El WhatsApp a l'escola

Com moltes de les aplicacions de les ja no tan noves tecnologies el WhatsApp ha irromput amb força en la nostra vida. A l'escola que no deixa de ser un reflex de la societat en la que vivim també ha penetrat encara que en algunes ocasions els mestres no en siguem plenament conscients.

A partir de Cicle Superior els alumnes ja l'utilitzen per comunicar-se i en ocasions els missatges enviats per WhatsApp s'acaben convertint en font de conflictes que requereixen la intervenció de l'escola per trobar solucions a conductes no desitjables. Com tota nova eina tecnològica té la seva part positiva, però també les seus inconvenients.

Les famílies també es comuniquen per aquest mitjà. Es creen grups de famílies que d'aquesta manera estan en contacte. En aquests grups es repeteixen les interaccions que abans només es realitzaven a la porta del centre. Ara va més enllà i poden estar tot el dia en contacte, per lo bo i per lo dolent.

Alguns mestres l'utilitzen per comunicar-se amb alguna família, però no és pas quelcom massa habitual, i també per comunicar-se entre ells.

En realitat, el WhatsApp s'està utilitzant més per l'entorn educatiu que per la pròpia escola. No sé si en algun moment acabarà tenint alguna utilitat educativa. De moment no ho sembla. Potser amb el temps es pot acabar convertint en una eina més de comunicació entre les famílies i l'escola. De moment no sembla que sigui així. Es tracta de quelcom que tenim al nostra voltant, que ens afecta de forma col·lateral, però sense una incidència directa en la nostra pràctica educativa quotidiana.

La lectura d'aquest apunt d'una mare que es nega a ser l'agenda de la seva filla és la que m'ha inspirat a escriure aquest apunt. Com tota nova eina de comunicació les seves bondats i les seves perversions depenen directament de la forma com siguin utilitzades pels propis usuaris que en definitiva som els que donem sentit a aquests mitjans. No matem al missatger que no té cap culpa dels missatges que ens porta i cerquem en que ens pot ser d'utilitat per la nostra tasca educativa diària amb els alumnes i amb les famílies.

 

Imatge de http://www.elcorreo.com/

 

Necessitem la P

Tot comença l'1 de setembre, el primer dia de curs. Com ja comença a ser habitual cada any, comencem amb problemes informàtics. Acostumaven a ser problemes de connexió a Internet. Fins i tot, tenien la teoria que al llarg del mes d'agost Telefònica ens tallava la connexió i fins que no ens queixaven no restablia el servei.

Però aquest any el problema és ben diferent: "ha petat el servidor". Això vol dir que no tenim accés a tota la informació compartida del centre en els fitxers que guardem en les diferents unitats del servidor: la P, la M, la T, la R, ... Sense menysprear les altres unitats la P és la més important pel funcionament general del centre.

No es pot arreglar i aquí comença el calvari. Sort que disposem de còpia de seguretat i tota la feina que tenim emmagatzemada no ha desaparegut, i podem accedir a les carpetes i fitxers més imprescindibles.

El Departament ens proposa una solució amb un nou servidor amb Linux. No ens acaba de convèncer massa perquè a l'escola ningú domina el Linux, però acabem acceptant. Quin remei ens toca!

Amb tot això van passant els dies i comencem el curs amb els alumnes el 15 de setembre i encara no funcionen les unitats de xarxa. Aquest fet implica que una part de la feina de gestió la tenim a mig fer, ja que és cabdal poder compartir documents per avançar. També és un greu inconvenient pel normal funcionament de les classes ja que en aquestes unitats tenim desats activitats que utilitzem a les aules.

Quan ens posen el nou servidor (bé del tot nou no era, tot s'ha de dir), no acaba de funcionar bé i ens dóna problemes que es van solucionant, excepte que la seva poca capacitat no admet la unitat R on guardem les imatges. Això de moment no ens preocupa massa.

Quan ja sembla que la situació s'ha normalitzat, el nou servidor també deixa de funcionar i l'han de canviar de nou. Però resulta que el darrer que ens porten no arriba a funcionar ni 24 hores. Tot aquest llarg procés ha implicat problemes de funcionament per l'escola, hores de feines perdudes per part de molts mestres, sobre tot, equip directiu i coordinadora d'informàtica, moltes anades i vingudes de tècnics informàtics del Departament o contractats pel Departament. La pregunta que ens fem és si no hauria estat més econòmic comprar un servidor nou.

Per l'escola ja circulen teories alternatives del que passa amb aquest servidor, des de que igual està infectat per l'ebola o de que em troba a faltar, ja que fins aquest curs l'aula on estava ubicat el servidor havia estat la English classroom, l'aula que ocupava més estones. Però aquest any és l'aula d'un grup de 3r.

Estem a finals d'octubre i continuem sense la P, i els mestres som uns P addictes i la necessitem. Fins quan podrem sobreviure sense la nostra dosi diària de P és tot un enigma.

Expressió escrita i TIC

La millora de l'expressió escrita dels estudiants és un camp de batalla des de fa temps a l'educació. És una de les competències bàsiques a assolir al final de l'escolaritat. Fàcilment es confon una bona expressió escrita amb absència de faltes d'ortografia, però tots sabem que no és tan sols això. L'elaboració d'un text per part d'un alumne és tot un procés, des del moment en que es planteja la tasca a realitzar fins que tenim el producte final.

No podem tan sols valorar aquest producte final, sinó que cal tenir en compte els diferents passos realitzats fins arribar al text final i en la realització d'aquests passos les eines TIC poden jugar un paper facilitador.

Qualsevol escrit requereix tot un procés d'elaboració llarg on la reescriptura acostuma a jugar un paper important si volem assolir un mínim de resultats satisfactoris. Segons com, afrontar aquest procés de reescriptura amb paper es pot fer feixuc. Possiblement la utilització de les eines TIC en aquest procediment pot resultar una eina afavoridora important ja que el fet de reescriure no és una feina tan pesada.

Penjats de la xarxa

Quina coincidència!

Diumenge al vespre miro el reportatge de #penjats@internet del 30 minuts i dilluns mateix el primer que escolto a l'arribar a l'escola és que no funciona la xarxa del centre.

El primer pensament de tots és del de sempre: funciona el servidor ? Sempre que ens passa això el problema ha estat alguna desconnexió del servidor. Però aquesta vegada no és així. Comprovem que el servidor funciona i que totes les llums del "rack", altrament conegut com "la nevera" estan en marxa. No sabem pas el que passa, però no tenim accés a les unitats on guardem tota la informació de l'escola. I a més, estem en una setmana clau: elaboració de memòries, redacció i lliurament d'informes. El pànic circula ràpidament per tot el centre. Alguns afortunats tenen els informes en els seus pen-drives, però la majoria no.

Des de direcció es passen al matí parlant amb tots els serveis tècnics que ens poden resoldre el problema i la resta ens passem la jornada preguntant si aquest ja s'ha resolt. Acaba la jornada laboral i anem marxant cap a casa, però continuem sense connexió a la xarxa. Encara que suposem que a la tarda ens podran resoldre el problema no sabem si serà possible. Finalment a mitja tarda rebem un correu tranquil·litzador: "ja tenim P i M". Són les unitats de xarxa on guardem tota la informació acadèmica i de funcionament.

Una conclusió clara, estem totalment penjats de la xarxa. Si aquesta en falla i no podem recuperar la informació ens quedem sense res. Estem en mans d'aquestes màquines infernals.

Utilitzar els blogs a l'aula

Ja fa anys que vaig començar a utilitzar els blogs a l'aula. Primerament en la plataforma del blog.cat, i després vaig ser dels  pioners en l'ús dels blocs.xtec. Com tot el que es comença de nou, no tenia massa clar quina podria ser la seva utilitat, però intuïa que podia ser molt útil. Amb el temps li he anat trobant noves utilitats i s'ha acabat convertint en una eina imprescindible en la meva tasca docent. De fet no entenc com hi ha molts professors que encara no exploten el potencial que els blogs ofereixen. Per una banda hi ha el tema tècnic que alguns no acaben de resoldre malgrat haver explicat el seu funcionament en moltes ocasions, però per altra banda també hi ha una segona causa, utilitzar els blocs implica un cert volum de feina.

Amb el temps i l'experiència vam estructurar els blogs a l'escola. Ja fa uns cursos que mantenim un blog a cada cicle bàsicament per publicar petites cròniques de les sortides i festes, però on també algun professor aprofita per treballar amb els alumnes amb alguna proposta d'activitats. A cicle superior disposem d'un blog per nivell, que creem a l'inici de 5è i que els acompanya fins que marxen de l'escola. Aquests blogs no són mai del tot iguals, ja que els alumnes hi juguen un paper primordial a l'hora de definir els seus continguts i les seves activitats. Hi ha grups d'alumnes "més tecnològics" i participatius que altres en aquests mitjans. Aleshores és quan aquesta eina es mostra més viva i interessant, ja que s'acaba convertint en una eina de comunicació tant entre els alumnes com entre el mestre i els alumnes.

Utilitzo el blog com un mitja per:

• presentar i iniciar una nova unitat,
• proposar activitats als alumnes que tant poden realitzar a l'aula com a casa seva en qualsevol moment,
• tal que els alumnes realitzin i presentin activitats bàsicament de llengua,
• exposar els treballs tant escrits, d'àudio o d'imatges que realitzen els alumnes,
• tal que els alumnes puguin expressar els que els agrada, les seves aficions, explicar les activitats extraescolars que fan,
• petites cròniques, vídeos, reportatges fotogràfics tan de les sortides com de les festes,
• iniciar als alumnes en la redacció d'articles al bloc, així com ajudar als més interessats en crear els seus propis blogs

Bàsicament podem afirmar que el blog és un espai per aprendre, compartir i comunicar-se.

El bloc de cinquè d'aquest curs ja porta un llarg camí. Hi ha un grup d'alumnes engrescat i participatiu i un altre grup que com és habitual es manté força al marge, i tan sols apareix pel blog quan la tasca que es proposa és obligatòria. Ja tenim alguns alumnes amb blog propi. Sembla que és un grup que promet. Ja veurem. De moment acabem d'acomiadar el bloc de sisè dels alumnes que van marxar a finals de juny i que va assolir el segon premi Espiral Edublogs en la categoria d'alumnes. Aquesta és la segona vegada que assolim un premi, l'altre cop va ser el tercer premi.

 

Són tan necessàries les PDI ?

Ja fa una colla de cursos que la PDI va aterrar a la meva aula. El Departament va dotar a l'escola d'un d'aquests enginys moderns i es va decidir instal·lar a l'aula d'idiomes. Al principi tot van ser provatures. El primer que calia era treure la por i el respecte dels alumnes a tocar-la i remenar-la . Però passada aquesta primera fase calia posar-se a treballar i a treure-li suc. A molts llocs llegeixo que tenir aquest recurs ha de canviar la metodologia i la forma de treballar. De fet no tinc tan clar que en el meu cas hagi canviat tant.

De fet és gairebé la única pissarra amb la que compto a l'aula tret d'una petita pissarra al seu costat. Per tant és el referent dels alumnes al davant de l'aula. Reflexionant diria que la faig servir per les següents activitats.

1. Presentació de les activitats que realitzarem al llarg de la sessió.
2. Visualització del llibre que utilitzem a la pissarra fent parar atenció en el que es requereix en cada moment.
3. Utilització del potent audio del que disposa. Lluny queden els casets i els lectors de CDs
4. Presentació de pàgines web.
5. Presentació de les novetats del bloc de l'aula.
6. Realització d'activitats on-line.

Moltes d'aquestes activitats per no dir totes es poden realitzar disposant simplement d'un canó i una pantalla a l'aula. Que la pantalla sigui interactiva ofereix un plus, però no sé si aquest justifica la diferència de preu.

Avui es tanquen les vacances, però encara ens queda somniar

Aprofito els darrers glops de vacances, llegint una bona estona assegut a la butaca al costat de la finestra i em deixo envoltar per la suggerent música de Lou Reed. La seva particular veu i les seves guitarres insistents no paren de sonar des del seu àlbum New York, mentre descobreixo aquest dispositiu de somni en el bloc Educación Tecnológica de Celes Arteta. Com m'agradaria podem comptar amb ell a l'aula. Per què no és possible ?

En Aulatic hacen una reflexión sobre cómo tendría que ser un dispositivo para que alumnos y profesores pudieran trabajar a pleno rendimiento en las aulas y citan todas estas características como ideal para la construcción de esde dispositivo:

* Pantalla de 10 pulgadas de alta definición.
* No mas de 1Kg.
* Táctil con posibilidad de integrar teclado.
* Procesador potente para el manejo de gran cantidad de información.
* Autonomía de mínimo 10 horas, con carga rápida simplemente ubicándolo sobre una base, sin cables.
* Bluetooth para el envío de ficheros entre alumnos y profesor.
* Wifi de gran alcance para conectarse a la red del centro o la red de casa.
* Conexión a internet en cualquier lugar y al servidor del centro a alta velocidad.
* Materiales educativos precargados aunque el docente pueda en cualquier momento incorporar o quitar materiales, enlaces, etc. y que queden fácilmente dispuestos en los dispositivos de los alumnos.
* Filtro de seguridad de contenidos predeterminado pero modificables por el docente.
* Posibilidad de navegación conjunta con el docente, todos y todas viendo las mismas paginas.
* Posibilidad de ver en la Pizarra Digital la pantalla de cualquier alumno/s. Tambien compartir lo que ve el alumno en su pantalla en un monitor, proyector, el dispositivo de otro alumno…
* Posibilidad de proyectar en cualquier superficie lo que se ve en el dispositivo (pared, pantalla, …).
* Software para hacer trabajos en grupo desde, interacción, trabajo en equipo.
* Software de edición de video, audio, texto, imagen, …
* Software de consulta, búsqueda en entornos controlados, y fácilmente manejable entre aplicaciones.
* Con todos los plugins necesarios para visualizar materiales educativos, flash, Java, html5, etc, etc.
* Posibilidad de instalar o virtualizar software desarrollado para cualquier plataforma, Windows, Linux, Mac.
* Interacción sencilla e intuitiva con otros dispositivos que tengan los alumnos o sus padres en casa (ordenadores de sobremesa, portátiles, miniportatiles, tablets, móviles).
* Webcam, micro, software para comunicarse entre los alumnos de clase en un entorno seguro (quizá en web, o simplemente software tipo ‘Skype’ o ‘Quedadas’ de G+).
* Con copias de seguridad automatizadas e invisibles para el alumno y el profesor por si el dispositivo fallara que al momento pudiera ser restablecido o bien sustituido con todo el material que tenía el alumno.
* Con las medidas de seguridad necesarias para que si caen en malas manos la información personal del alumno no quede comprometida.
* Localizador GPS.
* Garantía de sustitución inmediata.

¿Se podrá conseguir esta máquina algún día?

Infoxicació

Hi ha qui diu que Internet converteix el nostre pensament en immediat, superficial i simple, en canvi hi ha qui defensa que ens fa més intel·ligents, més ben informats, més actius i col·laboratius. De ben segur que com tot té parts positives i parts negatives.

Abans la preparació de les classes era més lineal, només hi havia una font, el llibre de text, ara tot és més complex, Internet està ple de recursos, de massa recursos que cal seleccionar amb cura. El mateix passa amb l'alumne, abans els seus aprenentatges eren lineals tot estava en el llibre de text i si anem una mica més enrere, i tampoc fa tants anys, en la Enciclopèdia Escolar, l'únic llibre de text que teníem els alumnes. Poques més informacions de la realitat rebien els alumnes. Va aparèixer la televisió i molt més tard, de fet no fa gaire, les cases han estat envaïdes per la pantalla dels ordinadors i altres pantalles de tamany divers. I tenen a l'abast molta més informació que han d'aprendre a destriar.

Abans vivíem una vida poc estimulada, amb pocs focus d'interès, ara estem dins d'un món hiperestimulant amb molts focus d'interès que ens obliguen a escollir. Algú ha definit com infoxicació aquest fenomen de rebre una carga excessiva d'informació que cada cop és més difícil de gestionar de forma intel·ligent. Segurament el primer que cal aprendre és a decidir, a no deixar-nos arrossegar per tots els estímuls que des de tot arreu ens bombardegen a cada moment.

Aquest és un dels grans objectius que té plantejada l'educació a hores d'ara, una nova competència a aprendre cada cop més complexe: ensenyar a cercar, destriar i seleccionar la informació important i saber-la utilitzar-la per aprendre i millorar el nostre coneixement. Aprendre a navegar i sobreviure en aquest mar infinit d'informacions i no ofegar-se no és gens fàcil. Aprendre a ensenyar-ho als nostres alumnes és un dels grans reptes.

 

 

Els llibres i les TIC, les TIC i els llibres.

Sempre hem cregut en la importància del llibre com a font del saber i de plaer, però les TIC estant canviant aquest paradigma. Fins no fa massa anys els llibres i les biblioteques eren els grans i únics magatzems on s'acumulava el
saber. Ja no és així.

Els llibres continuen sent importants i malgrat la invasió de les TIC amb tots els seus nous formats continuaran essent una part important del saber. Però també de ben segur que les TIC comporten un canvi en la nostra forma de pensar i de treballar.

El paper i el bolígraf ja fa temps que l'estem arraconant. Ben poc els fem servir. Amb poc temps han deixat de ser les eines més utilitzades. Els llibres encara estan a sobre de la meva taula de treball i també formen part dels meus moments de lleure. Però la taula de treball ha passat a estar presidida per la pantalla de l'ordinador i el teclat. Aquests s'han convertit en l'element més important en la preparació i també en la realització de les classes.

Un dels objectius de l'educació és que els alumnes trobin plaer en la lectura silenciosa en un racó de casa on puguin viure aventures plenes d'imaginació, i on també siguin capaços de trobar i descobrir nous coneixements, però cada cop més aquests coneixements i aquestes aventures les troben a la xarxa i per tant a les pantalles.

El model del llibre com a eina del coneixement està desapareixent i d'alguna manera els que hem crescut passant fulls de papers a la recerca d'emocions ens angoixem, ja que aquest és el nostre món i pensem que en les pantalles no es podrà trobar el mateix.

No ens enganyem aquests canvis són irreversibles i no hi podem pas anar en contra. Quan els alumnes quan han de fer una cerca ja no van a la enciclopèdia, ni al diccionari de paper, ni a la biblioteca, van directament de cap al teclat i a la pantalla, al google i a la wikipedia. Però no tan sols ells, nosaltres també ho fem. O encara feu servir la enciclopèdia per buscar informació de quelcom ?

Hi ha qui pensa que Internet és una font d'informació en la que no podem confiar, però també s'ha de dir que tampoc podem pas confiar en tots els llibres ni en els diaris. De fet, sempre podem tenir dubtes que el que llegim sigui cert. De la mateixa manera que podem dubtar de que el que trobem a la xarxa o sigui.

Ens cal educar tant la utilització del llibre com en la utilització de les pantalles. Son materials complementaris i ambdós molt útils per ajudar-nos a adquirir coneixements i desenvolupar totes les nostres habilitats i competències com a persones.

 

 

El Bages des de les Roques de la Coca

 

Desaparició

Acaben les classes. Passo pel davant de la porta de l'aula d'anglès. Al respatller d'una cadira hi ha una americana davant un portàtil i uns fulls i un bolígraf. Però, i ell ? on és? L'aula està buida. Portava tot el dia allà sol barallant-se amb el que nosaltres col·loquialment anomenen “la nevera”, el rack on hi ha totes les connexions i tots els cables de les modernes tecnologies de l'escola. Fa por contemplar el reguitzell de cables recaragolats que té en el seu interior

Tot el dia la nevera ha estat oberta de bat a bat, amb tots els seus cables per allà i el senyor tractant de posar ordre, però al final no se n'ha sortit. No hi és! ha desaparegut!. Ha estat adduït per la màquina. La màquina ha vençut, ha pogut amb ell!

Ja ho diuen tanta tecnologia no pot ser bona. Tot el dia, sol davant el perill amb un portàtil com única arma, i amb un munt de cables indesxifrables.

 

 

 

Fart dels blocs de la xtec

Aquest és el quart curs que utilitzo els blocs en la meva classe. Vam començar amb el blocat, però quan la xtec va oferir el servei de blocs ens vam canviar. Trobo que és una eina molt útil i a poc a poc a l'escola ja som una bona colla de mestres que la utilitzem a les nostres classes, i fins fa poc n'estàvem satisfets.

A cicle superior tenim un bloc per nivell i els fem servir des de presentar noves activitats, activitats de reforç i d'ampliació, i presentar deures de llengües ja que els alumnes son contribuïdors i poden escriure. A final de curs la xtec van canviar l'aplicatiu. Se suposava que era per millorar, però no ha estat així.

No sabem les raons ja que cap dels responsables dóna respostes als nostres requeriments però cada cop és més difícil treballar amb els blocs de la xtec, ja que són més les estones en que no funcionen que les estones en que funcionen i quan ho fa, moltes vegades van molt lent. Constantment apareix en pantalla el missatge 503 Service Temporarily Unavaible , que per cert és totalment incorrecte, ja que el que hauria de posar és que està permanent fora de servei i temporalment funciona.

Un altre dels inconvenients amb que ens trobem és que com que des de que ha començat el curs no es donen més altes d'alumnes a l'edu365.cat, resulta que no podem convertir en contribuïdors als alumnes nous, ja que tenir adreça d'edu365 és imprescindible. Hem demanat alternativa i encara estem esperant.

Tan cansats estem que un mestre de l'escola ha obert un grup al facebook sota el nom d'estic tip del funcionament dels blocs de la xtec. 

No ens agrada, però si abans d'acabar el trimestre no s'arreglen els problemes i ningú ens diu res canviarem els blocs a una altra plataforma, ja sigui blogger o wordpress.

 

 

Mini-PC

Després de força temps ( des del novembre) amb la temptació de comprar un mini-pc amb la intenció d'utilitzar-lo com a eina de treball a l'escola, el vaig comprar allà pel mes de març. Vaig trigar perquè dubtava de la seva possible utilitat. Igual era un simple caprici d'un gadget tecnològic més que acabaria arraconat.

Bàsicament la meva idea és deixar de banda la utilització de papers i tenir en aquest petit aparell tot el que necessito pel meu dia a dia a l'escola.

Finalment em vaig comprar un Acer amb Linux. Vaig escollir Linux ja que aquesta serà la única manera d'acostumar-me a ell. Mentre tingui màquines amb Windows no treballaré amb Linux i fa temps que tinc ganes de conèixer aquest sistema operatiu. De moment no m'està resultant gens fàcil. En el Windows ja sé tot el que m'interessa on està però en el Linux em tinc que buscar la vida, i sobre tot, el tema d'instal·lacions i d'actualitzacions m'està resultant una mica feixuc. Però ja se sap, paciència i a poc a poc. Tot es farà de mica en mica.

De moment, l'he fet servir poc a l'escola, fonamentalment en algunes reunions i també l'he provat en algunes classes. La meva intenció era familiaritzar-me en el seu funcionament al llarg de l'estiu i ves per on fa un parell de dies que tinc l'ordinador de sobretaula a la UVI i ha estat un molt bon recurs disposar d'aquest mini.

¡Quan pensava que igual m'havia gastat els diners per res, l'obligació de començar a utilitzar-lo m'està fent replantejar que igual, fins i tot, he fet una bona compra!

 

 

 

 

 

Un cop més sense Internet

El Departament d'Educació parla constantment de promocionar la utilització de les noves tecnologies a l'escola, però tampoc ho posa fàcil. És cert que les escoles gaudim de bones dotacions i que al llarg dels anys l'oferta de formació al respecte ha estat molt considerable i realment qui no està format i no les fa servir és simplement perquè no vol o perquè no les considera necessàries. Tinc clar que la utilització de les mateixes té molt a veure amb les ganes de cadascú i amb una dedicació de temps important. Però a vegades es perden les ganes.

A l'escola hi pot haver pel cap baix un centenar d'ordinadors. Fa temps que tenim un virus que es passeja d'ordinador a ordinador amb tota impunitat i és va reproduint i multiplicant a través dels pen-drives una de les millors eines per la propagació d'aquests mals. Els ordinadors el detecten però no aconsegueixen fer-ne net del tot, ja que torna a aparèixer. Amb tant de temps entre nosaltres, ja hem aprés a conviure amb ell. No sembla que ocasioni mals irreparables, no hem perdut informació i els ordinadors continuen funcionant. Hem cercat ajuda al Departament, però de moment el que tenim són unes instruccions molt complicades, tan sols aptes per experts, de com podem netejar primer els ordinadors i després els pen-drives. Si hem de fer-ho a tots els ordinadors de l'escola no sé pas quan de temps necessitaríem i a més se suposa que els mestres hem de continuar fent classe, no ? No seria millor que enviessin un tècnic a fer-ho ? No és aquesta la seva feina ? O potser els centres ens hem de pagar de la nostra butxaca un tècnic que ho faci ?

Però no és aquest l'únic problema tecnològic d'aquests darrers dies. Per segona vegada amb poc més d'un mes l'escola s'ha quedat sense connexió Internet per uns dies. I no tan sols això, ja que també teníem problemes de connexió amb la xarxa interna. La primera vegada van estar tres dies, ara ha estat dia i mig. De moment hem recuperat la connexió per cable, però la inalàmbrica no funciona tal com vaig poder comprovar el dimecres a la tarda quan en una classe ja teníem preparats tots els portàtils per treballar amb els alumnes i varem tenir que canviar de tasca per manca de connexió.

Avui en dia per una escola no tenir connexió suposa molts problemes. Infinitat de gestions administratives es realitzen per aquesta via. Alguns e-mails urgents no poden ser enviats, i tampoc són rebuts. I si a l'escola s'ha fet una forta aposta per la utilització de les TIC en les diferents àrees i crèiem en la seva integració en el currículum les activitats a realitzar tal com hem fet nosaltres també en reben conseqüències importants les activitats lectives que cal deixar per un altre dia.

Sort que els mestres ja acostumem a tenir un plan B, o simplement utilitzem la nostra capacitat d'improvisació, per quan has planificat utilitzar les TIC i per alguna raó això no és possible, però quan això és una sessió darrera l'altre és clar que el correcte funcionament de las classes queda tocat.

Realment estaria bé poder tenir un servei més ràpid per la solució de tots aquests contratemps tecnològics que no ajuden gens a la integració curricular de les TIC en les diferents àrees i que es converteixen en un bon argument pels mestres reticents aquestes eines i a més ens fan perdre molt de temps que podríem utilitzar en altres tasques.

Els blocs educatius engresquen als alumnes

Sóc un ferm defensor de la utilització de les TIC a l'aula com una eina habitual. I entre les diferents possibilitats que ofereix considero que els blocs ofereixen moltes possibilitats d'interès, sobre tot, si es troben activitats que engresquin.

Feia temps que tractava de posar en marxa un mena de concurs on line (“Who is who”) amb els alumnes de sisè, però els dos o tres intents en cursos anteriors, un fins i tot, a través del Messenger no havien reeixit. Pocs alumnes hi participaven i aviat abandonaven. Finalment aquest curs ha arrencat amb força i ja en portem 4. Es tracta que endevinin el personatge amagat amb preguntes fetes correctament en anglès. Participar i construir bones preguntes en anglès els hi dóna punts i establim un rànquing. Al principi tenien dificultats amb la correcció gramatical de les preguntes però han anat millorant. A mesura
que hem trobat problemes amb les normes les hem anat perfeccionant fins arribar a consolidar-les. De 50 alumnes hi participen una vintena de forma regular i necessiten entre 60 i 90 preguntes fins arribar a la solució.

Aprofitant que aquesta activitat funcionava en el bloc de sisè, en el de cinquè vaig idear una activitat similar (What animal is it?) en el que com és evident del que es tracta amb preguntes correctes en anglès és d'endevinar l'animal. En aquest curs ja en portem dues i també amb força interès i participació per part d'un grup d'alumnes.

Aquesta setmana he iniciat una nova activitat amb aquest mateix model. Els alumnes han pensat un animal i han treballat en la seva descripció, però sense desvetllar el seu nom. Un cop corregit l'escrit del animal secret, graven la descripció amb l'Audacity i la resta de companys han de tractar de saber quin animal és. L'hem anomenat The secret animal. Ja veurem con anirà.

De fet mentre continuïn la bona participació en aquest tipus d'activitats tinc pensat oferint aquesta mena d'exercicis com una forma diferent d'aprendre i posar en pràctica el seu coneixements d'anglès.

Youngcast Project

A finals de setembre vam rebre via e-mail la proposta de participar amb els alumnes de 6è en el Youngcast Project, un projecte amb altres escoles catalanes, espanyoles i angleses, utilitzant les eines audiovisuals i les TIC. Ens va semblar interessant i ens vam inscriure.

Consisteix en produir podcasts i penjar-los en el bloc del projecte en anglès i en castellà amb l'objectiu de millorar tanT la comprensió com l'expressió oral en la llengua estrangera i conèixer millor les costums d'altres llocs i poder intercanviar idees sobre diferents temes entre els estudiants.

Aquesta setmana hem ultimat la nostra primera tasca, la presentació de l'escola, el nostre horari, i les assignatures que més els hi agraden. Estem força satisfets del resultat final.

Un cop presentat el projecte als dos grups d'alumnes, aquests en parelles van elaborar un petit text en anglès del que volien explicar. Un cop corregit el text el van gravar amb l'audacity. Vam escoltar les diferents gravacions i van escollir les que opinaven que eren les millors. I amb aquestes vam fer el muntatge final. No podia excedir els 3 minuts, però al final és una mica més llarg. Com que el temps se'ns tirava a sobre, dos voluntaris van gravar l'explicació en castellà que també es va afegir al podcast.

També hem escoltat les presentacions de les altres escoles i ara ens tocarà comentar-les en el bloc.

Ara ja estem treballant en la segona activitat. Farem una presentació d'alguns llocs significatius pels alumnes: Sabadell i Barcelona, en primer terme, però també altres llocs d'Espanya. Ja tenim la part escrita acabada, la propera setmana farem un casting oral i començarem de nou les gravacions. 

Alumnes i TIC

Avui la Vanguardia dedicava diferents articles a analitzar la influència de les noves tecnologies en l'aprenentatge. Com gairebé sempre no quedaven massa ben parades, guanyen els punts negatius per golejada:

• milloren la capacitat d'atendre diferents tasques al mateix temps poden passar d'una a altra amb facilitat, així com l'agilitat mental

• empitjoren la capacitat d'assimilar amb profunditat els nous coneixements i també la memòria
• fan pensar als alumnes que tot es pot resoldre amb la facilitat de prémer un simple botó
• no desenvolupen la paciència ni l'esperit crític suficient per analitzar l'allau d'informació que reben
• són més dispersos i menys eficients ....

És molt possible que la utilització massiva de les noves tecnologies tingui aquestes conseqüències tan negatives pels alumnes, però també és clar que el món no anirà enrere i que a mesura que passi el temps aquestes tecnologies tindran més influència en les nostres vides i que per tan tots ens hi haurem de adaptar, i ha de ser un objectiu primordial de l'escola utilitzar-les al seu favor. Ja n'hi ha prou de lamentar-se i queixar-se de tot el que tenen de negatiu. Convé conèixer-les bé i utilitzar-les en el nostre benefici i en el benefici dels aprenentatges i la construcció del coneixement per part dels alumnes. 

Desdoblament d’informàtica

Des de que estic en aquesta escola, fa 6 anys, un cop a la setmana tots els grups classe es divideixen en dos i un dels grups fa informàtica, una de les matèries preferides per l’alumnat, i l’altre mig grup abans feia català, bàsicament expressió escrita, i actualment fa anglès, fonamentalment activitats d’expressió oral. Això és així per què l’aula d’informàtica actual del centre ens impedeix encabir-hi tot un grup classe.

