Profe, quan farem futbol ?

Profe, quan farem futbol ? Quantes vegades hauré escoltat aquesta pregunta ? I de fet encara l’escolto, malgrat que saben la resposta.

Entre d’altres activitats dins de l’àrea d’educació física introdueixo el treball d’alguns esports com a eina motivadora per assolir tot tipus d’objectius. En aquests moments en concret estic treballant la introducció al hoquei amb els grups d’alumnes de cinquè i la introducció al voleibol amb els alumnes de sisè. I en general, puc dir que en no massa sessions es veuen progressos importants en l’adquisició de les diferents habilitats necessàries per la pràctica d’aquests dos esports, cada alumne dintre de les seves possibilitats. Ara que ja portem unes quantes classes els veig gaudir en la pràctica de les diferents propostes d’activitats al llarg de les sessions. Però malgrat que reconeixen que s’ho passen bé practicant aquests esports i d’altres segueixen reclamant el futbol.

Està clar que el futbol és l’esport que mana. Fins i tot, a l’escola on treballo que té un equip federat de handbol des de fa 25 anys, es fa molt difícil engrescar un grup de nois i noies que puguin mantenir la pedrera d’aquest esport. Aprofitant que al principi de curs és quan els alumnes han de fer la seva opció respecte a les activitats extraescolars a les que s’inscriuran tan a cinquè com a sisè programo unes sessions d’handbol el més divertides possibles. Molts reconeixen que els hi agraden, que s’ho passen bé, però la major part d’ells acaben fent futbol, ja sigui a l’escola, o amb altres equips del barri o de la ciutat. Anar a contracorrent és veritablement difícil.