divendres, 12 de febrer de 2010

Fred, fred i fred

És una sortida amb alumnes que he fet sovint i que m'agrada. Amb diferents variants l'he fet gairebé en totes les escoles per les que he passat. Des de que estic en aquesta escola la fem cada dos anys amb tots els alumnes de Cicle Superior pel Dijous Gras alternant amb una sortida pels torrents de Ribatallada i Gotelles.

És una forma d'apropar als alumnes al coneixement del seu entorn més immediat, a la muntanya i a l'excursionisme. I al mateix temps coneixen un cim emblemàtic de la Serralada Prelitoral, i sobre tot, per tots els que vivim al Vallès Occidental. De fet podem contemplar Sant Llorenç del Munt cada dia des de l'escola tant des d'algunes classes com des del pati. Tot un luxe, al mig de la ciutat.

L'autocar ens porta fins el Coll d'Estenalles i des d'allà fem el recorregut clàssic: Montcau, Coll d'Eres, els Òbits, Sant Llorenç del Munt, Can Pobla i Restaurant Cavall Bernat on ens recull de nou l'autocar.

Abans de la sortida en parlem a classe, ho expliquem i fan uns exercicis en un dossier que han de completar al llarg de la sortida i uns dies després a la classe de nou.

Excepte una vegada (1987) que ens va nevar de forma intensa a dalt de Sant Llorenç del Munt, i vam tenir que cercar refugi a Santa Agnès, ja que en aquell temps el restaurant no obria en dies laborables, mai havia passat tant de fred com avui. Tot estava molt glaçat i calia anar amb molt de compte en alguns trossos de camí.

 

 

 

Al pati del Monestir de Sant Llorenç del Munt, el termòmetre marcava 0 graus, ni fred, ni calor. Però si això hi afegim el fort vent en alguns moments, la temperatura de sensació havia de ser molt més baixa.

De fet hem renunciat a pujar al Montcau i ens hem aturat el temps just per menjar. No ens hem aturat a completar alguns dels exercicis que havien de fer del dossier. I en la baixada cap a l'autocar no hem passat tampoc per Can Pobla per arribar abans a l'autocar.

Ha estat una llàstima, ja que per alguns que ja de per si els hi agrada poc caminar i anar a la muntanya, no ha estat una experiència massa agradable i el més probable és que no ho pensin repetir. També és cert un grup molt nombrós ho ha gaudit molt i no ha parat de jugar amb el gel que anàvem trobant pel camí.

 

Canvi de plataforma i una mica d'història

A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu...