Portàtils per tots

Una de les grans promeses del cada cop més “populista” Zapatero en el debat de la nació ha estat dir que el proper setembre tots els alumnes de cinquè del país tindran un portàtil. Aquest senyor resolt tots els problemes del país i de la crisi amb promeses que paga amb els diners que ha recaptat amb els nostres impostos i disposant també dels diners dels governs autònoms que amb això deixen de ser autònoms i s'han de posar al servei del govern central. Aleshores per què volem les autonomies ?

El primer interrogant que em plantejo és si primer de tot no hauríem de tenir els llibres gratuïts abans de tenir els ordinadors.

Però un cop feta la promesa tractem de treure l'entrellat si és possible. Aquesta proposta em planteja més preguntes que respostes. Malgrat que m'agradarà poder disposar d'un ordinador per alumne a classe cada cop que sigui necessari per la tasca que els hi pugui plantejar tinc molts dubtes i veig punts molt foscos.

Aquests ordinadors seran dels alumnes o de l'escola ? Els pagarà el govern central amb tota la seva totalitat o simplement donarà una petita ajuda (he llegit des de 40 a 90€) a les famílies per la seva compra ? Es quedaran a l'escola o els alumnes els portaran tot el dia amunt i avall ? Què en faran les aules on els mestres no sàpiguen res de tots aquests enginys tan moderns ? Qui es responsabilitzarà del seu manteniment i com es farà aquest ? Seran amb windows o amb linux ? A mesura que aquests interrogants es vagin contestant podrem valorar millor la proposta. 

 

 

 

 

 

I compte no ens oblidem amb tan
ordinador de que els alumnes també han de llegir llibres,
dibuixar, pintar i escriure a mà. No tot ha de ser noves
tecnologies. Cal trobar un equilibri. Ho aconseguirem ?

Ha parlat l'ignorant

 "La immersión lingüística es una immersión en la ignorancia y en la limitación de miles de jóvenes catalanes” Va afirmar Javier Mayor Oreja.

Sembla molt evident qui és l'ignorant de la realitat.

De nou tenim al PP a l'atac. Ja ha tornat a despertar la fera ferotge. Com esgota aquesta gent amb les seves mentides i les seves falsedats i quina mania que tenen al català i a la immersió lingüística a les escoles una de les poques coses que funciona bé del nostre sistema educatiu i volen carregar-se-la sigui com sigui.

Després d'aquest començament ha vingut l'anunci als mitjans i així continuaran sense voler veure que malgrat la immersió a les aules, als patis de totes les nostres escoles, així com a molts carrers es parla exclusivament en castellà i és el català el que continua estant en minoria.

Però potser pensant un mica, igual és simplement una maniobra de distracció. Ara que tot està a punt per l'aprovació de la LEC amb una part important de la comunitat educativa en contra de la mateixa, potser el fet que el PP faci aquestes declaracions de nou tan incendiaries servirà per tal que molts pensin que si el PP està en contra de la LEC, potser aquesta no és tan dolenta.

Però ja que ells estan tan acostumats a presentar denúncies davant dels tribunals, haurem de ser tota una generació de catalans que va tenir que fer el seu aprenentatge amb “la lengua del imperio” per imposició de la dictadura de les que ells són els hereus directes, els que haurem de presentar denúncia pels danys i perjudicis rebuts ja que no va ser fins ja ben adult que no vaig poder aprendre a escriure en la meva llengua.

 

He estat aplicador de les famoses proves de sisè.

M'ha tocat ser aplicador de la prova de competències de 6è. Dues setmanes abans ens van reunir a tots els aplicadors per repartir la documentació i explicar el funcionament de tot el procés. En la mateixa reunió van demanar voluntaris per fer de corrector de les proves, explicant com seria el procés i el que es cobraria per fer-ho.

El dia de la prova la meva jornada laboral comença més aviat del que és habitual. Visc i treballo a la zona nord i tenia que aplicar-la a una escola concertada de la zona sud i a més havia d'estar a l'escola a les 8.30 en lloc de les 9. Per tant tinc que sortir força abans de casa.

La primera tasca és obrir les proves i comprovar si tot és correcte. I així amb unes simples tisores es va desvetllar el gran misteri d'aquests darrers dies. Allà al davant teníem les proves que havien de determinar el nivell dels alumnes al finalitzar la primària.

Gairebé tot el matí passant proves es fa avorrit i dóna temps per pensar i comentar amb els companys. Pels alumnes és excessiu no hi estan avesats.

El Departament i els mitjans han fet un gran rebombori informatiu al seu voltant. Això l'únic que ha fet es posar innecessàriament nerviosos als alumnes, donant a les proves més importància de la que realment tenien.

Les han presentat com una gran novetat, però tampoc ho són tan. Ja fa anys que es fan proves de competències als alumnes, primer als de 4t. I després també a altres cursos inclosos els de 6è. La única novetat d'aquestes és que hi ha un aplicador extern i correctors externs que no sabran a quins alumnes estan corregint les proves i per tant s'assegura una major imparcialitat als resultats.

Està bé avaluar el sistema i saber el nivell de coneixement assolit pels alumnes (a més a més darrerament aquest és un tema que està de moda), però cal tot aquest enrenou per fer-ho ? Cal fer una despesa tan gran en temps de crisi (1 milió d'euros) ? Per a què serviran els resultats ? Per posar en qüestió al sistema educatiu ? Als mestres ? Per justificar la necessitat de les mesures establertes a la LEC?

En general les proves a tots ens han semblat adients, fins i tot, una mica fàcils. Potser són fàcils per tal de poder presumir de bons resultats després? No m'agrada ser mal pensat, però ....

Tots diem el mateix dels alumnes, mestres diferents i d'una escola i un barri ben diferent al que treballo, però el discurs és el mateix: no s'esforcen, no llegeixen bé el que han de fer. Moltes vegades ho saben fer, però no llegir-ho bé els fa donar una resposta incorrecta. Un cop fet pocs són els que revisen i corregeixen a consciència, si ho fan és perquè els obliguem a fer-ho ....

Bé ha passat el temps i les proves s'han acabat. Les recollim totes, aixequem acta de tot el procediment amb el director de l'escola i porto les proves al CRP, centre neuràlgic de tot el procés al llarg de la jornada. Allà són recollides per la inspectora de la comissió avaluadora qui posteriorment les lliurarà al corrector corresponent. La meva tasca d'aplicador ha acabat i a la tarda torno a la meva feina de mestre habitual.

Esperarem a veure els resultats i a llegir els seus anàlisi. Esperem que sigui útil aquesta despesa de temps, mitjans i diners.

 

 

Excursionisme a l'escola

Dijous petita excursió amb tots els alumnes del cicle superior (un centenar) pel Torrent de Colobrers i Togores fins arribar a La Salut. L'objectiu que coneguin el rodal i el patrimoni natural local i també posar una mica d'activitat física en les seves vides sedentàries.

 

 

 

Aprofitem per recollir informació que després s'analitzarà a les classes de coneixement del medi. Per primera vegada vam organitzar també una cursa d'orientació en el medi natural.

Aquesta és una passejada clàssica de la gent gran de Sabadell i de totes les persones que els agrada conèixer la natura i el seu entorn proper, però aquests ho fan perquè volen i en canvi els nostres alumnes ho fan obligats.

Molts d'ells caminen poc o gens i poques o cap excursió de caminar fan amb les seves famílies. Aleshores ens trobem amb un grup que és caminador de mena que gaudeix de l'activitat física a la natura i pot anar a un bon ritme sense problemes. Però a mesura que avança la jornada el grup es va estirant i des del primer al darrer hi ha una distància considerable. Ens obliga als mestres a estar distribuïts per la llarga filera que formen i tenir sempre un mestre a la rereguarda que eviti les continues aturades dels darrers. I al capdavant cal fer freqüents parades per tal de reagrupar al nombrós grup.

Quines són les preguntes més escoltades al llarg del camí. Ja us les podeu imaginar. Quan falta ? Falta molt ? I això que aquest recorregut és planer, però en el moment en que apareix qualsevol petita dificultat en forma de rampa o desnivell una mica important ràpidament s'escolten els esbufecs. Esperem que aquestes activitats serveixen perquè quan siguin adults incorporin una mínim d'activitat física a la seva vida quotidiana i si potser que aquesta sigui en el medi natural molt millor. Amb això sol ja s'haurien complert amb escreix els objectius d'aquesta sortida. Ens conformem amb ben poc, no ?