Els llibres i les TIC, les TIC i els llibres.

Sempre hem cregut en la importància del llibre com a font del saber i de plaer, però les TIC estant canviant aquest paradigma. Fins no fa massa anys els llibres i les biblioteques eren els grans i únics magatzems on s'acumulava el
saber. Ja no és així.

Els llibres continuen sent importants i malgrat la invasió de les TIC amb tots els seus nous formats continuaran essent una part important del saber. Però també de ben segur que les TIC comporten un canvi en la nostra forma de pensar i de treballar.

El paper i el bolígraf ja fa temps que l'estem arraconant. Ben poc els fem servir. Amb poc temps han deixat de ser les eines més utilitzades. Els llibres encara estan a sobre de la meva taula de treball i també formen part dels meus moments de lleure. Però la taula de treball ha passat a estar presidida per la pantalla de l'ordinador i el teclat. Aquests s'han convertit en l'element més important en la preparació i també en la realització de les classes.

Un dels objectius de l'educació és que els alumnes trobin plaer en la lectura silenciosa en un racó de casa on puguin viure aventures plenes d'imaginació, i on també siguin capaços de trobar i descobrir nous coneixements, però cada cop més aquests coneixements i aquestes aventures les troben a la xarxa i per tant a les pantalles.

El model del llibre com a eina del coneixement està desapareixent i d'alguna manera els que hem crescut passant fulls de papers a la recerca d'emocions ens angoixem, ja que aquest és el nostre món i pensem que en les pantalles no es podrà trobar el mateix.

No ens enganyem aquests canvis són irreversibles i no hi podem pas anar en contra. Quan els alumnes quan han de fer una cerca ja no van a la enciclopèdia, ni al diccionari de paper, ni a la biblioteca, van directament de cap al teclat i a la pantalla, al google i a la wikipedia. Però no tan sols ells, nosaltres també ho fem. O encara feu servir la enciclopèdia per buscar informació de quelcom ?

Hi ha qui pensa que Internet és una font d'informació en la que no podem confiar, però també s'ha de dir que tampoc podem pas confiar en tots els llibres ni en els diaris. De fet, sempre podem tenir dubtes que el que llegim sigui cert. De la mateixa manera que podem dubtar de que el que trobem a la xarxa o sigui.

Ens cal educar tant la utilització del llibre com en la utilització de les pantalles. Son materials complementaris i ambdós molt útils per ajudar-nos a adquirir coneixements i desenvolupar totes les nostres habilitats i competències com a persones.

 

 

El Bages des de les Roques de la Coca

 

Fred, fred i fred

És una sortida amb alumnes que he fet sovint i que m'agrada. Amb diferents variants l'he fet gairebé en totes les escoles per les que he passat. Des de que estic en aquesta escola la fem cada dos anys amb tots els alumnes de Cicle Superior pel Dijous Gras alternant amb una sortida pels torrents de Ribatallada i Gotelles.

És una forma d'apropar als alumnes al coneixement del seu entorn més immediat, a la muntanya i a l'excursionisme. I al mateix temps coneixen un cim emblemàtic de la Serralada Prelitoral, i sobre tot, per tots els que vivim al Vallès Occidental. De fet podem contemplar Sant Llorenç del Munt cada dia des de l'escola tant des d'algunes classes com des del pati. Tot un luxe, al mig de la ciutat.

L'autocar ens porta fins el Coll d'Estenalles i des d'allà fem el recorregut clàssic: Montcau, Coll d'Eres, els Òbits, Sant Llorenç del Munt, Can Pobla i Restaurant Cavall Bernat on ens recull de nou l'autocar.

Abans de la sortida en parlem a classe, ho expliquem i fan uns exercicis en un dossier que han de completar al llarg de la sortida i uns dies després a la classe de nou.

Excepte una vegada (1987) que ens va nevar de forma intensa a dalt de Sant Llorenç del Munt, i vam tenir que cercar refugi a Santa Agnès, ja que en aquell temps el restaurant no obria en dies laborables, mai havia passat tant de fred com avui. Tot estava molt glaçat i calia anar amb molt de compte en alguns trossos de camí.

 

 

 

Al pati del Monestir de Sant Llorenç del Munt, el termòmetre marcava 0 graus, ni fred, ni calor. Però si això hi afegim el fort vent en alguns moments, la temperatura de sensació havia de ser molt més baixa.

De fet hem renunciat a pujar al Montcau i ens hem aturat el temps just per menjar. No ens hem aturat a completar alguns dels exercicis que havien de fer del dossier. I en la baixada cap a l'autocar no hem passat tampoc per Can Pobla per arribar abans a l'autocar.

Ha estat una llàstima, ja que per alguns que ja de per si els hi agrada poc caminar i anar a la muntanya, no ha estat una experiència massa agradable i el més probable és que no ho pensin repetir. També és cert un grup molt nombrós ho ha gaudit molt i no ha parat de jugar amb el gel que anàvem trobant pel camí.

 

Desaparició

Acaben les classes. Passo pel davant de la porta de l'aula d'anglès. Al respatller d'una cadira hi ha una americana davant un portàtil i uns fulls i un bolígraf. Però, i ell ? on és? L'aula està buida. Portava tot el dia allà sol barallant-se amb el que nosaltres col·loquialment anomenen “la nevera”, el rack on hi ha totes les connexions i tots els cables de les modernes tecnologies de l'escola. Fa por contemplar el reguitzell de cables recaragolats que té en el seu interior

Tot el dia la nevera ha estat oberta de bat a bat, amb tots els seus cables per allà i el senyor tractant de posar ordre, però al final no se n'ha sortit. No hi és! ha desaparegut!. Ha estat adduït per la màquina. La màquina ha vençut, ha pogut amb ell!

Ja ho diuen tanta tecnologia no pot ser bona. Tot el dia, sol davant el perill amb un portàtil com única arma, i amb un munt de cables indesxifrables.

 

 

 

Viena, el millor lloc per fer els deures

Fa uns dies havia d'arribar tard a casa i vaig decidir fer un entrepà al Viena i així quan arribés a casa podria anar directament a dormir. Eren les 7.30 que estava menjant l'entrepà.

A prop meu hi havia una parella i dues filles en una taula. La filla més gran devia estar al Cicle Superior. Anava preparada per fer alguna art marcial, i estava sopant. Mentre sopava feia els deures ajudada per la mare.

Ja podem anar dient els mestres a les classes que els deures s'han de fer sempre al mateix lloc, en un lloc tranquil, amb tot el necessari a mà, amb la televisor i altres estris tecnològics apagats, si després les famílies opten per tal que la seva filla els faci tot sopant al Viena, un lloc excel·lent per fer-los.

 

 

 

A partir d'ara ho poden incorporar a la seva publicitat. Ja m'imagino els cartells i l'eslògan: faci els deures escolars davant d'un bon entrepà i millori el rendiment educatiu dels seus fills. Per assolir unes bones competències bàsiques un entrepà al Viena ha de menjar.

Fart dels blocs de la xtec

Aquest és el quart curs que utilitzo els blocs en la meva classe. Vam començar amb el blocat, però quan la xtec va oferir el servei de blocs ens vam canviar. Trobo que és una eina molt útil i a poc a poc a l'escola ja som una bona colla de mestres que la utilitzem a les nostres classes, i fins fa poc n'estàvem satisfets.

A cicle superior tenim un bloc per nivell i els fem servir des de presentar noves activitats, activitats de reforç i d'ampliació, i presentar deures de llengües ja que els alumnes son contribuïdors i poden escriure. A final de curs la xtec van canviar l'aplicatiu. Se suposava que era per millorar, però no ha estat així.

No sabem les raons ja que cap dels responsables dóna respostes als nostres requeriments però cada cop és més difícil treballar amb els blocs de la xtec, ja que són més les estones en que no funcionen que les estones en que funcionen i quan ho fa, moltes vegades van molt lent. Constantment apareix en pantalla el missatge 503 Service Temporarily Unavaible , que per cert és totalment incorrecte, ja que el que hauria de posar és que està permanent fora de servei i temporalment funciona.

Un altre dels inconvenients amb que ens trobem és que com que des de que ha començat el curs no es donen més altes d'alumnes a l'edu365.cat, resulta que no podem convertir en contribuïdors als alumnes nous, ja que tenir adreça d'edu365 és imprescindible. Hem demanat alternativa i encara estem esperant.

Tan cansats estem que un mestre de l'escola ha obert un grup al facebook sota el nom d'estic tip del funcionament dels blocs de la xtec. 

No ens agrada, però si abans d'acabar el trimestre no s'arreglen els problemes i ningú ens diu res canviarem els blocs a una altra plataforma, ja sigui blogger o wordpress.

 

 

El nou calendari escolar ja és aquí!

Finalment, després de molts rumors i de diferents notícies en els mitjans de comunicació, el nou calendari escolar va agafant la forma definitiva. Cal reconèixer la valentia del Conseller Margall i el seu equip per abordar una qüestió que feia molts anys que es volia reformar i que ningú s'hi acabava d'atrevir. Però tinc molts dubtes de si realment val la pena tot l'enrenou que generaran aquests canvis per tocar ben poca cosa.

Els motius per abordar un canvi en el calendari escolar, són per una banda, la famosa conciliació de la vida laboral i familiar. És evident que aquesta conciliació passa més aviat pel canvi d'horaris en el món laboral que no pas per l'horari escolar, i també per una bona organització familiar. L'objectiu de l'escola no pot ser cuidar dels infants mentre els pares treballen sinó que els alumnes aprenguin.

Per altra banda, se suposa que amb aquests canvis, el calendari escolar serà més racional i s'aproparà més al que alguns experts en educació recomanen. Això també amb genera dubtes.

De fet l'únic canvi substancial en aquest àmbit és reduir les vacances d'estiu en una setmana i posar una setmana de vacances al febrer, al mig del segon trimestre.

Personalment aquesta proposta de canvi en el calendari té molts aspectes que no m'agraden i que consti que m'és igual treballar uns dies que uns altres.

1.- Començar una setmana abans, no soluciona res a les famílies i tampoc soluciona el suposat oblit dels aprenentatges que es produeix al llarg dels mesos d'estiu. A més cal pensar que a Catalunya tenim l'11 de setembre com a dia festiu i que fàcilment pot generar un pont llarg només iniciar el curs.

2.- La setmana de vacances al mes de febrer es produeix al mig del període escolar més productiu. Ja sé que els experts en educació parlen que l'ideal són alternar períodes d'aprenentatge amb períodes de descans. Però la meva experiència diu que també és molt important el ritme de treball que s'assoleix en períodes llargs de treball i aquest ritme costa d'assolir quan es produeixen interrupcions, sobre tot, si aquestes interrupcions són llargues.

3.- L'únic que produirà aquesta setmana de festa al febrer serà un nou enrenou a les famílies que tindran que organitzar de nou com atendre als seus fills.

4.- L'eliminació de la jornada continuada al juny l'únic que provocarà és tenir que treballar en aules petites, moltes d'elles orientades cap el sol, amb 25 alumnes i a temperatures molt altes i que suposa han de realitzar un treball intel·lectual, en edificis no preparats per suportar aquestes temperatures, i en un país en que en una gran part de llocs de treball es gaudeix d'aire condicionat (oficines, bancs, hospitals,....). És clar aquesta gran idea la tenen uns senyors que treballen en un despatx refrigerat.

A la llarga potser serà un bon negoci per les empreses que posen aire condicionat i per les elèctriques i un mal negoci per abordar el canvi climàtic.

5.- Els mestres prepararem el nou curs la primera setmana de juliol. Personalment no em sembla el millor moment per fer-ho. Prefereixo tancar el curs al juny amb les propostes del que haurà de ser nou curs i engegar una setmana abans (agost, per què no?) per preparar el nou curs amb nova empenta. Al juliol estarem pensant més en les vacances que en el proper curs. A això cal afegir que moltes vegades a l'1 de setembre no hi ha les plantilles al complert per començar el curs. Hem de suposar que a partir d'ara l'1 de juliol ja les tindrem. Si no és així preparem el curs amb mestres que al setembre estaran en una altra escola. No té massa sentit. A més cal pensar que el Departament està en període d'estalvi per la crisi: nomenarà el mestres al juliol i els hi pagarà les vacances ? No m'ho crec.

 

Malgrat tot, espero estar errat i que aquest nou calendari suposi la solució d'alguns dels problemes pels que s'ha plantejat el canvi.

 

 

Estalvi i millora no són compatibles

Un element clau per la millora dels resultats educatius és poder atendre la diversitat a les aules. Per tal que aquesta atenció sigui possible és necessiten hores de mestres. El Departament parla i parla de l'atenció a la diversitat, però poques vegades ho té en compte i, encara menys, quan una de les seves prioritats és l'estalvi.

Aquest curs és un exemple clar de que aquesta no és l'aposta del Departament.

Al llarg del curs anterior podíem gaudir d'entre 4 o 5 hores de mestre per atendre la diversitat d'un grup, ja fossin organitzant desdoblaments, tallers o petits grups per reforçar aspectes concrets del currículum. Aquest curs s'han vist reduïdes a una mica menys de 2 hores per grup.

Menys hores de mestres per atendre la diversitat també afecta als moments en que es produeix alguna absència, ja que són aquests mestres els que les cobreixen ja que el Departament no posa substitut quan és una absència de curta durada. El sistema per cobrir les substitucions per malaltia s'ha alentit considerablement. Abans era prou àgil, però ara es pot trigar fàcilment entre dos o tres dies, en funció del dia de la setmana que es produeixi la baixa. És difícil entendre que ara els nomenaments de substituts són telemàtics aquests es produeixin amb tant de retard.

A les absències per malaltia cal afegir també quan l'Administració convoca a un mestre a una reunió o a una formació en horari lectiu a la que té l'obligació d'assistir. Aleshores s'han de fer veritables malabarismes per poder atendre a l'alumnat de la forma més convenient. I és evident que aquí els grans damnificats són els alumnes que per tal de progressar en els seus aprenentatges requereixen d'una major atenció.

I després arribaran les proves de competències bàsiques i exigiran una millora de resultats. Si seguim així serà difícil.