Fàcilment ens omplim la boca defensant l'educació i, sobre tot, l'educació pública com un servei a la societat que ha de servir per lluitar contra les desigualtats socials i que ens ha de conduir a una millor societat en el futur i al desenvolupament personal dels alumnes. Però a vegades no n'estic pas tan segur d'aquestes afirmacions i acabo pensant que l'hem convertit amb un simple objecte de consum, d'aquells que fiquem al carro quan anem de compres o de rebaixes.
De fet en el món en que vivim tot s'ha acabat convertint en un simple objecte de consum. Les escoles es publiciten i fan jornades de portes obertes en les que venen el seu producte de la millor manera possible. Es parla de les famílies com dels clients. La suposada "bona educació" té un preu: escola privada i concertada, Universitats privades, etc. També es parla de l'educació com una inversió. Cal invertir en l'educació dels fills per tal de treure un rendiment amb posterioritat.
A poc a poc tot aquest vocabulari economicista ha anat omplint el món de l'educació. Sense ser-ne massa conscients ens ha envaït i tots plegats ens hem deixat arrossegar per aquests conceptes. Tots els que estem en aquest món educatiu hem de maldar per tal que els alumnes assoleixin els millors resultats possibles però hem d'estar amatents per que les escoles no s'acabin convertint en un simple objecte de consum més.
