divendres, 8 de desembre del 2006

La importància de dir-se mestre

Aquest he matí he llegit al Periòdico de Catalunya aquest article de l'Antoni Bassas "la importància de dir-se mestre" que he trobat interessant.

Sempre he defensat que els mestres haurien d'estar més ben pagats. Per la importància de la seva feina. I perquè cada cop és més difícil ensenyar a nens superestimulats per tota mena de pantalles, sovint procedents de cultures diferents, o emocionalment ferits pel fracàs familiar. Per no parlar dels alumnes d'ESO que no volen seguir estudiant, entre altres raons perquè han vist a les teleescombraries que no cal cap esforç per arribar a ser un adult. I justament per aquesta creixent dificultat, és urgent revisar de dalt a baix la carrera de mestre. Si els mestres han d'ensenyar en anglès, si han de saber combinar la pissarra amb l'ordinador, si han de gestionar convivències complexes, han de ser professionals més ben preparats que ara i en constant reciclatge.
 
Per això vaig llegir amb interès les declaracions del nou conseller d'Educació, Ernest Maragall. Deia que pensava lluitar "a mort" per tenir la millor facultat de mestres, i que calia avaluar la feina del professorat de manera més exigent. Crec que el conseller l'encerta. Hem de poder mesurar l'eficiència del professorat. Gastem un pressupost enorme en educació (i que per molts anys) perquè ens hàgim de conformar amb els actuals nivells de fracàs escolar. Els mestres haurien d'acceptar incentius a canvi d'objectius, sense por, no pas com una intromissió de la competitivitat, sinó com una garantia que també obliga l'administració. Vaja, ¡molt millor aquest estímul a la feina ben feta que l'increïble plus dels funcionaris de justícia per no faltar al lloc de treball!
 
Però Maragall no ho tindrà fàcil, perquè els mestres no ho estan passant bé. Van acceptar la sisena hora amb escepticisme, i, en efecte, els nous docents van arribar justos per començar el curs al setembre i ara, quan han de cobrir una baixa, han de fer mans i mànigues per trobar un mestre disponible.
 
No li serà fàcil introduir canvis al nou conseller. Costa trencar inèrcies funcionarials. I els estudis de magisteri no són la seva competència. Però un col.lega seu del Govern me l'ha descrit com un home obstinat, un advocat de causes perdudes. Que tinguem sort.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...