divendres, 7 de setembre del 2012

Un curs poc normal és a punt.

Les classes estan endreçades i a punt per rebre els alumnes el proper dimecres.  Hem esmolat bé les nostres eines pedagògiques per iniciar un nou curs i oferir el millor de nosaltres per tal que els alumnes segueixin progressant en els seu creixement personal.

Sabem que afrontem el que serà un curs complicat ple d'entrebancs, un curs en que menys mestres haurem d'atendre més alumnes. De totes les retallades que patirem al llarg del curs la que més ens preocupa és que quan un mestre agafi la baixa no tindrem substitut en dues setmanes. Això significa que al llarg de 10 dies laborables, l'atenció directa de l'alumnat recaurà en un altre company de l'escola. Per tant és fàcil d'entendre que alguna de les activitats programades es deixarà de fer. Els que sortiran més mal parats seran els alumnes que reben atencions en petits grups, reforços, etc. Si malauradament aquesta situació es repeteix amb una certa freqüència o en el temps hi ha coincidència de més d'una baixa, el desgavell que es pot produir en un centre pot ser important, i això repercutirà directament en el seu alumnat.

La nostra Consellera proclama a tort i dret la gran croada contra el fracàs escolar i al mateix temps posa en marxa mesures que de ben segur incidiran ben negativament en els alumnes amb més necessitats. No hi ha prou amb ensabonar als mestres amb declaracions lloant la seva professionalitat i el seu bon treball si apliquem mesures que l'únic que faran serà complicar la gestió dels centres, i malmetre els resultats dels alumnes. Ho sento molt però en la gestió pública i sobre tot, quan ens juguem el futur dels nostres ciutadans la economia no ho és tot. De ben segur que es poden trobar altres mesures d'estalvi.

 



 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...