dilluns, 25 de setembre del 2006

Absurditats administratives.

Al mes de gener vaig participar al concurs de mèrits per accedir a una plaça en algun Centre de Recursos Pedagògics. Presentar-se a un concurs d’aquestes característiques implica preparar tota la documentació necessària i fer-ne les fotocòpies que s’han de compulsar degudament.

Finalment no vaig obtenir la puntuació suficient per aconseguir la plaça.

Aleshores vaig decidir recuperar la documentació lliurada tal com disposa la mateixa norma “una vegada transcorreguts els terminis per interposar els recursos que caben contra la resolució definitiva del concurs, s’obrirà un termini d’un mes perquè els participants puguin retirar la seva documentació”. Em podria ser útil per si s’obria un nou concurs i em decidia presentar de nou. M’estalviaria la feinada i despesa de tornar a fer fotocòpies, així com el malbaratament inútil de paper i més paper.

A finals del mes de maig tot calculant que ja s’havia complert el termini em vaig acostar a la Delegació Territorial d’Educació. Va ser difícil que entenguessin el que anava a buscar, però quan finalment vaig aconseguir parlar amb la secció que tocava em van dir que encara no s’havia acabat el termini.

Repetia la visita per dues vegades el mes de juliol. La primera vegada la persona encarregada del tema estava de vacances. El segon cop em van dir que encara no tenien la documentació que havien de rebre des dels Serveis Centrals de Via Augusta. Què millor que tornès per setembre.

Bé, ara ja hi anat per quarta vegada. Arribo i primer de tot, em toca esperar una bona estona. En aquests llocs, ja se sap. Finalment surten amb un sobre amb tota la documentació. Em fan signar un paper conforme l’he rebut. Ho he aconseguit! Puc marxar cap a casa amb el meu botí!

Quan ja estic baixant les escales, escolto que em criden. Torno a pujar. Han de revisar el que m’han lliurat!. S’ho emporten cap a dins. Passa una bona estona.
Surt la noia en qüestió i em diu que no m’ho pot donar. No entenc res. Segons ella, només retornen la documentació quan aquesta és original, i no quan són fotocòpies. Li dic que em sembla absurd ja que sempre es lliuren fotocòpies. Veig que no aconseguiré recuperar-la i desisteixo de discutir.

La veritat em resulta incomprensible i absurd, però ja no tinc ganes de fer més viatges. La propera vegada em tocarà fer un altre cop totes les fotocòpies: una bona despesa de paper i energia.

diumenge, 24 de setembre del 2006

Tornem a estar d'actualitat

Avui l’escola ha tornat a ser portada dels Telenotícies de TV3. Al migdia una escola de Viladecans que com a resposta a la sisena hora imposada pel Departament ha decidit no fer colònies, ni sortides amb els seus alumnes. Al vespre, un nou suposat cas de bullying.

Aquest serà el curs de la sisena hora. Per avaluar-ne la seva aplicació caldrà esperar com a mínim a final de curs. Ja vaig expressar en un post anterior que no és gens clar que aquesta suposi la solució a tots els problemes de l’educació.

A aquests dubtes cal afegir que, un cop es posa en marxa aquesta recepta, resulta que s’havien previst els diners, però no hi ha prou mestres per garantir el funcionament del sistema. Això és insòlit! Qualsevol gestor de qualsevol empresa quan proposa una mesura de canvi i decideix portar-la a terme ha de preveure si tindrà recursos econòmics i humans per portar-la a bon port. Ara ja tenim els alumnes a les escoles sis hores diàries, però falten mestres per atendre adequadament les seves necessitats educatives. Un mestre es posa malalt i no envien cap substitut! El Departament ha promès que en poques setmanes haurà solucionat aquest problema. Potser faran arribar uns quants “cayucos” plens de mestres!

Crec que aquest fet demostra una vegada més una gran falta de previsió per part de la nostra Administració. En qualsevol empresa s’exigirien responsabilitats per aquestes errades, però dubto que això es produeixi en l’Administració.

El bullying comença a ser un tema de moda en els mitjans de comunicació. Aquesta mateixa setmana un informe d’una Universitat venia a dir que l’escola és una selva, i l'adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels infants, Xavier Bornal en declaracions al programa la nit al dia va assegurar que "la negligència del professorat i la manca de recursos”.
 
Crec que cal anar molt amb compte en el tractament d’aquest tema en els mitjans de comunicació si no volem generar més problemes a les escoles. Segur que hi ha mestres negligents, com també hi ha polítics, metges, paletes, mecànics ... negligents, però no per això podem generalitzar. Generalitzar és sempre perillós. Cal ser molt curós amb les paraules i el que es diu quan es parla d’un tema delicat com és l’educació que afecta als més petits de la nostra societat.

Cal definir clarament que es vol dir amb la paraula bullying. No es pot considerar bullying qualsevol incident entre alumnes. Avui mateix Josep Mª Espinas en la seva columna diària en El Periòdico de Catalunya amb “el sentit comú” que el caracteritza deia: “Avui en dia hi ha nens que són violents, maleducats i indisciplinats, i els mestres prou que ho saben. Però si volem parlar de bullying, siguem seriosos. Reservem la paraula per a casos molt concrets d'agressió permanent i malaltissa i no confonguem aquests casos amb les burles, les manies, les aversions o les incompatibilitats que són pròpies del descobriment de l'altre i que, precisament, en l'àmbit escolar troben camins de moderació i enriquiment. Per descomptat que existeix un bullying autèntic, però no utilitzem aquesta paraula en va. No col.laborem en la sensació d'hipersusceptibilitat de pares i fills. Als problemes reals de la societat no hi afegim l'alarming.”

És positiu que l’educació i les escoles siguin portada dels Telenotícies, però si només ho hem de ser per notícies negatives, potser val més que no ho siguem. L’alarming pot ser molt perillós.


dissabte, 23 de setembre del 2006

El treball ocult

En una escola hi ha molta feina que no es veu, i que als mestres ens acaba ocupant moltes i moltes hores. Qui no coneix la tasca del mestre pensa que aquest només treballa quan està a l’aula amb els alumnes. Però per tal que el treball a l’aula simplement sigui possible són necessaris molts detalls que amb una mirada superficial des de fora a vegades passen desapercebuts.

Només han passat tres setmanes des que els mestres ens hem reincorporat als centres,i en aquest temps, a part d’haver donat 9 dies de classe hem fet altres innumerables feines:

  • Muntar les aules i els diferents espais de l’escola (laboratori, anglès, informàtica).
  • Muntar i traslladar mobles amunt i avall. A vegades semblem una brigada de mudances.
  • Concretar ja per telèfon o per internet diferents sortides pedagògiques i paquets d’activitats de colònies.
  • Sol·licitar pressupost de transport.
  • Establir el preu per alumne de cada una de les sortides. Som uns experts i garrepes comptables.
  • Traspassar informació dels alumnes que canvien de tutor.
  • organitzar els horaris, pensant en les millors opcions possibles per atendre a la diversitat d’alumnes que actualment assisteix a l’escola. Aquest any està sent especialment complicat amb la innovació de la sisena hora.
  • Demanar a les editorials els llibres i materials complementaris que ens feien falten.
  • Organitzar els diferents esbarjos
  • Preparar les reunions d’inici de curs amb els pares i mares dels alumnes.
  • Fotocopiar i grapar el dossier informatiu que donem a les famílies el primer dia de curs.
  • Preparar, imprimir i fotocopiar documents, exercicis, informacions ....
  • Comprar material necessari per les classes.
  • Actualitzar la nova pàgina web de l’escola.
  • Nous rètols per les aules.
  • Organitzar comissions de treball del centre pels temes que considerem prioritaris.
  • Ah, m’oblidava! Preparar i programar el què farem a les classes.

dimecres, 13 de setembre del 2006

L'escola està d'actualitat

Ja ha començat el curs. Ja portem dos dies. Ja he passat per totes les classes. Algunes amb alumnes que ja conec de l’anterior curs i d’altres nous per a mi. La primera classe és on es presenta com serà el curs, i es mostren i reparteixen els nous materials i llibres que seran els fidels companys d’aprenentatge al llarg de l’any.

Al mateix temps aquests dos dies també han servit que veure que aquest curs amb la sisena hora treballarem d’una altra manera. En molts moments, mentre els alumnes estaran a l’aula, alguns mestres a la sala de profes, o davant d’algun ordinador, prepararan classes o realitzaran algunes de les tasques organitzatives que l’escola els hi ha encomanat. Abans totes aquestes tasques es feina de 12 a 13 hores i les feien tots els mestres al mateix temps. Ara això només passarà dos dies a la setmana. Caldrà que tots plegats ens acostumem a aquesta nova forma de treballar.

Aquests dies els diaris no paren de parlar de les escoles i de l’Educació. Som notícia i, fins i tot, sortim a les televisions. L’inici de curs de les escoles és una notícia mediàtica. El gran titular és que les escoles han començat amb normalitat.

Però aquesta no ha estat la única notícia del món educatiu aquests dies.

Ha tornat a aparèixer el fantasma de les xifres que ens converteix en un dels països amb pitjors estadístiques educatives de la OCDE:
  • El 30 % dels alumnes no acaben l’ensenyament obligatori, o sigui, 1 de cada 3 adolescents del nostre país no aprèn el que la societat creu que ha de saber per esdevenir ciutadans adults.
  • Entre els anys 1995 i 2003 la despesa pública en educació respecte del producte interior brut (PIB) va disminuir. Si el 1995 era d'un 5,3%, l'últim any que s'inclou a l'estudi havia baixat fins a un 4,7%, mentre que la mitjana de l'OCDE el 2003 era d'un 5,9%. És evidentment que aquesta no és una bona dada per permetre la millora d’aquest sistema educatiu de tant mala qualitat i tant precari.
  • Som un dels països amb un dels més alts índex d’alumnes que han repetit al menys un curs, un 28 % enfront a una mitjana del 13%.
Esperem que al llarg del curs els mestres de les escoles del país podem donar millors notícies que els diaris als pares i mares dels nostres alumnes.

dissabte, 9 de setembre del 2006

A contrarellotge

L’inici del curs fins el dia en el que comencen els alumnes és una carrera a contrarellotge per tenir-ho tot a punt.
El primer dia és el retrobament amb els companys i amb els projectes pel nou curs que varen quedar tancats en les memòries. A l’arribada a l’escola, mentre s’espera el primer claustre i entre les salutacions dels que arriben, es fan els grups de sempre a la sala de profes: els nous tots junts en un racó tot esperant a saber com els anirà, els homes també tots junts en un altre racó i les dones saludant a tothom i anant de grup en grup.

Un cop s’inicia el primer claustre tot comença a prendre cos. Ja és hora de posar-se a treballar i fer memòria d’on havíem deixat les coses a l’acabar el curs. Una posterior reunió de cicle dóna el tret de sortida definitiu del curs.

Després d’aquest primer dia que tan sols serveix per posar-se en marxa, han vingut quatre dies ben frenètics moltes vegades amb la sensació de que el dia 12 no seria possible tenir-ho tot a punt per poder començar. Això acostuma a passar aquests primers dies, però sempre s’aconsegueix arribar a aquest dia sense massa entrebancs.

De nou, aquest estiu hi hagut obres a l’escola i a més aquests dies ens han arribat alguns dels materials que havíem demanat.

Són uns dies de posar les coses a lloc, i prendre les decisions imprescindibles per arribar a aquest primer dia. Una part important del divendres la varem dedicar a canviar mobiliari de lloc. En alguns moments més que mestres semblaven personal d’una empresa de mudances. Sort que ens ho agafem amb humor, però la veritat és que moltes vegades els mestres acabem fent una mica de tot.

Finalment aquesta cursa contrarellotge ha acabat i el dimarts rebrem els alumnes amb un munt de dies per endavant per aprendre plegats.

dilluns, 4 de setembre del 2006

Tancades les vacances

Ha finalitzat el castell de focs de la Festa Major. I amb aquest acte es pot donar oficialment per tancat el període de vacances. Divendres ja vaig anar a l’escola, però sabent que a continuació venen tres dies de festa, aquest primer dia es treballa d’una manera diferent.

Demà ja serà el moment de començar a preparar seriosament l’inici del nou curs, només amb quatre dies caldrà tenir-ho tot a punt. Sort que ja tenim els horaris fets!

I així a poc a poc anirem entrant en les velles rutines de la feina: reunions, presa de decisions, preparar classes i materials, trucades per organitzar les sortides, posar en ordre les classes, pensar si m’inscric en algun curs de formació, .... Malgrat que la feina anirà sortint aquests dies encara mantindrem el ritme lent del temps de vacances que a poc a poc anirem accelerant a mesura que el compte enrere s’apropi al zero.

Tal com la seva paral·lela li explica en un poètic missatge a elqvulldir al llarg dels feixucs dies de curs restaran en la nostra memòria els bons records d’aquests dies de descans i esperarem poder fruir dels caps de setmana tot fent plans amb les activitats que a cadascú ens són més plaents.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...