diumenge, 18 de juny del 2006

Un dissabte a les oposicions

Els dissabtes no acostuma a sonar el despertador, però avui sona repetidament. Són les 7 del matí i toca aixecar-se i espavilar-se ràpid per anar a la seu del tribunal d’oposicions. En el trajecte em compro un croissant. No sé si després em quedarà massa temps per esmorzar.

Passades les 8 arribo a l’Institut seu del meu tribunal. Les companyes ja han tancat a la primera opositora del dia. Anem a prendre un cafè abans de posar-nos a llegir la programació que ha presentat. A partir d’aquí ens espera una intensa jornada en la que es succeeixen les opositores, per cert, tot dones.

El procés és sempre el mateix: sorteig de la unitat de programació que ens haurà d’explicar, tancada d’una hora de l’opositora, mentre aprofitem per llegir i puntuar la programació que ha presentat, escoltar la defensa de la programació presentada i l’explicació de la unitat de programació. Disposen d’una hora i mitja per aquesta part, mitja hora per la programació i una hora per la unitat, que per sort cap opositora esgota tot el temps. Mentre fan l’exposició ja tanquem a la següent. Aprofitem el temps entre el final d’una exposició i l’inici de la següent per comentar el que ens ha semblat i posar la nota. Acostumem a estar bastant d’acord en les nostres apreciacions. És un no parar tot el dia. Sempre s’agafen algunes idees per les classes del proper curs, però és molt llarg.

Al migdia aconseguim trobar una estona per anar a dinar una mica i continuar la tasca. Acabem al voltant de les 6 de la tarda. Avui han passat set opositores i el balanç final ha estat ben pobre. Només dues s’han explicat amb coherència, altres explicacions han estat ben pobres i, fins i tot, algunes podríem dir que no tenien ni cap ni peus.
És una feina pesada i feixuga. Aquesta és el tercer dissabte seguit de la mateixa rutina. Per sort ha estat el darrer dissabte entretingut amb aquesta “afició”. Encara resten dos dies, però ja no seran dissabtes.

Quan arribo a casa ja no tinc ganes de fer res, però encara em resta el sopar de fi de curs i comiat dels alumnes de sisè. El dia va estar molt llarg, sort que el diumenge ha anat bé per poder descansar una mica abans d’afrontar la propera setmana de classes, que ja serà la darrera del curs. 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...