dimarts, 24 de desembre de 2013

Aula global

De cop i volta deixa de funcionar el projector de la PDI de l'aula d'anglès. Després de fer les oportunes comprovacions i de consultar el manual del model de projector arribem a la conclusió que es tracta de la bombeta. Ja és la segona vegada que ens passa en aquesta aula.  Aquest va ser el primer espai de l'escola on es va instal·lar aquesta tecnologia. I malgrat que sembla que va ser ahir, d'això ja en fa un munt de cursos. A hores d'ara i des de ja fa un temps en disposem a totes les aules del centre amb o sense PDI.

Fem una cerca per Internet per trobar el recanvi més econòmic i el demanem. Aquests recanvis no baixen de 120-140 €, els més econòmics i suposen una despesa important pels minvats pressupostos de les escoles després de totes les retallades que hem patit, tot i no comprar les bombetes originals de l'aparell.

Amb poc menys de dues setmanes ja torno a tenir el projector en funcionament. Però la sorpresa ha estat que la bombeta ha vingut de Praga. Estic fent classes en una autèntica aula global: és l'aula d'anglès, el projector és de la comunitat valenciana degut a que per una averia en el mateix quan encara estava en període de garantia ens van canviar l'aparell i per la nostra sorpresa ens en van posar un que porta en lletres ben grans Conselleria d'Educació de la Generalitat de la Comunitat Valenciana, i ara la bombeta que dóna llum a aquest projector ha vingut de Praga. Treballo en una aula totalment global.


 

diumenge, 15 de desembre de 2013

Silenci avaluem

En els darrers dies del trimestre entrem en ple període d'avaluació dels alumnes. Bé de fet els alumnes estant en avaluació continua al llarg de tot el trimestre. Els mestres fem observacions, prenem anotacions del que fan i del com ho fan, però quan arriba el moment de lliurar l'informe a les famílies tot això s'ha de convertir en una nota i poca cosa més i no resulta gens fàcil. Hi ha alumnes molt clars, però altres et presenten molts dubtes. Acostumen a ser dies de molta feina, ja que a part de preparar i donar les classes amb normalitat cal afegir-hi aquesta altra tasca que per molt prevista que tinguem sempre suposa un "plus" més.

Primer de tot cada un de nosaltres fa la seva valoració personal de cada alumne, però després ens reunim en una sessió d'avaluació on posem en comú el que pensem de l'evolució de cada un dels alumnes del grup. Evidentment no és la primera vegada que parlem dels alumnes al llarg del trimestre. Dels alumnes que evolucionen sense entrebancs en parlem ben poc, tot s'ha de dir.  Fonamentalment ocupen el nostre temps els alumnes que considerem que no aprenen com haurien d'aprendre.  Sobre aquests tractem de consensuar mesures que els puguin ajudar a superar les seves dificultats. També ocupen temps en aquestes sessions els alumnes que no compleixen amb les perspectives que teníem d'ells, així com, els que s'han mostrat irregulars al llarg d'aquest període. Finalment tot això es tradueix en una nota, amb algunes observacions a l'informe i en alguns casos amb intervencions d'algun especialista o una entrevista amb la família.

L'avaluació del primer trimestre és segurament la més important del curs. Pensem que encara tenim sis mesos per endavant per redreçar la situació, però caldrà començar-ho el mes de gener sense perdre més temps, ja que si aquestes mesures les dilatem en el temps arribarà el final de curs i tot seguirà més o menys igual.

Just avui he finalitzat del tot aquesta tasca i ara ja tan sols resta la darrera setmana de classe de trimestre, una setmana diferent, ja que a part de començar a treballar temes nous també caldrà dedicar algun dia a celebracions pròpies d'aquestes festes.


 

dilluns, 2 de desembre de 2013

De la llei Wert res de res

Ja tenim aprovada la setena llei general d'educació de la democràcia. Una llei més que no passarà a la història per la seva efectivitat. De nou l'únic que fa és maquillar i posar pedaços al gust personal de la ideologia del ministre de torn: posar i treure matèries, unes hores per aquí, unes hores allà i poca cosa més. Això si una introducció afirmant que amb aquesta llei es superarà el fracàs escolar endèmic que sembla patir aquest país i que amb la seva aplicació tot seran flors i violes.

I què farem a les escoles ? Simplement seguir impartint classes com sempre. Cada cop fem menys cas del que diuen les lleis d'educació. Normalment l'únic que suposen és molt soroll per a no res. Provoquen algunes mobilitzacions, protestes, vagues i després tot segueix si fa no fa igual que abans de l'aprovació de la nova llei. De fet la única llei que va suposar un canvi important en l'educació va ser la LOGSE. La resta han passat sense pena ni glòria.

Segur que fa falta un canvi en les nostres lleis d'educació. D'això no hi ha dubte. Però el canvi no es pot fer d'aquesta manera. Si realment és veritat que als nostres polítics els interessa l'educació la recepta és ben fàcil: una llei de consens entre tots els partits i amb el compromís de que sigui una llei de llarga durada. No pot ser que cada ministre i cada govern vulguin deixar la seva petjada i canviïn la llei d'educació. No hauria de ser tan difícil que es posessin d'acord, sobre tot, si d'entrada acceptessin que les persones que elaborin la llei siguin experts en educació i no polítics que d'educació en saben ben poca cosa.

Ja poden anar elaborant lleis generals com la del senyor Wert que les escoles seguirem tranquil·lament amb la nostra feina diària i no canviarem ni una sola coma del que fem a les nostres classes per aquests absurditats legislatives que ens pretenen imposar.

 

dilluns, 25 de novembre de 2013

De pressa, de pressa

De pressa, de pressa. Tot ha de ser de pressa i corrents i immediat. No podem esperar. No sabem esperar.

Tinc la sensació que cada vegada els alumnes van més i més accelerats. De ben segur que són els signes del temps, però penso que n’estem fent un gra massa. A vegades, es fa difícil realitzar una tasca reflexiva a classe que requereixi temps. Tot ha de ser ràpid i estímuls potents Molts alumnes acaben les tasques el més ràpid possible sense aturar-se a pensar si allò que han fet està bé, o si ho podrien fer millor. Manifesten una gran necessitat d'enllestir les feines com més aviat millor i un cop han acabat no saben estar-se sense fer res. També cal aturar-los de manera constant per tal que no comencin la feina abans d’hora sense escoltar les explicacions del que es demana o simplement llegir els enunciats.

I per altra banda també cada cop manifesten menys autonomia i necessiten preguntar sovint què és el que han de fer. No intenten resoldre els seus dubtes amb les eines que tenen a l’abast (instruccions pròpies de l’exercici, llibres de consulta, ...). No llegeixen les instruccions amb atenció. És més fàcil i còmode, preguntar que esforçar-se a llegir i entendre el que es llegeix.

La rapidesa i l’acceleració a fer-ho tot en un moment i la manca d’autonomia en resoldre tasques senzilles, semblen dues característiques contradictòries, però es presenten moltes vegades en un mateix alumne. Deuen ser els signes del temps, o potser, és que ja començo a tenir una edat i no m'agraden les presses.

dissabte, 9 de novembre de 2013

Debut a primer

Impartir classes per primera vegada en un curs sempre genera dubtes i un cert respecte i més encara quan l'edat dels alumnes és molt diferent de la que hom està acostumat a treballar.

Com ja he explicat en un post anterior després de molts anys a l'ensenyament, per primera vegada faig classes a primer, en concret classes d'anglès. Després de gairebé mes i mig ja puc fer un primer balanç.

A la nostra escola aquest és el primer contacte dels alumnes amb la llengua anglesa. Encara que cal tenir en consideració que hi ha alumnes que han fet extraescolars d'anglès i altres que algun dels seus pares és angloparlant.

Tot el treball és oral. L'escriptura i lectura en anglès no apareixerà fins que aquest aprenentatge estigui consolidat en català. Són classes molt actives basades en la introducció del vocabulari i les estructures més bàsiques a partir de jocs i cançons i amb la inestimable ajuda del Colin.

Colin és el gran protagonista de les classes. Només parla anglès, sap moltes cançons i molts jocs, però és molt dormilega i quan els alumnes criden massa o fan molt enrenou s'enfada i es refugia dins de la seva bossa a dormir, ja que no li agrada el soroll. La relació que els alumnes mantenen amb aquest personatge és quelcom ben especial. Només cal veure la cara de sorpresa quan els hi parla. Algunes vegades quan en veuen per altres espais de l'escola em pregunten on és el Colin. Where's Colin ?

Són unes classes engrescadores on no hi ha temps per avorrir-se. M'ha costat però ara ja puc dir que m'he aprés el nom de tots els alumnes. Ja se sap que els "caterpillars" són animals amb poca memòria.


 

 

dijous, 24 d’octubre de 2013

He tornat a no fer vaga

Fa poc que hem començat el curs i ja tenim una nova jornada de vaga. Els darrers cursos sortim a dos o tres dies de vaga per curs i que n'hem tret de tot plegat ? El col·lectiu de mestres i de funcionaris hem fet gairebé vaga per a tot i seguim al mateix lloc. Tinc molts dubtes personals de que la vaga d'un dia sigui un recurs efectiu per canviar les coses, excepte si es converteix en una quelcom més contundent en forma de vaga indefinida. Però a això no estem pas disposats.

Una vaga d'un dia és una excusa perfecte pels sindicats per justificar que fan alguna acció de protesta en contra de tot i de tots, que sembla la seva única funció. A vegades sembla que el seu sou de sindicalista alliberat i per tant sense treballar es justifica per l'èxit de les vagues que convoquen. També va molt bé a l'Administració que s'estalvia un munt de diners: a 100 € per vaguista ja podeu anar calculant l'estalvi que suposa.

Estem bàsicament davant d'una vaga contra la LOMCE. Un bon grup de mestres han fet vaga i s'han manifestat. Altres simplement han fet vaga i altres no n'hem fet. Molts dels que no n'hem fet tampoc estem d'acord amb la LOMCE. Crec que ben pocs mestres estem d'acord amb aquesta llei que no va enlloc i que no servirà per a res. En realitat la seva durada serà ben breu,  ja que quan tinguem un canvi de govern el més probable és que promulguin una nova llei. Aquest és un hàbit ben arrelat en aquest país.

Malgrat que a vegades faig vaga, ja fa temps que no crec massa en aquest mètode per canviar l'educació. És millor treballar des de dins fent la feina el millor possible i proposant projectes des de les pròpies escoles. Els grans canvis comencen per canviar nosaltres la nostra manera d'actuar i pensar i no esperar que vinguin de les grans lleis imposades pel govern de torn. Fa anys que treballo a l'ensenyament, i la promulgació de lleis i més lleis poc ha fet que canviï la meva forma d'ensenyar. Els canvis sempre han vingut de lectures, de la reflexió sobre la pròpia pràctica i de les converses amb els companys de l'equip docent.

Deixem que els polítics vagin canviant les lleis sense cap sentit i sense cap fonament i nosaltres seguim treballant en el que creiem. Encara que s'apliqui la llei Wert tampoc canviarà pas tant la meva manera de treballar i evidentment seguiré utilitzant el català a les meves classes. Ja pot anar cantant missa aquest senyor. Ja som grandets i els temps de la por, per sort, ja han passat a la història.

dilluns, 16 de setembre de 2013

Després de molts anys encara puc ser novell

Per començar aquest nou curs faré una mica d'història.

Vaig començar en això de fer classes el setembre de 1981 en una escola concertada. Els primers 5 anys vaig treballar al que aleshores es deia segona etapa. Era tutor de 7è, però també donava classes als altres cursos de l'etapa. Era mestre de castellà,  socials i francès.

Després de guanyar les oposicions per l'especialitat d'anglès vaig treballar un curs de tutor de 6è. I a l'any següent m'anava a treballar a una escola d'educació especial. Allà vaig estar 15 anys, fent una mica de tot amb tot tipus d'alumnat, encara que em vaig especialitzar en l'àrea d'educació física i psicomotricitat. Vaig aprendre i gaudir molt, però va arribar un moment en que em trobava massa tancat en aquest món especial i sentia la necessitat de sortir-ne i tornar a la normalitat.

Vaig concursar i em van donar una plaça per l'especialitat d'anglès. Aquesta és la meva darrera etapa. Ara ja porto 12 anys a la mateixa escola, la major part del temps a Cicle Superior. Els primers cursos feia de tutor, però des de ja fa un temps que imparteixo anglès en diferents cursos, però mai ho havia fet a primer. Bé, de fet en els 32 anys que porto fent de mestre mai havia estat a Cicle Inicial. Aquest serà l'any del meu debut.

Aquesta és una de les grans virtuts de fer de mestre. Gairebé sempre tens l'oportunitat de viure experiències noves i engrescar-te en nous projectes.

dilluns, 29 de juliol de 2013

La infancia consumidora

Nada más aprenden a leer (o, quizás, incluso mucho antes),  se instala en los niños una "dependencia de las tiendas". Bombardeados continuamente a sugerencias sobre lo mucho que necesitan determinados productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responde con rapidez a la llamada.

En la situación actual los niños de hoy son los consumidores de mañana. ... Así que es mejor que los niños empiecen pronto a prepararse para el rol de compradores/consumidores ávidos y avezados que se les vendrá encima. No habrá dinero dedicado a ese entrenamiento que esté mal empleado...

