Sona el despertador. Què diferent que sona els dies de festa! No és el mateix aixecar-se aviat un dia de festa que fer-ho un dia de treball. Avui torno a la rutina diària.
Primer de tot esmorzar mentre miro una pel·lícula gravada. Avui en concret “Roma” d’Adolfo Aristain que fa dies van passar a Versión Española. Un cop esmorzat agafo tot el que ahir nit va quedar preparat i m’encamino cap a l’escola.
El primer dia després d’uns dies de vacances o d’un pont llarg es fa feixuc. Primer de tot els tòpics amb els companys. “Ja tornem a ser aquí”, “les vacances sempre es fan curtes”, “ahir a aquestes hores estava millor que avui” ....
I sense temps per res més ja estic dins de la classe tancat amb els alumnes. Cal fer memòria en quin punt havíem quedat i començar de nou. Les primeres classes són estranyes i em costa arrancar, agafar el to i el ritme, però a mesura que avança el matí noto la millora i a la darrera classe abans del migdia ja he entrat plenament en la rutina del treball diari que m’espera per endavant al llarg de dotze setmanes fins els propers dies de vacances.
Els pintors ja han abandonat la segona planta. Ja estem tranquils! Ara ens tocarà posar en ordre tot el que ha quedat desendreçat i tornar a decorar de nou les classes i passadissos que han quedat molt macos amb el nou color, però “despullats” sense cap mural penjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada