divendres, 21 d’octubre de 2005

Nova incorporació

Ja porta dues setmanes a la classe. Un divendres a l’hora d’esbarjo l’EAP i l’Equip Directiu em donaven la notícia de la matriculació d’una nova alumna pel grup classe del que sóc tutor.

A la setmana següent vaig parlar amb la família i vaig donar la notícia als alumnes. Es van posar molt contents. Tots la volien conèixer i preguntaven cada dia quan començaria la nova. Per sort amb aquesta nova alumna no tindrem que superar la barrera idiomàtica, malgrat ser estrangera, sap català i castellà, ja que porta un temps al nostre país. Van cercar informació del lloc de procedència i vaig escollir una nena per fer d’alumna-tutora. En un esbarjo li vaig explicar quina seria la seva funció: explicar a poc a poc el que tots sabem del funcionament de l’escola i que la força de la costum fa habitual, però que una persona nova no sap i a vegades no li expliquem, vetllar per tal que es trobi còmode en aquests primers dies d’adaptació, esbrinar si es troba bé o es troba sola, …

En aquest poc temps que porta a l’escola s’adapta bé, malgrat que és poc xerraire i això fa patir a vegades, però tots els companys volen seure al seu costat, i sobre tot, les nenes de la classe la busquen per jugar i estant pendents d’ella per tal que no es trobi sola. He parlat amb ella d’aquests primers dies i manifesta trobar-se contenta i diu que l’escola li agrada.

Per cert, aquesta tarda preparàvem el mural de l’entrada de l’escola sobre la tardor i uns cartells publicitaris per vendre moltes castanyes el proper divendres. Tota la classe estava molt treballadora i atrafegada. Hem rebut la visita d’una ex-alumna que va canviar d’escola el passat mes d’abril i que ens ve a veure algunes vegades. Era curiós veure a l’escola una alumna que portava 8 anys en aquest grup i que havia marxat i una alumna recent arribada. Una de les primeres coses que han fet ha estat presentar-li la nova companya.

D’aquí un parell de setmanes mantindré una nova reunió amb la família per valorar com va aquest període d’adaptació.

Caldrà estar atent un cop passats aquests primers dies d’eufòria grupal per l’arribada de la nova alumna, ja que el curs passat es van donar dues incorporacions tardanes d’alumnes al grup, i un cop passats aquests primers moments d’eufòria en que tothom volia conèixer la novetat, els van deixar de banda. I aleshores vàrem tenir que prendre mesures per redreçar la situació.

Abans de l’arribada de la nova alumna vàrem parlar d’aquesta experiència del curs passat, i ara esperem que no es repeteixi.


dimarts, 18 d’octubre de 2005

I què podem fer ?

A totes les classes, sigui quin sigui el nivell acadèmic, sempre passa el mateix, alguns alumnes no segueixen el ritme general del grup. Aquests alumnes tenen dificultats en l’aprenentatge, es mostren poc interessats per les activitats que es fan a la classe i sovint s’inhibeixen en la realització de les tasques proposades.

Quina explicació es proposa des de les diferents teories psicològiques de l’aprenentatge ? Assajaré uns primers intents d’explicació que segurament caldria matisar i aprofundir.

1.- Segons les teories conductistes aquests alumnes no reben el reforç positiu necessari per tal que es produeixi l’aprenentatge. És possible que es trobin molt allunyats de l’objectiu final que es té per objectiu. Aleshores si és així cal modelar passos intermitjos. En aquest procés de modelatge necessitarà posar en joc atenció, retenció del comportament a la memòria i motivació, però està clar que aquests alumnes no activen els seus processos motivacionals, i que possiblement presenten problemes d’atenció i memòria.

2.- Segons la Teoria de l’assimilació d’Ausubel, aquests alumnes no tenen una estructura cognitiva prou desenvolupada per assimilar els aprenentatges que se’ls hi proposa. El fet de no posseir aquesta estructura cognitiva suficientment desenvolupada comporta que aquests alumnes només els hi quedi la possibilitat de realitzar un aprenentatge mecànic i repetitiu, un tipus d’aprenentatge poc interessant i poc motivador.
Segons aquesta teoria a aquests alumnes els hi manquen dues de les tres condicions bàsiques necessàries per tal que es doni un aprenentatge significatiu:

      • No hi ha significativitat psicològica. Els alumnes no posseeixen els coneixements previs pertinents que els puguin possibilitat l’aprenentatge.


      • No hi ha una disposició favorable per aprendre.


3.- Segons les Teories del processament humà de la informació aquestes dificultats són degudes a que tenen una capacitat limitada de processament de la informació que els arriba i no són capaços d’arbitrar estratègies que els facilitin l'emmagatzemament de tota la nova informació que envaeix el seu processador (el cervell).
Els esquemes de coneixement que posseeixen no són suficients per permetre assolir aquests nous aprenentatges. La inhibició que mostren al enfrontar-se a les tasques que el professor proposa per facilitar el seu aprenentatge implica que, en part, no aprenen per manca de pràctica.
Segons aquesta teoria els alumnes novells (poc experimentats, amb pocs coneixements escolars) tenen una organització de coneixement diferent a la dels alumnes experts amb coneixements escolars consolidats. Sé novell en l’aprenentatge escolar no vol dir que no puguin ser experts en altres tipus de coneixements. Esdevenir expert en qualsevol tipus de coneixement o aprenentatge implica no solament automatitzar determinades destreses, sinó que a més a més és necessari reestructurar tots els coneixements.

4.- Segons la Teoria Genètica de Piaget l’aprenentatge es dóna en la interacció alumne-realitat. L’alumne ha de ser actiu per assolir aprenentatges. Si s’inhibeix davant les tasques proposades no es produirà el progrés i l’aprenentatge buscat. Els alumnes han de posar en joc els seus esquemes d’acció per aprendre. Si no ho fan així no aprendran. Està clar que aquests alumnes no posen en joc els seus processos d’assimilació i acomodació. La seva poca motivació i capacitat d’activitat davant les propostes d’exercicis no provoca el desequilibri necessari per tal que es produeixi el nou aprenentatge.
Possiblement no han arribat a l’estadi evolutiu que els ha de permetre assolir l’aprenentatge proposat. No han assolit la suficient maduresa psicològica.

Aquí no s’acaben les teories de l’aprenentatge. Segurament caldrà continuar la reflexió.
I bé ¿què pot fer el professor per canviar el rumb de l’aprenentatge d’aquests alumnes que no aprenen i que moltes vegades semblen ja haver renunciat a aprendre?
I també, què ha de fer l’alumne?, i la família?, i tot l’entorn social que el rodeja?

diumenge, 16 d’octubre de 2005

Incògnites a les classes d’anglès

A l’escola disposem d’una aula específica per fer aquests classes ambientada amb tot de materials amb anglès i amb les eines tecnològiques necessàries. Als alumnes els hi dic que allò és territori anglès. Malgrat que procuro parlar tota l’estona amb aquest idioma, és molt difícil que ells ho facin. He cercat diferents estratègies però sembla que això no és possible. Només utilitzen l’anglès quan han de fer els exercicis orals que els hi demano, o quan han de contestar les preguntes que els hi faig. No aconsegueixo que utilitzen l’anglès per la comunicació habitual de la classe, malgrat els cartells d’ajuda que hi ha repartits per la classe per tal de facilitar que ho puguin fer així.

Un altre problema és que fixin el vocabulari bàsic a la seva memòria. Moltes vegades i en una proporció elevada d’alumnes observo que obliden les paraules més usades a l’aula i que han escoltat al llarg dels 3 o 4 anys que porten estudiant l’idioma. Si cal tornar constantment sobre el que ja s’ha fet, es fa molt difícil avançar.

I per últim, amb 25 alumnes a l’aula és molt complicat que puguin parlar un temps significatiu per posar en pràctica de manera significativa els nous coneixements que van adquirint. Si realment un dels objectius de l’educació obligatòria és assolir un domini pràctic de l’anglès caldrà esmerçar-hi recursos per facilitar classes amb un menor nombre d’alumnes.

Malgrat tot els alumnes van aprenent, però no sé si estem en el bon camí.

dissabte, 15 d’octubre de 2005

Un mes d'escola

Ja portem un mes d’escola, ja fa dies que estem a ple rendiment. Aquesta setmana acabaran les darreres reunions de principi de curs amb les famílies dels diferents cursos amb la reunió de les famílies de sisè. Ja tenim un primer coneixement dels grup d’alumnes i hem concretat els objectius per aquest curs i les diferents sortides pedagògiques que farem. En algunes encara resta concretar la data exacta.

Els dies passen ràpid. El dilluns al matí tinc la impressió que resta una llarga setmana per endavant, però de cop i volta, ja estem a divendres a la tarda, a punt de començar un nou cap de setmana.

Les sessions de classes passen una darrera d’altra i anem desgranant els diferents continguts i activitats previstes pel seu aprenentatge. En alguns moments cal aturar-se i repetir alguns conceptes o procediments que no han quedat clars. Algunes qüestions caldrà tenir-les present al llarg de tot el curs si volem que els alumnes les acabin incorporant als seus coneixements o a les seves pràctiques quotidianes.

Ja tinc les primeres anotacions del progrés dels alumnes. La major part progressen i treballen a bon ritme. Alguns, pocs per sort, són lents en el seu treball i progrés, i algun sembla que comença a renunciar a aprendre. Són aquells que acostumen a manifestar que l’escola no els hi agrada, no els interessa i que s’avorreixen. I encara els hi queden tots els anys d’ESO !!!!

Només començar i ja entrarem en dues setmanes especials. La propera setmana ens quedarem tres dies (de dimecres a divendres) pràcticament sols a l’escola. Tots els cursos de primària, excepte sisè marxen de colònies. A l’escola només estarem els de sisè i els alumnes d’infantil. És una situació estranya. Continuarem les classes però també aprofitarem per decorar l’escola de tardor i per preparar amb els alumnes la celebració de la festa de castanyada que celebrarem el divendres 28 a la tarda.

Els alumnes de sisè són els encarregats d’anunciar l’arribada de la festa i d’explicar-la a les diferents classes del centre amb petites representacions. El divendres al migdia torrem les castanyes amb ajuda de les famílies, i a la tarda les venen, conjuntament amb alguns pastissos i moniatos al pati de l’escola. Els diners que s’aconsegueixen reunir seran per abaratir el que costa el viatge de fi de curs que farem a finals de maig, principis de juny.


dijous, 6 d’octubre de 2005

Dia internacional del mestre

Ahir era el dia internacional del mestre. Un dia molt important, suposo. De fet ho vaig saber fa un parell de setmanes. I fins ahir al final del Telenotícies Vespre no ho vaig recordar de nou.

El meu dia a l’escola començava com cada dia a les 9 en un grup de sisè amb un classe d’anglès introduint nou vocabulari d’esports mitjançant uns jocs força divertits i entretinguts, seguida d’una classe de català oral on els alumnes per parelles havia de descriure una foto per facilitar que la resta de companys i companyes de l’aula se la poguessin imaginar. Algunes descripcions van ser molt acurades i reeixides.

L’hora d’esbarjo la vaig aprofitar per parlar amb una alumna a qui volia proposar de tutoritzar a una nova alumna que encara ha de incorporar-se a l’escola. Les classes del matí van acabar amb anglès a un grup de cinquè, dedicada a repassar el vocabulari i les estructures que han après des de l’inici de curs per preparar un proper control. L’hora de treball del migdia la vàrem dedicar a elaborar el Pla de Treball d’aquest curs de la comissió d’Informàtica de la que formo part.

Vaig sortir puntual per anar a dinar a casa. I a la tarda una classe d’Educació Física també amb cinquè d’iniciació al handbol.

Acabades les classes encara em quedava una entrevista amb una mare d’una d’alumna nova que s’incorporarà al centre el proper dilluns i un curs de formació de centre sobre aspectes pràctics de com articular les experiències en el currículum del Coneixement del Medi Natural. Finalment arribava a casa a prop de les 8 del vespre.

Com podeu veure va ser un dia del tot normal, potser una mica més llarg que altres dies, malgrat ser el dia internacional del mestre. Voleu dir que serveixen per alguna cosa aquests dies internacionals sobre qualsevol cosa ? Com ahir moltes vegades passen desapercebuts. Quantes persones ho sabien si ni tan sols els propis mestres ho recordàvem ? Gairebé cada dia és el dia internacional d’alguna cosa. Com i qui decideix aquestes celebracions inútils ?

Fa molts anys, al menys el dia del mestre era festa, com també ho era el d’altres oficis, però ara, ni això. Qui en treu beneficis d’aquests dies internacionals ? És que en una societat com l’actual començo a ser molt mal pensat.

dilluns, 3 d’octubre de 2005

Un dia especial

Avui ha estat un dia diferent a l’escola. La major part dels alumnes havien sentit parlar de l’eclipsi i alguns, fins i tot, preguntaven si sortiríem al pati. És evident que alguna cosa havien escoltat.

Seguint les indicacions del Departament havíem decidit no sortir-hi ni fer educació física. I així ha estat. El primer que hem fet ha estat explicar als alumnes les raons d’aquesta decisió. No els hi agradava però ho entenien.

Malgrat que no tocava ja que estava a classe de català, hem explicat les raons per les que es produeix l’eclipsi i que procuraríem al llarg del matí de cercar alguna manera d’observar-lo. Com amb tot, hi havia alumnes veritablement interessats, d’altres amb certa curiositat pel fenomen i alguns que els hi era tot igual.

Tapant les finestres del passadís on tocava el sol directament i amb un petit forat, el sol quedava reflectit en una pantalla que hi hem instal·lat. Al llarg del matí hem interromput les classes per sortir de l’aula i anar observar el que es podia veure en aquesta pantalla. Simplement veiem el fenomen en petit. Mentre per la finestra de la classe en alguns moments observaven petits canvis en la llum.

Certament en dies especials com aquest es fa difícil fer classe normal, puix que la major part dels alumnes estan més pendents d’altres qüestions que del que passa a classe. A la dificultat ja habitual de la seva atenció, ja moltes vegades dispersa sense motiu clar, si afegeix que el punt d’interès principal d’avui estava centrat fora de l’aula. El mateix ens passa quan a l’escola es preparen les diferents festes que si celebren. També aquests són moments complicats per continuar fent classes amb normalitat. D’alguna manera, aquest matí ha estat com un dia de celebració d’una festa, la festa del primer eclipsi del nou mil·lenni.

Canvi de plataforma i una mica d'història

A l’estiu del 2005 obria el meu primer blog, sota el nom de fragments nocturns. Ho feia dins de la plataforma de blog.cat. El meu objectiu...