dissabte, 29 de novembre de 2008

Youngcast Project

A finals de setembre vam rebre via e-mail la proposta de participar amb els alumnes de 6è en el Youngcast Project, un projecte amb altres escoles catalanes, espanyoles i angleses, utilitzant les eines audiovisuals i les TIC. Ens va semblar interessant i ens vam inscriure.

Consisteix en produir podcasts i penjar-los en el bloc del projecte en anglès i en castellà amb l'objectiu de millorar tanT la comprensió com l'expressió oral en la llengua estrangera i conèixer millor les costums d'altres llocs i poder intercanviar idees sobre diferents temes entre els estudiants.

Aquesta setmana hem ultimat la nostra primera tasca, la presentació de l'escola, el nostre horari, i les assignatures que més els hi agraden. Estem força satisfets del resultat final.

Un cop presentat el projecte als dos grups d'alumnes, aquests en parelles van elaborar un petit text en anglès del que volien explicar. Un cop corregit el text el van gravar amb l'audacity. Vam escoltar les diferents gravacions i van escollir les que opinaven que eren les millors. I amb aquestes vam fer el muntatge final. No podia excedir els 3 minuts, però al final és una mica més llarg. Com que el temps se'ns tirava a sobre, dos voluntaris van gravar l'explicació en castellà que també es va afegir al podcast.

També hem escoltat les presentacions de les altres escoles i ara ens tocarà comentar-les en el bloc.

Ara ja estem treballant en la segona activitat. Farem una presentació d'alguns llocs significatius pels alumnes: Sabadell i Barcelona, en primer terme, però també altres llocs d'Espanya. Ja tenim la part escrita acabada, la propera setmana farem un casting oral i començarem de nou les gravacions. 

divendres, 28 de novembre de 2008

Les substitucions

A la major part de les feines quan falta un treballador simplement la seva feina queda per fer o és assumida per un altre però, què passa en una escola quan no ve un mestre ? El Departament d'Educació cobreix les baixes i absències dels mestres de 4 dies o més, però només hi ha nomenaments de substituts els dimarts i els dijous. Això significa que en forces ocasions les absències s'han de cobrir amb el propi personal del centre fins que no arriba el substitut.

Cada escola determina uns criteris i mecanismes per cobrir aquestes situacions extraordinàries. Però sigui quina sigui la decisió presa, l'absència d'algun mestre sempre suposa canviar la planificació del que es tenia previst fer i articular alguna activitat més o menys improvisada per tal d'atendre els alumnes. Un mestre deixa de fer el que tenia previst fer i va a l'aula on s'ha produït l'absència. Amb una mica de sort acostuma a trobar alguna activitat a realitzar amb els alumnes que ha deixat preparada el mestre absent i tracta de fer-la el millor possible amb uns alumnes que en molts casos no coneix.

Fins i tot, quan el Departament d'Educació envia un substitut cal preveure un primer moment d'adaptació al centre i a la tasca que li tocarà portar endavant. Primer de tot, els alumnes són molt conscients que un substitut no és el mateix que el mestre titular i acostumen a posar-lo a prova, tinguin l'edat que tinguin els alumnes, i si poden li prenen el pel. Els companys de nivell i/o cicle procuren arropar i ajudar a aquest substitut en el temps que ha de durar aquesta substitució. Però és clar que les substitucions segurament afecten el ritme d'aprenentatges dels alumnes, i que un grup d'alumnes que pateix moltes substitucions al llarg de la seva escolaritat no és el mateix que un grup que aconsegueix tenir mestres i, sobre tot, tutors estables. Però també és evident que no es poden fer miracles i que una substitució s'ha d'abordar amb el millor ànim possible.

Aquesta setmana, he estat dues tardes substituint. Una tarda a la USEE i l'altra tarda a 2n., un grup que ja coneixia d'una altra tarda. Tocava matemàtiques. Tenien que començar un nou tema, però he preferit treballar amb ells exercicis de matemàtiques en la pantalla digital, i després he aprofitat per mostrar les utilitats de la pàgina web del centre i del bloc del cicle inicial recent estrenat.

dilluns, 24 de novembre de 2008

Pressupostos i Educació

Ara es parla molt d'educació als mitjans de comunicació. No sé si és bo o dolent, però és així.
 
Es mostra gran preocupació pels resultats dels nostres alumnes, i pels pobres resultats que obtenim en totes les comparatives amb d'altres països del nostre entorn immediat i no tan immediat. La setmana passada El Periòdico publicava el resultat d'una enquesta a la població general en que l'educació sortia de nou mal parada.

A resultes d'això tot és fer lleis i dictar noves normatives que han de solventar en un futur no massa llunyà aquest present no massa brillant. Ara tenim la LEC al Parlament, i diumenge una manifestació de protesta.

El cap de setmana el Conseller deia en una entrevista que aquest curs es trobarà una solució a les llargues vacances estivals dels alumnes. Avui dilluns de nou el Conseller en un mitjà (TV3) afirmava que en poc temps, crec que parlava de 5 anys, les escoles del país donaran un pas molt important en la utilització habitual de les TIC en les aules i que l'experiència del famós CEIP Jacint Verdaguer deixarà de ser la excepció i es convertirà en la norma.

Tot són simples paraules que se les emporta el vent. Els pressupostos, una nova qüestió d'actualitat, d'educació continuen sent tan minsos com sempre. De fet fins que la suposada importància que tots els governs diuen per activa i passiva que té l'educació no es tradueixi en una important aposta pressupostària. I quan dic això vull dir un augment significatiu dels mateixos, tots els canvis dels que es parlen són impossibles.

Si volem ser com la famosa i envejada Finlàndia hem d'invertir-hi el mateix. Si no és així ja podem anar fent promeses de que farem això i allò que continuarem igual, comptant amb la bona voluntat dels mestres i prou. Menys parlar i més abocar-hi el sac. Invertir en educació és invertir en futur.

divendres, 14 de novembre de 2008

La Conselleria d'Educació no facilita la feina als mestre

Ahir vaga de mestres, un dia estrany a l'escola pels mestres que vam fer l'opció de no anar la vaga i anar a treballar, en un centre mig buit pels mestres que van exercir el seu dret a fer vaga i els alumnes que no van venir a l'escola.

I després venen les valoracions, com sempre cadascú porta l'aigua al seu molí. Cap de les declaracions em sembla realista, tots plegats són sempre massa triomfalistes. Però sobre tot, no m'agrada gens l'actitud prepotent del Conseller, més aviat em molesta. Tot el recorregut de la LEC fins a la seva arribada al Parlament ha estat un recorregut fosc, ja que malgrat que s'havia anunciat que hi hauria un debat sobre la mateixa aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies no ha estat així.

Altres lleis de reformes anteriors havien estat el fruit d'un període d'experimentació i d'un ampli debat. No serà així en aquest moment, ja que de un document de bases hem passat a la proposta de Llei i ara el debat està en el Parlament i ja veurem que en sortirà d'una qüestió ara ja està en mans dels pactes polítics. No tinc massa confiança que finalment sigui massa útil pel treball diari de les escoles.

Aquest mateix camí fosc és el que segueixen les diferents lleis, normes i instruccions que elabora aquesta Conselleria, la major part de les mateixes publicades al DOG en període de vacances, fet que recorden a altres temps. 

Veiem alguns exemples:

1.- El nou currículum es va publicar a final del juny de 2007 per començar-se a aplicar al setembre de 2007 en el cicle inicial i sense haver fet una distribució del mateix als mestres que l'han d'aplicar (de fet encara no ho han fet) i ni haver previst cap tipus de formació específica pel mateix. Resultat cadascú fa el que pot que ja és molt, però l'únic que s'han generat són molts dubtes. No ha servit per millorar res, ni per canviar gairebé res. Estem com estàvem, però amb més interrogants

2.- La nova avaluació a primària. S'anuncia als mitjans de comunicació (novembre 2007) que hi haurà un nou model d'avaluació abans de que la llei vegi la llum (desembre 2007), i quan la llei es publica és tan ambigua que cada centre fa el que pot per adaptar-s'hi. Acaba el curs i les escoles encara no saben exactament quin són els nous documents (expedients, ...) que s'han de complimentar. La normativa sobre els mateixos surt al juliol de 2008. És difícil d'entendre aquest desgavell. No era possible publicar aquestes normes a temps ?

3.- El Projecte Lingüístic del Centre. Portem dos cursos darrerament del mateix amb aplaçaments i més aplaçament sobre el termini del seu lliurament. Després de dos cursos encara no sabem exactament quan s'haurà de lliurar i exactament que haurà de ser. Els centres que ja l'han fet es poden trobar amb que igual el tindran que refer. Ja ho diu la dita: "fent i desfent aprèn l'aprenent". Quantes hores malgastades per no res.

4.- El Pla Individualitzat pels alumnes amb necessitats educatives especials. Fins ara per aquests alumnes els centres en alguns casos elaboraven els A.C.I. (Adaptacions Curriculars Individualitzades). A partir de les instruccions d'inici d'aquest curs sembla que el que cal fer és diferent i rep també un nom diferent, però ningú pràcticament sap que és això dels plans individualitzats ni tal sols els professionals de l'EAP que són els encarregats d'assessorar als centres en aquests aspectes.

Dóna la impressió que en aquesta Conselleria no hi ha unes directius clares de cap on anem. Mentrestant les escoles treballem el millor possible tractant de formar ciutadans. És tan complicat elaborar unes normes coherents que facilitin la feina enlloc d'entorpir-la ?

dijous, 13 de novembre de 2008

L'autonomia dels centres i les direccions, una reclamació de fa temps que ara no ens agrada.

Portem molts anys reclamant autonomia pels centres i també fa temps que el Departament ha anat progressant cap aquest camí. La LEC és un pas més en aquest camí. Que els centres tinguin autonomia té els seus inconvenients, ja no tots els centres serem iguals. En realitat mai ho hem estat. Volem la uniformitat dels centres, ser tot iguals ?

Les escoles amb projectes, amb ganes d'innovar tindran més recursos i diferents en funció dels objectius del seu projecte. Si els projectes es generen des dels propis equips docents que han de portar endavant els centres aquests s'adequaran a les diferents realitats de cada centre. Sembla que això no ha de ser dolent.

Ara bé la utilització que es farà d'aquests recursos extres serà avaluada. Això de ser avaluats no ens agrada. Tampoc entenc perquè. Atribuïm intencions malèvoles i sancionadores a l'avaluador. L'avaluació forma part de la nostra tasca i per tan nosaltres també hem de ser avaluats. Ser avaluat no és en si dolent, simplement ens ha de servir per millorar en la nostra tasca del dia a dia. Quin problema hi ha ? No avaluem també nosaltres als alumnes ?

També fa temps que reclamen unes direccions fortes i amb autoritat, sobre tot, pel que ens interessen. Quan la direcció es mostra autoritària en la línia del que pensem ja ens agrada i fins i tot li exigim que ho sigui: per tal que ens treguin de sobre aquell company que no compleix i ens molesta, per tal que ens defensi davant d'aquella família que ens crítica o ens vol denunciar, per tal que aquell company que fa bona feina al centre i no té la plaça definitiva a l'escola es pugui quedar a treballar a l'escola el proper curs, .... Això fa temps que es fa així, i a més demanem que sigui així. Volem les avantatges d'una direcció amb autoritat però rebutgen els seus inconvenients. Diem és perillós que tinguin massa poder. Realment sabem el que volem ? També hauríem de reflexionar per quina raó hi ha tan pocs mestres que vulguin accedir a la direcció dels centres.

La LEC ofereix un marc general i dependrà molt de com s'apliqui en cada cas concret. Com qualsevol llei la seva aplicació té diferents possibilitats d'aplicació. Caldria fer un esforç per no veure simplement el seu cantó fosc.




dimarts, 11 de novembre de 2008

L'eterna polèmica pública-concertada: ja n'hi ha prou.

No hi ha mobilització de l'ensenyament públic que no estigui emmarcada dins d'aquesta gairebé eterna polèmica entre ensenyament públic i ensenyament concertat. I la vaga del proper dijous no en queda fora.

Treballo a l'escola pública, estic per l'escola pública i els meus fills han anat sempre a l'escola pública, però fa molt de temps que penso que aquesta polèmica és estèril i no ens porta en lloc. No em preocupen gens els diners que rep la concertada. M'agradaria un govern que apostes decididament per l'escola pública però em preocupa molt més que el govern posi l'ensenyament com un element prioritari de la seva política i ho demostri dedicant-li molts més diners.

Crec hi algun tipus d'interès en atiar d'alguna manera aquest enfrontament entre les escoles públiques i les concertades. Jo també he treballat a l'escola concertada (d'això fa ja molts anys) i allà hi tinc una bona colla d'amics i mai he observat massa diferències entre unes i altres. De fet l'escola pública té de llarg molts més recursos tan humans com materials.

Pensem que estem en un país en que prescindir de l'escola concertada voldria dir tenir que construir molts i molts col·legis en moltes zones del país on aquests escoles fan un veritable servei públic, i, fins i tot, arriben a ser majoritàries.
 
I encara que a alguns no agradi estem en una societat que permet als pares triar l'escola on volen portar els seus fills. I una de les opcions és l'escola concertada.

