dilluns, 25 de novembre del 2013

De pressa, de pressa

De pressa, de pressa. Tot ha de ser de pressa i corrents i immediat. No podem esperar. No sabem esperar.

Tinc la sensació que cada vegada els alumnes van més i més accelerats. De ben segur que són els signes del temps, però penso que n’estem fent un gra massa. A vegades, es fa difícil realitzar una tasca reflexiva a classe que requereixi temps. Tot ha de ser ràpid i estímuls potents Molts alumnes acaben les tasques el més ràpid possible sense aturar-se a pensar si allò que han fet està bé, o si ho podrien fer millor. Manifesten una gran necessitat d'enllestir les feines com més aviat millor i un cop han acabat no saben estar-se sense fer res. També cal aturar-los de manera constant per tal que no comencin la feina abans d’hora sense escoltar les explicacions del que es demana o simplement llegir els enunciats.

I per altra banda també cada cop manifesten menys autonomia i necessiten preguntar sovint què és el que han de fer. No intenten resoldre els seus dubtes amb les eines que tenen a l’abast (instruccions pròpies de l’exercici, llibres de consulta, ...). No llegeixen les instruccions amb atenció. És més fàcil i còmode, preguntar que esforçar-se a llegir i entendre el que es llegeix.

La rapidesa i l’acceleració a fer-ho tot en un moment i la manca d’autonomia en resoldre tasques senzilles, semblen dues característiques contradictòries, però es presenten moltes vegades en un mateix alumne. Deuen ser els signes del temps, o potser, és que ja començo a tenir una edat i no m'agraden les presses.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...