Per aprendre és necessari esforçar-se.

Aprendre ha de ser engrescador i motivant, encara que no necessàriament divertit. Els mestres hem de procurar que l’aprenentatge dels nostres alumnes resulti agradable, però no sempre pot ser així. Cal tenir present que per aprendre cal esforçar-se i que a vegades aprendre no resulta fàcil. Com en qualsevol activitat, es necessita un entrenament continuat per assolir una millora de les nostres habilitats. El premi d’aquest treball és que al final del camí el que en algun moment semblava difícil i costós pot arribar a ser més fàcil i senzill.

Moltes vegades poso als meus alumnes el futbol com exemple. Tots saben jugar a futbol, però n’hi ha uns que ho fan millor que altres. Alguns han pogut experimentar en pròpia pell que si practiquen amb esforç aconsegueixen millores importants: xuten més fort, i col·locat, aturen més pilotes, ...

També és cert que no tots naixem amb les mateixes habilitats, però no és menys cert que aquestes són entrenables. Si volem, podem. És massa fàcil rendir-se i dir no ho sé fer i abandonar tot esforç. A diari contemplem a les aules alumnes que ho fan, amb l’excusa que no saben. Però per sort també hi ha qui s’esforça malgrat les seves limitacions i assoleixen resultats prou satisfactoris. Altres vegades alumnes amb unes bones possibilitats inicials es perden pel camí per no treballar-les i viure de renta, fins que arriba un moment en que la renta inicial s’acaba. Aleshores els resultats comencen a ser dolents, i si no es reacciona a temps es pot fer tard i perdre el tren que acaba de passar per davant nostre.

Una pregunta habitual abans d’un examen: “és difícil ?” No hi ha exàmens ni fàcils, ni difícils, hi ha alumnes que estudien i treballen, i alumnes que no. Pels primers els exàmens acostumen a ser fàcils, i pels segons, acaben resultant difícils.   

Més hores de castellà!

Des que es va anunciar el nou decret del Govern de Madrid que imposa tres hores setmanals de castellà fa dies que es parla del tema. Crec que ja s’ha dit de tot. Finalment el govern presentarà un recurs per invasió de competències. Els hi ha costat decidir-se!

Cada dos per tres quan es parla d’educació en aquest país el que es discuteix són les hores setmanals que s’han d’impartir de cada una de les matèries. Sempre sembla que aquest és el tema cabdal: que si una estona més d’això, o d’allò ha de solucionar tots els problemes del nostre sistema educatiu.

M’agradaria saber en que es fonamenten per proposar aquest augment d’hores. A les aules de primària els mestres parlem català amb els alumnes, però aquests entre ells parlen constantment en castellà tant a dins de la classe com al pati i al carrer quan juguen amb els seus amics. Excepte en algunes zones i en algunes escoles molt concretes els alumnes que parlen en català estan en franca minoria i en la major part de les ocasions opten per parlar en castellà.

Els propis mestres que en les classes parlen català en moltes de les nostres reunions s’expressen en castellà. A les aules de secundària són molts els mestres que fan les seves classes en castellà.

Tan sols tenim dos diaris en català i les televisions de major audiència són en castellà. És difícil poder anar a veure una pel·lícula en català. Davant d’un immigrant moltes vegades optem per parlar-li en castellà, segurament perquè inconscientment creiem que si li parlem en català no ens entendrà.

No crec que el castellà estigui en perill d’extinció. Ni tampoc crec que necessiti una ajuda suplementària, però també crec que el epicentre de les discussions educatives s’ha de col·locar en altres temes que no sigui les hores que han de correspondre a cadascuna de les matèries dins del currículum: moltes vegades és més important com ensenyem que el què ensenyem. 

Entrenament fotogràfic

El d’aquest matí ha estat un entrenament diferent. Tenia a gairebé tots els companys amb els que ens trobem els diumenges corrent la mitja de Granollers i per tant he sortit a entrenar sol. He aprofitat per fer el mateix recorregut que el proper dijous gras farem amb els alumnes caminant.

Cada any fem una excursió a peu amb tots els alumnes de Cicle Superior de forma alterna: un any Coll d’Estenalles, Montcau, La Mola, Cavall Bernat, i un altre any, sortim des de l’escola caminant cap a Can Deu, Torrent de Gotelles, Can Argelaguet i un altre cop cap a l’escola. Aquest any ens toca aquesta segona opció.

Després que fa uns mesos em robessin la càmera digital, aquesta setmana n’’he comprat una altra. He sortit a provar-la amb l’objectiu d’elaborar després un CD amb les fotos i amb textos en anglès per mostrar als alumnes pocs dies abans de la sortida. Es tractava de córrer i anar parant per fer fotos, ara aquí, ara allà del que creia més significatiu i que em podia ajudar a elaborar aquest CD utilitzant el vocabulari anglès bàsic que coneixen.

A la baixada de la Font dels Capellans veig venir corrent a en Pep, un company de Terrassa amb un amic. M’han acompanyat un bon tros en aquesta cursa fotogràfica. Com sempre que ens trobem hem fet petar la xerrada una bona estona.

A mig camí la càmera es queixa i diu que ja no té bateria. Anem fins a Mossèn Homs on deixo als amics i agafo el camí de tornada a casa, però abans de deixar estar les fotos, provo de nou i funciona.

Aleshores torno al lloc on he fet la darrera foto i faig la resta del recorregut sense més contratemps. Ja tinc totes les fotos descarregades a l’ordinador. Ara es tracta d’elaborar el muntatge. Al final han estat gairebé dues hores i al voltant d’uns 20 km. Ha estat un entrenament divertit i diferent.

Tres novetats

Ha finalitzat el primer mes del segon trimestre i amb aquest hem arribat a la meitat d’aquest curs. Al llarg d’aquest mes de gener, a part de que els pintors estan acabant la seva feina i han desaparegut definitivament de la segona planta, s’han produït tres novetats de les que m’agradaria fer esment, i de les que probablement més endavant escriure més extensament:

1.- Hem iniciat l’activitat que anomenem tutors de lectura. A cada alumne de sisè hem assignat un o dos alumnes de primer que són els seus alumnes de lectura. Hi dediquem mitja hora quinzenal, en que els alumnes tutors llegeixen un llibre adient als seus aprenents i després els hi fan llegir en veu alta.  

2.- Aprofitant que aquest curs després de cinc cursos en els que no havia estat possible gaudim d’una hora de desdoblament de grup per impartir l’anglès als grups de cicle superior, he recuperat els English Corners.

3.- En un grup de 6è hi ha una alumna amb sordesa pregona, això no li ha impedit fins ara seguir una escolaritat normal. Utilitza un audiòfon en una orella i té un implant a l’altra el que li permet gaudir d’una audició força correcta quan pot veure al seu interlocutor. Aquesta setmana a proposta del CREDA hem introduït una FM. Els professors quan entrem a la classe ens pengem un micròfon com els dels presentadors de la televisió que mitjançant un sistema FM fa que l’alumna ens pugui escoltar molt millor. Quelcom que podia semblar molt estrany ho he incorporat a la dinàmica de la classe amb plena normalitat i la noia ens diu que ara ens escolta molt millor, sobre tot, l’anglès que és segurament l’àrea que li presenta més dificultats.

Necessitem una nova escola

En el Periòdico de Catalunya d’avui un article de Fabricio Caivano, “L’educació del segle XXII”  planteja la necessitat de canvi de l’escola per adaptar-se als ràpids canvis de la societat actual i l’accelerada irrupció de les noves tecnologia en les aules. De moment les escoles s’omplen de nous aparells, però moltes vegades els mestres encara no trobem la manera d’utilitzar-les pedagògicament amb els alumnes. Els canvis tecnològics són molt més ràpids que la nostra capacitat d’adaptació. A les escoles encara estem tremendament encarcarats dins d’un model escolar i educatiu del segle passat i el canvi es produeix de forma excessivament lenta. Cal canviar la organització i les pràctiques educatives dels centres educatius si no volem quedar obsolets i no hem d’esperar al segle XXII. Amb el seu article Fabricio Caivano ens dóna un bon cop d’atenció i en el bloc de Ferran Ruiz hi podem trobar unes bones idees i reflexions per iniciar aquest camí.

Dia espès.

