dilluns, 30 de novembre de 2009

Fart dels blocs de la xtec

Aquest és el quart curs que utilitzo els blocs en la meva classe. Vam començar amb el blocat, però quan la xtec va oferir el servei de blocs ens vam canviar. Trobo que és una eina molt útil i a poc a poc a l'escola ja som una bona colla de mestres que la utilitzem a les nostres classes, i fins fa poc n'estàvem satisfets.

A cicle superior tenim un bloc per nivell i els fem servir des de presentar noves activitats, activitats de reforç i d'ampliació, i presentar deures de llengües ja que els alumnes son contribuïdors i poden escriure. A final de curs la xtec van canviar l'aplicatiu. Se suposava que era per millorar, però no ha estat així.

No sabem les raons ja que cap dels responsables dóna respostes als nostres requeriments però cada cop és més difícil treballar amb els blocs de la xtec, ja que són més les estones en que no funcionen que les estones en que funcionen i quan ho fa, moltes vegades van molt lent. Constantment apareix en pantalla el missatge 503 Service Temporarily Unavaible , que per cert és totalment incorrecte, ja que el que hauria de posar és que està permanent fora de servei i temporalment funciona.

Un altre dels inconvenients amb que ens trobem és que com que des de que ha començat el curs no es donen més altes d'alumnes a l'edu365.cat, resulta que no podem convertir en contribuïdors als alumnes nous, ja que tenir adreça d'edu365 és imprescindible. Hem demanat alternativa i encara estem esperant.

Tan cansats estem que un mestre de l'escola ha obert un grup al facebook sota el nom d'estic tip del funcionament dels blocs de la xtec. 

No ens agrada, però si abans d'acabar el trimestre no s'arreglen els problemes i ningú ens diu res canviarem els blocs a una altra plataforma, ja sigui blogger o wordpress.

 

 

divendres, 27 de novembre de 2009

El nou calendari escolar ja és aquí!

Finalment, després de molts rumors i de diferents notícies en els mitjans de comunicació, el nou calendari escolar va agafant la forma definitiva. Cal reconèixer la valentia del Conseller Margall i el seu equip per abordar una qüestió que feia molts anys que es volia reformar i que ningú s'hi acabava d'atrevir. Però tinc molts dubtes de si realment val la pena tot l'enrenou que generaran aquests canvis per tocar ben poca cosa.

Els motius per abordar un canvi en el calendari escolar, són per una banda, la famosa conciliació de la vida laboral i familiar. És evident que aquesta conciliació passa més aviat pel canvi d'horaris en el món laboral que no pas per l'horari escolar, i també per una bona organització familiar. L'objectiu de l'escola no pot ser cuidar dels infants mentre els pares treballen sinó que els alumnes aprenguin.

Per altra banda, se suposa que amb aquests canvis, el calendari escolar serà més racional i s'aproparà més al que alguns experts en educació recomanen. Això també amb genera dubtes.

De fet l'únic canvi substancial en aquest àmbit és reduir les vacances d'estiu en una setmana i posar una setmana de vacances al febrer, al mig del segon trimestre.

Personalment aquesta proposta de canvi en el calendari té molts aspectes que no m'agraden i que consti que m'és igual treballar uns dies que uns altres.

1.- Començar una setmana abans, no soluciona res a les famílies i tampoc soluciona el suposat oblit dels aprenentatges que es produeix al llarg dels mesos d'estiu. A més cal pensar que a Catalunya tenim l'11 de setembre com a dia festiu i que fàcilment pot generar un pont llarg només iniciar el curs.

2.- La setmana de vacances al mes de febrer es produeix al mig del període escolar més productiu. Ja sé que els experts en educació parlen que l'ideal són alternar períodes d'aprenentatge amb períodes de descans. Però la meva experiència diu que també és molt important el ritme de treball que s'assoleix en períodes llargs de treball i aquest ritme costa d'assolir quan es produeixen interrupcions, sobre tot, si aquestes interrupcions són llargues.

3.- L'únic que produirà aquesta setmana de festa al febrer serà un nou enrenou a les famílies que tindran que organitzar de nou com atendre als seus fills.

4.- L'eliminació de la jornada continuada al juny l'únic que provocarà és tenir que treballar en aules petites, moltes d'elles orientades cap el sol, amb 25 alumnes i a temperatures molt altes i que suposa han de realitzar un treball intel·lectual, en edificis no preparats per suportar aquestes temperatures, i en un país en que en una gran part de llocs de treball es gaudeix d'aire condicionat (oficines, bancs, hospitals,....). És clar aquesta gran idea la tenen uns senyors que treballen en un despatx refrigerat.

A la llarga potser serà un bon negoci per les empreses que posen aire condicionat i per les elèctriques i un mal negoci per abordar el canvi climàtic.

5.- Els mestres prepararem el nou curs la primera setmana de juliol. Personalment no em sembla el millor moment per fer-ho. Prefereixo tancar el curs al juny amb les propostes del que haurà de ser nou curs i engegar una setmana abans (agost, per què no?) per preparar el nou curs amb nova empenta. Al juliol estarem pensant més en les vacances que en el proper curs. A això cal afegir que moltes vegades a l'1 de setembre no hi ha les plantilles al complert per començar el curs. Hem de suposar que a partir d'ara l'1 de juliol ja les tindrem. Si no és així preparem el curs amb mestres que al setembre estaran en una altra escola. No té massa sentit. A més cal pensar que el Departament està en període d'estalvi per la crisi: nomenarà el mestres al juliol i els hi pagarà les vacances ? No m'ho crec.

 

Malgrat tot, espero estar errat i que aquest nou calendari suposi la solució d'alguns dels problemes pels que s'ha plantejat el canvi.

 

 

dijous, 19 de novembre de 2009

Estalvi i millora no són compatibles

Un element clau per la millora dels resultats educatius és poder atendre la diversitat a les aules. Per tal que aquesta atenció sigui possible és necessiten hores de mestres. El Departament parla i parla de l'atenció a la diversitat, però poques vegades ho té en compte i, encara menys, quan una de les seves prioritats és l'estalvi.

Aquest curs és un exemple clar de que aquesta no és l'aposta del Departament.

Al llarg del curs anterior podíem gaudir d'entre 4 o 5 hores de mestre per atendre la diversitat d'un grup, ja fossin organitzant desdoblaments, tallers o petits grups per reforçar aspectes concrets del currículum. Aquest curs s'han vist reduïdes a una mica menys de 2 hores per grup.

Menys hores de mestres per atendre la diversitat també afecta als moments en que es produeix alguna absència, ja que són aquests mestres els que les cobreixen ja que el Departament no posa substitut quan és una absència de curta durada. El sistema per cobrir les substitucions per malaltia s'ha alentit considerablement. Abans era prou àgil, però ara es pot trigar fàcilment entre dos o tres dies, en funció del dia de la setmana que es produeixi la baixa. És difícil entendre que ara els nomenaments de substituts són telemàtics aquests es produeixin amb tant de retard.

A les absències per malaltia cal afegir també quan l'Administració convoca a un mestre a una reunió o a una formació en horari lectiu a la que té l'obligació d'assistir. Aleshores s'han de fer veritables malabarismes per poder atendre a l'alumnat de la forma més convenient. I és evident que aquí els grans damnificats són els alumnes que per tal de progressar en els seus aprenentatges requereixen d'una major atenció.

I després arribaran les proves de competències bàsiques i exigiran una millora de resultats. Si seguim així serà difícil.

 

 

 

 

 

dissabte, 7 de novembre de 2009

Aquest curs sí

Fa un mes que a l'escola gaudim d'una auxiliar de conversa. L'any passat les nostres il·lusions inicials es van veure frustrades ja que després de visitar l'escola ja no la vam veure més i tots, sobre tot els alumnes, ens vam quedar amb un pam de nas.

Aquest curs no vam dir res als alumnes fins que va estar a l'escola. No volíem aixecar falses expectatives. El balanç d'aquest poc temps és positiu.

Després d'uns primers dies per conèixer l'escola i els diferents grups d'alumnes amb els que hauria de treballar ja hem començat la feina, des de segon fins a sisè. És una molt bona oportunitat per aconseguir una millora important en l'expressió oral dels alumnes. En general es mostren molt interessats a anar amb ella i s'esforcen en parlar-li en anglès per tal de fer-se entendre i poder satisfer la seva curiositat.

S'ha integrat bé a la dinàmica del centre i la setmana passada va participar amb entusiasme en la festa de la castanyada, malgrat no coincidir amb el seu horari de treball i aquesta setmana vindrà amb nosaltres a una sortida al Museu d'Història de Catalunya.

Pels mestres també és una bona oportunitat per practicar el nostre anglès que amb el temps es va rovellant. 


 

diumenge, 1 de novembre de 2009

Aviat fins els 18 anys

Encara no s'ha tancat l'anterior, ja s'ha obert un altre front de debat en el món de l'educació,
augmentar la obligatorietat fins els 18 anys. Em pregunto si és necessari que tothom estudii obligatòriament fins aquesta edat, quan en alguns alumnes ja es fa molt difícil mantenir-los dins dels centres educatius fins els 16 i alguns d'ells simplement deixen d'assistir-hi quan s'afarten del món escolar que no respon als seus interessos.

Es pot obligar a estudiar a qui no ho vol fer ? I si és així algú m'hauria d'explicar com, ja que alumnes que no volen estudiar ni aprendre ja n'hi ha primària. I evidentment qui no vol estudiar, no estudia. Estudiar és un dret, però és molt discutible que sigui un deure.

És cert que és desitjable que tothom estudii com més millor, però estudiar no pot ser mai obligatori, qui no vol estudiar no estudiarà i si se l'obliga a escalfar la cadira d'un aula a la força l'únic que provocarem és que generi problemes i conflictes.

Encara no hem resolt que els alumnes de l'ensenyament primari acabin la primària havent assolit les competències més bàsiques i ens estem plantejant allargar l'escolaritat obligatòria fins els 18 amb l'augment de pressupost que això representarà. No és millor cercar solucions per parts i per tant, començar centrant els esforços i les despeses a assolir uns òptims resultats a l'acabar la primària? I cop tinguem això resolt anar pas a pas.

Ja fa massa temps que l'Estat s'entesta en regular i mesurar tot el que pot, fins i tot, el que no és regulable i crea obligacions i interposa prohibicions arreu i en qüestions que moltes vegades són simples decisions personals de cadascú, amb la justificació d'estar-ho fent pel nostre bé. Cansa tanta regulació, ja som una mica grandets per poder decidir per nosaltres mateixos i els joves han poder decidir el que volen fer ajudats per la seva família però també tenen el dret a equivocar-se i a rectificar.

Deixem d'obligar, simplement posem les mesures suficients per incentivar la continuïtat en els estudis, però deixem en les seves pròpies mans la decisió del que volen fer. Prendre decisions també és aprenentatge i si mamà Estat les pren per ells no els deixem créixer i mai es faran grans, i trigaran massa a responsabilitzar-se del seus propis actes i decisions i viuran en els llimbs de la irresponsable adolescència que en molts casos s'allarga gairebé eternament.

 

 

Canvi de plataforma i una mica d'història

A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu...