que per tal de progressar en els seus aprenentatges requereixen d'una major atenció.

I després arribaran les proves de competències bàsiques i exigiran una millora de resultats. Si seguim així serà difícil.

 

 

 

 

 

dissabte, 7 de novembre de 2009

Aquest curs sí

Fa un mes que a l'escola gaudim d'una auxiliar de conversa. L'any passat les nostres il·lusions inicials es van veure frustrades ja que després de visitar l'escola ja no la vam veure més i tots, sobre tot els alumnes, ens vam quedar amb un pam de nas.

Aquest curs no vam dir res als alumnes fins que va estar a l'escola. No volíem aixecar falses expectatives. El balanç d'aquest poc temps és positiu.

Després d'uns primers dies per conèixer l'escola i els diferents grups d'alumnes amb els que hauria de treballar ja hem començat la feina, des de segon fins a sisè. És una molt bona oportunitat per aconseguir una millora important en l'expressió oral dels alumnes. En general es mostren molt interessats a anar amb ella i s'esforcen en parlar-li en anglès per tal de fer-se entendre i poder satisfer la seva curiositat.

S'ha integrat bé a la dinàmica del centre i la setmana passada va participar amb entusiasme en la festa de la castanyada, malgrat no coincidir amb el seu horari de treball i aquesta setmana vindrà amb nosaltres a una sortida al Museu d'Història de Catalunya.

Pels mestres també és una bona oportunitat per practicar el nostre anglès que amb el temps es va rovellant. 


 

diumenge, 1 de novembre de 2009

Aviat fins els 18 anys

Encara no s'ha tancat l'anterior, ja s'ha obert un altre front de debat en el món de l'educació,
augmentar la obligatorietat fins els 18 anys. Em pregunto si és necessari que tothom estudii obligatòriament fins aquesta edat, quan en alguns alumnes ja es fa molt difícil mantenir-los dins dels centres educatius fins els 16 i alguns d'ells simplement deixen d'assistir-hi quan s'afarten del món escolar que no respon als seus interessos.

Es pot obligar a estudiar a qui no ho vol fer ? I si és així algú m'hauria d'explicar com, ja que alumnes que no volen estudiar ni aprendre ja n'hi ha primària. I evidentment qui no vol estudiar, no estudia. Estudiar és un dret, però és molt discutible que sigui un deure.

És cert que és desitjable que tothom estudii com més millor, però estudiar no pot ser mai obligatori, qui no vol estudiar no estudiarà i si se l'obliga a escalfar la cadira d'un aula a la força l'únic que provocarem és que generi problemes i conflictes.

Encara no hem resolt que els alumnes de l'ensenyament primari acabin la primària havent assolit les competències més bàsiques i ens estem plantejant allargar l'escolaritat obligatòria fins els 18 amb l'augment de pressupost que això representarà. No és millor cercar solucions per parts i per tant, començar centrant els esforços i les despeses a assolir uns òptims resultats a l'acabar la primària? I cop tinguem això resolt anar pas a pas.

Ja fa massa temps que l'Estat s'entesta en regular i mesurar tot el que pot, fins i tot, el que no és regulable i crea obligacions i interposa prohibicions arreu i en qüestions que moltes vegades són simples decisions personals de cadascú, amb la justificació d'estar-ho fent pel nostre bé. Cansa tanta regulació, ja som una mica grandets per poder decidir per nosaltres mateixos i els joves han poder decidir el que volen fer ajudats per la seva família però també tenen el dret a equivocar-se i a rectificar.

Deixem d'obligar, simplement posem les mesures suficients per incentivar la continuïtat en els estudis, però deixem en les seves pròpies mans la decisió del que volen fer. Prendre decisions també és aprenentatge i si mamà Estat les pren per ells no els deixem créixer i mai es faran grans, i trigaran massa a responsabilitzar-se del seus propis actes i decisions i viuran en els llimbs de la irresponsable adolescència que en molts casos s'allarga gairebé eternament.

 

 

dijous, 17 de setembre de 2009

Incidències primer dia de classe

El primer dia de classes s'ha desenvolupat amb total normalitat i amb les habituals rutines d'aquest dia: retrobament d'amics, benvinguda als nous, revisió dels nous llibres i material, ..... Però, a tot això que ja és el normal d'aquesta primera jornada, cal afegir tres incidències:

En el curs marcat per l'arribada de portàtils en alguns centres, ja des de primera hora del matí que no hem tingut connexió ni d'Internet, ni de la xarxa local. Al llarg de tot el 2009 ens han reforçat la línia elèctrica i ens han cablejat el centre dins del programa Heura. Tot el procés va estar marcat per inconvenients de talls elèctrics i de connexió que hem suportat estoicament. Però des que han acabat tampoc va bé del tot amb caigudes freqüents de la línia. Avui en concret el rack que dóna l'entrada d'Internet al centre i que manté les connexions de la nostra xarxa interna feia caure el diferencial elèctric i no hi havia manera d'aixecar-lo. Hem trucat a avaries, però hem acabat la jornada esperant la seva arribada i el problema continua.

També en aquest primer dia de classe no hem pogut gaudir del nou pati. Vam començar les obres de reforma del mateix al llarg del mes de juny. El termini d'execució de les obres era de dos mesos. El compromís era tenir-ho acabat pel 10 de setembre. Com ja és costum en aquestes situacions no ha estat així i avui hem estrenat el curs sense pati i fent l'esbarjo en unes instal·lacions esportives veïnes de l'escola.

