dimecres, 20 de maig de 2020

Canvi de plataforma i una mica d'història


A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu a l’obrir el blog era poder escriure de les meves dèries i fer-les publiques. El nom de fragments nocturns té l’origen en l’hora que acostumava a escriure i a publicar un cop havia finalitzat la meva jornada.

En aquesta mateixa plataforma vam obrir els primers blogs de l’escola. Més endavant el Departament oferiria la seva pròpia plataforma. Per entremig vam passar a tenir alguns blogs de classe a blogger.
En el meu blog personal, ben aviat van quedar clares quines eren les tres dèries sobre les que escrivia més sovint: escola, llibres i curses i excursions. En un moment en que la plataforma blog.cat no funcionava gens bé, i em donava problemes constants, vaig decidir que el millor era especialitzar els blogs.

D’aquesta manera van néixer dins de la plataforma de blogger,  fragments personals on escric sobre llibres i expresso algunes opinions i reflexions personals del dia a dia i fragments de camins i curses on escric sobre les meves curses i alguna de les meves caminades per la muntanya. Finalment el blog original de fragments nocturns va canviar de nom pel de fragments d’escola i va quedar només pels meus escrits sobre el dia a dia de l’escola i les meves reflexions sobre educació que a mesura que passava el temps es van fer més i més esporàdiques.

La darrera publicació en fragments d’escola data de finals d’octubre del 2016, de quan encara treballava. Ara ja jubilat des de fa més de tres anys, malgrat seguir interessat pels temes educatius no m’acabo de decidir a seguir expressant les meves opinions sobre els temes educatives.

El passat mes d’abril vaig rebre un correu dels responsables de blog.cat explicant que tancaven el servidor i que ens donaven de temps fins a finals d’any per recuperar els continguts del blog. No sabia massa què fer, però vaig decidir que ho passaria a blogger. No he trobat la manera de convertir un blog fet amb wordpress a un blog fet amb blogger i al final ho estic fent entrada a entrada. És una tasca entretinguda però tinc fins a finals d’any per fer-ho.

A més a més m’està resultant divertit llegir el que havia escrit explicant el dia a dia de l’escola i opinant d’educació des de l’estiu del 2005. Em porta alguns bons records de ja fa bastant de temps.

diumenge, 30 d’octubre de 2016

L’escola atrapada

L’escola, vulguem o no vulguem, es troba atrapada entre al menys tres focs que ens encaminen en tres direccions diferents:
  • Ensenyar per la vida, despertar la curiositat, aprendre a aprendre
  • Sancionar, als vàlids, validar, seleccionar,
  • Fer de guarderia.
Des de la promulgació de la LOGSE el 1992 i després amb tot el desplegament de les competències bàsiques, s’ha posat en el centre del debat educatiu uns objectius que molts mestres sempre han tingut per prioritaris, però dels que a hores d’ara es parla molt. De fet són tan innovadors com ens volen fer pensar des de algunes de les plataformes que s’han posat en marxa, ja que alguns d’aquests objectius ja formaven part de l’essència de les escoles innovadores que la guerra civil i el franquisme van escapçat.

Ara bé la mateixa normativa que fa aquesta demanda d’educar pel futur, d’aprenentatge cooperatiu, d’educació inclusiva també exigeix una avaluació formal que discrimini entre els que superen els objectius i els que es queden pel camí. Uns podran seguir estudis superiors, els altres hauran encaminar els seus passos per altres viaranys menys valorats socialment, d’altres senzillament abandonaran el camí de l’educació formal.

I finalment, les famílies tenim un objectiu a vegades ocult i és que les escoles, al menys en l’etapa de primària, els hi guardem els seus fills mentre treballen.

Conjugar els tres objectius no resulta gens senzill, però és el que ens toca fer moltes vegades. Molts mestres ens sentim molt identificats amb el primer dels objectius, però no podem obviar els altres, ja que vulguem o no, també formen part de les nostres funcions i de les atribucions que ens atorga la societat que ens confia els seus fills i filles.

En moltes més ocasions de les que voldríem ens trobem atrapats entre aquests tres focs.


dimecres, 13 de maig de 2015

Alumnes que dormen amb els seus progenitors

Cada cop és més freqüent que pares o mares d'alumnes de Cicle Superior en els entrevistes que tenen amb els seus tutors manifestin que els seus fills o filles encara dormen amb ells. Es fa difícil d'entendre que a principis del segle XXI ens trobem cada cop amb més casos d'aquests. Sense ànims de fer estadística fàcilment ens podem trobar un parell de famílies per cada grup-classe. I això és tan sols la punta de l'iceberg de les mares que s'atreveixen a comentar aquest fet amb els tutors. I dic mares perquè són les que normalment ho expliquen. Estic segur que sempre hi ha qui no ho explica.

Fa un segle dormir a l'habitació amb els pares era el més normal, ja que moltes famílies vivien en estatges d'una sola habitació. Però des de que l'habitatge ha evolucionat, la situació més normalitzada és disposar d'habitacions pels fills i per tant, aquests ja fa temps que des de ben petits acostumen a dormir sols, o amb algun germà.

Alguna cosa no acaba de funcionar en l'educació dels fills, quan a edats ja pre-adolescents encara els fills o filles dormen amb els pares o les mares. No és una situació de normalitat en la vida actual i de ben segur que genera més problemes que cap altra cosa.

Moltes d'aquestes confessions familiars als tutors es produeixen poc abans de la marxa de colònies, ja que aquests alumnes no hi volen anar. Cada família és una història particular i el seu argumentari per justificar aquesta pràctica de la que a vegades són conscients que haurien de canviar és ben divers. És clar que perjudica l'assoliment de l'autonomia del pre-adolescent i que pot afectar de manera directa el desenvolupament de la seva personalitat.

Tot infant des del moment del naixement, fins a convertir-se en adult amb plena autonomia recorre un camí que l'ha d'anar deslliurant dels lligams físics, mentals i emocionals que té amb els seus pares. Els pares han d'ajudar en aquest camí ja de per si prou difícil, creant entorns de confiança, i facilitant espais on es pugui desenvolupar amb seguretat. Embolcallar-lo i sobreprotegir-lo no suposa cap ajuda. Els infants han d'emprendre el seu camí, prendre les seves decisions, equivocar-se i anar trobant el seu lloc a la vida  Dormir sol forma part d'aquest procés i allargar desmesuradament el període en que els fills dormen amb els pares no ajuda gens a aquesta necessària autonomia i creixement personal del infant.

dissabte, 3 de juliol de 2010

El mes de juliol a l'escola.

Els darrers dies de juny a l'escola quan els alumnes han iniciat el seu període de vacances restem a l'escola els mestres. És temps per valoracions i balanços, i per començar a preparar el proper curs que iniciarem el mes de setembre. Però també es temps de neteja i de posar ordre en tot el que s'ha acumulat al llarg dels intensos 10 mesos que ha durat el curs.

Normalment no aconsegueixo acabar aquesta neteja i els primers dies de juliol encara vaig alguns matins per l'escola.

Cada  any és igual, a mesura que s'apropa el final de curs el desordre va envaint tots els racons de l'aula i ara és el moment de treure tot el que hi ha dins de cada calaix i de cada armari, triar el que cal seguir guardant i llençar tot el que ja no serà útil. És la rutina necessària de cada final de curs.

Amb la classe buida d'alumnes i de crits i sorolls és el temps d'agafar un altre ritme. Ha desaparegut la pressa i el ritme frenètic, i hi ha temps, per anar recol·locant tot el que s'acumula al llarg del temps en un aula i prendre decisions sobre què fer amb algun material obsolet que fa temps ocupa un espai i ningú ja fa servir. Llibres de texts vells, fotocòpies d'activitats diverses que en algun moment es guarden per si poden fer servei, però que passats els anys no tenen ja cap sentit, papers i més papers.

A l'aula d'anglès encara hi ha un munt de cintes de cassets, en un altre temps útils, però que en l'època de les noves tecnologies ja han passat a millor vida. Probablement fa 3 o 4 anys que no en faig servir cap. Anirem al Punt Blau a llençar-les. I una altra andròmina que ocupa una part important d'un armari és un laboratori d'idiomes que en algun moment, el Departament va donar al centre per la realització d'un projecte. Qui no recorda aquests laboratoris ? Jo mateix els havia utilitzat com alumne, però amb tot el temps que porto a l'escola, ara fa 7 anys, només l'he vist muntat una vegada i no vam aconseguir fer-lo funcionar. Ara hem de pensar que en podem fer. Sap greu, però si no trobem cap altra solució el més probable és que també acabi en el Punt Blau. 

Encara tinc tot de coses pel mig i encara necessitaré alguns dies més per acabar d'endreçar-ho. Possiblement arribarà un dia de la propera setmana en que diré prou, malgrat que encara podria continuar anant a l'escola a fer una feina a la que mai es veu el final i començaré les meves vacances.

diumenge, 27 de juny de 2010

A voltes amb els resultats de les competències bàsiques

Els resultats generals de les proves de competències bàsiques de 6è no han estat massa bons per segon any consecutiu. Partint d'aquests resultats i hem de cercar estratègies que ens permetin millorar. Cal analitzar amb cura on tenim el problema i cercar-hi remei.

Els agents implicats en l'educació són molts: la família, l'escola com a institució i organització, el mestre o grup de mestres, el sistema educatiu, la societat, les lleis i normes i el propi alumne. En quin grau i com incideix cada un dels factors en els resultats de les competències bàsiques de cada un dels alumnes de 6è és difícil de saber i d'esbrinar.

L'alumne arriba a l'escola amb una trajectòria personal i intransferible. És el que fa un temps ençà que s'anomena motxilla. Al llarg dels 9 anys que es passa a l'escola passa per les mans de nombrosos mestres curs rere curs. El grup de companys que l'acompanya al llarg d'aquest camí també exerceix la seva influència, així com la família des de casa amb el seguiment i la col·laboració en les tasques i objectius escolars. Al llarg de tots aquests anys els mestres fan entrevistes amb els pares i parlen d'aquest alumne i del que cal fer per ajudar-lo, els mestres fan reunions i reunions per parlar-ne, tant de l'alumne com d'aspectes més metodològics sobre el que fan, o faran,i com ho faran. És molt probable que al llarg d'aquests anys com a mínim a l'alumne li toqui viure un canvi de normativa educativa. Són ben pocs el que se n'escapen.

És ben cert que dels alumnes que més es parla amb les famílies i en les reunions de mestres són els alumnes que més preocupen, primer pels problemes conductuals que presenten i després quan aquests alumnes no aprenen.
 
És molt probable que si aquest alumne no aprèn es demani ajut al professional de l'EAP corresponent o a a un altre professional de la psicologia o o de la pedagogia extern al propi centre. I malgrat esmerçar-hi tantes hores i esforços poques vegades es produeix el canvi suficient que fa passar a aquest alumne al grup que assoleix les competències bàsiques. En molts casos, encara que no sempre, l'alumne millora i assoleix millors resultats, aprèn, però no el suficient per superar les competències bàsiques. L'escola ha aconseguit que aquest alumne progressi en els seus coneixements, però en canvi, aquest seguirà figurant entre el tan per cent d'alumnes que no ha arribat al que es consideren els mínims. És això un fracàs ?

cap de creus

diumenge, 20 de juny de 2010

De nou les competències bàsiques

Es repeteixen els mals resultats en les proves de competències bàsiques d'enguany. De fet mirant la fredor dels números aquestes han estat pitjor. Ja sé que el propi Departament ha dit que les proves de Llengua Catalana i Castellana eren una mica més difícils. Però, està clar que no són uns resultats per tirar coets.

Tampoc es pot dir que siguin una sorpresa per a ningú fa anys que aquestes són les xifres que surten a tots els estudis. És un tema que fa anys que preocupa, però que no s'acaba de resoldre.

Recordo a poc de començar a donar classes allà pels anys 80 un llibre del professor Bernabé Tierno amb el títol de “El fracaso escolar”. Mireu si en fa d'anys que es parla de mateix i no s'ha resolt. En aquell llibre les xifres que sortien també estaven entre el 25 i el 30 %. I encara estem igual. Potser no és possible fer-ho millor.

Hem de pensar que una part dels alumnes que ara tenim a les aules en molts casos són els fills i filles d'aquells alumnes dels anys 80, dels quals entre un 25 o 30 % havia fracassat a l'escola. Tots els estudis que s'han fet en el temps sempre obtenen un resultat clar: el nivell social, econòmic i cultural de les famílies i juga un paper clau.
Quan hom està davant d'una classe sempre es troba amb un petit grup d'alumnes que té uns resultats brillants, un ampli grup que va seguint sense massa dificultat, i un petit grup que segueix amb dificultats i alguns que es despengen i no assoleixen de cap de les maneres els mínims que se suposa que han de saber. Curs rere curs és així, malgrat que hi anys que hi ha grups millors que altres. Realment es pot fer alguna cosa o és simplement així i no hi ha res a fer. ?

Pedrera

dijous, 19 de març de 2009

Els mestres, el Conseller i els sindicats

19 de març, dia del pare i de la cremà i també jornada de vaga en l'ensenyament català: tercera jornada de vaga en poc més d'un any.

No anem gens bé. No hi ha cap tipus de diàleg, malgrat que totes les parts s'omplen la boca amb aquesta paraula.

El Conseller segueix amb la seva línia plena d'incongruències, improvisacions, ocurrències, canvis d'opinió sobtada, falta de respecte per la opinió dels altres i amb una LEC en tràmit parlamentari farcida d'esmenes de tot tipus i des de tots els grups de l'arc parlamentari. Per tant una llei que no agrada a ningú, però que cal tirar endavant sigui com sigui.

Una Llei Catalana d'Educació, millor dit d'Ensenyament és clar que fa falta des de fa temps, però el més segur que aquesta no és la LEC, que des d'un principi ha nascut amb mal peu: no és acceptada per una part molt important de la comunitat educativa.

Ha de ser una Llei àmplia, en la que la major part de la societat (diferents grups parlamentaris i sectors de la comunitat educativa) estigui d'acord i en la que es contemplin tots els elements necessaris. No és ni una cosa ni l'altra.

En el llarg camí d'aquesta LEC no para de patir entrebancs i sotracs, entre els més importants les diferents ocurrències que en aquest camí té el Conseller. Cada cop que obre la boca davant dels mitjans és per explicar alguna de les seves brillants idees. A veure quina serà la propera ?

Ha faltat i falta un diàleg seriós i profund amb totes les parts implicades. Per molt que digui aquest diàleg no s'ha produït, o al menys jo no l'he vist per enlloc. Algú ha tingut més sort ?
Els sindicats tampoc juguen un paper clar i net. El rebuig frontal a la LEC no ens porta enlloc. Tampoc ens expliquen tota la veritat i a vegades tenen una visió distorsionada de la realitat. No tota la LEC és dolenta, ni tampoc hem d'aconseguir una LEC exclusivament al nostre gust. La LEC ha de ser la llei d'Educació de tots i totes i no ho és.

Mentrestant els mestres seguim treballant el millor que sabem a les aules, tractant de formar el millor possible als alumnes que tenim davant nostre. Fem tot el que bonament sabem per tal que les escoles funcionin el millor possible, però moltes vegades ens sentim desorientats davant de les diferents normatives que moltes vegades es publiquen sense massa cap i peus i sense massa explicació al darrera, així com amb tantes declaracions i tertúlies als mitjans de comunicació que en molts moment l'únic que fan és posar l'èmfasi en els punts més polèmics i moltes vegades els menys importants de tot plegat.

Hi ha un sentiment general dins del cos docent d'estar farts de ser el centre d'aquests debats estèrils, de ser l'escola el lloc on cal arreglar tots els problemes i de sentir-nos un cop i un altre de que tenim moltes vacances, de que treballem poc, de què som els pitjors d'Europa, de què hem de fer això o això altre ...



Estem desconcertats, farts i emprenyats i per tot això avui farem vaga i ens manifestarem. Personalment no acostumo a fer vaga. No crec que sigui cap solució, però aquest cop en tinc moltes ganes. És el moment de dir-li prou a aquest Conseller i demanar-li que rectifiqui en les seves actituds i les seves decisions i, sobre tot, que reflexioni si potser on s'està equivocant en el seu camí i en les seves decisions davant de la Conselleria. Feia molt de temps que no teníem un Conseller d'Educació que generés tant rebuig per part de la major part de la comunitat educativa.

I soc conscient que amb aquesta vaga els mestres pagarem un preu molt alt. No es pot dir que siguem un col·lectiu amb massa prestigi social, però amb aquesta vaga en un moment de vaques magres se'ns titllarà de funcionaris privilegiats i corporativistes que només volem defensar els nostres privilegis. Però de quina altra manera podem fer arribar el nostre rebuig a un Conseller que no escolta res del que li diem i amb el que fa temps que hem perdut tota sintonia ?

I no vull ser mal pensat, però perquè precisament ahir és van produir els greus incidents amb els universitaris després de tants mesos de conflicte i precisament en la Plaça Universitat el lloc on està previst iniciar la manifestació de mestres avui. Potser és un simple avís del que ens espera avui a nosaltres ? Serà aquesta la resposta del tripartit la protesta dels mestres ?

Bona vaga i manifestació a tothom.

Canvi de plataforma i una mica d'història

A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu...