Aula global

De cop i volta deixa de funcionar el projector de la PDI de l'aula d'anglès. Després de fer les oportunes comprovacions i de consultar el manual del model de projector arribem a la conclusió que es tracta de la bombeta. Ja és la segona vegada que ens passa en aquesta aula.  Aquest va ser el primer espai de l'escola on es va instal·lar aquesta tecnologia. I malgrat que sembla que va ser ahir, d'això ja en fa un munt de cursos. A hores d'ara i des de ja fa un temps en disposem a totes les aules del centre amb o sense PDI.

Fem una cerca per Internet per trobar el recanvi més econòmic i el demanem. Aquests recanvis no baixen de 120-140 €, els més econòmics i suposen una despesa important pels minvats pressupostos de les escoles després de totes les retallades que hem patit, tot i no comprar les bombetes originals de l'aparell.

Amb poc menys de dues setmanes ja torno a tenir el projector en funcionament. Però la sorpresa ha estat que la bombeta ha vingut de Praga. Estic fent classes en una autèntica aula global: és l'aula d'anglès, el projector és de la comunitat valenciana degut a que per una averia en el mateix quan encara estava en període de garantia ens van canviar l'aparell i per la nostra sorpresa ens en van posar un que porta en lletres ben grans Conselleria d'Educació de la Generalitat de la Comunitat Valenciana, i ara la bombeta que dóna llum a aquest projector ha vingut de Praga. Treballo en una aula totalment global.

 

Silenci avaluem

En els darrers dies del trimestre entrem en ple període d'avaluació dels alumnes. Bé de fet els alumnes estant en avaluació continua al llarg de tot el trimestre. Els mestres fem observacions, prenem anotacions del que fan i del com ho fan, però quan arriba el moment de lliurar l'informe a les famílies tot això s'ha de convertir en una nota i poca cosa més i no resulta gens fàcil. Hi ha alumnes molt clars, però altres et presenten molts dubtes. Acostumen a ser dies de molta feina, ja que a part de preparar i donar les classes amb normalitat cal afegir-hi aquesta altra tasca que per molt prevista que tinguem sempre suposa un "plus" més.

Primer de tot cada un de nosaltres fa la seva valoració personal de cada alumne, però després ens reunim en una sessió d'avaluació on posem en comú el que pensem de l'evolució de cada un dels alumnes del grup. Evidentment no és la primera vegada que parlem dels alumnes al llarg del trimestre. Dels alumnes que evolucionen sense entrebancs en parlem ben poc, tot s'ha de dir.  Fonamentalment ocupen el nostre temps els alumnes que considerem que no aprenen com haurien d'aprendre.  Sobre aquests tractem de consensuar mesures que els puguin ajudar a superar les seves dificultats. També ocupen temps en aquestes sessions els alumnes que no compleixen amb les perspectives que teníem d'ells, així com, els que s'han mostrat irregulars al llarg d'aquest període. Finalment tot això es tradueix en una nota, amb algunes observacions a l'informe i en alguns casos amb intervencions d'algun especialista o una entrevista amb la família.

L'avaluació del primer trimestre és segurament la més important del curs. Pensem que encara tenim sis mesos per endavant per redreçar la situació, però caldrà començar-ho el mes de gener sense perdre més temps, ja que si aquestes mesures les dilatem en el temps arribarà el final de curs i tot seguirà més o menys igual.

Just avui he finalitzat del tot aquesta tasca i ara ja tan sols resta la darrera setmana de classe de trimestre, una setmana diferent, ja que a part de començar a treballar temes nous també caldrà dedicar algun dia a celebracions pròpies d'aquestes festes.

 

De la llei Wert res de res

Ja tenim aprovada la setena llei general d'educació de la democràcia. Una llei més que no passarà a la història per la seva efectivitat. De nou l'únic que fa és maquillar i posar pedaços al gust personal de la ideologia del ministre de torn: posar i treure matèries, unes hores per aquí, unes hores allà i poca cosa més. Això si una introducció afirmant que amb aquesta llei es superarà el fracàs escolar endèmic que sembla patir aquest país i que amb la seva aplicació tot seran flors i violes.

I què farem a les escoles ? Simplement seguir impartint classes com sempre. Cada cop fem menys cas del que diuen les lleis d'educació. Normalment l'únic que suposen és molt soroll per a no res. Provoquen algunes mobilitzacions, protestes, vagues i després tot segueix si fa no fa igual que abans de l'aprovació de la nova llei. De fet la única llei que va suposar un canvi important en l'educació va ser la LOGSE. La resta han passat sense pena ni glòria.

Segur que fa falta un canvi en les nostres lleis d'educació. D'això no hi ha dubte. Però el canvi no es pot fer d'aquesta manera. Si realment és veritat que als nostres polítics els interessa l'educació la recepta és ben fàcil: una llei de consens entre tots els partits i amb el compromís de que sigui una llei de llarga durada. No pot ser que cada ministre i cada govern vulguin deixar la seva petjada i canviïn la llei d'educació. No hauria de ser tan difícil que es posessin d'acord, sobre tot, si d'entrada acceptessin que les persones que elaborin la llei siguin experts en educació i no polítics que d'educació en saben ben poca cosa.

Ja poden anar elaborant lleis generals com la del senyor Wert que les escoles seguirem tranquil·lament amb la nostra feina diària i no canviarem ni una sola coma del que fem a les nostres classes per aquests absurditats legislatives que ens pretenen imposar.

 

De pressa, de pressa

De pressa, de pressa. Tot ha de ser de pressa i corrents i immediat. No podem esperar. No sabem esperar.

Tinc la sensació que cada vegada els alumnes van més i més accelerats. De ben segur que són els signes del temps, però penso que n’estem fent un gra massa. A vegades, es fa difícil realitzar una tasca reflexiva a classe que requereixi temps. Tot ha de ser ràpid i estímuls potents Molts alumnes acaben les tasques el més ràpid possible sense aturar-se a pensar si allò que han fet està bé, o si ho podrien fer millor. Manifesten una gran necessitat d'enllestir les feines com més aviat millor i un cop han acabat no saben estar-se sense fer res. També cal aturar-los de manera constant per tal que no comencin la feina abans d’hora sense escoltar les explicacions del que es demana o simplement llegir els enunciats.

I per altra banda també cada cop manifesten menys autonomia i necessiten preguntar sovint què és el que han de fer. No intenten resoldre els seus dubtes amb les eines que tenen a l’abast (instruccions pròpies de l’exercici, llibres de consulta, ...). No llegeixen les instruccions amb atenció. És més fàcil i còmode, preguntar que esforçar-se a llegir i entendre el que es llegeix.

La rapidesa i l’acceleració a fer-ho tot en un moment i la manca d’autonomia en resoldre tasques senzilles, semblen dues característiques contradictòries, però es presenten moltes vegades en un mateix alumne. Deuen ser els signes del temps, o potser, és que ja començo a tenir una edat i no m'agraden les presses.

Debut a primer

Impartir classes per primera vegada en un curs sempre genera dubtes i un cert respecte i més encara quan l'edat dels alumnes és molt diferent de la que hom està acostumat a treballar.

Com ja he explicat en un post anterior després de molts anys a l'ensenyament, per primera vegada faig classes a primer, en concret classes d'anglès. Després de gairebé mes i mig ja puc fer un primer balanç.

A la nostra escola aquest és el primer contacte dels alumnes amb la llengua anglesa. Encara que cal tenir en consideració que hi ha alumnes que han fet extraescolars d'anglès i altres que algun dels seus pares és angloparlant.

Tot el treball és oral. L'escriptura i lectura en anglès no apareixerà fins que aquest aprenentatge estigui consolidat en català. Són classes molt actives basades en la introducció del vocabulari i les estructures més bàsiques a partir de jocs i cançons i amb la inestimable ajuda del Colin.

Colin és el gran protagonista de les classes. Només parla anglès, sap moltes cançons i molts jocs, però és molt dormilega i quan els alumnes criden massa o fan molt enrenou s'enfada i es refugia dins de la seva bossa a dormir, ja que no li agrada el soroll. La relació que els alumnes mantenen amb aquest personatge és quelcom ben especial. Només cal veure la cara de sorpresa quan els hi parla. Algunes vegades quan en veuen per altres espais de l'escola em pregunten on és el Colin. Where's Colin ?

Són unes classes engrescadores on no hi ha temps per avorrir-se. M'ha costat però ara ja puc dir que m'he aprés el nom de tots els alumnes. Ja se sap que els "caterpillars" són animals amb poca memòria.

 

 

He tornat a no fer vaga

Fa poc que hem començat el curs i ja tenim una nova jornada de vaga. Els darrers cursos sortim a dos o tres dies de vaga per curs i que n'hem tret de tot plegat ? El col·lectiu de mestres i de funcionaris hem fet gairebé vaga per a tot i seguim al mateix lloc. Tinc molts dubtes personals de que la vaga d'un dia sigui un recurs efectiu per canviar les coses, excepte si es converteix en una quelcom més contundent en forma de vaga indefinida. Però a això no estem pas disposats.

Una vaga d'un dia és una excusa perfecte pels sindicats per justificar que fan alguna acció de protesta en contra de tot i de tots, que sembla la seva única funció. A vegades sembla que el seu sou de sindicalista alliberat i per tant sense treballar es justifica per l'èxit de les vagues que convoquen. També va molt bé a l'Administració que s'estalvia un munt de diners: a 100 € per vaguista ja podeu anar calculant l'estalvi que suposa.

Estem bàsicament davant d'una vaga contra la LOMCE. Un bon grup de mestres han fet vaga i s'han manifestat. Altres simplement han fet vaga i altres no n'hem fet. Molts dels que no n'hem fet tampoc estem d'acord amb la LOMCE. Crec que ben pocs mestres estem d'acord amb aquesta llei que no va enlloc i que no servirà per a res. En realitat la seva durada serà ben breu,  ja que quan tinguem un canvi de govern el més probable és que promulguin una nova llei. Aquest és un hàbit ben arrelat en aquest país.

Malgrat que a vegades faig vaga, ja fa temps que no crec massa en aquest mètode per canviar l'educació. És millor treballar des de dins fent la feina el millor possible i proposant projectes des de les pròpies escoles. Els grans canvis comencen per canviar nosaltres la nostra manera d'actuar i pensar i no esperar que vinguin de les grans lleis imposades pel govern de torn. Fa anys que treballo a l'ensenyament, i la promulgació de lleis i més lleis poc ha fet que canviï la meva forma d'ensenyar. Els canvis sempre han vingut de lectures, de la reflexió sobre la pròpia pràctica i de les converses amb els companys de l'equip docent.

Deixem que els polítics vagin canviant les lleis sense cap sentit i sense cap fonament i nosaltres seguim treballant en el que creiem. Encara que s'apliqui la llei Wert tampoc canviarà pas tant la meva manera de treballar i evidentment seguiré utilitzant el català a les meves classes. Ja pot anar cantant missa aquest senyor. Ja som grandets i els temps de la por, per sort, ja han passat a la història.

Després de molts anys encara puc ser novell

Per començar aquest nou curs faré una mica d'història.

Vaig començar en això de fer classes el setembre de 1981 en una escola concertada. Els primers 5 anys vaig treballar al que aleshores es deia segona etapa. Era tutor de 7è, però també donava classes als altres cursos de l'etapa. Era mestre de castellà,  socials i francès.

Després de guanyar les oposicions per l'especialitat d'anglès vaig treballar un curs de tutor de 6è. I a l'any següent m'anava a treballar a una escola d'educació especial. Allà vaig estar 15 anys, fent una mica de tot amb tot tipus d'alumnat, encara que em vaig especialitzar en l'àrea d'educació física i psicomotricitat. Vaig aprendre i gaudir molt, però va arribar un moment en que em trobava massa tancat en aquest món especial i sentia la necessitat de sortir-ne i tornar a la normalitat.

Vaig concursar i em van donar una plaça per l'especialitat d'anglès. Aquesta és la meva darrera etapa. Ara ja porto 12 anys a la mateixa escola, la major part del temps a Cicle Superior. Els primers cursos feia de tutor, però des de ja fa un temps que imparteixo anglès en diferents cursos, però mai ho havia fet a primer. Bé, de fet en els 32 anys que porto fent de mestre mai havia estat a Cicle Inicial. Aquest serà l'any del meu debut.

Aquesta és una de les grans virtuts de fer de mestre. Gairebé sempre tens l'oportunitat de viure experiències noves i engrescar-te en nous projectes.