Ja n'hi ha prou de fer crides a la mobilització en nom de l'escola pública i enfrontats a l'escola concertada. El que vull és una escola de qualitat i molta més inversió per tal que pugui ser així. Hi ha escoles públiques i concertades que fan bona feina i escoles públiques i concertades que no fan tan bona feina. La diferència no està entre escola pública i escola concertada ni entre mestre de l'escola pública ni mestre de l'escola concertada sinó entre la bona escola i la escola no tan bona i el mestre eficaç, eficient i competent i el mestre menys eficaç, menys eficient i menys competent i d'aquests en troben a les dues tipologies d'escoles.

diumenge, 9 de novembre de 2008

I dijous vaga de mestres

Ja s'apropa la data de la convocatòria de vaga dels mestres en contra de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per part de CGT, USTEC i STEC. Com és força habitual s'ha trencat la unitat sindical d'acció, ja que CCOO i UGT juntament amb FAPAC, FAPAES i MRP convoquen a una manifestació unitària davant del Parlament de Catalunya pel dia 30 de novembre. D'alguna manera les dues convocatòries estan d'acord amb els motius de les mobilitzacions però utilitzen estratègies diferents per demostrar la seva protesta.

Com gairebé sempre els sindicats em deceben. Convoquen una vaga, aquell cop unitària contra el document de bases de la futura llei d'Educació de Catalunya i és un gran èxit. I després podem dir que es passen 9 mesos discutint entre ells i sense fer cap proposta. No aprofiten que les mestres estem emprenyats, refreden la situació i ara, quan s'inicia la discussió parlamentària de la llei ens volen mobilitzar de nou. Ens volen portar al seu toc de xiulet.

Segurament la LEC és millorable i en una part dels seus articulat si més no discutible. Però una vaga és la millor estratègia per canviar-la ? Hem de tenir en compte que és una llei que ha de passar el tràmit parlamentari, i que els parlamentaris han estat escollits pel poble de Catalunya per elaborar les lleis. Aquest és el nostre sistema de funcionament com a societat, encara que possiblement també això sigui millorable és així, fins que no siguem capaços de trobar una altra manera.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Una decepció

Els alumnes estaven expectants i feia dies que a cada classe d'anglès preguntaven per la Jas, la noia que havia ser la nostra auxiliar de conversa al llarg d'aquest curs. Ens va venir a conèixer i a presentar-se el dijous 2 d'octubre i havia de venir i entrar a les classes el dimarts 7.

Era l'hora i no arribava. Vaig començar les classes de la jornada i vaig deixar dit que m'avisessin si arribava. Però al final del dia encara no havia vingut i tampoc teníem cap notícia d'ella. Estava una mica preocupat pensant que li podia haver passat alguna cosa. Un cop a casa li vaig enviar un e-mail que em va contestar d'immediat. Al matí s'havia confós de tren i un cop es va donar compte va tornar cap a casa, però la sorpresa va ser majúscula quan vaig llegir que se li estava fent molt feixuga la seva adaptació al país hi havia decidit tornar a Califòrnia, casa seva.

Vaig contestar l'e-mail tractant d'animar-la i l'endemà vaig informar al Servei de Llengües del Departament. Ells també tractarien de posar-se en contacte amb ella.

Han passat els dies i ningú ha rebut cap resposta de l'auxiliar de conversa. Suposem que ha tornat al seu país i a nosaltres ens ha deixat amb un pam de nas. Encara que pensant-ho, és millor que marxi abans de començar la seva tasca a l'escola que amb aquesta ja un cop començada.
 
Ara bé, segur que hi ha una millor forma de fer-ho. Els alumnes ja ho saben i ara restem a l'espera de tenir sort i poder gaudir d'aquesta bona oportunitat en una propera ocasió. 

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Setmana especial

A la meva escola aquesta sempre és una setmana especial. De dimecres a divendres marxen de colònies els alumnes de primer a cinquè i l'edifici escolar queda mig buit, només ocupat pels ganàpies de 6è a la segona planta i els petits d'infantil a la planta baixa. Aquests marxaran de colònies al tercer trimestre, els d'infantil dos dies i els de sisè cinc dies en el que serà el seu comiat de l'escola.

Encara que en molts moments intentem que les classes siguin normals no ho són. Tenim tots els espais del centre a la nostra disposició i a més ocupem una part del temps a preparar les activitats que desenvoluparem a finals de mes al voltant de la castanyada, així com en la decoració de l'entrada del centre. Mentre uns alumnes s'ocupen de preparar aquesta decoració, aquest any basada en l'obra de Víctor Vasserely, els altres comencen a preparar la obra que representaran als més d'educació infantil així com els petits gags que passaran a fer per totes les classes per presentar la festa i animar la participació de tots i totes.

Les hores d'esbarjo també resulten ben diferents amb tot el pati per nosaltres i amb molts moments compartits entre els més grans i els més petits, interrelació que ha augmentat molt des de que hem iniciat l'apadrinament dels alumnes que inicien la seva escolaritat per part dels cicle superior.

El divendres a la tarda, mentre van arribant els alumnes dels diferents cursos que han passat aquests tres dies fora, acaba resultant una mica frenètic acabant d'ultimar els darrers detalls de la decoració de l'entrada.

El dilluns retornarem a la rutina habitual encara amb els ecos, els records i els comentaris de les anècdotes dels alumnes que han gaudit d'aquests tres dies de convivència. 

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Un dia d'escola qualsevol

9 del matí els alumnes pugen per l'escala. Comença la jornada. Al matí acostumen a pujar força ordenats i sense massa xivarri. A la classe de sisè agafen tot el que necessiten i anem a l'aula d'anglès.
 
Treballem diferents activitats tan orals com escrites per aprendre la utilització dels adverbis always, usually, sometimes i never i revisem i ampliem vocabulari del tòpic clothes. Estan treballadors i és una classe força agradable.

Acabada la primera classe tinc reunió de la comissió d'atenció a la diversitat. Abans de començar aprofito per fer un parell de trucades que tinc pendents (casa de colònies i servei de llengües estrangeres del Departament) i fer algunes fotocòpies que necessito. A la reunió abordem diferents temes, però el que ens ocupa més temps són els alumnes que aquest curs rebran atenció des de l'aula d'Educació Especial.

Un cop acaba la reunió tinc la hora setmanal dedicada a actualitzar els continguts de la pàgina web del centre. Al llarg de la setmana procuro recollir els materials que necessito i amb aquest temps els organitzo i els penjo. Des de fa un parell de cursos està resultant una eina força operativa.

A les 12.30 torno a fer classe. Aquest cop cinquè, la sessió d'avui amb cançó, listening, algun exercici oral i escrit de com fer una descripció d'una persona i també de revisió d'alguns verbs que ja coneixen. És darrera hora del matí i en alguns moments costa captar i centrar l'atenció de tot el grup, però al final resulta una classe força profitosa.

Continua la jornada amb una reunió amb la psicòloga d'una alumna amb necessitats educatives especials integrada en un dels grups classe. Tenim opinions divergents i la reunió no resulta tot el positiva que desitjàvem. Caldrà seguir parlant per posar en comú els diferents punts de vista que defensem.

Tenim només una hora per dinar. I un bon grup de professors ho fem a la mateixa escola. Avui són 12, com els apòstols. És un moment distés en que parlem de qualsevol tema, procurant evitar els temes educatius que ja ens ocupen prou la resta del dia.

A les 15.30 tornem a treballar. Ara els alumnes ja pugen les escales amb un volum de xivarri molt més elevat. Sempre és així a les tardes. Com cada tarda em toca desdoblament d'anglès amb naturals. Avui amb l'altre cinquè. Mig grup baixa al laboratori a fer experiències i l'altre mig fem anglès oral i a mitja tarda intercanviem els grups. Avui dediquem la tarda a practicar mitjançant dos o tres jocs diferents preguntes en present i la forma correcta de contestar-les. Ens ho passem bé i parlen molt en anglès.

Abans de plegar hem de baixar un armari des de la primera planta a la planta baixa. No cap a l'ascensor i ho hem de fer per l'escala. Canviar mobles de lloc també acostuma a ser, entre moltes més cada cop més variades i complexes, una tasca habitual dels mestres. Ha estat un dia ben entretingut amb feines ben diferents al llarg de tot el dia. Així és un dia qualsevol en la vida d'un mestre: mai igual, sempre diferent.

divendres, 3 d’octubre de 2008

Auxiliar de conversa

Aquest curs gaudirem a l'escola d'una auxiliar de conversa procedent dels Estats Units. Estem il·lusionats i creiem que en podrem treure un gran profit.

Aquesta setmana ho he explicat als alumnes i el dijous va venir a conèixer el centre. Varem fer la visita turística habitual pels diferents espais de l'escola i vaig procurar presentar-la a tothom, encara que sempre queda algú per ser presentat. Tampoc és massa problema ja que hi haurà prou temps fins el mes de maig. També és evident que en aquest primer dia varen quedar moltes coses al tinter. Però al menys varem determinar l'horari que farà i una mica del que farem el primer dia de classe, el proper dilluns. Tindrem molt temps per endavant per anar concretant.

On va causar gran expectació va ser al pati. Una gran part dels alumnes s'hi apropava i intentaven com podien fer alguna pregunta. Des de la visita, noto en els alumnes per una banda una certa expectació i curiositat (no paren de preguntar detalls del que farem, de si estarà a la seva classe i quan, ....) i per altra banda, temor de si seran capaços d'entendre-la quan parli amb ells i si seran capaços de comunicar-se amb ella.

A l'escola ens agafem aquesta oportunitat com un gran repte per millorar l'expressió oral en anglès dels nostres alumnes. Ja veurem si ho aconseguirem.

diumenge, 28 de setembre de 2008

Què petits són!

Els primers dies de cada curs tinc la sensació de que els alumnes de cinquè són molt petits i amb poca autonomia.

Per una banda les taules i cadires dels cinquès són més petites que els sisès i malgrat disposar del mateix espai a les aules dels dos cursos aquests donen la sensació d'estar més estrets, mentre que les aules de cinquè ofereixen la sensació de més amplitud.

Per altra banda els de sisè ja et coneixen i no fan preguntes continues de com han de treballar, els de cinquè són un mar de dubtes i de preguntes constants i cal començar de nou en aquest camí de dotar-los de més autonomia en el seu treball quotidià.

Inicien el darrer cicle a l'escola de primària que els ha de posar a punt per afrontar amb garanties d'èxit el seu salt a l'educació secundària. Per això els hi cal adquirir el màxim d'autonomia en les eines de treball necessàries pel seu aprenentatge. Tenim dos cursos per aconseguir-ho.

diumenge, 21 de setembre de 2008

Una setmana de curs

La primera setmana de curs ja s'ha acabat. He retrobat a alumnes que ja coneixia i he conegut als grups nous. Ha estat com tots els començaments de curs, ni millor ni pitjor. Tinc la sensació que a l'escola serà un bon curs. Hi ha empenta, ganes de treballar, projectes, i un grup d'alumnes important amb ganes d'aprendre.

Però als mitjans de comunicació tot ha estat ben diferent. S'està creant un ambient molt enrarit i un estat d'opinió contrari a les escoles i als mestres que em neguiteja. Tenim la pitjor l'escola d'arreu, amb les vacances més llargues i amb uns mestres que només pensen en convocar vagues.

Anem per parts, segurament no som l'escola amb millors resultats acadèmics, però en realitat s'estan comparant dades procedents de països molt diferents que viuen realitats socials també molt diferents i que no sé si en realitat són tan comparables. Aquest estiu he tingut la sort de poder gaudir d'un curs amb mestres de diferents països europeu i d'altres comunitats de l'Estat Espanyol i inevitablement hem parlat de les nostres escoles i sistemes. Hi ha de tot per tot arreu i en aquestes comparatives la meva realitat no sortia pas tan mal parada com desvetllen les fredes estadístiques. És cert que hem de millorar, però recordar constantment que estem a la cua en resultats no ajuda gens a generar la suficient i necessària confiança de la societat en les seves escoles. La insistència en recordar aquestes dades segurament fa més mal que bé.

87 dies de vacances, aquesta xifra s'ha repetit i repetit com mai en aquest inici de curs. S'està creant un estat d'opinió pública favorable al canvi del calendari escolar. Estic totalment d'acord són massa dies de vacances, però cal tenir en compte que als països on les vacances d'estiu són més curtes, tenen algunes setmanes a l'octubre i al febrer. Estan més repartides que sembla més lògic pensant en les millors condicions de treball dels alumnes, però en definitiva, tenen el mateix nombre total de dies i això provoca el mateix enrenou per les famílies i un dels temes de moda la conciliació laboral i familiar.

És millor pel rendiment dels alumnes, repartir les vacances al llarg de l'any, però també cal tenir en compte les temperatures dels mesos d'estiu en un aula de les nostres escoles amb 25 alumnes al seu interior. No són les millors condicions per l'aprenentatge. Si s'han de fer classes al mes de juliol s'ha de pensar en la instal·lació d'aire condicionat a les aules amb la despesa energètica i econòmica que suposa el seu manteniment.

A això se suma el comentari de que els mestres gaudim de massa dies de vacances, de que treballem poc. De que vivim molt bé. Jo no ho nego visc molt bé, però no pas per gaudir de les famoses vacances de mestre sinó perquè m'agrada la feina que faig. Però si tan bones condiciones laborals tenim els mestres, jo no dubtaria em faria mestre.

