dilluns, 3 d’octubre del 2005

Un dia especial

Avui ha estat un dia diferent a l’escola. La major part dels alumnes havien sentit parlar de l’eclipsi i alguns, fins i tot, preguntaven si sortiríem al pati. És evident que alguna cosa havien escoltat.

Seguint les indicacions del Departament havíem decidit no sortir-hi ni fer educació física. I així ha estat. El primer que hem fet ha estat explicar als alumnes les raons d’aquesta decisió. No els hi agradava però ho entenien.

Malgrat que no tocava ja que estava a classe de català, hem explicat les raons per les que es produeix l’eclipsi i que procuraríem al llarg del matí de cercar alguna manera d’observar-lo. Com amb tot, hi havia alumnes veritablement interessats, d’altres amb certa curiositat pel fenomen i alguns que els hi era tot igual.

Tapant les finestres del passadís on tocava el sol directament i amb un petit forat, el sol quedava reflectit en una pantalla que hi hem instal·lat. Al llarg del matí hem interromput les classes per sortir de l’aula i anar observar el que es podia veure en aquesta pantalla. Simplement veiem el fenomen en petit. Mentre per la finestra de la classe en alguns moments observaven petits canvis en la llum.

Certament en dies especials com aquest es fa difícil fer classe normal, puix que la major part dels alumnes estan més pendents d’altres qüestions que del que passa a classe. A la dificultat ja habitual de la seva atenció, ja moltes vegades dispersa sense motiu clar, si afegeix que el punt d’interès principal d’avui estava centrat fora de l’aula. El mateix ens passa quan a l’escola es preparen les diferents festes que si celebren. També aquests són moments complicats per continuar fent classes amb normalitat. D’alguna manera, aquest matí ha estat com un dia de celebració d’una festa, la festa del primer eclipsi del nou mil·lenni.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...