dissabte, 24 de novembre del 2012

Jocs tradicionals

Els professors d'Educació Física introdueixen els jocs tradicionals a les seves classes entre ells el joc de les bales. Aprofitant aquestes classes intentem que a les hores d'esbarjo es diversifiquin més les activitats i els jocs i no tot es limiti a jugar a futbol. Però moltes vegades aquesta lluita resultat del tot inútil i una part important de l'alumnat es passa els esbarjos donant puntades de peu a la pilota.

Però de cop i volta apareixen les bales, i cada dia més i més alumnes porten bales a l'escola. No sabem d'on han sortit i tampoc qui ha implantat aquesta moda. Porten bosses plenes i el joc de les bales s'acaba convertint per un temps en el joc majoritari de l'escola. Cal regular que no juguin dins de l'edifici escolar. I per aquest motiu algunes bales acaben als calaixos dels professors.  Fins i tot, les bales s'acaben convertint en moneda d'intercanvi. Es venen alguns objectes a canvi d'algunes bales.

Tot es produeix de manera espontània i de la mateixa manera que ha arribat aquesta "moda" també desapareixerà i s'acabarà l'interès per aquest joc. Les bales acabaran oblidades en qualsevol racó i d'aquí un temps apareixerà un altre d'aquests objectes o jocs cíclics que ocuparà el seu lloc.

Fa molts anys que és així. Podríem afirmar sense gaire temor a equivocar-nos que a l'escola sempre ha estat així. Alguns jocs apareixen i desapareixen de forma misteriosa sense que ningú sàpiga quins mecanismes els governen. Quin serà el proper ?


 

 


dissabte, 3 de novembre del 2012

És cert ?

"Cuando la cultura se dota de un lenguaje profesionalment racionalizado del déficit mental y las personas pasan a ser cada vez más comprendidas según este lenguaje, la población de "pacientes" se expande. Esta población, a su vez fuerza a la especialidad profesional a ampliar su vocabulario, y por consiguiente la gama de términos de déficit mental disponibles para su uso cultural. De este modo cuantos más problemas se construyen dentro de la cultura, más ayuda se busca, y el discurso del déficit de nuevo se hincha"

Kenneth J. Gergen

Realidades y relaciones

Als darrers temps a l'escola tenim la impressió que la proporció d'alumnes amb problemes va en augment. A vegades, et poses davant d'un grup i vas pensant en cada un dels alumnes i arribes a la conclusió que pràcticament cada un d'ells té algun tipus de problema. Potser amb tanta definició de síndromes i demés n'estem fent tots plegats un gra massa. Per una banda serveixen a les famílies per justificar uns resultats no massa bons dels seus fills, per altra banda, ajuden a omplir els consultoris de la diferent tipologia de professionals que envolten el fenomen educatiu i així els ajuden a guanyar uns calerons. Cal filar prim amb tot això de trobar nous diagnòstics no sigui que perdem de vista que no tot ho podem categoritzar i classificar i que hem de deixar un cert marge per la normalitat. Avui en dia gairebé sembla que els alumnes "normals" no existeixen.

 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...