Aquest matí el que he faltat un parell d’hores a l’escola he estat jo. He anat a la classe de 9 a 10 i a les 10 he hagut de marxar. He posat feina als alumnes de la classe que deixava sola i el company de l’altre sisè que està al davant havia de fer-se càrrec de les dues aules. Sort que faltem poc i que aquesta situació no es produeix massa vegades. Segons en quin horari es produeix l’absència, algun company pot ocupar el teu lloc, evitant el que ha passat avui, i malgrat que no és el mateix que fer la teva classe amb el teu grup s’aguanta millor fer unes activitats amb un grup que coneixes que tenir que anar d’una classe a l’altre, amb la única funció gairebé de controlar que el seu comportament sigui acceptable i que vagin treballant encara que en alguns casos sigui poc.
En el cas d’avui, en els alumnes que deixava, els tocava educació física. Evidentment s’han perdut de molt mala gana aquesta classe –fins i tot, alguns reclamaven el dret a recuperar-la en un altre moment- i s’han vist obligats a fer uns exercicis de català que ja tenim preparats per aquestes ocasions.
En aquestes situacions acostumem a canviar el que ja teníem programat i cerquem algunes activitats en les que els alumnes són autònoms i poden treballar sols. És molt clar que les absències a les escoles no són com a les altres feines en que quan un falta ja farà la feina al tornar. Aquí repercuteix directament en els companys i també en els alumnes ja que en gran part l’únic que es pot fer és aguantar-los. Però a vegades no hi ha més remei i hom té que absentar-se i quan marxes de l’escola deixant al company amb les dues aules la mala consciència, s’apodera de tu, però què hi pots fer ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada