Del 1981 al 2015

El setembre del 1981 començava a fer de mestre i fins ara. Són un munt anys, de classes i d'alumnes. Era jove i inexpert. Ara ja sóc gran i amb experiència. Al llarg d'aquests anys tot ha canviat i molt.

Vaig començar en una escola concertada religiosa en el que aleshores s'anomenava segona etapa (6è, 7è i 8è d'EGB). A les aules hi havia de 35 a més de 40 alumnes. Eren aules només de nois. L'educació mixta que ja s'estava implantant a l'escola no havia arribat als cursos més alts. Entre d'altres matèries impartia francès. Era la llengua estrangera majoritària. L'anglès tot just arribava a algunes escoles. La llengua vehicular era el castellà. El català feia poc que havia arribat a les aules. Si no em falla la memòria a part del català, també es feien amb català les socials i poca cosa més. L'atenció a la diversitat estava a les beceroles. Bé de fet gairebé ningú en parlava. Les TIC no sabíem el que eren. En els cinc cursos que hi vaig treballar és va construir una sala d'usos múltiples amb televisor per veure alguns vídeos i vam començar a gravar amb una càmera Betamax. Tota una modernitat!

Entre el 1981 i el 2015, he vist passar per les aules un bon nombre de reformes educatives. La més sonada i que va implicar grans canvis organitzatius va estar la LOGSE als anys 90 . Altres reformes han passat sense pena ni glòria. Els mestres estem tan acostumats a les lleis de Reforma Educativa, gairebé una cada quatre anys, que ja no fem cas. També he vist alguns invents de durada efímera: la sisena hora, la setmana blanca, ... Val a dir que al llarg de tots aquests anys també he constatat alguns encerts i alguns canvis conceptuals que han arribat per quedar-se: alumnes amb necessitats educatives especials, competències bàsiques, ...

2015: després de passar per l'escola d'educació especial pública, ja fa més d'una dècada que treballo en la mateixa escola pública. També he vist la seva evolució en aquests més de 10 anys. Les imparables TIC han entrat a les aules, des de fa ja un temps totes amb ordinador i projector i algunes amb PDI. Però encara no les hem acabat d'integrar del tot en el nostre treball diari. Malgrat les retallades, seguim al voltant de 25-26 alumnes a l'aula. El francès i els vídeos pràcticament han desaparegut de les escoles. El català és la llengua vehicular indiscutible, malgrat el ministre Wert i el seu desig d'espanyolitzar-nos. De l'atenció a la diversitat se'n parla i molt. En el camí han canviat els noms i els conceptes: normalització, integració, inclusió. Però, encara resta molt per fer. Com diu el poeta tot està per fer i tot és encara possible.

Com seran les escoles i l'educació d'aquí a 35 anys? 2050!!!!

La guia de la meva tasca educativa

"Aprende a leer, aprende a escribir, aprende a contar, aprendre a hablar. Aprende. Es tu única oportunidad de no parecerte a nosotros" però sobre tot "aprende a pensar" li diu l'avia de Nawal Marwan a la seva néta, una dona musulmana que viu en un camp de refugiats en l'obra de teatre Incendis de Wajdi Mouawad.

Està clar, els alumnes han d'aprendre a llegir, escriure, comptar, parlar, però per sobre de tot han d'aprendre a pensar. Pensar és el que els farà persones lliures

Els mestres els hem d'ajudar teixint una bastida que els ajudi a progressar, i amb posterioritat treure la bastida a poc a poc i amb precaució per tal que el coneixement construït s'aguanti dret tot sol, sense ajuda externa.

Però a l'escola no només s'han d'aprendre coneixements. L'altra pilar de l'educació bàsica és l'educació emocional dels alumnes. Ajudar-los a posicionar-se el millor possible en aquest món de les emocions i els sentiments tan complexe. El benestar emocional és cabdal. Si volem que assoleixen aprenentatges, necessitem uns alumnes amb el cap despert i obert a rebre'ls. Si tenen el seu cap ocupat per problemes emocionals que no saben o no poden resoldre poc podran avançar. Cal treballar per tal que es situïn en la posició vital del "jo estic bé, tu estàs bé", la posició que ens permet està bé dins del món.

Un altre pal de paller de tota educació és la individualització de l'aprenentatge en la mesura del possible. No hi cap alumne igual. Dins d'un aula tenim tantes individualitats com alumnes i malgrat les dificultats que suposa cal ser capaç d'atendre les seves diferències. És tot un repte, però un repte engrescador sens dubte.

Un dels eixos vertebradors de tota la nostra tasca educativa és l'avaluació dels alumnes i al mateix temps l'autoavaluació de la nostra pròpia tasca. Ens ha de permetre conèixer els nostres infants i conduir la classe cap endavant, analitzant amb cura on estem i on volem arribar.

En el món que ens ha toca viure no podem deixar de banda les TIC que ens rodegen a tots en la nostra vida quotidiana. Aquestes han de tenir una presència constant a l'aula. Han de formar part de la vida diària a l'aula de la mateixa manera que formen part de la vida diària fora de les aules. No podem utilitzar-les tan sols de forma esporàdiques o com un premi, estem en l'obligació d'integrar-les com una eina més al servei del coneixement i de l'aprenentatge.

I lectura, lectura i lectura, convertir als alumnes en uns bons lectors. La lectura dóna informació i plaer, i ens condueix cap a la reflexió. Ens ajuda a pensar. Hem de convertir-los ens uns viciosos de la lectura.

I finalment hem de tenir en compte que l'aprenentatge és global. Cal integrar els diferents coneixements. No podem parcel·lar els continguts de les diferents matèries, ans el contrari, necessitem donar un tractament de globalitat als continguts de les diferents àrees que han de deixar de viure en uns espais estancs que són del tot artificials.

No sé si ho assoleixo, però al menys m'agradaria intentar que aquestes idees fossin les guies del meu treball educatiu diari a l'aula

 

És l'educació un simple objecte de consum ?

Fàcilment ens omplim la boca defensant l'educació i, sobre tot, l'educació pública com un servei a la societat que ha de servir per lluitar contra les desigualtats socials i que ens ha de conduir a una millor societat en el futur i al desenvolupament personal dels alumnes. Però a vegades no n'estic pas tan segur d'aquestes afirmacions i acabo pensant que l'hem convertit amb un simple objecte de consum, d'aquells que fiquem al carro quan anem de compres o de rebaixes.

De fet en el món en que vivim tot s'ha acabat convertint en un simple objecte de consum. Les escoles es publiciten i fan jornades de portes obertes en les que venen el seu producte de la millor manera possible. Es parla de les famílies com dels clients. La suposada "bona educació" té un preu: escola privada i concertada, Universitats privades, etc. També es parla de l'educació com una inversió. Cal invertir en l'educació dels fills per tal de treure un rendiment amb posterioritat.

A poc a poc tot aquest vocabulari economicista ha anat omplint el món de l'educació. Sense ser-ne massa conscients ens ha envaït i tots plegats ens hem deixat arrossegar per aquests conceptes. Tots els que estem en aquest món educatiu hem de maldar per tal que els alumnes assoleixin els millors resultats possibles però hem d'estar amatents per que les escoles no s'acabin convertint en un simple objecte de consum més.

El sistema educatiu finés

Fa pocs dies tot coincidint amb la polèmica encara inacabada que ha encetat la llei Wert, Jaume Barberà va portar a Singulars a Xavier Melgarejo, psicòleg i doctor en pedagogia per tal que expliques el lloat sistema educatiu finés.

Paga la pena veure el programa. Alguns aspectes que em van cridar l'atenció:

• 15 alumnes per aula
• les 80% de les famílies van un cop per setmana a les biblioteques.
• La llei educativa de Finlàndia té 40 anys. Quants lleis d'educació portem en el nostre país en tot aquest temps ?
• Fan una detecció precoç del problemes d'aprenentatge dels alumnes i hi posen remei de forma immediata.
• Tots els alumnes dinen a l'escola.
• No és un problema de més hores d'escola, sinó d'una millor escola.

 Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat

 

Què fer amb un fill adolescent ?

El programa SINGULARS de Jaume Barberà ens va portar a Ricard Jiménez i Pere Salvador, un directors d'Institut i un Tècnic d'Educació que d'una manera divertida van explicar què cal fer per educar als fills quan són adolescents. Moltes de les receptes només són de sentit comú, però ja sabem que moltes vegades aquest és el menys comú dels sentits. Paga la pena escoltar-los, sobre tot, si teniu fills en aquesta edat.

 Ricard-Jimenez-i-Pere-Salvador-Educant-pares-i-mares

 

 

La nova llei d'Educació, tan nova ?

Ja tenim nova Llei d’Educació i també nova Ministra del ram. No sé com ho hem d’entendre d’això de que un cop aprovada la nova llei, el President del Govern canviï la ministra. Però la meva pregunta és, canvien tantes coses amb aquesta nova llei d’Educació ?

Tinc la impressió que estem pràcticament igual. No tinc clar que valgui molt la pena de fer una nova llei per deixar les coses pràcticament igual. Quines són les diferències ? Hi ha canvis radicals respecte a l’anterior normativa ?

Sembla que a cada nou Govern tindrem una nova llei d’Educació que instaurarà petits canvis per no modificar res i seguir com estàvem sense fer els canvis radicals que segurament necessita l’ensenyament.

Estem al segle XXI i encara funcionem com estructures, institucions i amb currículums de mitjans del segle XX. Una societat amb canvis tan profunds i accelerats, però no és capaç d’instaurar aquest canvis en el seu sistema educatiu que simplement perpetua els continguts i les maneres d’ensenyar que els actuals docents varem patir en els nostres cervells.

I a més a més, cada nou Govern s’omple la boca dient que farà la gran reforma de l’ensenyament, la gran reforma que ha d’encarar amb garanties el futur de la nostra societat. I es debat al Parlament i alguns estaments fan grans manifestacions al carrer. I ja tenim una nova llei, tot plegat per continuar igual.

De fet la gran darrera reforma educativa és va fer amb la LOGSE a principis dels 90. Tot el que ha vingut després han estat petites modificacions, i de fet a les escoles i als instituts fa temps que es continua fent el mateix. Pràcticament l’únic en el que a vegades afecten aquestes grans reformes de l’educació, és en la butxaca de les famílies, ja que s’han de canviar els llibres de text per adaptar-se a la nova llei. Uns llibres que l’únic que fan es canviar l’ordre d’alguns temes i algunes de les fotos o il·lustracions dels mateixos.

A voltes amb l'educació

Els mitjans de comunicació, els polítics, fins i tot, els bisbes parlen d’educació. Hauríem d’estar contents i alegres que consideren que l’educació és molt important, que és la peça clau per qualsevol canvi. Estan preocupats perquè les dades dels resultats del nostre sistema ens situa a la cua dels països del nostre entorn. Cal fer alguna cosa per tal de canviar la situació.

Però no s’atreveixen a fer una reforma amb profunditat i es passen el dia discutint per petits detalls fent veure que aquests són molt importants

• fer religió o no i que aquesta sigui o no avaluable permetrà augmentar els índex de lectura?
• les repeticions de curs amb dos, tres o quatre suspensos solucionarà l’alt índex de fracàs escolar? I, els nostres alumnes augmentaran espectacularment la seva motivació i disposició per l’estudi?
• noves assignatures com l’educació per la ciutadania evitaran les conductes violentes i de falta de respecte?
• una hora més de classe al dia evitarà que els nens estiguin sols quan arribin a casa?

Com sempre en els darrers intents d’introduir reformes tot són grans paraules i grans principis, però els canvis que es proposen sempre són petits detalls que no passen de ser exercicis de maquillatge per continuar tal com estàvem.

Els temps canvien, però les escoles segueixen funcionat si fa no fa com molts anys enrere. Les assignatures són les mateixes i el món i els interessos de l’alumnat són molt diferents.

La diversitat ha augmentat de forma considerable. Ara tothom va a l’escola fins els 16 anys. La realitat que ens envolta és molt més complexa, la estimulació que rep avui en dia un alumne en un dia supera a la que es rebia en tota la vida només fa uns quants anys: la televisió, la publicitat, la ciutat, els viatges, el ritme de vida, ….

La organització de les escoles és també molt més complexa. Abans un mestre a la classe ho ensenyava tot. Ara tenim especialistes i molts més recursos, però els resultats estan lluny dels nostres desigs.

Segurament cal repensar el currículum que s’ensenya i, sobre tot, com s’ensenya. Ens falta molta reflexió sobre la pròpia pràctica. Aniria molt bé poder analitzar com fem les classes i variar el que no funciona.

Malgrat que a vegades treballem amb equip, en el moment en que ens enfrontem als alumnes ho fem sols i es fa molt difícil poder valorar com interaccionem amb els alumnes com posem en pràctica el que hem planificat, en definitiva valorar les nostres actuacions amb els alumnes. Potser estaria bé trobar moments en que dos mestres poguessin treballar junts en una mateixa aula i després poder avaluar i compartir com han anat les classes.

Una definició d'educar i molts interrogants

"Educar a l'escola és ajudar als alumnes a convertir-se en amos de seu destí, a desenvolupar i adquirir les capacitats que els permetin actuar i interactuar constructivament amb els altres i amb l'entorn" (C. Coll)

Quina definició més bonica! ¡Ja m’agradaria tenir la sensació de que és això, o alguna cosa similar, el que faig amb el meu treball diari a l’aula! Els llibres d’educació van plens d’aquestes definicions tan boniques. ¿ Però què fem realment els mestres en el nostre batallar diari amb els alumnes ?

Moltes vegades simplement presentem coneixements als alumnes, els hi proposem unes activitats per ajudar-los a assimilar aquests continguts, corregim les seves errades i avaluem la seva adquisició. Però al mig de tot aquest procés sorgeixen mil i un imprevistos que ens obliguen a canviar el que inicialment havíem previst: l’alumne que molesta, les conseqüències d’una baralla al pati, els dubtes sobre alguna qüestió, un tema d’actualitat que cal aprofitar, …

Realment a les escoles ajudem als alumnes a convertir-se en amos del seu destí ? M’agradaria pensar que si, però ¿com ho podem fer, si segurament nosaltres mateixos no som amos del nostre destí en moltes ocasions?

¿Els ajudem a interactuar constructivament amb els altres i amb l’entorn? Estaria bé que fos així, però aleshores ¿com podem explicar la gran quantitat de conflictes que hi ha a molts dels centres d’ensenyament? Segurament alguna cosa no devem fer bé.