Aquests dies en les reunions del cicle superior i després d’un curs en que la utilització de les eines TIC ha entrat en força en totes les àrees del currículum arrel de disposar de pantalles i canons a tres aules i també de disposar d’una dotació de portàtils, ens estem plantejant el proper curs prescindir d’aquest desdoblament d’informàtica i integrar definitivament les TIC en les diferents àrees del currículum.

Encara no ens hem decidit del tot, però creiem que aquesta és la millor de les opcions. Ens falten unes quantes reunions més per madurar i definir una mica més la proposta. Abans de fer-ho caldrà deixar ben clar quins són els procediments TIC que els alumnes han d’assolir al llarg d’aquests dos anys i com ho garantirem amb aquesta nova forma de treballar.

What animal is it ?

Hem acabat la unitat i avui treballarem amb les ordinadors. L’objectiu és integrar el treball d’anglès (oral i escrit) i les TIC. Primer explico a la pissarra que han de fer: escollir un animal i cercar informació a Internet, escriure en anglès algunes característiques d’aquest animal (on viu, com és, que menja, què fa, ....) sense dir el nom, gravar el que han escrit amb l’Audacity, un programa que ja coneixen i penjar-ho al bloc de la classe, per tal que la resta de companys tractin d’endevinar quin animal és.

Un cop explicat tot el procediment comença la funció.

 

Foto d'Andrés Herrera

“Profe, em pots ajudar ?” “Can you help me ?” “L’ordinador no funciona” “Com es fa això” “No va” “Això com és diu en anglès” “What’s .... in English ?” “M’ho pots mirar” ...... I és clar, com ja tenia previst, haig d’anar d’alumne a alumne a resoldre els diferents entrebancs tan tècnics com de contingut que es van trobant. Hi ha moments que no dono l’abast, però la feina va sortint.

Al final de la sessió, la major part dels alumnes tenen la informació més o menys organitzada. Encara tinc que revisar la feina d’alguns, 2 ó 3 han aconseguit gravar la seva descripció i cap d’ells l’ha penjat al bloc. Bé, un d’ells, molt interessat en veure el producte final de la seva tasca, s’ha quedat a l’hora de l’esbarjo per acabar-ho.

Farà falta una nova sessió per donar per acabada la tasca.

Què malament que temporitzo la feina!

El bloc dels alumnes

El curs passat l’Eloy ja va treballar amb un bloc amb els alumnes de sisè. En aquell moment des de blocat. La idea era tornar-ho a fer aquest curs.

Al poc de començar el curs la xtec ha ofert aquesta possibilitat com una utilitat educativa més dins de tots els serveis que ja fa temps que ofereix a tota la comunitat educativa. Immediatament varem tenir el bloc, aquest curs de cinquè, en marxa. Ha resultat un bloc molt viu i amb una alta participació dels alumnes tan escrivint comentaris com elaborant els seus propis escrits. El més sorprenent, però, ha estat què una bona colla dels alumnes també han fet el seu bloc.

En el bloc he fet alguns propostes de treball d’anglès tot aprofitant alguns dels vídeos que ofereix el youtube on he trobat vídeos molts senzills fets expressament per mostrar o treballar una estructura gramatical concreta. A proposta de Joel també l’aprofitaré per continuar amb el treball iniciat que vaig explicar en un anterior post: cartellera en xarxa.

Des de fa poc més d’una setmana també tenim un bloc a P3, d’una altra de les mestres tecnològiques de l’escola. Volem impulsar que cada nivell de l’escola tingui el seu bloc. Es tracta de que els mestres s’engresquin.

Colònies a la web

Ahir tornarem de colònies. Van ser tres dies plàcids a la Torre Ametller. Malgrat que la pluja ens va fer la guitza en alguns moments, no impedí la realització de totes les activitats programades. Són unes colònies rodones amb la prehistòria com a eix central. Feia tres anys que no hi anava i malgrat que l’esquema és sempre el mateix trobo que han millorat els detalls de la posada en escena, així com, la relació entre les diferents activitats desenvolupades.

També ens varem trobar amb una activitat afegida. Uns escrits a les lliteres de les habitacions i un piano vell en una petita habitació va donar peu a una història de por que comença a agafar forma en un bloc que anirem desenvolupant amb els alumnes.

Ja sé que no és cap novetat, però encara no ho havíem fet mai. Des del curs passat teníem la idea d’actualitzar la web de l’escola amb informació dia a dia de les colònies. El primer intent va ser a les colònies de sisè a Cala Montjoi, però allà no hi havia connexió. Finalment aquest curs ha estat possible i ha estat tot un èxit. Ahir va ser el dia de més visites a la web de l’escola des de que tenim comptador. Avui hi hem afegit un enllaç a l’àlbum de fotos.