De pressa, de pressa

De pressa, de pressa. Tot ha de ser de pressa i corrents i immediat. No podem esperar. No sabem esperar.

Tinc la sensació que cada vegada els alumnes van més i més accelerats. De ben segur que són els signes del temps, però penso que n’estem fent un gra massa. A vegades, es fa difícil realitzar una tasca reflexiva a classe que requereixi temps. Tot ha de ser ràpid i estímuls potents Molts alumnes acaben les tasques el més ràpid possible sense aturar-se a pensar si allò que han fet està bé, o si ho podrien fer millor. Manifesten una gran necessitat d'enllestir les feines com més aviat millor i un cop han acabat no saben estar-se sense fer res. També cal aturar-los de manera constant per tal que no comencin la feina abans d’hora sense escoltar les explicacions del que es demana o simplement llegir els enunciats.

I per altra banda també cada cop manifesten menys autonomia i necessiten preguntar sovint què és el que han de fer. No intenten resoldre els seus dubtes amb les eines que tenen a l’abast (instruccions pròpies de l’exercici, llibres de consulta, ...). No llegeixen les instruccions amb atenció. És més fàcil i còmode, preguntar que esforçar-se a llegir i entendre el que es llegeix.

La rapidesa i l’acceleració a fer-ho tot en un moment i la manca d’autonomia en resoldre tasques senzilles, semblen dues característiques contradictòries, però es presenten moltes vegades en un mateix alumne. Deuen ser els signes del temps, o potser, és que ja començo a tenir una edat i no m'agraden les presses.

Debut a primer

Impartir classes per primera vegada en un curs sempre genera dubtes i un cert respecte i més encara quan l'edat dels alumnes és molt diferent de la que hom està acostumat a treballar.

Com ja he explicat en un post anterior després de molts anys a l'ensenyament, per primera vegada faig classes a primer, en concret classes d'anglès. Després de gairebé mes i mig ja puc fer un primer balanç.

A la nostra escola aquest és el primer contacte dels alumnes amb la llengua anglesa. Encara que cal tenir en consideració que hi ha alumnes que han fet extraescolars d'anglès i altres que algun dels seus pares és angloparlant.

Tot el treball és oral. L'escriptura i lectura en anglès no apareixerà fins que aquest aprenentatge estigui consolidat en català. Són classes molt actives basades en la introducció del vocabulari i les estructures més bàsiques a partir de jocs i cançons i amb la inestimable ajuda del Colin.

Colin és el gran protagonista de les classes. Només parla anglès, sap moltes cançons i molts jocs, però és molt dormilega i quan els alumnes criden massa o fan molt enrenou s'enfada i es refugia dins de la seva bossa a dormir, ja que no li agrada el soroll. La relació que els alumnes mantenen amb aquest personatge és quelcom ben especial. Només cal veure la cara de sorpresa quan els hi parla. Algunes vegades quan en veuen per altres espais de l'escola em pregunten on és el Colin. Where's Colin ?

Són unes classes engrescadores on no hi ha temps per avorrir-se. M'ha costat però ara ja puc dir que m'he aprés el nom de tots els alumnes. Ja se sap que els "caterpillars" són animals amb poca memòria.

 

 

He tornat a no fer vaga

Fa poc que hem començat el curs i ja tenim una nova jornada de vaga. Els darrers cursos sortim a dos o tres dies de vaga per curs i que n'hem tret de tot plegat ? El col·lectiu de mestres i de funcionaris hem fet gairebé vaga per a tot i seguim al mateix lloc. Tinc molts dubtes personals de que la vaga d'un dia sigui un recurs efectiu per canviar les coses, excepte si es converteix en una quelcom més contundent en forma de vaga indefinida. Però a això no estem pas disposats.

Una vaga d'un dia és una excusa perfecte pels sindicats per justificar que fan alguna acció de protesta en contra de tot i de tots, que sembla la seva única funció. A vegades sembla que el seu sou de sindicalista alliberat i per tant sense treballar es justifica per l'èxit de les vagues que convoquen. També va molt bé a l'Administració que s'estalvia un munt de diners: a 100 € per vaguista ja podeu anar calculant l'estalvi que suposa.

Estem bàsicament davant d'una vaga contra la LOMCE. Un bon grup de mestres han fet vaga i s'han manifestat. Altres simplement han fet vaga i altres no n'hem fet. Molts dels que no n'hem fet tampoc estem d'acord amb la LOMCE. Crec que ben pocs mestres estem d'acord amb aquesta llei que no va enlloc i que no servirà per a res. En realitat la seva durada serà ben breu,  ja que quan tinguem un canvi de govern el més probable és que promulguin una nova llei. Aquest és un hàbit ben arrelat en aquest país.

Malgrat que a vegades faig vaga, ja fa temps que no crec massa en aquest mètode per canviar l'educació. És millor treballar des de dins fent la feina el millor possible i proposant projectes des de les pròpies escoles. Els grans canvis comencen per canviar nosaltres la nostra manera d'actuar i pensar i no esperar que vinguin de les grans lleis imposades pel govern de torn. Fa anys que treballo a l'ensenyament, i la promulgació de lleis i més lleis poc ha fet que canviï la meva forma d'ensenyar. Els canvis sempre han vingut de lectures, de la reflexió sobre la pròpia pràctica i de les converses amb els companys de l'equip docent.

Deixem que els polítics vagin canviant les lleis sense cap sentit i sense cap fonament i nosaltres seguim treballant en el que creiem. Encara que s'apliqui la llei Wert tampoc canviarà pas tant la meva manera de treballar i evidentment seguiré utilitzant el català a les meves classes. Ja pot anar cantant missa aquest senyor. Ja som grandets i els temps de la por, per sort, ja han passat a la història.

Després de molts anys encara puc ser novell

Per començar aquest nou curs faré una mica d'història.

Vaig començar en això de fer classes el setembre de 1981 en una escola concertada. Els primers 5 anys vaig treballar al que aleshores es deia segona etapa. Era tutor de 7è, però també donava classes als altres cursos de l'etapa. Era mestre de castellà,  socials i francès.

Després de guanyar les oposicions per l'especialitat d'anglès vaig treballar un curs de tutor de 6è. I a l'any següent m'anava a treballar a una escola d'educació especial. Allà vaig estar 15 anys, fent una mica de tot amb tot tipus d'alumnat, encara que em vaig especialitzar en l'àrea d'educació física i psicomotricitat. Vaig aprendre i gaudir molt, però va arribar un moment en que em trobava massa tancat en aquest món especial i sentia la necessitat de sortir-ne i tornar a la normalitat.

Vaig concursar i em van donar una plaça per l'especialitat d'anglès. Aquesta és la meva darrera etapa. Ara ja porto 12 anys a la mateixa escola, la major part del temps a Cicle Superior. Els primers cursos feia de tutor, però des de ja fa un temps que imparteixo anglès en diferents cursos, però mai ho havia fet a primer. Bé, de fet en els 32 anys que porto fent de mestre mai havia estat a Cicle Inicial. Aquest serà l'any del meu debut.

Aquesta és una de les grans virtuts de fer de mestre. Gairebé sempre tens l'oportunitat de viure experiències noves i engrescar-te en nous projectes.

La infancia consumidora

Nada más aprenden a leer (o, quizás, incluso mucho antes),  se instala en los niños una "dependencia de las tiendas". Bombardeados continuamente a sugerencias sobre lo mucho que necesitan determinados productos para ser las personas que hay que ser, los niños se sienten inadecuados, deficientes y de inferior calidad si no responde con rapidez a la llamada.

En la situación actual los niños de hoy son los consumidores de mañana. ... Así que es mejor que los niños empiecen pronto a prepararse para el rol de compradores/consumidores ávidos y avezados que se les vendrá encima. No habrá dinero dedicado a ese entrenamiento que esté mal empleado...

Según Juliet B. Shor en las últimas dos décadas, "el mercado infantil se ha expandido espectacularmente, tanto en términos de gasto directo como de influencia de los niños y las niñas en las compras de los padres" ... Los padres consideran, por ejemplo, que sus hijos "saben elegir" con buen criterio porque están en posesión de conocimientos de los que sus progenitores tienen una carencia patente, como, por ejemplo, qué se lleva y qué está ya "anticuado" en ese momento en el terreno de la moda. De ahí que los padres consulten cada vez más a sus hijos antes de tomar la decisión de comprar algo para éstos o, incluso, para sí mismos.

Según James U. McNeal: "Los niños y las niñas entre los 4 y 12 años influyeron directamente a lo largo de 2002 en compras de adultos por valor de unos 300.000 millones de dólares"

La infancia com sugiere Kiku Adatto se convierte en "una preparación para la venta de la propia persona" ya que a los niños se les educa "para ver todas las relaciones en términos de mercado" y para contemplar a los demás seres humanos (incluidos amigos y familiares) a través del prisma de percepciones y evaluaciones generadas por el propio mercado.

Vida Líquida

Zygmunt Bauman

Caos a les aules

 Assaig de plagi a la sala de profes

Oh! que cansat estic d'aquesta

covarda, vella, tan salvatge feina,

i com m'agradaria allunyar-me'n nord enllà,

on diuen que la vida d'un profe pot ser neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç.

Aleshores, a la Delegació, els psicopedagogs dirien,

desaprovant: "Com l'ocellot que deixa el niu,

així el profe poc reciclat i carca abandona l'institut",

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i l'antiga bestiesa

d'aquest seu caòtic sistema.

Però no he de complir mai el meu somni,

i em quedaré aquí fins a la jubilació.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo, a més, amb un desesperat dolor

aquesta pobra, bruta, trista, dissortada feina.

Així acaba Antoni Dalmases el seu llibre sobre l'ensenyament públic. És un llibre farcit d'opinions personals amb un punt àcid i irònic. Està molt centrat en el món de la secundària. Explica moltes anècdotes viscudes al llarg de tota una vida dedicada a l'ensenyament. De fet fa pocs dies que s'acaba de jubilar.

El títol m'agrada ja que des de fa temps que penso que una de les tasques principals del mestre a les escoles es tractar, gairebé sempre sense èxit, de posar ordre al caos que suposa impartir classe a un grup d'alumnes, on en qualsevol moment pot donar-se el que menys s'espera, i aleshores cal modificar tot el que amb tanta cura s'havia planificat.

Va arribar a les mans a través d'un company d'escola que l'havia llegit. No estic pas plenament d'acord amb totes les seves opinions. Però si els canvis en els centres educatius i en tot el sistema són necessaris per resoldre preguntes que ens hem formulat moltes vegades sense trobar-hi les solucions:

• Què poden fer els professors amb els alumnes que no volen aprendre ?
• Com actuar davant dels alumnes mal educats ?
• Com canviar l'actitud de les famílies protectores dels seus fills ?
• Quant ens deixaran de canviar les lleis i normes cada dos per tres ?

Segurament que hi ha molts més interrogants, però si poguéssim tenir aquests ben resolts a les escoles es deixaria de tenir la sensació de perdre molt el temps i avançaríem amb pas molt més ferm i segur en la nostra feina de cada dia.

La xarxa també opina:

• Punt de llibre: entrevista a Antoni Dalmases
• Ensenyament un caos ben organitzat
•  
• 
  
   
  

Consumidors compulsius

El penúltim dia de classe d'aquest curs amb la feina enllestida anem amb els alumnes de Cicle Superior al Parc de Catalunya. L'objectiu és donar un tomb amb les barques del llac i jugar una estona.

Els alumnes tenien permís per portar diners i comprar un gelat. Però un cop han donat el tomb amb les barques no només gaudeixen del gelat sinó que s'inicia una mostra de consum compulsiu de tota mena de menges inútils i segurament gent sanes ni aconsellables.

Encara que no sé pas si aquest ha de ser el nostre objectiu, està clar que l'objectiu de convertir-los en addictes al consum hem excel·lit en escreix. La societat de consum en la que vivim ha guanyat una bona colla d'adeptes. Com afirma Z. Bauman "qui no pot consumir s'avorreix",  "qui no consumeix queda al marge d'aquesta societat". Amb aquest exemple viscut en primera persona també queda molt clara una altra de les afirmacions d'aquest sociòleg polonès: "Els consumidors de la societat consumista són entrenats des que neixen i al llarg de les seves vides". De fet es tractava d'un consum absolutament innecessari, ja que poc abans havien esmorzat. Era simplement un consum per plaer de consumir i res més.

Cal repensar el que fem a les escoles, però per mi és molt clar que això no és el que hem de fer. Estem condemnats a nedar contracorrent encara que sigui difícil i potser no ens porti a enlloc.