dilluns, 25 de novembre del 2013

De pressa, de pressa

De pressa, de pressa. Tot ha de ser de pressa i corrents i immediat. No podem esperar. No sabem esperar.

Tinc la sensació que cada vegada els alumnes van més i més accelerats. De ben segur que són els signes del temps, però penso que n’estem fent un gra massa. A vegades, es fa difícil realitzar una tasca reflexiva a classe que requereixi temps. Tot ha de ser ràpid i estímuls potents Molts alumnes acaben les tasques el més ràpid possible sense aturar-se a pensar si allò que han fet està bé, o si ho podrien fer millor. Manifesten una gran necessitat d'enllestir les feines com més aviat millor i un cop han acabat no saben estar-se sense fer res. També cal aturar-los de manera constant per tal que no comencin la feina abans d’hora sense escoltar les explicacions del que es demana o simplement llegir els enunciats.

I per altra banda també cada cop manifesten menys autonomia i necessiten preguntar sovint què és el que han de fer. No intenten resoldre els seus dubtes amb les eines que tenen a l’abast (instruccions pròpies de l’exercici, llibres de consulta, ...). No llegeixen les instruccions amb atenció. És més fàcil i còmode, preguntar que esforçar-se a llegir i entendre el que es llegeix.

La rapidesa i l’acceleració a fer-ho tot en un moment i la manca d’autonomia en resoldre tasques senzilles, semblen dues característiques contradictòries, però es presenten moltes vegades en un mateix alumne. Deuen ser els signes del temps, o potser, és que ja començo a tenir una edat i no m'agraden les presses.

dissabte, 9 de novembre del 2013

Debut a primer

Impartir classes per primera vegada en un curs sempre genera dubtes i un cert respecte i més encara quan l'edat dels alumnes és molt diferent de la que hom està acostumat a treballar.

Com ja he explicat en un post anterior després de molts anys a l'ensenyament, per primera vegada faig classes a primer, en concret classes d'anglès. Després de gairebé mes i mig ja puc fer un primer balanç.

A la nostra escola aquest és el primer contacte dels alumnes amb la llengua anglesa. Encara que cal tenir en consideració que hi ha alumnes que han fet extraescolars d'anglès i altres que algun dels seus pares és angloparlant.

Tot el treball és oral. L'escriptura i lectura en anglès no apareixerà fins que aquest aprenentatge estigui consolidat en català. Són classes molt actives basades en la introducció del vocabulari i les estructures més bàsiques a partir de jocs i cançons i amb la inestimable ajuda del Colin.

Colin és el gran protagonista de les classes. Només parla anglès, sap moltes cançons i molts jocs, però és molt dormilega i quan els alumnes criden massa o fan molt enrenou s'enfada i es refugia dins de la seva bossa a dormir, ja que no li agrada el soroll. La relació que els alumnes mantenen amb aquest personatge és quelcom ben especial. Només cal veure la cara de sorpresa quan els hi parla. Algunes vegades quan en veuen per altres espais de l'escola em pregunten on és el Colin. Where's Colin ?

Són unes classes engrescadores on no hi ha temps per avorrir-se. M'ha costat però ara ja puc dir que m'he aprés el nom de tots els alumnes. Ja se sap que els "caterpillars" són animals amb poca memòria.


 

 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...