divendres, 16 de gener del 2009

Una gran innovació: hores extres

Un nou capítol en les incoherències d'aquest Departament d'Educació, la darrera maragallada s'ha fet pública. Només hem tingut que esperar dos dies i ja tenim la primera gran notícia que va encapçalar alguns titulars als diaris i també ha estat tema d'algunes tertúlies de la setmana: a partir de setembre els mestres que vulguin i d'acord amb les direccions dels centre podran treballar quatre hores més amb alumnes.

Primer va ser la sisena hora que com a contrapartida pels mestres que no hi estaven d'acord van reduir la seva jornada de treball amb alumnes en dues hores, passant de 25 a 23, sense reduir el seu horari de treball, ni de permanència en el centre. Per tant s'augmentava el nombre d'hores de treball en el centre dedicades a tasques d'organització, gestió, preparació, atenció a famílies, tutoria d'alumnes, .... Això s'havia de considerar un pas endavant. Disposar de més hores de treball en el centre per crear un equip docent cohesionat és un benefici directe per l'atenció dels alumnes.

Però ara tornem enrere, amb una mesura que augmentarà les diferències i les complicacions en el moment de fer els horaris dels mestres. Com sempre no s'acaben de calcular els problemes que una mesura d'aquestes característiques pot comportar. Només n'enumero algunes:
  1. Quan un mestre titular que fa 4 hores de més es posa malalt el seu substitut haurà d'assumir també aquest horari extra, però això no és possible ja que aquest substitut no té plaça definitiva.
  2. Els mestres que treballin més hores amb els alumnes faran menys hores de reunions i coordinació amb els seus companys. Quan es faran aquestes reunions ? Què m'ho expliquin.
  3. Un altre exemple: en un centre que tot el personal definitiu vulgui fer aquestes quatre hores de més sobraran mestres i per tant alguns hauran de canviar d'escola. Tot plegat una mica pervers.
  4. És un contra sentit amb les mesures que diuen que han de prendre contra l'atur que tan els preocupa.

    La veritat és que no ho entenc, semblen ganes de ser protagonistes i de complicar cada vegada més les coses. Clar si es pot fer difícil, per quina raó ho hem de fer fàcil ?

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...