I finalment les forces de la natura s'han desfermat uns moments abans de les cinc de la tarda per tal d'allargar de forma extraordinària aquest primer dia de classe. Plovia de tal manera i era tal l'aigua que es precipitava des del cel que impossibilitava la sortida. Hem tingut que tornar a les classes i esperar que les famílies, molles com ànecs, vinguessin al rescat dels seus fills. Segons ens explicaven “feia por” circular pel carrer. No és la primera vegada que plou amb ganes en el moment de la sortida de l'escola però la situació d'avui ha estat del tot excepcional, sort que ha estat de curta durada i cap allà a les 17.30 ja estava tot normalitzat.


 

 

dilluns, 20 de juliol de 2009

Mini-PC

Després de força temps ( des del novembre) amb la temptació de comprar un mini-pc amb la intenció d'utilitzar-lo com a eina de treball a l'escola, el vaig comprar allà pel mes de març. Vaig trigar perquè dubtava de la seva possible utilitat. Igual era un simple caprici d'un gadget tecnològic més que acabaria arraconat.

Bàsicament la meva idea és deixar de banda la utilització de papers i tenir en aquest petit aparell tot el que necessito pel meu dia a dia a l'escola.

Finalment em vaig comprar un Acer amb Linux. Vaig escollir Linux ja que aquesta serà la única manera d'acostumar-me a ell. Mentre tingui màquines amb Windows no treballaré amb Linux i fa temps que tinc ganes de conèixer aquest sistema operatiu. De moment no m'està resultant gens fàcil. En el Windows ja sé tot el que m'interessa on està però en el Linux em tinc que buscar la vida, i sobre tot, el tema d'instal·lacions i d'actualitzacions m'està resultant una mica feixuc. Però ja se sap, paciència i a poc a poc. Tot es farà de mica en mica.

De moment, l'he fet servir poc a l'escola, fonamentalment en algunes reunions i també l'he provat en algunes classes. La meva intenció era familiaritzar-me en el seu funcionament al llarg de l'estiu i ves per on fa un parell de dies que tinc l'ordinador de sobretaula a la UVI i ha estat un molt bon recurs disposar d'aquest mini.

¡Quan pensava que igual m'havia gastat els diners per res, l'obligació de començar a utilitzar-lo m'està fent replantejar que igual, fins i tot, he fet una bona compra!


 

 


 

 

 

divendres, 17 de juliol de 2009

Escola inclusiva per a tots, quan ?

 Ahir el Departament d'Educació presentava el Pla d'acció de l'educació inclusiva (2008-2015) “Aprendre junts per viure junts” amb l'objectiu de passar del 55 % de l'alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres ordinaris al 70 %. O sigui augmentar aquesta inclusió d'alumnes amb un 15 % en 7 anys, una mica més del 2% anual.

M'agrada, però ho sento molt, no m'ho crec. Fa massa anys que escolto promeses d'aquest tipus. Fa més de 20 anys en el transcurs d'unes jornades organitzades pel Servei d'Educació Especial del Departament d'Ensenyament l'assessor i un dels caps visibles d'aquest servei va anunciar l'imminent tancament de les escoles d'Educació Especial. Amb aquests anys, algunes han tancat, però la majoria continuen funcionant.

En aquells moments es parlava de normalització i de PDI (Programa de Desenvolupament Individual). Amb els els anys s'han canviat els noms moltes vegades: integració i ACI (Adequació Curricular Individualitzada) i ara inclusió i PI (Programa Individualitzat), i d'altres noms i sigles que s'han quedat pel camí.

Les USEE i els programes interdepartamentals que semblen la gran solució, tampoc són grans novetats. Ja es parlava d'aquests recursos i en alguns llocs es van posar en marxa a principis d'aquesta dècada.

I no diguem de la gran panacea: utilitzar els centres d'educació especial com a centres de referència o “centres de recursos”. Una altra idea vella de la que s'ha parlat i escrit molt, i sobre la que hi ha bones pràctiques però que mai s'ha volgut generalitzar, malgrat que és una afirmació que s'ha repetit moltes vegades al llarg dels anys, amb defensors i detractors de la idea. Torna a sortir com un dels eixos del nou pla.

Avançar cap a l'escola inclusiva és un problema de presa de decisió política i la posterior organització del que calgui per tal que sigui possible. Una de les excuses és la manca de diners i de recursos. ¿I tots els recursos i diners que s'esmercen en les escoles d'educació especial no serien suficients per la inclusió del alumnat amb discapacitat en les escoles ordinàries? Sempre he cregut que si, que l'únic que mancava era la voluntat de fer-ho.

Ara bé tampoc anem enlloc si integrem a un ciutadà a l'escola per després portar-lo a treballar a un centre de treball especial. Hem de saber amb claredat que volem.


 

dimecres, 1 de juliol de 2009

Inici progressiu del descans.

Com aquell que no vol el curs ha arribat a la seva fi. És un final progressiu amb alguns moments de treball frenètic amb molt a fer i poc de temps per fer-ho. És una mena de contrarellotge. Malgrat treballar moltes hores les feines s'acumulen. Les llistes de tasques a realitzar són interminables.

Tot comença a finals del mes de maig amb el viatge de fi de curs dels alumnes de sisè. A la tornada i amb l'inici de la jornada continuada tot es precipita: reunions d'avaluació, informes, memòries, valoracions, preparació festa final de curs, comiat dels de sisè, ...

El darrer dia de curs amb els alumnes tot està fet, i només resten algunes activitats de tancament de curs, endreçar les aules, fer neteja dels papers acumulats i també començar a preparar el proper curs. Sobre tot, una de les tasques més feixugues: els horaris. Uff els horaris! Han de quadrar totes les peces i cal aprofitar al màxim els recursos personals i a vegades no és tan senzill, però sempre s'acaba aconseguint.

I el mes de juliol, malgrat que molta gent creu que ja fa dies que estem de vacances, encara hi ha un grup important de mestres que treballem. Alguns fan cursos de formació, d'altres encara ens passem alguns matins per l'escola per anar enllestint el que necessitem que estigui a punt pel començament del proper curs. En concret aquest curs estem treballant en la intranet del centre que volem posar en marxa al setembre. Un nou munt de possibilitats s'obriran amb aquesta nova eina, però caldrà explorar-la bé aquests dies.

Hem iniciat una lenta progressió cap el descans amb la notícia de l'aprovació de la LEC al Parlament acompanyada de la sorollosa protesta dels sindicats a l'entrada dels polítics a l'hemicicle. Ara que ja està aprovada caldrà estar atents al seu desenvolupament.

 

 

diumenge, 17 de maig de 2009

Portàtils per tots

Una de les grans promeses del cada cop més “populista” Zapatero en el debat de la nació ha estat dir que el proper setembre tots els alumnes de cinquè del país tindran un portàtil. Aquest senyor resolt tots els problemes del país i de la crisi amb promeses que paga amb els diners que ha recaptat amb els nostres impostos i disposant també dels diners dels governs autònoms que amb això deixen de ser autònoms i s'han de posar al servei del govern central. Aleshores per què volem les autonomies ?

El primer interrogant que em plantejo és si primer de tot no hauríem de tenir els llibres gratuïts abans de tenir els ordinadors.

Però un cop feta la promesa tractem de treure l'entrellat si és possible. Aquesta proposta em planteja més preguntes que respostes. Malgrat que m'agradarà poder disposar d'un ordinador per alumne a classe cada cop que sigui necessari per la tasca que els hi pugui plantejar tinc molts dubtes i veig punts molt foscos.

Aquests ordinadors seran dels alumnes o de l'escola ? Els pagarà el govern central amb tota la seva totalitat o simplement donarà una petita ajuda (he llegit des de 40 a 90€) a les famílies per la seva compra ? Es quedaran a l'escola o els alumnes els portaran tot el dia amunt i avall ? Què en faran les aules on els mestres no sàpiguen res de tots aquests enginys tan moderns ? Qui es responsabilitzarà del seu manteniment i com es farà aquest ? Seran amb windows o amb linux ? A mesura que aquests interrogants es vagin contestant podrem valorar millor la proposta. 


 

 

 

 

 

I compte no ens oblidem amb tan
ordinador de que els alumnes també han de llegir llibres,
dibuixar, pintar i escriure a mà. No tot ha de ser noves
tecnologies. Cal trobar un equilibri. Ho aconseguirem ?

dimarts, 12 de maig de 2009

Ha parlat l'ignorant

 "La immersión lingüística es una immersión en la ignorancia y en la limitación de miles de jóvenes catalanes” Va afirmar Javier Mayor Oreja.

Sembla molt evident qui és l'ignorant de la realitat.

De nou tenim al PP a l'atac. Ja ha tornat a despertar la fera ferotge. Com esgota aquesta gent amb les seves mentides i les seves falsedats i quina mania que tenen al català i a la immersió lingüística a les escoles una de les poques coses que funciona bé del nostre sistema educatiu i volen carregar-se-la sigui com sigui.

Després d'aquest començament ha vingut l'anunci als mitjans i així continuaran sense voler veure que malgrat la immersió a les aules, als patis de totes les nostres escoles, així com a molts carrers es parla exclusivament en castellà i és el català el que continua estant en minoria.

Però potser pensant un mica, igual és simplement una maniobra de distracció. Ara que tot està a punt per l'aprovació de la LEC amb una part important de la comunitat educativa en contra de la mateixa, potser el fet que el PP faci aquestes declaracions de nou tan incendiaries servirà per tal que molts pensin que si el PP està en contra de la LEC, potser aquesta no és tan dolenta.

Però ja que ells estan tan acostumats a presentar denúncies davant dels tribunals, haurem de ser tota una generació de catalans que va tenir que fer el seu aprenentatge amb “la lengua del imperio” per imposició de la dictadura de les que ells són els hereus directes, els que haurem de presentar denúncia pels danys i perjudicis rebuts ja que no va ser fins ja ben adult que no vaig poder aprendre a escriure en la meva llengua.


 

dilluns, 11 de maig de 2009

He estat aplicador de les famoses proves de sisè.

M'ha tocat ser aplicador de la prova de competències de 6è. Dues setmanes abans ens van reunir a tots els aplicadors per repartir la documentació i explicar el funcionament de tot el procés. En la mateixa reunió van demanar voluntaris per fer de corrector de les proves, explicant com seria el procés i el que es cobraria per fer-ho.

El dia de la prova la meva jornada laboral comença més aviat del que és habitual. Visc i treballo a la zona nord i tenia que aplicar-la a una escola concertada de la zona sud i a més havia d'estar a l'escola a les 8.30 en lloc de les 9. Per tant tinc que sortir força abans de casa.

La primera tasca és obrir les proves i comprovar si tot és correcte. I així amb unes simples tisores es va desvetllar el gran misteri d'aquests darrers dies. Allà al davant teníem les proves que havien de determinar el nivell dels alumnes al finalitzar la primària.

Gairebé tot el matí passant proves es fa avorrit i dóna temps per pensar i comentar amb els companys. Pels alumnes és excessiu no hi estan avesats.

El Departament i els mitjans han fet un gran rebombori informatiu al seu voltant. Això l'únic que ha fet es posar innecessàriament nerviosos als alumnes, donant a les proves més importància de la que realment tenien.

Les han presentat com una gran novetat, però tampoc ho són tan. Ja fa anys que es fan proves de competències als alumnes, primer als de 4t. I després també a altres cursos inclosos els de 6è. La única novetat d'aquestes és que hi ha un aplicador extern i correctors externs que no sabran a quins alumnes estan corregint les proves i per tant s'assegura una major imparcialitat als resultats.

Està bé avaluar el sistema i saber el nivell de coneixement assolit pels alumnes (a més a més darrerament aquest és un tema que està de moda), però cal tot aquest enrenou per fer-ho ? Cal fer una despesa tan gran en temps de crisi (1 milió d'euros) ? Per a què serviran els resultats ? Per posar en qüestió al sistema educatiu ? Als mestres ? Per justificar la necessitat de les mesures establertes a la LEC?

En general les proves a tots ens han semblat adients, fins i tot, una mica fàcils. Potser són fàcils per tal de poder presumir de bons resultats després? No m'agrada ser mal pensat, però ....

Tots diem el mateix dels alumnes, mestres diferents i d'una escola i un barri ben diferent al que treballo, però el discurs és el mateix: no s'esforcen, no llegeixen bé el que han de fer. Moltes vegades ho saben fer, però no llegir-ho bé els fa donar una resposta incorrecta. Un cop fet pocs són els que revisen i corregeixen a consciència, si ho fan és perquè els obliguem a fer-ho ....

Bé ha passat el temps i les proves s'han acabat. Les recollim totes, aixequem acta de tot el procediment amb el director de l'escola i porto les proves al CRP, centre neuràlgic de tot el procés al llarg de la jornada. Allà són recollides per la inspectora de la comissió avaluadora qui posteriorment les lliurarà al corrector corresponent. La meva tasca d'aplicador ha acabat i a la tarda torno a la meva feina de mestre habitual.

Esperarem a veure els resultats i a llegir els seus anàlisi. Esperem que sigui útil aquesta despesa de temps, mitjans i diners.

 

 

diumenge, 3 de maig de 2009

Excursionisme a l'escola

Dijous petita excursió amb tots els alumnes del cicle superior (un centenar) pel Torrent de Colobrers i Togores fins arribar a La Salut. L'objectiu que coneguin el rodal i el patrimoni natural local i també posar una mica d'activitat física en les seves vides sedentàries.

 

 

 

Aprofitem per recollir informació que després s'analitzarà a les classes de coneixement del medi. Per primera vegada vam organitzar també una cursa d'orientació en el medi natural.

Aquesta és una passejada clàssica de la gent gran de Sabadell i de totes les persones que els agrada conèixer la natura i el seu entorn proper, però aquests ho fan perquè volen i en canvi els nostres alumnes ho fan obligats.

Molts d'ells caminen poc o gens i poques o cap excursió de caminar fan amb les seves famílies. Aleshores ens trobem amb un grup que és caminador de mena que gaudeix de l'activitat física a la natura i pot anar a un bon ritme sense problemes. Però a mesura que avança la jornada el grup es va estirant i des del primer al darrer hi ha una distància considerable. Ens obliga als mestres a estar distribuïts per la llarga filera que formen i tenir sempre un mestre a la rereguarda que eviti les continues aturades dels darrers. I al capdavant cal fer freqüents parades per tal de reagrupar al nombrós grup.

Quines són les preguntes més escoltades al llarg del camí. Ja us les podeu imaginar. Quan falta ? Falta molt ? I això que aquest recorregut és planer, però en el moment en que apareix qualsevol petita dificultat en forma de rampa o desnivell una mica important ràpidament s'escolten els esbufecs. Esperem que aquestes activitats serveixen perquè quan siguin adults incorporin una mínim d'activitat física a la seva vida quotidiana i si potser que aquesta sigui en el medi natural molt millor. Amb això sol ja s'haurien complert amb escreix els objectius d'aquesta sortida. Ens conformem amb ben poc, no ?

dissabte, 18 d’abril de 2009

Pi-pi-pi-pi ......

Pujo a la classe a preparar els materials necessaris per l'activitat d'expressió oral de la tarda. A l'aula d'anglès han instal·lat fa poc el Rack (nosaltres l'anomenem familiarment com a nevera, pel seu tamany i forma) que centralitza tot el cablejat de l'escola. Escolto un estrany pi-pi-pi-pi insistent. Hi ha llum a  l'aula, per tant, no és falta de corrent elèctrica.

No hi ha internet a cap ordinador i tampoc accés a les diferents unitats de la xarxa. Informo del que passa a la coordinadora d'informàtica. Cal trucar a avaries. Li passem a l'encàrrec a la secretaria.

Torno a l'aula ja disposat a iniciar la classe. Ja no s'escolta el pi-pi-pi-pi. Igual s'ha arreglat sol. Deixo als alumnes a la classe i reinicio la xarxa, però seguim sense connexió. Segueixo fent classe.

Puja la secretaria amb la resposta que li han donat. Em miro al Rack i no té cap llumeta encesa. En aquest mateix instant veig que està desendollat. Automàticament entenc el que ha passat. L'insistent
pi-pi-pi-pi era la seva queixa per manca d'alimentació elèctrica. Aquell migdia havia plogut i els monitors del menjador havien posat un vídeo als alumnes en la tele que està al costat del Rack i l'havien desendollat.

