dijous, 20 d’abril del 2006

Una mica més em socarrimo!

Ahir a darrera hora del matí estava a l’aula d’idiomes fent anglès amb un grup de cinquè. Després de presentar unes estructures lingüístiques en diferents activitats, feien pràctiques orals guiades en petits grups. Aquesta activitat genera una mica de soroll. De cop i volta, entra la mestra que estava a l’aula del costat, i em pregunta si no he escoltat res “Han sonat els tres timbres anunciadors del simulacre d’emergència”

Evidentment ningú de la classe havia sentit res. Dic als alumnes:

- Atenció, simulacre! – i els indico que ho deixin tot i es posin en fila per sortir de l’aula de la forma més ordenada possible. Per ells és com una festa. Tanquem les finestres i els indico que segueixin la fila de l’altra classe, ja que sóc l’encarregat de fer de mestre escombra de la planta.

Reviso els lavabos i miro que totes les aules de la planta estiguin tancades. Quan arribo a la primera planta em trobo una alumna que tornava a la seva classe des del lavabo. Li explico que estem fent un simulacre i que ha de sortir amb mi al pati. No massa convençuda em segueix.

Un cop al pati fem recompte i falta una classe. Com qui falta és professor d’Educació Física pensem que estarà al gimnàs i que no haurà escoltat els timbres. Comprovem que allà no hi és. Està a la seva aula !!!!!!! S’ha cremat amb tots els seus alumnes !!!!!!

Tampoc havia escoltat res. És una de les aules per les que havia passat per davant i al veure tancada havia pensat que ja havien sortit.

Hem fet el simulacre moltes vegades, però sempre sabíem amb anterioritat que aquella setmana es faria. Aleshores acostumava a sortir bé. Aquesta era la primera vegada que ho fèiem sense avís previ. Està clar que necessitem millorar, començant perquè l’Ajuntament instal·li algun sistema d’avis que es pugui escoltar sense problemes des de tot arreu.


Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...