dimecres, 30 de novembre del 2005

A grans mals, grans remeis.

A l’escola no hi ha mai dos dies igual. Malgrat planificar el que faràs a la classe sempre sorgeixen imprevistos. Estem immersors en una Avaluació Externa Globalitzada per haver sol·licitat gaudir d’un Projecte d’Autonomia de Centre. Dos inspectors de fora de la nostra zona educativa en són els responsables. La setmana passada van fer la presentació al Claustre de què implicava sotmetre al centre a aquest tipus d’avaluació.

Els mestres hem hagut de contestar un qüestionari per via telemàtica. Avui era el torn dels alumnes de Cicle Superior. Els alumnes van escollir als seus representats, en total 12 entre cinquè i sisè. M’ha tocat acompanyar als inspectors i als alumnes mentre contestaven les preguntes del qüestionari. Per sorpresa meva les preguntes eren les mateixes que vàrem contestar els mestres, i per tant, amb el vocabulari críptic dels docents i de molt difícil comprensió pels alumnes, tal com els mateixos inspectors han reconegut. La feina què tenien per fer comprensible les preguntes als alumnes! De fet, els pobres han contestat el que han pogut i com han pogut. A la tarda comentaven que era molt difícil i que moltes coses no les entenien.

Respondre totes les preguntes ha comportat el seu temps, però el més interessant ha estat en el moment d’enviar les respostes. Quan ho han fet han estat rebutjades pel servidor del Departament. Després hem esbrinat que a l’excedir-se en el temps de resposta, el servidor no les admetia.

Hem enviat els alumnes a les seves respectives aules, però la pregunta era ¿ què podíem fer per no perdre la informació que teníem en pantalla ? La solució era imprimir-ho, però la impressora que tenim en xarxa a l’aula no funciona des de fa uns dies i encara no han vingut a reparar-la. Un nou entrebanc.

Finalment hem optat per una solució casolana. Un de nosaltres entrava en un nou qüestionari en un dels ordinadors que estava lliure, mentre un altre li dictava les respostes d’un dels alumnes i així amb els 12 qüestionaris, un a un. Està clar, a gran mals, grans remeis.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...