Són multitasques els nostres alumnes ?

Actualment és fàcil llegir i escoltar opinions donant per segur que els alumnes que avui en dia tenim a les nostres aules són multitasques. Personalment no ho tinc pas tan clar. Hi ha algun alumne que potser si que ho és, però en la majoria de casos no és certa aquesta afirmació.

Fan més d'una activitat en el mateix moment, o al menys ho intenten, però els resultats no són bons. Fer qualsevol tasca d'aprenentatge requereix un mínim de concentració, i quan aquesta està absent  l'aprenentatge no es produeix.

El que segurament és cert és que estem davant d'una majoria d'alumnes que són incapaços de centrar-se en una sola tasca. I això no és positiu i possiblement té una relació directe amb l'augment exponencial de diagnòstics de dèficit d'atenció.

Convertir-se en multitasca és entrenable i millorable amb la pràctica, com gairebé tot, però té un límit i a més a més dependrà de les qualitats personals, així com de la complexitat de la tasca a realitzar. No totes les activitats exigeixen el mateix grau de concentració per la seva realització.

Es poden fer diferents feines al mateix temps, sobre tot, si alguna d'elles està molt automatitzada, però quan la feina que s'ha de fer no és automàtica, forçosament hem d'aplicar-hi tota la nostra atenció si volem reeixir en la mateixa. La majoria dels alumnes apliquen la llei del mínim esforç i per aquest motiu s'abonen a la multitasca, ja que no volen renunciar al que els agrada per l'estudi. De ben segur, que el resultat no és el mateix quan apliquem tota l'atenció en una sola activitat que quan repartim la nostra atenció entre diferents activitats.

Abonar-se a la multitasca vol dir accés fragmentat a tot el que s'està intentant realitzar, i res s'acaba fent realment bé. Es poden fer diferents tasques a l'hora, però centrant l'atenció ara en una, ara en l'altra. Fer-ho així significa no tenir l'atenció al cent per cent en cap d'elles, i propiciar la realització de treballs molt superficials i poc aprofundits i en el que prima és simplement presentar la feina encomanda més que aprendre d'aquesta feina. Si el que realment es desitja és aprendre, aquesta no és de ben segur la millor opció. Potser el que cal és ensenyar als alumnes a no ser multitasca.

  

Imatge del bloc del Casal del Mestre de Granollers: https://casaldelmestregranollers.wordpress.com

Religió i escola: anem a pams

Aquesta setmana s'ha publicat al BOE el currículum de la religió catòlica i m'agradaria fer algunes consideracions sobre la qüestió:

1.- Encara que pertànyer a una o altre religió és en part un fenomen social, les creences religioses de cadascú són una qüestió estrictament personal.

2.- Considero molt important tenir coneixements de cultura religiosa i m'agradaria que aquests coneixements entrin a formar part de la educació bàsica, com també en formen part coneixements de geografia, història, medi natural, valors, ....

3.- Amb els anys que han passat des del final de la dictadura franquista nacionalcatòlica, un sistema polític imbuït de les més ràncies creences religioses, em faig creus que encara no s'hagi trobat la manera de tancar de forma definitiva el debat entre educació i religió.

4.- La religió de cap de les confessions existents no ha d'entrar dins de l'escola pública. Ara bé si hi entra una religió també tenen dret a entrar-hi totes les altres. Per què una sí, i altres no ?

5.- La religió s'ha d'ensenyar fora de les escoles, ja sigui en la pròpia família o en els temples respectius. Com a molt es pot ensenyar en les escoles privades que pertanyen a ordres religiosos. Quan una família hi porta al seu fill ja sap el que s'hi trobarà.

6.- Segons el currículum publicat al BOE per ser feliç cal creure en Déu. No ho entenc. Fa molts anys que no crec en Déu, i em considero feliç.

7.- Fins i tot, aquest currículum publicat en el BOE ha estat criticat per membres de les pròpies escoles cristianes. Mira que ho arriben a fer malament que ni els que pensen igual que ells mateixos no ho veu bé.

 

 Imatge de la web http://locampusdiari.com/

 

El WhatsApp a l'escola

Com moltes de les aplicacions de les ja no tan noves tecnologies el WhatsApp ha irromput amb força en la nostra vida. A l'escola que no deixa de ser un reflex de la societat en la que vivim també ha penetrat encara que en algunes ocasions els mestres no en siguem plenament conscients.

A partir de Cicle Superior els alumnes ja l'utilitzen per comunicar-se i en ocasions els missatges enviats per WhatsApp s'acaben convertint en font de conflictes que requereixen la intervenció de l'escola per trobar solucions a conductes no desitjables. Com tota nova eina tecnològica té la seva part positiva, però també les seus inconvenients.

Les famílies també es comuniquen per aquest mitjà. Es creen grups de famílies que d'aquesta manera estan en contacte. En aquests grups es repeteixen les interaccions que abans només es realitzaven a la porta del centre. Ara va més enllà i poden estar tot el dia en contacte, per lo bo i per lo dolent.

Alguns mestres l'utilitzen per comunicar-se amb alguna família, però no és pas quelcom massa habitual, i també per comunicar-se entre ells.

En realitat, el WhatsApp s'està utilitzant més per l'entorn educatiu que per la pròpia escola. No sé si en algun moment acabarà tenint alguna utilitat educativa. De moment no ho sembla. Potser amb el temps es pot acabar convertint en una eina més de comunicació entre les famílies i l'escola. De moment no sembla que sigui així. Es tracta de quelcom que tenim al nostra voltant, que ens afecta de forma col·lateral, però sense una incidència directa en la nostra pràctica educativa quotidiana.

La lectura d'aquest apunt d'una mare que es nega a ser l'agenda de la seva filla és la que m'ha inspirat a escriure aquest apunt. Com tota nova eina de comunicació les seves bondats i les seves perversions depenen directament de la forma com siguin utilitzades pels propis usuaris que en definitiva som els que donem sentit a aquests mitjans. No matem al missatger que no té cap culpa dels missatges que ens porta i cerquem en que ens pot ser d'utilitat per la nostra tasca educativa diària amb els alumnes i amb les famílies.

 

Imatge de http://www.elcorreo.com/

 

La LOMCE, o la llei infumable

Realment s'han de posar-hi moltes ganes per llegir la LOMCE. És un llei escrita amb un llenguatge que fa olor a ranci i molt allunyada del que són les pràctiques educatives actuals.

En el preàmbul parla molt de lluitar contra els mals resultats que situen el nostre sistema educatiu molt lluny del que seria desitjable per penjar-se medalles. Des que les proves PISA s'han posat de moda aquestes centren les preocupacions dels nostres polítics entorn al món educatiu. Tots els polítics s'emmirallen en Finlàndia i els seus excel·lents resultats, sense prendre massa exemple de que allà tenen una llei general educativa de consens entre els diferents grups polítics i educadors que no ha canviat en els darrers anys.

La LOMCE, en canvi,  ha estat una llei elaborada amb molt poc de temps, per uns suposats tècnics tancats en algun despatx ministerial en aquells edificis imperials i neoclàssics que emplenen el centre de Madrid. I un cop l'han tingut elaborada i el ministre ha donat el seu vist-i-plau tot va estar llest per sentència i res a dir. La amenaça de l'oposició de que la derogarà en el moment en que guanyi les eleccions ha servit de ben poc. Esperem tenir sort i que ho compleixin: en pocs mesos pot ja no estar en vigor. Quina pèrdua de temps per tothom!

Afirma en el preàmbul "es necesaria una reforma sensata y pràctica que permita desarrollar el máximo potencial de cada alumno/a" Si amb el que han escrit i que fa un trimestre que en teoria estem aplicant ho pretenen assolir estem arreglats.

Costa de veure reflectit en el seu articulat molt complex ja que en tot moment s'està referint a l'anterior Llei General d'Educació (LOE 2006), alguns dels principis en els que diu que pivota i alguns dels àmbits en els que afirma fer més incidència.

Parla d'augmentar l'autonomia als centres, però sura centralització per tots els costats, augmentant les avaluacions externes i deixant molt poc marge d'actuació als centres. Recorda allò "de todo atado y bien atado"

3 mesos d'aplicació de la LOMCE

Portem tres mesos d'aplicació de la LOMCE als cursos de 1r., 3r. i 5è, precisament en els que imparteixo docència. I en que s'ha notat ? En el meu cas particular que sóc especialista d'anglès en res. Però, i la resta de l'escola ?

En ben poca cosa.

Ara que ens toca avaluar en lloc de posar una única nota de Coneixement del Medi, aquesta quedarà desglossada en Medi Natural i Medi Social, dues notes en lloc d'una, però cap canvi en el que s'ensenya i en el com s'ensenya, i tampoc en els llibres de text que són els mateixos.

L'altra novetat és l'aparició de l'educació en valors de la que també haurem de posar nota. No sabem massa com es poden avaluar els valors, però ho intentarem. En l'horari, aquesta suposada nova matèria ha ocupat el que abans era la tutoria i poc més.

La resta tot segueix igual. Penso que el canvi de lleis cada cop influeix menys en la forma de treballar dels centres. La història i tradició del propi centre s'imposa a aquest intent de modificar-ho des de fora a cop de llei, sobre tot, quan la llei és com la LOMCE que en realitat poques aportacions "reals" fa, ja que tan sols introdueix canvis formals, als que els mestres cansats de tantes i tantes lleis d'educació cada cop fem menys cas.

La nostra preocupació és que l'alumne aprengui a desenvolupar-se en aquest món tan complex que ens ha tocat en sort i que adquireixi els coneixements i les eines necessàries per poder-se adaptar al futur que li correspondrà viure. I les lleis amb les que es vol vestir tot això no ens afecten massa.

 

Imatge manllevada de la web de l'AMPA del CEIP Mario Benedetti de la comunitat de Madrid

Matrícula permanent ?

En aquests dos primers mesos de cursos, s'han produït moltes noves matrícules un cop començat el curs. Per mi es tracta d'un fenomen nou.

Fa uns anys en plena arribada d'immigrants era habitual el que es va conèixer com a matrícula viva: un degoteig d'alumnes provinents d'altres països al llarg de tot el curs. Per la zona on està ubicada l'escola on treballo, aquest fenomen no ens va afectar massa.

Som una escola amb moltes aules a 25 o per sobre de 25, i fins i tot, amb aquesta ràtio s'han matriculat alumnes al centre al llarg d'aquest període d'inici de curs. A hores d'ara sembla haver-se aturat aquest degoteig, encara que sempre és millor no cantar victòria.

Excepte un cas no han estat alumnes provinents de la immigració estrangera sinó que han estat nens i nenes de famílies que han canviat de domicili, ja sigui dins de la mateixa població o de poblacions properes, i fins i tot, en algun cas d'altres llocs d'Espanya.

No sabem si això és una qüestió puntual o si pot ser el signe d'algun canvi de major durada i potser caldrà que ens acostumem a aquesta entrada i també sortida, encara que en menys mesura d'alumnes.

Per alguns comentaris això no s'ha produït tan sols al nostre centre. Es podria  tractar de quelcom més general. No sé si és un fet puntual o és indicatiu d'alguna mena de canvi de costums: el continu canvi de domicili d'algunes famílies.

Un problema real de matemàtiques: l'alumne sense llibre

Per fi aquesta setmana un alumne de l'escola de tercer ha portat el llibre d'activitats d'anglès.

Treballo en una escola on la norma des de fa molts anys és la reutilització dels llibres. Això implica que les famílies tenen una despesa mínima en llibres, ja que aquests els troben a l'aula des del primer dia de classe. Només els cal comprar alguns quaderns i alguns llibres d'activitats. Aquest fet redueix molt la despesa de les famílies a l'inici del curs. Amb tot sempre hi ha a alguna família que per diferents motius no li resulta fàcil realitzar aquesta despesa i triga alguns dies a tenir tot el material

Resulta que aquest alumne que ha trigat dos mesos per portar aquest llibre, molts matins en el meu camí cap a l'escola el veia esmorzar juntament amb la seva mare en un bar.

De fet es tracta d'un un senzill problemes de matemàtiques:

Una família ha de comprar un llibre d'activitats d'anglès que costa 18,8 €. Com que no té massa diners decideix estalviar-se l'esmorzar que alguns dies és pren al bar. Acostuma a anar al bar 3 dies a la setmana. Cada dia que va al bar es gasta 4,7 €. ¿ Quants dies trigarà a estalviar els diners suficients per poder comprar el llibre ?