Estem entrant en un curs que serà clau amb la aprovació de la LEC, però tal com escrivia Sílvia Barroso en l'Avui del passat 18 de setembre: “la conselleria i els mestres s'enroquen en el seu enfrontament. Amb el conseller parapetat en l'aritmètica parlamentària que li permetrà aprovar la LEC i els sindicats entregats a la demagògia prèvia a una vaga, l'ensenyament continua encallat, sense progressar adequadament” Els sindicats sempre tenen a punt la seva única estratègia convocar una vaga. ¿ Si tan convençuts estan de la seva posició per què no es fa una convocatòria d'una manifestació en dissabte o diumenge (por al fracàs?, por a ser quatre gats?) a la que es pugui afegir la resta de la ciutadania i en canvi directament s'amenaça en una vaga ? I l'altra banda un Conseller prepotent tancat al diàleg i amb una conselleria que darrerament no funciona com cal: improvisacions, errades greus, aplaçament de problemes, poques respostes convincents, ... Fins al punt que a vegades, i malgrat que em costa dir-ho, haig de reconèixer que enyoro els temps de Convergència.

M'agrada que els mitjans de comunicació parlin de les escoles i de l'educació però si només han de parlar per crear tensions i desconfiances no val la pena. Tampoc cal que es dediquin a tirar-nos “floretes” però posar més llenya al foc per enrarir l'ambient entre societat i escola no ens porta en lloc. No hem començat gens bé.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Ja hi som

Han passat els primers dies de curs, aquells que les famílies desconeixen. Són la cuina de l'escola on es preparen totes els ingredients necessaris per tal que aquesta es pugui presentar en societat el primer die de curs real: el dia que els alumnes tornen a trepitjar les aules amb renovades il·lusions i amb les motxilles ben plenes dels llibres nous.

I què fem els mestres aquests dies ? Primer de tot moltes i moltes reunions per prendre decisions del què farem. Com més decisions prenguem aquests primers dies millor funcionaran les coses al llarg de tot l'any. Planifiquem les línies generals per les que s'ha de transcórrer les diferents activitats que desenvoluparem al llarg de tot el curs. Organitzem els nous horaris. Donem a conèixer l'escola i la seva dinàmica de treball a les noves incorporacions a la plantilla. Posem a punt les aules i els diferents espais del centre.

I ara ja som a les portes de l'inici del nou curs, tan sols, resta ultimar els darrers detalls el divendres d'un curs que vindrà marcat pel tràmit parlamentari de la nova Llei d'Educació de Catalunya i les polèmiques que aquesta comportarà. Esperem que el resultat final pagui la pena.

Un dels temes del que es parla molt i d'això ja fa temps, és la del canvi del calendari escolar. Acabi com acabi el possible nou calendari escolar haurà de tenir en compte deixar aquest temps tan necessari, i a vegades poc valorat, per tal que els mestres amb la tranquil·litat que suposa no tenir el brogit del alumnes a les aules pugui posar a punt tota la maquinària imprescindible pel bon funcionament del nou curs escolar. 


diumenge, 17 d’agost de 2008

Alumnes i TIC

Avui la Vanguardia dedicava diferents articles a analitzar la influència de les noves tecnologies en l'aprenentatge. Com gairebé sempre no quedaven massa ben parades, guanyen els punts negatius per golejada:
  • milloren la capacitat d'atendre diferents tasques al mateix temps poden passar d'una a altra amb facilitat, així com l'agilitat mental
  • empitjoren la capacitat d'assimilar amb profunditat els nous coneixements i també la memòria
  • fan pensar als alumnes que tot es pot resoldre amb la facilitat de prémer un simple botó
  • no desenvolupen la paciència ni l'esperit crític suficient per analitzar l'allau d'informació que reben
  • són més dispersos i menys eficients ....
És molt possible que la utilització massiva de les noves tecnologies tingui aquestes conseqüències tan negatives pels alumnes, però també és clar que el món no anirà enrere i que a mesura que passi el temps aquestes tecnologies tindran més influència en les nostres vides i que per tan tots ens hi haurem de adaptar, i ha de ser un objectiu primordial de l'escola utilitzar-les al seu favor. Ja n'hi ha prou de lamentar-se i queixar-se de tot el que tenen de negatiu. Convé conèixer-les bé i utilitzar-les en el nostre benefici i en el benefici dels aprenentatges i la construcció del coneixement per part dels alumnes. 

dijous, 10 de juliol de 2008

Darrer dia

Ahir al matí va ser el darrer dia que vaig anar a l'escola aquest curs. Ja fa dies que els alumnes van acabar, però per allà encara hi van cada dia els tres components de l'equip directiu ultimant tot de memòries, papers, i altres coses que s'han de fer un cop els alumnes, i fins i tot, els mestres ja no són a l'escola. Al mateix temps que s'ultimen les darreres feines del curs que ja ha acabat, ja es comença a organitzar el proper curs. Ahir en concret després de molts dies de donar-hi voltes varem deixar pràcticament enllestits els horaris de mestres, alumnes i espais pel proper curs.

D'aquesta manera els primers dies de setembre mentre encara esperem l'arribada dels alumnes els podrem dedicar amb més tranquil·litat a preparar tot el necessari pel bon desenvolupament del curs.

Aquests dies en que no hi ha alumnes l'escola és un espai ben estrany, tan buit i tan silenciós. El temps adquireix un altre ritme. S'han acabat les presses. Hi ha temps per endavant. Els espais de treball es veuen diferents. És el moment de posar ordre en tot el s'acumula al llarg del curs. Quantes coses s'arriben a acumular en un sol any! M'agrada anar-hi uns quants dies i aprofitar per llençar i estripar tot el que no és necessari. És aquesta una feina sense fi i que en algun moment malgrat, que considero no haver acabat d'ordenar tot el que volia en un principi arriba el moment de dir prou i pensar que el proper curs ja ho farem, o no.

dissabte, 21 de juny de 2008

Cursa d’orientació a l’escola

El procés per organitzar una cursa d’orientació és laboriós. Feia temps que tenia ganes de fer-ne una a l’escola, aprofitant el pati i un complex esportiu annex. El primer pas ha estat elaborar el mapa, que he aconseguit gràcies a un company del club.

Un cop tenim el mapa hem decidit provar-ho en el darrer dia de curs. Ho fem amb els grups de 5è i 6è. Primer he explicat com funcionen aquestes curses a les classes. Alguns ja havien participat en alguna activitat d’aquestes característiques ja sigui en les colònies, o en iniciació esportiva. El terreny on es desenvolupa la cursa és molt conegut per ells, i això ho facilita.

La modalitat de cursa és score. Hi ha 11 fites i dues fites de memòria pels grups que aconsegueixin fer-ho més ràpid. Ho fan en grups de 4, amb un alumne de cada un dels grups classe que participin, en total són 24 grups, amb tres sortides en massa amb 8 grups a cada sortida.

Entenen la mecànica i aviat els veiem a tots corrent amunt i avall cercant les fites a tota velocitat. En alguns grups algú més expert o espavilat porta la veu cantant, en altres grups les decisions del camí a prendre es consensuen més.

Cada un d’ells agafa una mecànica diferent però s’ho agafen amb entusiasme. Arribant ben cansats al final però satisfets d’haver trobat tots els controls que havíem amagat. El primer grup ho ha fet amb menys de 20 minuts i darrera d’ells hi ha 4 grups amb poc més de 23 minuts. Hi ha qui li ha quedat alguna fita per trobar.

Ha estat divertit. Espero que algú hagi acabat amb ganes de tornar a repetir l’experiència.

divendres, 20 de juny de 2008

Darrer dia d’escola

L’últim dia de curs és una jornada diferent. Els alumnes ja no porten motxilles, les aules estan més buides del que és habitual ja que el dia abans ja ho han recollit tot. És tot un matí per acomiadar tot una any de feina i aprenentatges. Per alguns alumnes i alguns mestres és un dia ben especial, el seu darrer dia a l’escola.

Aquesta any ha estat un curs atípic en quan a temperatures, el darrer dia d’escola va coincidir amb el primer dia de calor estiuenca. La falta de costum va fer que la notéssim més.

A primera hora varem fer uns quants jocs al pati. Després va venir el comiat d’una companya de feina que es jubila. Aquí van començar les emocions. Els alumnes de sisè començant a plorar.

De fet el seu comiat és llarg s’inicia amb el final del viatge fi de curs a Cala Montjoi, la darrera setmana de maig. Aleshores s’acumulen diferents actes que es desborden finalment en els darrers minuts a la classe amb el lliurament dels informes finals, i l’adéu definitiu baixant l’escala per última vegada i un passadís al vestíbul fet per tot el personal del centre i que continua al pati amb els alumnes que els esperen tot aplaudint.

Una nova promoció d’alumnes que ha marxat. I el dia següent els mestres tornem a l’escola i la sensació és ben diferent. A les 9 del matí entrem en un edifici desert i silenciós. No sembla el mateix lloc i comença el moment d’acabar de recollir, endreçar, fer memòria i valoració del que hem fet i pensar en el proper curs.

dilluns, 16 de juny de 2008

A poc a poc s’acaba

S’escola el temps entre els dits i un nou curs s’acaba i en van 27.

Els primers anys de treball són feixucs amb molta feina. Costa trobar el ritme, tot és nou. A mesura que passen els anys i malgrat els canvis d’escola, es va adquirint experiència i tot es torna més fàcil.

Però sempre l’inici de cada curs suposa un nou repte: nous alumnes, noves idees al cap, nous projectes. I quan s’apropa el final ja amb la feina gairebé del tot feta, arriba el moment de fer balanç: què volíem fer i què hem fet realment i què podem fer per tal de millorar en el proper curs. Sempre el mateix.

Ara la feina del curs ja està feta i ja hem de començar a pensar en el proper curs. I això que encara tenim els alumnes a les aules i encara hem d’acabar d’acomiadar als grans que ja marxen.

dijous, 12 de juny de 2008

El Departament d’Educació del tripartit

Em pregunto quants funcionaris treballen al Departament. Suposo que la seva funció primordial són les tasques pròpiament administratives d’aquest Departament de la mateixa manera que la tasca principal dels mestres és la d’educar als alumnes.

Realment se’m fa difícil d’entendre que gairebé per norma les lleis, decrets, instruccions, etc. acostumin a sortir a darrera hora amb retard i envoltades de dubtes.

Hi ha molts exemples d’això en els darrers temps. Realment cada cop estic més decebut d’aquest Departament des que governa el tripartit.        

Respecte a la darrera ordenació dels ensenyaments d’educació primària el calendari de la seva normativa ha estat veritablement singular.

1.- Es publica el 26 de juny de 2007 un decret que s’ha de començar a aplicar en el Cicle Inicial al setembre del mateix any i en el moment en que ja fa dies que les escoles han escollit els llibres i materials que faran servir. I evidentment a l’inici de curs els mestres de Cicle Inicial no saben massa exactament que es demana d’ells amb aquesta nova llei. Però no acaba aquí el via crucis

2.- El 7 de desembre publiquen el Reial Decret que estableix els nous principis d’avaluació, en el moment en que molts centres i mestres ja teníem les avaluacions ultimades. Aleshores corre-m’hi tots a canviar els informes que tenim que lliurar a les famílies.

3.- I ara la darrera, el 6 de juny publiquen les instruccions per l’avaluació final, quan moltes d’aquestes avaluacions ja estan fetes. I a més amb l’afegit de que els aplicatius informàtics sobre els que té que realitzar la part més administrativa de la mateixa aquesta avaluació no estan a punt. Un exemple de les mateixes instruccions: “S’autoritza els centres a ajornar el lliurament de l’historial acadèmic fins al moment que l’aplicatiu informàtic en permeti l’elaboració.”

És realment possible fer-ho pitjor ? ¿ No és possible publicar totes aquestes normatives en uns terminis que permetin fer les coses com cal i no donar la impressió de tenir que canviar-ho tot al darrer moment ?

I tot això mentre esperem el pitjor de la Llei d’Educació de Catalunya. Què la Moreneta ens agafi confessats amb el desgavell que poden organitzar.

dissabte, 7 de juny de 2008

La moda de la baldufa

Des de fa un parell de setmanes el joc de moda a l’escola no té res a veure amb les noves tecnologies. Es tracta de la tradicional baldufa. Tots van amb una baldufa a la butxaca, i uns amb més habilitat i altres amb menys, intenten fer-li donar voltes i altres variants del joc. Els mestres hem de vigilar per tal que no es posin a jugar dins de l’aula o en els passadissos tot confiscant la baldufa a qui és atrapat cometent aquesta infracció.

Em crida molt l’atenció que en l’època de la publicitat i dels jocs tecnològics aquests jocs tradicionals aconsegueixen sobreviure sense anuncis a la televisió ni altres ajudes. Al llarg del curs es van posant de moda aquests jocs i gairebé ningú sap com és. De cop i volta apareix un noi amb una baldufa a la classe, i amb poc temps tots porten baldufes i gairebé tots participen amb més o menys entusiasme del joc. I finalment tan misteriosament com ha fet la seva aparició també desapareix.

M’agradaria saber quin és el mecanisme d’aquestes modes. I també si aquest fenomen es produeix a tot arreu a l’hora o és diferent en llocs diferents. 

dijous, 29 de maig de 2008

A crits i amb presses

Potser ha canviat la meva sensibilitat però darrerament des de que surto de casa camí de l’escola observo amb una certa regularitat unes escenes que em fan pensar en com deuen arribar aquest infants a les seves respectives aules.

En la meva pròpia escala aquest curs hi ha uns veïns nous, una parella jove. Algunes vegades coincideixo amb la mare i la seva filla petita, gairebé sempre amb plors i rebent crits. Ja camí de l’escola una mare porta els seus fills a l’escola corrent i també cridant. No sé a quina escola porten els fills, però no pot ser massa lluny i tampoc és tan tard quan els trobo per tenir tanta pressa. Ja més a prop de la meva pròpia escola també puc observar alguna escena semblant.

Segur que aquesta no és la millor manera de portar un infant a l’escola. A tots ens pot passar algun dia que ens adormint o se’ns faci tard, però quan això es converteix en la normalitat no estem donant un bon exemple i no ajudem gens a que arribin a l’escola en les millors condicions possible. Em fico en la pell d’aquest nen o nena i m’imagino en quin estat mental arriba a l’escola. No és la millor manera de començar el dia i d’enfrontar-se amb ganes al repte de l’aprenentatge.

Tan costa planificar-se millor i tenir temps per fer-ho tot sense aquest neguit!
 

dimarts, 27 de maig de 2008

M’agrada l’educació física

Al llarg de molts anys he impartit l’àrea d’educació física, primer en una escola d’educació especial i després quan vaig decidir tornar a l’escola ordinària, els primers cursos compartia l’àrea d’anglès amb l’educació física i la tutoria en alguns grups de cicle superior.

Des de fa dos cursos que ja no la imparteixo i dedico la major part del temps a l’anglès. No puc dir que l’enyoro, però quan tinc la oportunitat de fer alguna classe la gaudeixo molt. I així ha estat aquesta tarda. L’especialista d’EF del Cicle Superior està tota la setmana de colònies amb els alumnes de sisè i aquests dies faig les classes de l’àrea als de cinquè, amb la sort afegida que m’ha tocat seguir preparant una sortida que farem aviat a les Pistes d’Atletisme.

He fet una petita introducció a l’aula explicant el que anirem a fer a les Pistes i il·lustrant l’explicació d’algunes especialitats amb vídeos curts i contestant algunes preguntes. Un cop a la pista hem fet un petit escalfament molt dinàmic per entrar en acció i de seguida hem passat a realitzar exercicis de temps de reacció, petites activitats per explicar i millorar la tècnica de cursa i alguns sprints curts. La segona part la hem dedicat al llançament de pes, la setmana passada ja havien practicat el salt de llargada. I per acabar la tarda, els he proposat un petit exercici: pensar quantes gambades necessiten per arribar corrent fins la meitat de la pista i provar de comprovar la seva hipòtesi.
 
Una breu xerrada final i cap a casa.

¡Com he gaudit en veure els alumnes en un context diferent a les quatre parets de l’aula, corrent, mostrant les seves habilitats en el llançament de pes i tractant de millorar!

M’ha agradat recordar els vells temps no tan llunyans.


divendres, 23 de maig de 2008

Dos passos més

Ja hem fet la primera sessió d’avaluació. L’objectiu d’aquesta sessió d’avaluació no era tractar de parlar ni dels grups, ni d’alumne per alumne. Volíem fer una valoració de les mesures que hem aplicat al llarg del curs per tractar la diversitat en els 4 grups classes de Cicle Superior i fer propostes de millora i d’organització pel proper curs: alumnes que són atesos per l’especialista d’Educació Especial, alumnes que reben reforç de les àrees instrumentals, i desdoblaments de grups per treballar amb grup reduït. Dediquem un bon grapat d’hores per millorar l’atenció dels alumnes que presenten més dificultats d’aprenentatge i en general estem satisfets dels resultats.

L’altre pas d’aquest dies en el camí cap al final de curs ha estat l’organització horària per la propera setmana en la que els alumnes de sisè estaran de colònies tota la setmana juntament amb tres professors i també els horaris de les tres darreres setmanes de curs en que farem jornada continuada de matí i que també implica canvis. Ja els tenim enllestits.

Per tant, dues coses que ja puc esborrar de la llista!

Desdoblament d’informàtica

Des de que estic en aquesta escola, fa 6 anys, un cop a la setmana tots els grups classe es divideixen en dos i un dels grups fa informàtica, una de les matèries preferides per l’alumnat, i l’altre mig grup abans feia català, bàsicament expressió escrita, i actualment fa anglès, fonamentalment activitats d’expressió oral. Això és així per què l’aula d’informàtica actual del centre ens impedeix encabir-hi tot un grup classe.

Aquests dies en les reunions del cicle superior i després d’un curs en que la utilització de les eines TIC ha entrat en força en totes les àrees del currículum arrel de disposar de pantalles i canons a tres aules i també de disposar d’una dotació de portàtils, ens estem plantejant el proper curs prescindir d’aquest desdoblament d’informàtica i integrar definitivament les TIC en les diferents àrees del currículum.

Encara no ens hem decidit del tot, però creiem que aquesta és la millor de les opcions. Ens falten unes quantes reunions més per madurar i definir una mica més la proposta. Abans de fer-ho caldrà deixar ben clar quins són els procediments TIC que els alumnes han d’assolir al llarg d’aquests dos anys i com ho garantirem amb aquesta nova forma de treballar.

dimecres, 21 de maig de 2008

Recta final

Encara que ens resten uns quants dies de classe amb els alumnes (21 en total) de bon aprofitar, estem entrant en la recta final del curs i arriba el moment de començar a fer la memòria del curs. Implica fer balanç del que s’ha fet, comparar-ho amb el que es pretenia fer a l’inici de curs, veure si estem prou satisfets de com ha anat tot plegat i fer propostes de millora pel proper curs.

Tot això al mig dels darrers dies de classe que sempre són més complicats tan pel cansament dels alumnes com del propi cansament dels profes que donem les classes, les presses per explicar allò que encara no ens ha donat temps, les darreres avaluacions, notes i observacions, les colònies dels alumnes de sisè i de P-4 i P-5, .... Val a dir que aquesta recta final moltes vegades ja es comença a pensar més en el proper curs (noves idees, noves activitats que es volen fer, ...) que en el moment actual

Aquests dies s’acumulen les llistes de coses a fer, que convé prioritzar per ordre d’urgència per no tenir la sensació de que no serem capaços d’arribar a fer-ho tot. Quan es produeixen aquests moments, el millor és seure amb un paper al davant i posar ordre i rumb en aquest mar que ens rodeja.

dilluns, 5 de maig de 2008

Ara si, ara no.

Tenim el govern de l’ara si, ara no. Un bon exemple és tot el tema de l’aigua, primer la portarem del Segre, després de l’Ebre, ara cap aquí, ara cap allà.