A partir d'aquí ja tot és fàcil endollar de nou i ja tornem a tenir xarxa i connexió a Internet.

 

 

 

diumenge, 12 d’abril de 2009

Més de 20000 visites en 2 anys, per què ?

Dos anys i escaig de comptador i he superat les 20.000 visites. En concret a finals de març portava 20668 visites, 12655 en el darrer any del bloc, el que suposa 1054 visites cada mes i una mitjana de 34.6 visites diàries.

Suposa un augment significatiu respecte a l'any passat: 8013 visites, 667 al mes i 22 al dia. El dia amb més visites continua sent el 15 de setembre de 2008 amb 190 visites.

Tinc 39 visitants visitants fidels amb més de 50 visites al bloc de mitjana, i 15 entre 26 i 50visites. La resta els puc classificar com esporàdics.

Realment resulta sorprenent com un espai on simplement reflecteixo les meves dèries personals,bàsicament els meus entrenament i les meves curses i algunes reflexions sobre la meva feina i l'escola i l'educació en general i algunes altres petites coses pugui ser atractiu per tanta gent.

En tot el temps que porto amb el bloc (des de l'agost de 2005) estic a punt de superar els 600 articles (595 amb aquest) i aquesta setmana acabo d'arribar als 800 comentaris.

Quin atractiu tenen els blocs ? Quin perfil poden tenir els lectors dels meu bloc ? Una part important és gent que em coneix i que quan ens trobem em comenta que ha llegit tal o qual article, però d'altres són desconeguts, alguns que hi arriben per cerques amb el famós i omnipresent google i altres que simplement hi arriben a través d'altres blocs.

I per a mi que significa el bloc ? Un espai mig narcisista, mig exhibicionista on explicar el que faig o penso ? Una mena de diari personal ? Una obligació que tinc que actualitzar de manera periòdica ? Un entreteniment ? Un simple exercici d'escriptura ? Segurament una barreja de tot plegat.

Quina raó us condueix a llegir el meu bloc ? Per què escrivim blocs ? Per què escric el meu bloc ?

 

 

dijous, 19 de març de 2009

Els mestres, el Conseller i els sindicats

19 de març, dia del pare i de la cremà i també jornada de vaga en l'ensenyament català: tercera jornada de vaga en poc més d'un any.

No anem gens bé. No hi ha cap tipus de diàleg, malgrat que totes les parts s'omplen la boca amb aquesta paraula.

El Conseller segueix amb la seva línia plena d'incongruències, improvisacions, ocurrències, canvis d'opinió sobtada, falta de respecte per la opinió dels altres i amb una LEC en tràmit parlamentari farcida d'esmenes de tot tipus i des de tots els grups de l'arc parlamentari. Per tant una llei que no agrada a ningú, però que cal tirar endavant sigui com sigui.

Una Llei Catalana d'Educació, millor dit d'Ensenyament és clar que fa falta des de fa temps, però el més segur que aquesta no és la LEC, que des d'un principi ha nascut amb mal peu: no és acceptada per una part molt important de la comunitat educativa.

Ha de ser una Llei àmplia, en la que la major part de la societat (diferents grups parlamentaris i sectors de la comunitat educativa) estigui d'acord i en la que es contemplin tots els elements necessaris. No és ni una cosa ni l'altra.

En el llarg camí d'aquesta LEC no para de patir entrebancs i sotracs, entre els més importants les diferents ocurrències que en aquest camí té el Conseller. Cada cop que obre la boca davant dels mitjans és per explicar alguna de les seves brillants idees. A veure quina serà la propera ?

Ha faltat i falta un diàleg seriós i profund amb totes les parts implicades. Per molt que digui aquest diàleg no s'ha produït, o al menys jo no l'he vist per enlloc. Algú ha tingut més sort ?
Els sindicats tampoc juguen un paper clar i net. El rebuig frontal a la LEC no ens porta enlloc. Tampoc ens expliquen tota la veritat i a vegades tenen una visió distorsionada de la realitat. No tota la LEC és dolenta, ni tampoc hem d'aconseguir una LEC exclusivament al nostre gust. La LEC ha de ser la llei d'Educació de tots i totes i no ho és.

Mentrestant els mestres seguim treballant el millor que sabem a les aules, tractant de formar el millor possible als alumnes que tenim davant nostre. Fem tot el que bonament sabem per tal que les escoles funcionin el millor possible, però moltes vegades ens sentim desorientats davant de les diferents normatives que moltes vegades es publiquen sense massa cap i peus i sense massa explicació al darrera, així com amb tantes declaracions i tertúlies als mitjans de comunicació que en molts moment l'únic que fan és posar l'èmfasi en els punts més polèmics i moltes vegades els menys importants de tot plegat.

Hi ha un sentiment general dins del cos docent d'estar farts de ser el centre d'aquests debats estèrils, de ser l'escola el lloc on cal arreglar tots els problemes i de sentir-nos un cop i un altre de que tenim moltes vacances, de que treballem poc, de què som els pitjors d'Europa, de què hem de fer això o això altre ...



Estem desconcertats, farts i emprenyats i per tot això avui farem vaga i ens manifestarem. Personalment no acostumo a fer vaga. No crec que sigui cap solució, però aquest cop en tinc moltes ganes. És el moment de dir-li prou a aquest Conseller i demanar-li que rectifiqui en les seves actituds i les seves decisions i, sobre tot, que reflexioni si potser on s'està equivocant en el seu camí i en les seves decisions davant de la Conselleria. Feia molt de temps que no teníem un Conseller d'Educació que generés tant rebuig per part de la major part de la comunitat educativa.

I soc conscient que amb aquesta vaga els mestres pagarem un preu molt alt. No es pot dir que siguem un col·lectiu amb massa prestigi social, però amb aquesta vaga en un moment de vaques magres se'ns titllarà de funcionaris privilegiats i corporativistes que només volem defensar els nostres privilegis. Però de quina altra manera podem fer arribar el nostre rebuig a un Conseller que no escolta res del que li diem i amb el que fa temps que hem perdut tota sintonia ?

I no vull ser mal pensat, però perquè precisament ahir és van produir els greus incidents amb els universitaris després de tants mesos de conflicte i precisament en la Plaça Universitat el lloc on està previst iniciar la manifestació de mestres avui. Potser és un simple avís del que ens espera avui a nosaltres ? Serà aquesta la resposta del tripartit la protesta dels mestres ?

Bona vaga i manifestació a tothom.

divendres, 6 de març de 2009

Ernest Maragall, el Conseller mentider

Aquesta setmana l'Honorable Conseller d'Educació ens ha enviat a tots els mestres un correu electrònic ensabonant-nos i lloant totes les seves virtuts i les de la seva Conselleria.

Entre altres moltes coses coses respecte a les darreres mesures que ha pres el Departament en la carta escriu: “Cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina”

En la mateixa carta ens adreça a un enllaç on podem llegir un document provisional amb la Resolució de xx de xxx de 2009 per la qual s’estableix el procediment per tal d’establir i atorgar individualment una major dedicació lectiva, amb caràcter voluntari, del personal docent destinat a centres públics dependents del Departament d’Educació, per al curs 2009/10, o sigui, la resolució que ha de regular el procediment sobre les hores extres lectives que a partir del proper curs podrem fer els mestres i en aquesta podem llegir:
6.1. Atès que la realització de major dedicació horària lectiva implica la revisió de les assignacions horàries al professorat del centre i donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat, cal entendre aquest procediment com una opció que afecta a l’organització de les tasques pròpies de l’activitat docent, i que tindrà incidència en la definició de llocs de treball del centre, tant a nivell numèric com de distribució per especialitats.
6.6. D’acord amb els criteris que s’estableixin mitjançant les corresponents resolucions, s’elaborarà la proposta de plantilles dels centres per al curs 2009/10, tenint en compte les propostes de major dedicació efectuades per les direccions, així com també el nombre de llocs que correspongui compensar.
6.7. El nombre de professors que realitzen major dedicació tindrà incidència en el nombre de llocs de treball dels quals disposarà el centre.

No deia aquest senyor en la carta que cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina ? Em sembla evident l'Honorable Conseller és un mentider.Podem seguir aguantant a un mentider com a Conseller ?

divendres, 20 de febrer de 2009

Un cop més sense Internet

El Departament d'Educació parla constantment de promocionar la utilització de les noves tecnologies a l'escola, però tampoc ho posa fàcil. És cert que les escoles gaudim de bones dotacions i que al llarg dels anys l'oferta de formació al respecte ha estat molt considerable i realment qui no està format i no les fa servir és simplement perquè no vol o perquè no les considera necessàries. Tinc clar que la utilització de les mateixes té molt a veure amb les ganes de cadascú i amb una dedicació de temps important. Però a vegades es perden les ganes.

A l'escola hi pot haver pel cap baix un centenar d'ordinadors. Fa temps que tenim un virus que es passeja d'ordinador a ordinador amb tota impunitat i és va reproduint i multiplicant a través dels pen-drives una de les millors eines per la propagació d'aquests mals. Els ordinadors el detecten però no aconsegueixen fer-ne net del tot, ja que torna a aparèixer. Amb tant de temps entre nosaltres, ja hem aprés a conviure amb ell. No sembla que ocasioni mals irreparables, no hem perdut informació i els ordinadors continuen funcionant. Hem cercat ajuda al Departament, però de moment el que tenim són unes instruccions molt complicades, tan sols aptes per experts, de com podem netejar primer els ordinadors i després els pen-drives. Si hem de fer-ho a tots els ordinadors de l'escola no sé pas quan de temps necessitaríem i a més se suposa que els mestres hem de continuar fent classe, no ? No seria millor que enviessin un tècnic a fer-ho ? No és aquesta la seva feina ? O potser els centres ens hem de pagar de la nostra butxaca un tècnic que ho faci ?

Però no és aquest l'únic problema tecnològic d'aquests darrers dies. Per segona vegada amb poc més d'un mes l'escola s'ha quedat sense connexió Internet per uns dies. I no tan sols això, ja que també teníem problemes de connexió amb la xarxa interna. La primera vegada van estar tres dies, ara ha estat dia i mig. De moment hem recuperat la connexió per cable, però la inalàmbrica no funciona tal com vaig poder comprovar el dimecres a la tarda quan en una classe ja teníem preparats tots els portàtils per treballar amb els alumnes i varem tenir que canviar de tasca per manca de connexió.

Avui en dia per una escola no tenir connexió suposa molts problemes. Infinitat de gestions administratives es realitzen per aquesta via. Alguns e-mails urgents no poden ser enviats, i tampoc són rebuts. I si a l'escola s'ha fet una forta aposta per la utilització de les TIC en les diferents àrees i crèiem en la seva integració en el currículum les activitats a realitzar tal com hem fet nosaltres també en reben conseqüències importants les activitats lectives que cal deixar per un altre dia.

Sort que els mestres ja acostumem a tenir un plan B, o simplement utilitzem la nostra capacitat d'improvisació, per quan has planificat utilitzar les TIC i per alguna raó això no és possible, però quan això és una sessió darrera l'altre és clar que el correcte funcionament de las classes queda tocat.

Realment estaria bé poder tenir un servei més ràpid per la solució de tots aquests contratemps tecnològics que no ajuden gens a la integració curricular de les TIC en les diferents àrees i que es converteixen en un bon argument pels mestres reticents aquestes eines i a més ens fan perdre molt de temps que podríem utilitzar en altres tasques.


dilluns, 16 de febrer de 2009

No saben seure

Serà l'edat o serà que les generacions canvien ? Aquest any no paro de recriminar als alumnes que estan mal asseguts. És una constant. Potser abans no m'hi fixava tant. No ho sé, però ara és un continuu.

El professorat ja sabem que no disposem del millor mobiliari del món per evitar les males postures dels alumnes, però és important ja que han de passar moltes hores asseguts a les aules al llarg del dia que ho facin de la millor manera possible, per minimitzar en el possible les desviacions de columna que el estar mal assegut pot provocar amb el temps.

Però a l'aula hi ha ben pocs alumnes que mantingui una postura adient.

Entre els que no seuen bé en trobem de diferents tipus:
  1. Els alumnes que sempre col·loquen una cama sota l'altra
  2. Els que es posen de genolls o amb les cames creuades a la cadira, com si fossin un indi. Aquests acostumen a ser alumnes petits.
  3. Els que sembla que estiguin al sofà de casa, amb el cos el més estirat i horitzontal possible, cercadors constant de la màxima comoditat.
  4. Els que posen el cos massa endavant i molt a prop de la taula, sense recolzar l'esquena en els respatller de la cadira.
  5. Els que inclinen la cadira enrere tot aixecant les potes del davant sense que toquin al terra. A vagades s'inclinen tant que pot resultar perillós ja que poden caure d'esquena.
Quan el professor fa el discurs de la importància de seure bé veus que aviat la majoria es recol·loca. La teoria la saben però la seva pràctica quotidiana és deficitària.
 
Alguns a base d'insistir cada cop passen més temps asseguts en una postura correcta, però d'altres no hi ha manera.

El més probable és que passar tantes hores en aquestes postures tan incorrectes s'acabi pagant de gran amb mals d'esquena.Què hi podem fer ? A tots us passa el mateix en les vostres aules ? Algú ha trobat algun remei ?




dissabte, 7 de febrer de 2009

El Conseller una altra vegada

Poc ha durat la tranquil·litat. Aquesta setmana el Conseller ha tornat a esvalotar el galliner amb la seva proposta de canvi del calendari escolar. Com sempre una proposta poc meditada i sense consultar i consensuar amb ningú. Aquest home està de gust al mig de la polèmica.

Personalment m'és igual un calendari o un altre. Però treure una setmana de classe del mes de febrer per tal de començar una setmana abans el mes de setembre no crec que solucioni cap dels problemes dels que suposa l'actual calendari. Si és necessari reformar-lo cal fer-ho amb cap i peus, i segurament cal un planteig més radical

S'ha de reconèixer que el calendari escolar que fa molts i molts anys que no ha sofert variacions necessita d'una profunda reforma. Ara bé la proposta del Conseller no deixa de ser un simple retoc.

El tema del canvi en el calendari escolar era una qüestió ja anunciada a l'inici del curs en el que com mai s'havien omplert els mitjans d'escrits parlant amb indignació dels tres mesos de vacances de l'alumnat.

Estem encaparrats en comparar-nos en tot amb Europa i allunyar-nos dels nostres veïns mediterranis històrics (Portugal, Itàlia, i Grècia). Però per sort al nostre país gaudim d'un clima completament diferent a la resta d'Europa i això també s'ha de tenir en compte en els canvis que es vulguin introduir. No és el mateix donar classe en les aules europees en els mesos estiuencs que en les aules catalanes. Si es vol fer així caldrà plantejar uns canvis profunds en els edificis escolars i això costa diners. Cada cop a més llocs de treball hi ha aire condicionat, i en canvi sembla que estem disposats que els nostres petits passin sis hores diàries a temperatures per sobre dels 30 graus.

A punt d'iniciar la discussió parlamentària de la LEC que és on cal centrar tots els esforços, no crec que ara sigui el moment més oportú per encetar aquest polèmic debat sobre l'horari.

Si volem posar l'interès de l'alumne al mig de la polèmica i cercar quin seria el millor calendari i horari possible, el canvi hauria de ser molt més profund i anar més enllà d'aquesta maragallada. L'aprenentatge en aquestes edats s'assoleix per un treball continuat. Segurament fora millor pensar en més dies de classe al llarg de l'any però amb menys hores diàries de classe. Potser quatre hores diàries foren suficients i amb petits períodes de descans. Alguns pedagogs parlen de 45 dies de classe i una setmana de descans com a periodicitat treball-descans ideal per l'òptim rendiment de l'alumnat. Això és clar que tampoc ajuda a la famosa conciliació laboral familiar que a vegades crec que es posa per sobre dels interessos de l'aprenentatge de l'alumne. Però què és el que realment volem?


 



dissabte, 31 de gener de 2009

Els blocs educatius engresquen als alumnes

Sóc un ferm defensor de la utilització de les TIC a l'aula com una eina habitual. I entre les diferents possibilitats que ofereix considero que els blocs ofereixen moltes possibilitats d'interès, sobre tot, si es troben activitats que engresquin.

Feia temps que tractava de posar en marxa un mena de concurs on line (“Who is who”) amb els alumnes de sisè, però els dos o tres intents en cursos anteriors, un fins i tot, a través del Messenger no havien reeixit. Pocs alumnes hi participaven i aviat abandonaven. Finalment aquest curs ha arrencat amb força i ja en portem 4. Es tracta que endevinin el personatge amagat amb preguntes fetes correctament en anglès. Participar i construir bones preguntes en anglès els hi dóna punts i establim un rànquing. Al principi tenien dificultats amb la correcció gramatical de les preguntes però han anat millorant. A mesura
que hem trobat problemes amb les normes les hem anat perfeccionant fins arribar a consolidar-les. De 50 alumnes hi participen una vintena de forma regular i necessiten entre 60 i 90 preguntes fins arribar a la solució.

Aprofitant que aquesta activitat funcionava en el bloc de sisè, en el de cinquè vaig idear una activitat similar (What animal is it?) en el que com és evident del que es tracta amb preguntes correctes en anglès és d'endevinar l'animal. En aquest curs ja en portem dues i també amb força interès i participació per part d'un grup d'alumnes.

Aquesta setmana he iniciat una nova activitat amb aquest mateix model. Els alumnes han pensat un animal i han treballat en la seva descripció, però sense desvetllar el seu nom. Un cop corregit l'escrit del animal secret, graven la descripció amb l'Audacity i la resta de companys han de tractar de saber quin animal és. L'hem anomenat The secret animal. Ja veurem con anirà.

De fet mentre continuïn la bona participació en aquest tipus d'activitats tinc pensat oferint aquesta mena d'exercicis com una forma diferent d'aprendre i posar en pràctica el seu coneixements d'anglès.

divendres, 16 de gener de 2009

Una gran innovació: hores extres

Un nou capítol en les incoherències d'aquest Departament d'Educació, la darrera maragallada s'ha fet pública. Només hem tingut que esperar dos dies i ja tenim la primera gran notícia que va encapçalar alguns titulars als diaris i també ha estat tema d'algunes tertúlies de la setmana: a partir de setembre els mestres que vulguin i d'acord amb les direccions dels centre podran treballar quatre hores més amb alumnes.

Primer va ser la sisena hora que com a contrapartida pels mestres que no hi estaven d'acord van reduir la seva jornada de treball amb alumnes en dues hores, passant de 25 a 23, sense reduir el seu horari de treball, ni de permanència en el centre. Per tant s'augmentava el nombre d'hores de treball en el centre dedicades a tasques d'organització, gestió, preparació, atenció a famílies, tutoria d'alumnes, .... Això s'havia de considerar un pas endavant. Disposar de més hores de treball en el centre per crear un equip docent cohesionat és un benefici directe per l'atenció dels alumnes.

Però ara tornem enrere, amb una mesura que augmentarà les diferències i les complicacions en el moment de fer els horaris dels mestres. Com sempre no s'acaben de calcular els problemes que una mesura d'aquestes característiques pot comportar. Només n'enumero algunes:
  1. Quan un mestre titular que fa 4 hores de més es posa malalt el seu substitut haurà d'assumir també aquest horari extra, però això no és possible ja que aquest substitut no té plaça definitiva.
  2. Els mestres que treballin més hores amb els alumnes faran menys hores de reunions i coordinació amb els seus companys. Quan es faran aquestes reunions ? Què m'ho expliquin.
  3. Un altre exemple: en un centre que tot el personal definitiu vulgui fer aquestes quatre hores de més sobraran mestres i per tant alguns hauran de canviar d'escola. Tot plegat una mica pervers.
  4. És un contra sentit amb les mesures que diuen que han de prendre contra l'atur que tan els preocupa.

    La veritat és que no ho entenc, semblen ganes de ser protagonistes i de complicar cada vegada més les coses. Clar si es pot fer difícil, per quina raó ho hem de fer fàcil ?

dissabte, 10 de gener de 2009

Tornada a la feina

Ha estat bé començar a poc a poc. Les vacances han anat bé per desconnectar del rítmic frenètic del dia a dia de l'escola, i sobre tot del final de trimestre amb totes les seves celebracions i dies especials. He posat en ordre tota la paperassa que amb el pas dels dies s'acumula a la carpeta que carrego sempre amunt i avall. Començo el trimestre amb molt menys pes de papers.

El primer dia és simplement una nova presa de contacte amb els alumnes, un com dèiem ahir, i un fer una revisió on ens havíem quedat i una petita revisió de les darreres activitats i del vocabulari i expressions que estàvem treballant abans de continuar endavant. Ja el divendres ens hem posat de nou a treballar de valent i a mirar de recuperar el ritme de l'aprenentatge, i també la recuperació de rutines dels dies de feina.

En aquesta tornada ens hem trobat una escola plena de substituts. Hi ha moments en que trobes a algú per les escales o els passadissos i saludes (s'ha de ser educat al menys) però no saps qui és.

Malauradament ràpidament ja tornem a agafar el ritme dels dies laborals. M'agrada molt més el ritme de les vacances. Per sort només han estat dos dies i ja estic gaudint de nou del cap de setmana.

PD. Dedicat a David de la Cueva un company de l'escola, altrament conegut com David el viejo, que dimecres manifestava públicament que volia tornar a la rutina de la feina.

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...