Començo les classes com cada jornada, però és un dia d’aquells en que les coses no funcionen i no és pas que els alumnes estiguin especialment xerraires. Tampoc és, que no tingui les classes preparades. Però aquestes avancen lentament i sóc conscient que les activitats que proposo no són fluïdes, són classes sense ritme.

Al llarg del matí tracto de canviar la dinàmica però no és possible. No puc explicar que és el que passa, però no és un fenomen nou. Per sort passa poques vegades, però passa, i quan tracto d’analitzar les possibles causes no hi trobo cap explicació raonable. Aquest matí he fet tres classes ben diferents (una hora de biblioteca, una hora d’anglès a cinquè i una hora d’anglès a sisè), totes en grups d’alumnes també diferents i en totes les mateixes sensacions de no avançar, d’estar encallat. No puc cercar la responsabilitat de la situació en els alumnes. Encara que no pugui esbrinar segur que la causa està en mi mateix.

També he tingut reunió de coordinació i allà també em sentia espès, com fora de situació. Possiblement són dies en els que no acabo d’entrar plenament en el que faig, i acabo el dia insatisfet amb mi mateix. No m’agrada.

Això va ser ahir, avui ja ha estat un dia normal, i les classes i les reunions han rutllat. Realment no sé que he fet de diferent ahir i avui, però és així. 

Què difícil és atendre la diversitat a l’aula !

Aquesta reflexió la vaig escriure al finalitzar el primer trimestre d'aquest curs:

Comença un nou curs amb cinquè. Són dos grups de 21 i 22 alumnes respectivament amb alguns alumnes immigrants però ja integrats en el grup i amb dos alumnes d’educació especial. Aquest curs s’incorpora també un alumne de nova matrícula per canvi de domicili que feia molt absentisme en l’anterior escola, i que per les informacions de que disposem també és un alumne d’educació especial. Aquests alumnes són sempre una dificultat afegida a les classes ja que no segueixen el mateix currículum que els demés.

Sóc el seu professor d’anglès. Disposo d’una aula d’anglès just al costat de les aules de cinquè per poder-hi fer les classes. Al llarg de l’estiu havia reprogramat i repensat les classes del primer trimestre, i havia planificat algunes tasques de reforç pels alumnes amb algunes dificultats, però no tinc un material específic per aquest tipus d’alumnes amb coneixements molt limitats d’anglès (si en tenen algun!) i amb una progressió d’aprenentatge sempre lenta i difícil.

La  primera unitat didàctica és una revisió del vocabulari i les principals estructures apreses en els anteriors cursos.

Al llarg de les dues primeres setmanes de curs es produeix un constant degoteig de noves matrícules en aquests dos grups fruit de l’arribada de nous immigrants al barri. En concret, una alumna xinesa i 4 alumnes sud-americans, 2 a cada grup.

A les dues setmanes de curs la situació és la següent: 24 alumnes a cada grup, un grup l’A amb 5 alumnes immigrants, dos d’ells acabats d’arribar i sense cap coneixement d’anglès, i dos alumnes d’educació especial., un grup el B amb 9 alumnes immigrants, tres d’ells acabats d’arribar, un d’ells sense cap coneixement d’anglès, i un alumne d’educació especial de nova matrícula aquest curs.

És evident que el gran problema d’aquests dos grups és la diversitat. La major part del grup pot seguir les activitats i els continguts programats, sobre tot, pel fet que són continguts de revisió, encara que alguns alumnes necessiten ajudes puntuals en forma d’activitats de reforç. El problema es centra com abordar el treball amb aquests alumnes “nous” i amb els alumnes d’educació especial.

Primers intents

En les primeres classes l’organització dels alumnes a l’aula d’anglès és per parelles. Situo a alumnes avançats com a companys dels nouvinguts i dels d’educació especial per tal que els ajudin en la mesura del possible. No faig un tracte diferenciat amb alumna xinesa ja que en el cas de l’anglès està amb el mateix problema que els altres.

Quan es comencen a posar en marxa els mecanismes d’atenció a la diversitat dels que disposa l’escola per atendre aquests alumnes em trobo amb una dificultat afegida: tant els alumnes de nova incorporació com els que van a l’aula d’educació especial es perden alguna de les sessions d’anglès.

Observo que amb aquesta estratègia no aconseguim avançar i a més els alumnes que actuen d’ajudants estan més pendents dels seus companys que no del seguiment de la classe.

Acabo la primera unitat didàctica de revisió del curs anterior i un cop fetes les colònies escolars em cal un canvi per abordar aquesta diversitat a l’aula. No estic satisfet dels resultats obtinguts.

Canvi de rumb

Aleshores canvio d’estratègia. Elaboro uns dossiers de treball amb el vocabulari bàsic d’anglès (nombres, colors, objectes de l’aula, roba, parts del cos, dies de la setmana, ...) i situo a aquests alumnes junts en una taula, per tal que s’ajudin en el seu treball. L’objectiu és que aprenguin aquest vocabulari bàsic mínim per poder més endavant incorporar-se a les classes conjuntament amb la resta de companys d’aula. Els ofereixo un material d’ajuda complementària com són els diccionaris amb imatges.

Aleshores a la classes es produeixen dos treballs paral·lels el treball de tot el grup classe i el treball d’aquests alumnes. Sempre que la dinàmica de la classe m’ho permet m’apropo a la seva taula per donar pautes de treball, observar com treballen i donar models de pronúncia del nou vocabulari. Tracto d’organitzar activitats autònomes per tot el grup per tal de poder-ho fer, però no sempre és possible. Malgrat que m’havia plantejat utilitzar als propis alumnes de l’aula com ajudants d’anglès, ho puc fer poques vegades ja que sinó es perden la resta d’activitats de la classe. En realitat ho he fet només tres vegades al llarg d’un mes.

En el grup A funciona així un grup de 4 (2 sud-americans i 2 d’educació especial) amb bona evolució dels 2 sud-americans i el grup B acaba organitzat d’una altra manera, dos alumnes (1 sud-americà i un d’educació especial) segueixen aquesta mateixa dinàmica amb una evolució molt lenta i no tant satisfactòria com en l’altre grup i altres dos alumnes (la noia xinesa i un altre sud-americà) un cop comprovat que tenen un coneixement bàsic d’anglès per haver-ho estudiat amb anterioritat acaben formant un grup a part que tracta de seguir la classe que fan els demés amb adaptacions i algunes ajudes extres, malgrat que els hi costa.

Dubtes, neguits i interrogants

Tota aquesta organització tan complexa acaba generat neguits i dubtes personals difícils de resoldre.

1.- La dificultat de tenir preparat material per treballar a tres/dos nivells dins de la pròpia aula.

2.- Aquests alumnes pràcticament només fan treball escrit i no fan un aprenentatge oral de l’anglès quan aquest és l’aprenentatge bàsic a fer en aquests nivells educatius. No acabo de trobar forma de resoldre aquest problema, els seus companys no són un model de pronúncia i jo només puc estar poques estones dedicades al treball oral amb ells.

3.- En algunes sessions classe la sensació de no arribar a tot amb alumnes esperant instruccions sobre el que han de fer, mentre dedico el temps a altres alumnes del grup.

4.- Alguns d’aquests alumnes avancen (la major part dels immigrants), però hi ha altres, sobre tot, els d’educació especial que estan estancats en el seu aprenentatge. Cal seguir insistint en l’aprenentatge de l’anglès o cal considerar que hi ha matèries més fonamentals com català i matemàtiques i preparar material d’aquestes assignatures ? L’anglès és una matèria obligatòria del currículum i tots els alumnes l’han d’estudiar.

5. M’estic plantejat que un cop passat el primer trimestre i un cop assolit el vocabulari bàsic mínim per poder treballar a l’aula aquests alumnes s’incorporin a la dinàmica general de la classe amb material complementari de reforç.

6.- A tot això s’ha afegit un problema més que ja esperaven. Estant pintant l’escola per tant, hem perdut l’aula d’anglès i ara la organització dels agrupaments és més feixuga, ja que en molts moments estem en un espai súper petit.

Segurament la resolució d’aquests dubtes és la determinarà el camí a seguir a partir d’ara, però a hores d’ara no ho tinc massa clar, em cal acabar de valorar la situació i els aprenentatges assolits pels alumnes per decidir per on encaminar els nous passos.