Però el gran paradigma de l’ara si, ara no és el Departament d’Educació i el nostre conseller Ernest Maragall. Aquesta darrera setmana hem tingut un altre bon exemple. Fa pocs dies va declarar amb rotunditat que el Batxillerat Nocturn quedaria absorbit per Institut Obert de Catalunya que oferirà aquests estudis a distància.
Avui ha declarat que calia matisar aquesta informació dient ho estudiaran i que alguns instituts podran seguir oferint la modalitat del Batxillerat Nocturn.

El mateix ha passat amb altres lleis i iniciatives. Ara afirmo una cosa per després canviar-la. És un govern, i en especial el Departament d’Educació, sense capacitat de decisió que canvia d’opinió cada dos per tres, i que per tant com més passa menys confiança m’ofereix. Un govern ha de governar i governar vol dir prendre decisions.

dimecres, 30 d’abril de 2008

Són tan nous els nous currículums ?

La setmana passada vaig anar a una conferència sobre els nous currículums. Sota la dictadura d’un powerpoint que gairebé es va limitar a llegir i poca cosa més, no va estar malament. Però la suposada reforma del currículum em genera molts dubtes.

Tot gira entorn a les competències bàsiques i les metodologies de treball. Cap de les dues coses suposen una novetat. Per sort desapareix la antipàtica distinció entre els continguts de fets i conceptes, procediments i actituds, valors i normes i són substituïts per les competències bàsiques que ha d’amarar totes les àrees.

S'han d'avaluar els continguts de les àrees, però al mateix temps les competències bàsiques.  Aquestes semblen requerir una avaluació més qualitativa i en canvi el nou decret d'avaluació acaba de tornar a l'avaluació més numèrica més tradicional.

En els centres haurem de tornar a donar voltes al PCC. Ja estem escamats de l’altre cop i crec que no en tenim massa ganes, ja que en la major part dels casos va suposar molta feina per al final deixar el document en un calaix i no tornar-lo a mirar més.

Els autors de referència tornen a ser els mateixos: Zabala, Marchesi,.... Quin negoci s'han muntat darrera d'anar canviant el nom a les coses! No m’agrada pensar-ho, però crec que simplement és el mateix amb diferents noms.

Tot plegat em sembla un bon garbuix que no sé si ens porta a algun lloc. I per acabar-ho d’adobar van treure el currículum l’estiu passat i ara treuen l’esborrany de la Llei d’Educació de Catalunya. No creieu que l’ordre havia de ser un altre?

dijous, 3 d’abril de 2008

Reunió de cicle

Avui al migdia, reunió de cicle. Primer de tot hem acabat d’organitzar el que farem per la festa de Sant Jordi per la que ja queden pocs dies. Sobre tot, hem informat als mestres nous del que acostumem a fer els darrers cursos i després hem temporitzat actuacions i ens hem repartit les diferents tasques.

A continuació hem posat sobre la taula diferents alumnes que darrerament ens preocupen per diferent motius. Hem recapitulat la informació que cadascú posseïa d’aquests alumnes i els diferents punts de vista del que podíem fer tot cercant estratègies per tal de millorar la nostra actuació educativa. Finalment hem establert un pla d’actuació.

Malgrat que en alguns casos és difícil esperem assolir petits canvis. 


dimecres, 2 d’abril de 2008

Per què ?

Arribes a la classe. Has preparat una sessió que penses que pot ser engrescadora. T’ha portat el seu temps tenir-ho tot a punt. Comença la classe i veus que allò no acaba d’anar com havies pensat. Segueixes el teu pla i intentes redreçar la situació, però segueix sense millorar. L’experiència et diu que quan una sessió de classe no funciona és difícil tornar-la a bon port. Tens ganes d’acabar per poder pensar que ha anat malament i rectificar en la mesura del possible.

Moltes vegades no acabes de conèixer on ha estat l’errada. L’ensenyament és així, fins i tot una mica enigmàtic i una mica màgic. A vegades classes totalment improvisades funcionen d’allò més bé. Per què ?

divendres, 14 de març de 2008

Diada de l’escriptor

D’alguna manera hem avançat el Sant Jordi. Ha estat absoluta casualitat. Ahir al matí van venir a l’escola dos escriptors catalans prou coneguts.

Primer ha estat l’Emili Teixidor el que ha vingut a parlar amb els alumnes de sisè que havien llegit un munt dels seus llibres. No tenien un llibre de lectura obligatòria. Simplement els hi presentem tots els llibres de l’escriptor explicant una mica el seu tema i la seva dificultat i poden escollir segons els seus interessos. Ha estat una sessió interessant farcida de preguntes i complicitats entre el veterà escriptors i els seus novells lectors.

I quan marxava l’Emili, s’ha creuat al vestíbul amb l’Antoni Dalmases. S’han saludat efusivament. L’Antoni venia a parlar amb els alumnes de cinquè que havien llegint “El bescompte minvant”. Ha parlat de com és l’ofici d’escriptor, d’on surten les idees, en que està treballant en aquests moments, i també els ha animat a escriure les seves pròpies històries, simplement per divertir-se.


divendres, 7 de març de 2008

What animal is it ?

Hem acabat la unitat i avui treballarem amb les ordinadors. L’objectiu és integrar el treball d’anglès (oral i escrit) i les TIC. Primer explico a la pissarra que han de fer: escollir un animal i cercar informació a Internet, escriure en anglès algunes característiques d’aquest animal (on viu, com és, que menja, què fa, ....) sense dir el nom, gravar el que han escrit amb l’Audacity, un programa que ja coneixen i penjar-ho al bloc de la classe, per tal que la resta de companys tractin d’endevinar quin animal és.

Un cop explicat tot el procediment comença la funció.
 

“Profe, em pots ajudar ?” “Can you help me ?” “L’ordinador no funciona” “Com es fa això” “No va” “Això com és diu en anglès” “What’s .... in English ?” “M’ho pots mirar” ...... I és clar, com ja tenia previst, haig d’anar d’alumne a alumne a resoldre els diferents entrebancs tan tècnics com de contingut que es van trobant. Hi ha moments que no dono l’abast, però la feina va sortint.

Al final de la sessió, la major part dels alumnes tenen la informació més o menys organitzada. Encara tinc que revisar la feina d’alguns, 2 ó 3 han aconseguit gravar la seva descripció i cap d’ells l’ha penjat al bloc. Bé, un d’ells, molt interessat en veure el producte final de la seva tasca, s’ha quedat a l’hora de l’esbarjo per acabar-ho.

Farà falta una nova sessió per donar per acabada la tasca.

Què malament que temporitzo la feina!

I amb aquesta ja en portem 8. Tot un rècord.

De nou es repeteix una pel·lícula que ja hem vist massa vegades, i de nou ens encallem en els mateixos problemes que llei rere llei queden p...