dissabte, 29 de novembre del 2008

Youngcast Project

A finals de setembre vam rebre via e-mail la proposta de participar amb els alumnes de 6è en el Youngcast Project, un projecte amb altres escoles catalanes, espanyoles i angleses, utilitzant les eines audiovisuals i les TIC. Ens va semblar interessant i ens vam inscriure.

Consisteix en produir podcasts i penjar-los en el bloc del projecte en anglès i en castellà amb l'objectiu de millorar tanT la comprensió com l'expressió oral en la llengua estrangera i conèixer millor les costums d'altres llocs i poder intercanviar idees sobre diferents temes entre els estudiants.

Aquesta setmana hem ultimat la nostra primera tasca, la presentació de l'escola, el nostre horari, i les assignatures que més els hi agraden. Estem força satisfets del resultat final.

Un cop presentat el projecte als dos grups d'alumnes, aquests en parelles van elaborar un petit text en anglès del que volien explicar. Un cop corregit el text el van gravar amb l'audacity. Vam escoltar les diferents gravacions i van escollir les que opinaven que eren les millors. I amb aquestes vam fer el muntatge final. No podia excedir els 3 minuts, però al final és una mica més llarg. Com que el temps se'ns tirava a sobre, dos voluntaris van gravar l'explicació en castellà que també es va afegir al podcast.

També hem escoltat les presentacions de les altres escoles i ara ens tocarà comentar-les en el bloc.

Ara ja estem treballant en la segona activitat. Farem una presentació d'alguns llocs significatius pels alumnes: Sabadell i Barcelona, en primer terme, però també altres llocs d'Espanya. Ja tenim la part escrita acabada, la propera setmana farem un casting oral i començarem de nou les gravacions. 

divendres, 28 de novembre del 2008

Les substitucions

A la major part de les feines quan falta un treballador simplement la seva feina queda per fer o és assumida per un altre però, què passa en una escola quan no ve un mestre ? El Departament d'Educació cobreix les baixes i absències dels mestres de 4 dies o més, però només hi ha nomenaments de substituts els dimarts i els dijous. Això significa que en forces ocasions les absències s'han de cobrir amb el propi personal del centre fins que no arriba el substitut.

Cada escola determina uns criteris i mecanismes per cobrir aquestes situacions extraordinàries. Però sigui quina sigui la decisió presa, l'absència d'algun mestre sempre suposa canviar la planificació del que es tenia previst fer i articular alguna activitat més o menys improvisada per tal d'atendre els alumnes. Un mestre deixa de fer el que tenia previst fer i va a l'aula on s'ha produït l'absència. Amb una mica de sort acostuma a trobar alguna activitat a realitzar amb els alumnes que ha deixat preparada el mestre absent i tracta de fer-la el millor possible amb uns alumnes que en molts casos no coneix.

Fins i tot, quan el Departament d'Educació envia un substitut cal preveure un primer moment d'adaptació al centre i a la tasca que li tocarà portar endavant. Primer de tot, els alumnes són molt conscients que un substitut no és el mateix que el mestre titular i acostumen a posar-lo a prova, tinguin l'edat que tinguin els alumnes, i si poden li prenen el pel. Els companys de nivell i/o cicle procuren arropar i ajudar a aquest substitut en el temps que ha de durar aquesta substitució. Però és clar que les substitucions segurament afecten el ritme d'aprenentatges dels alumnes, i que un grup d'alumnes que pateix moltes substitucions al llarg de la seva escolaritat no és el mateix que un grup que aconsegueix tenir mestres i, sobre tot, tutors estables. Però també és evident que no es poden fer miracles i que una substitució s'ha d'abordar amb el millor ànim possible.

Aquesta setmana, he estat dues tardes substituint. Una tarda a la USEE i l'altra tarda a 2n., un grup que ja coneixia d'una altra tarda. Tocava matemàtiques. Tenien que començar un nou tema, però he preferit treballar amb ells exercicis de matemàtiques en la pantalla digital, i després he aprofitat per mostrar les utilitats de la pàgina web del centre i del bloc del cicle inicial recent estrenat.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Pressupostos i Educació

Ara es parla molt d'educació als mitjans de comunicació. No sé si és bo o dolent, però és així.
 
Es mostra gran preocupació pels resultats dels nostres alumnes, i pels pobres resultats que obtenim en totes les comparatives amb d'altres països del nostre entorn immediat i no tan immediat. La setmana passada El Periòdico publicava el resultat d'una enquesta a la població general en que l'educació sortia de nou mal parada.

A resultes d'això tot és fer lleis i dictar noves normatives que han de solventar en un futur no massa llunyà aquest present no massa brillant. Ara tenim la LEC al Parlament, i diumenge una manifestació de protesta.

El cap de setmana el Conseller deia en una entrevista que aquest curs es trobarà una solució a les llargues vacances estivals dels alumnes. Avui dilluns de nou el Conseller en un mitjà (TV3) afirmava que en poc temps, crec que parlava de 5 anys, les escoles del país donaran un pas molt important en la utilització habitual de les TIC en les aules i que l'experiència del famós CEIP Jacint Verdaguer deixarà de ser la excepció i es convertirà en la norma.

Tot són simples paraules que se les emporta el vent. Els pressupostos, una nova qüestió d'actualitat, d'educació continuen sent tan minsos com sempre. De fet fins que la suposada importància que tots els governs diuen per activa i passiva que té l'educació no es tradueixi en una important aposta pressupostària. I quan dic això vull dir un augment significatiu dels mateixos, tots els canvis dels que es parlen són impossibles.

Si volem ser com la famosa i envejada Finlàndia hem d'invertir-hi el mateix. Si no és així ja podem anar fent promeses de que farem això i allò que continuarem igual, comptant amb la bona voluntat dels mestres i prou. Menys parlar i més abocar-hi el sac. Invertir en educació és invertir en futur.

divendres, 14 de novembre del 2008

La Conselleria d'Educació no facilita la feina als mestre

Ahir vaga de mestres, un dia estrany a l'escola pels mestres que vam fer l'opció de no anar la vaga i anar a treballar, en un centre mig buit pels mestres que van exercir el seu dret a fer vaga i els alumnes que no van venir a l'escola.

I després venen les valoracions, com sempre cadascú porta l'aigua al seu molí. Cap de les declaracions em sembla realista, tots plegats són sempre massa triomfalistes. Però sobre tot, no m'agrada gens l'actitud prepotent del Conseller, més aviat em molesta. Tot el recorregut de la LEC fins a la seva arribada al Parlament ha estat un recorregut fosc, ja que malgrat que s'havia anunciat que hi hauria un debat sobre la mateixa aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies no ha estat així.

Altres lleis de reformes anteriors havien estat el fruit d'un període d'experimentació i d'un ampli debat. No serà així en aquest moment, ja que de un document de bases hem passat a la proposta de Llei i ara el debat està en el Parlament i ja veurem que en sortirà d'una qüestió ara ja està en mans dels pactes polítics. No tinc massa confiança que finalment sigui massa útil pel treball diari de les escoles.

Aquest mateix camí fosc és el que segueixen les diferents lleis, normes i instruccions que elabora aquesta Conselleria, la major part de les mateixes publicades al DOG en període de vacances, fet que recorden a altres temps. 

Veiem alguns exemples:

1.- El nou currículum es va publicar a final del juny de 2007 per començar-se a aplicar al setembre de 2007 en el cicle inicial i sense haver fet una distribució del mateix als mestres que l'han d'aplicar (de fet encara no ho han fet) i ni haver previst cap tipus de formació específica pel mateix. Resultat cadascú fa el que pot que ja és molt, però l'únic que s'han generat són molts dubtes. No ha servit per millorar res, ni per canviar gairebé res. Estem com estàvem, però amb més interrogants

2.- La nova avaluació a primària. S'anuncia als mitjans de comunicació (novembre 2007) que hi haurà un nou model d'avaluació abans de que la llei vegi la llum (desembre 2007), i quan la llei es publica és tan ambigua que cada centre fa el que pot per adaptar-s'hi. Acaba el curs i les escoles encara no saben exactament quin són els nous documents (expedients, ...) que s'han de complimentar. La normativa sobre els mateixos surt al juliol de 2008. És difícil d'entendre aquest desgavell. No era possible publicar aquestes normes a temps ?

3.- El Projecte Lingüístic del Centre. Portem dos cursos darrerament del mateix amb aplaçaments i més aplaçament sobre el termini del seu lliurament. Després de dos cursos encara no sabem exactament quan s'haurà de lliurar i exactament que haurà de ser. Els centres que ja l'han fet es poden trobar amb que igual el tindran que refer. Ja ho diu la dita: "fent i desfent aprèn l'aprenent". Quantes hores malgastades per no res.

4.- El Pla Individualitzat pels alumnes amb necessitats educatives especials. Fins ara per aquests alumnes els centres en alguns casos elaboraven els A.C.I. (Adaptacions Curriculars Individualitzades). A partir de les instruccions d'inici d'aquest curs sembla que el que cal fer és diferent i rep també un nom diferent, però ningú pràcticament sap que és això dels plans individualitzats ni tal sols els professionals de l'EAP que són els encarregats d'assessorar als centres en aquests aspectes.

Dóna la impressió que en aquesta Conselleria no hi ha unes directius clares de cap on anem. Mentrestant les escoles treballem el millor possible tractant de formar ciutadans. És tan complicat elaborar unes normes coherents que facilitin la feina enlloc d'entorpir-la ?

dijous, 13 de novembre del 2008

L'autonomia dels centres i les direccions, una reclamació de fa temps que ara no ens agrada.

Portem molts anys reclamant autonomia pels centres i també fa temps que el Departament ha anat progressant cap aquest camí. La LEC és un pas més en aquest camí. Que els centres tinguin autonomia té els seus inconvenients, ja no tots els centres serem iguals. En realitat mai ho hem estat. Volem la uniformitat dels centres, ser tot iguals ?

Les escoles amb projectes, amb ganes d'innovar tindran més recursos i diferents en funció dels objectius del seu projecte. Si els projectes es generen des dels propis equips docents que han de portar endavant els centres aquests s'adequaran a les diferents realitats de cada centre. Sembla que això no ha de ser dolent.

Ara bé la utilització que es farà d'aquests recursos extres serà avaluada. Això de ser avaluats no ens agrada. Tampoc entenc perquè. Atribuïm intencions malèvoles i sancionadores a l'avaluador. L'avaluació forma part de la nostra tasca i per tan nosaltres també hem de ser avaluats. Ser avaluat no és en si dolent, simplement ens ha de servir per millorar en la nostra tasca del dia a dia. Quin problema hi ha ? No avaluem també nosaltres als alumnes ?

També fa temps que reclamen unes direccions fortes i amb autoritat, sobre tot, pel que ens interessen. Quan la direcció es mostra autoritària en la línia del que pensem ja ens agrada i fins i tot li exigim que ho sigui: per tal que ens treguin de sobre aquell company que no compleix i ens molesta, per tal que ens defensi davant d'aquella família que ens crítica o ens vol denunciar, per tal que aquell company que fa bona feina al centre i no té la plaça definitiva a l'escola es pugui quedar a treballar a l'escola el proper curs, .... Això fa temps que es fa així, i a més demanem que sigui així. Volem les avantatges d'una direcció amb autoritat però rebutgen els seus inconvenients. Diem és perillós que tinguin massa poder. Realment sabem el que volem ? També hauríem de reflexionar per quina raó hi ha tan pocs mestres que vulguin accedir a la direcció dels centres.

La LEC ofereix un marc general i dependrà molt de com s'apliqui en cada cas concret. Com qualsevol llei la seva aplicació té diferents possibilitats d'aplicació. Caldria fer un esforç per no veure simplement el seu cantó fosc.




dimarts, 11 de novembre del 2008

L'eterna polèmica pública-concertada: ja n'hi ha prou.

No hi ha mobilització de l'ensenyament públic que no estigui emmarcada dins d'aquesta gairebé eterna polèmica entre ensenyament públic i ensenyament concertat. I la vaga del proper dijous no en queda fora.

Treballo a l'escola pública, estic per l'escola pública i els meus fills han anat sempre a l'escola pública, però fa molt de temps que penso que aquesta polèmica és estèril i no ens porta en lloc. No em preocupen gens els diners que rep la concertada. M'agradaria un govern que apostes decididament per l'escola pública però em preocupa molt més que el govern posi l'ensenyament com un element prioritari de la seva política i ho demostri dedicant-li molts més diners.

Crec hi algun tipus d'interès en atiar d'alguna manera aquest enfrontament entre les escoles públiques i les concertades. Jo també he treballat a l'escola concertada (d'això fa ja molts anys) i allà hi tinc una bona colla d'amics i mai he observat massa diferències entre unes i altres. De fet l'escola pública té de llarg molts més recursos tan humans com materials.

Pensem que estem en un país en que prescindir de l'escola concertada voldria dir tenir que construir molts i molts col·legis en moltes zones del país on aquests escoles fan un veritable servei públic, i, fins i tot, arriben a ser majoritàries.
 
I encara que a alguns no agradi estem en una societat que permet als pares triar l'escola on volen portar els seus fills. I una de les opcions és l'escola concertada.

Ja n'hi ha prou de fer crides a la mobilització en nom de l'escola pública i enfrontats a l'escola concertada. El que vull és una escola de qualitat i molta més inversió per tal que pugui ser així. Hi ha escoles públiques i concertades que fan bona feina i escoles públiques i concertades que no fan tan bona feina. La diferència no està entre escola pública i escola concertada ni entre mestre de l'escola pública ni mestre de l'escola concertada sinó entre la bona escola i la escola no tan bona i el mestre eficaç, eficient i competent i el mestre menys eficaç, menys eficient i menys competent i d'aquests en troben a les dues tipologies d'escoles.

diumenge, 9 de novembre del 2008

I dijous vaga de mestres

Ja s'apropa la data de la convocatòria de vaga dels mestres en contra de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per part de CGT, USTEC i STEC. Com és força habitual s'ha trencat la unitat sindical d'acció, ja que CCOO i UGT juntament amb FAPAC, FAPAES i MRP convoquen a una manifestació unitària davant del Parlament de Catalunya pel dia 30 de novembre. D'alguna manera les dues convocatòries estan d'acord amb els motius de les mobilitzacions però utilitzen estratègies diferents per demostrar la seva protesta.

Com gairebé sempre els sindicats em deceben. Convoquen una vaga, aquell cop unitària contra el document de bases de la futura llei d'Educació de Catalunya i és un gran èxit. I després podem dir que es passen 9 mesos discutint entre ells i sense fer cap proposta. No aprofiten que les mestres estem emprenyats, refreden la situació i ara, quan s'inicia la discussió parlamentària de la llei ens volen mobilitzar de nou. Ens volen portar al seu toc de xiulet.

Segurament la LEC és millorable i en una part dels seus articulat si més no discutible. Però una vaga és la millor estratègia per canviar-la ? Hem de tenir en compte que és una llei que ha de passar el tràmit parlamentari, i que els parlamentaris han estat escollits pel poble de Catalunya per elaborar les lleis. Aquest és el nostre sistema de funcionament com a societat, encara que possiblement també això sigui millorable és així, fins que no siguem capaços de trobar una altra manera.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...