Según Juliet B. Shor en las últimas dos décadas, "el mercado infantil se ha expandido espectacularmente, tanto en términos de gasto directo como de influencia de los niños y las niñas en las compras de los padres" ... Los padres consideran, por ejemplo, que sus hijos "saben elegir" con buen criterio porque están en posesión de conocimientos de los que sus progenitores tienen una carencia patente, como, por ejemplo, qué se lleva y qué está ya "anticuado" en ese momento en el terreno de la moda. De ahí que los padres consulten cada vez más a sus hijos antes de tomar la decisión de comprar algo para éstos o, incluso, para sí mismos.

Según James U. McNeal: "Los niños y las niñas entre los 4 y 12 años influyeron directamente a lo largo de 2002 en compras de adultos por valor de unos 300.000 millones de dólares"

La infancia com sugiere Kiku Adatto se convierte en "una preparación para la venta de la propia persona" ya que a los niños se les educa "para ver todas las relaciones en términos de mercado" y para contemplar a los demás seres humanos (incluidos amigos y familiares) a través del prisma de percepciones y evaluaciones generadas por el propio mercado.

Vida Líquida

Zygmunt Bauman



dimarts, 9 de juliol de 2013

Caos a les aules

 Assaig de plagi a la sala de profes

Oh! que cansat estic d'aquesta

covarda, vella, tan salvatge feina,

i com m'agradaria allunyar-me'n nord enllà,

on diuen que la vida d'un profe pot ser neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç.

Aleshores, a la Delegació, els psicopedagogs dirien,

desaprovant: "Com l'ocellot que deixa el niu,

així el profe poc reciclat i carca abandona l'institut",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i l'antiga bestiesa

d'aquest seu caòtic sistema.

Però no he de complir mai el meu somni,

i em quedaré aquí fins a la jubilació.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo, a més, amb un desesperat dolor

aquesta pobra, bruta, trista, dissortada feina.

Així acaba Antoni Dalmases el seu llibre sobre l'ensenyament públic. És un llibre farcit d'opinions personals amb un punt àcid i irònic. Està molt centrat en el món de la secundària. Explica moltes anècdotes viscudes al llarg de tota una vida dedicada a l'ensenyament. De fet fa pocs dies que s'acaba de jubilar.

El títol m'agrada ja que des de fa temps que penso que una de les tasques principals del mestre a les escoles es tractar, gairebé sempre sense èxit, de posar ordre al caos que suposa impartir classe a un grup d'alumnes, on en qualsevol moment pot donar-se el que menys s'espera, i aleshores cal modificar tot el que amb tanta cura s'havia planificat.

Va arribar a les mans a través d'un company d'escola que l'havia llegit. No estic pas plenament d'acord amb totes les seves opinions. Però si els canvis en els centres educatius i en tot el sistema són necessaris per resoldre preguntes que ens hem formulat moltes vegades sense trobar-hi les solucions:

  • Què poden fer els professors amb els alumnes que no volen aprendre ?
  • Com actuar davant dels alumnes mal educats ?
  • Com canviar l'actitud de les famílies protectores dels seus fills ?
  • Quant ens deixaran de canviar les lleis i normes cada dos per tres ?

Segurament que hi ha molts més interrogants, però si poguéssim tenir aquests ben resolts a les escoles es deixaria de tenir la sensació de perdre molt el temps i avançaríem amb pas molt més ferm i segur en la nostra feina de cada dia.

La xarxa també opina:

dilluns, 24 de juny de 2013

Consumidors compulsius

El penúltim dia de classe d'aquest curs amb la feina enllestida anem amb els alumnes de Cicle Superior al Parc de Catalunya. L'objectiu és donar un tomb amb les barques del llac i jugar una estona.

Els alumnes tenien permís per portar diners i comprar un gelat. Però un cop han donat el tomb amb les barques no només gaudeixen del gelat sinó que s'inicia una mostra de consum compulsiu de tota mena de menges inútils i segurament gent sanes ni aconsellables.

Encara que no sé pas si aquest ha de ser el nostre objectiu, està clar que l'objectiu de convertir-los en addictes al consum hem excel·lit en escreix. La societat de consum en la que vivim ha guanyat una bona colla d'adeptes. Com afirma Z. Bauman "qui no pot consumir s'avorreix",  "qui no consumeix queda al marge d'aquesta societat". Amb aquest exemple viscut en primera persona també queda molt clara una altra de les afirmacions d'aquest sociòleg polonès: "Els consumidors de la societat consumista són entrenats des que neixen i al llarg de les seves vides". De fet es tractava d'un consum absolutament innecessari, ja que poc abans havien esmorzat. Era simplement un consum per plaer de consumir i res més.

Cal repensar el que fem a les escoles, però per mi és molt clar que això no és el que hem de fer. Estem condemnats a nedar contracorrent encara que sigui difícil i potser no ens porti a enlloc.

dimecres, 19 de juny de 2013

Penjats de la xarxa

Quina coincidència!

Diumenge al vespre miro el reportatge de #penjats@internet del 30 minuts i dilluns mateix el primer que escolto a l'arribar a l'escola és que no funciona la xarxa del centre.

El primer pensament de tots és del de sempre: funciona el servidor ? Sempre que ens passa això el problema ha estat alguna desconnexió del servidor. Però aquesta vegada no és així. Comprovem que el servidor funciona i que totes les llums del "rack", altrament conegut com "la nevera" estan en marxa. No sabem pas el que passa, però no tenim accés a les unitats on guardem tota la informació de l'escola. I a més, estem en una setmana clau: elaboració de memòries, redacció i lliurament d'informes. El pànic circula ràpidament per tot el centre. Alguns afortunats tenen els informes en els seus pen-drives, però la majoria no.

Des de direcció es passen al matí parlant amb tots els serveis tècnics que ens poden resoldre el problema i la resta ens passem la jornada preguntant si aquest ja s'ha resolt. Acaba la jornada laboral i anem marxant cap a casa, però continuem sense connexió a la xarxa. Encara que suposem que a la tarda ens podran resoldre el problema no sabem si serà possible. Finalment a mitja tarda rebem un correu tranquil·litzador: "ja tenim P i M". Són les unitats de xarxa on guardem tota la informació acadèmica i de funcionament.

Una conclusió clara, estem totalment penjats de la xarxa. Si aquesta en falla i no podem recuperar la informació ens quedem sense res. Estem en mans d'aquestes màquines infernals.

diumenge, 26 de maig de 2013

És l'educació un simple objecte de consum ?

Fàcilment ens omplim la boca defensant l'educació i, sobre tot, l'educació pública com un servei a la societat que ha de servir per lluitar contra les desigualtats socials i que ens ha de conduir a una millor societat en el futur i al desenvolupament personal dels alumnes. Però a vegades no n'estic pas tan segur d'aquestes afirmacions i acabo pensant que l'hem convertit amb un simple objecte de consum, d'aquells que fiquem al carro quan anem de compres o de rebaixes.

De fet en el món en que vivim tot s'ha acabat convertint en un simple objecte de consum. Les escoles es publiciten i fan jornades de portes obertes en les que venen el seu producte de la millor manera possible. Es parla de les famílies com dels clients. La suposada "bona educació" té un preu: escola privada i concertada, Universitats privades, etc. També es parla de l'educació com una inversió. Cal invertir en l'educació dels fills per tal de treure un rendiment amb posterioritat.

A poc a poc tot aquest vocabulari economicista ha anat omplint el món de l'educació. Sense ser-ne massa conscients ens ha envaït i tots plegats ens hem deixat arrossegar per aquests conceptes. Tots els que estem en aquest món educatiu hem de maldar per tal que els alumnes assoleixin els millors resultats possibles però hem d'estar amatents per que les escoles no s'acabin convertint en un simple objecte de consum més.

diumenge, 19 de maig de 2013

Retorn al passat

Com molt bé ha mostrat el diari Ara en l'edició del dissabte 18 de maig, retornem al passat, a l'època del blanc i negre: revàlides, castellà, història igual per a tothom i imposat des de la capital del Regne, la Reconquesta, els Reis Catòlics, la Literatura Castellana en exclusivitat, ....

Ben aviat els crucifixos tornaran a presidir les aules, juntament amb les fotos dels nostres governants i començarem la jornada escolar cantant, alegres, l'himne nacional. En lloc de les competències bàsiques tornarem a ensenyar als nostres alumnes l'orgull de ser espanyols. Després de contemplar com són capaços d'homenatjar la "División Azul" sense que passi res escoltar segons quines manifestacions en els líders del PP em fa agafar por. Cap on ens condueix aquest gent tot brandant la seva majoria parlamentària ?

Estic segur que ells poden anar cantant missa que a les escoles seguirem el nostre camí. Les seves lleis no ens faran pas canviar en el que sabem que hem d'ensenyar als nostres alumnes. Els governants pensen que les escoles es canvien a cop de llei, però estan ben equivocats. Les escoles es canvien amb la feina del dia a dia dels mestres i amb la pròpia reflexió sobre aquesta feina diària.

Aneu perdent el temps fent una llei rere l'altra amb la ens voleu retornar cap el passat que nosaltres seguirem treballant pel futur dels nostre alumnat i dels nostres ciutadans.

diumenge, 28 d’abril de 2013

Utilitzar els blogs a l'aula

Ja fa anys que vaig començar a utilitzar els blogs a l'aula. Primerament en la plataforma del blog.cat, i després vaig ser dels  pioners en l'ús dels blocs.xtec. Com tot el que es comença de nou, no tenia massa clar quina podria ser la seva utilitat, però intuïa que podia ser molt útil. Amb el temps li he anat trobant noves utilitats i s'ha acabat convertint en una eina imprescindible en la meva tasca docent. De fet no entenc com hi ha molts professors que encara no exploten el potencial que els blogs ofereixen. Per una banda hi ha el tema tècnic que alguns no acaben de resoldre malgrat haver explicat el seu funcionament en moltes ocasions, però per altra banda també hi ha una segona causa, utilitzar els blocs implica un cert volum de feina.

Amb el temps i l'experiència vam estructurar els blogs a l'escola. Ja fa uns cursos que mantenim un blog a cada cicle bàsicament per publicar petites cròniques de les sortides i festes, però on també algun professor aprofita per treballar amb els alumnes amb alguna proposta d'activitats. A cicle superior disposem d'un blog per nivell, que creem a l'inici de 5è i que els acompanya fins que marxen de l'escola. Aquests blogs no són mai del tot iguals, ja que els alumnes hi juguen un paper primordial a l'hora de definir els seus continguts i les seves activitats. Hi ha grups d'alumnes "més tecnològics" i participatius que altres en aquests mitjans. Aleshores és quan aquesta eina es mostra més viva i interessant, ja que s'acaba convertint en una eina de comunicació tant entre els alumnes com entre el mestre i els alumnes.

Utilitzo el blog com un mitja per:

  • presentar i iniciar una nova unitat,
  • proposar activitats als alumnes que tant poden realitzar a l'aula com a casa seva en qualsevol moment,
  • tal que els alumnes realitzin i presentin activitats bàsicament de llengua,
  • exposar els treballs tant escrits, d'àudio o d'imatges que realitzen els alumnes,
  • tal que els alumnes puguin expressar els que els agrada, les seves aficions, explicar les activitats extraescolars que fan,
  • petites cròniques, vídeos, reportatges fotogràfics tan de les sortides com de les festes,
  • iniciar als alumnes en la redacció d'articles al bloc, així com ajudar als més interessats en crear els seus propis blogs

Bàsicament podem afirmar que el blog és un espai per aprendre, compartir i comunicar-se.

El bloc de cinquè d'aquest curs ja porta un llarg camí. Hi ha un grup d'alumnes engrescat i participatiu i un altre grup que com és habitual es manté força al marge, i tan sols apareix pel blog quan la tasca que es proposa és obligatòria. Ja tenim alguns alumnes amb blog propi. Sembla que és un grup que promet. Ja veurem. De moment acabem d'acomiadar el bloc de sisè dels alumnes que van marxar a finals de juny i que va assolir el segon premi Espiral Edublogs en la categoria d'alumnes. Aquesta és la segona vegada que assolim un premi, l'altre cop va ser el tercer premi.


 

diumenge, 24 de març de 2013

Això no toca

Estic a la cua del Mercadona per pagar. Davant meu tinc una mare amb un meu alumne de cinquè. En el moment de pagar l’alumne posa la tarja de crèdit en l’aparell corresponent i tecleja el número secret.

No puc menys que quedar completament astorat. Si a un nen d’11 anys, la mare li deixa pagar la compra amb la seva tarja i teclejar el seu número secret, em demano que no li deixarà fer quan aquest alumne creixi i sigui més gran.

No anem bé si els infants es responsabilitzen de conductes que encara no els hi pertoquen per la seva edat. On estan els límits que tota educació ha d’imposar per facilitat el desenvolupament dels infants? És molt important posar a cadascú al seu lloc i els infants no han de poder fer-ho tot. Hi ha d'haver una edat per cada cosa. No cal avançar el que ja hauran de fer quan siguin més grans. Sembla que tenim pressa per fer-los grans.

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...