dilluns, 20 d’octubre del 2008

Una decepció

Els alumnes estaven expectants i feia dies que a cada classe d'anglès preguntaven per la Jas, la noia que havia ser la nostra auxiliar de conversa al llarg d'aquest curs. Ens va venir a conèixer i a presentar-se el dijous 2 d'octubre i havia de venir i entrar a les classes el dimarts 7.

Era l'hora i no arribava. Vaig començar les classes de la jornada i vaig deixar dit que m'avisessin si arribava. Però al final del dia encara no havia vingut i tampoc teníem cap notícia d'ella. Estava una mica preocupat pensant que li podia haver passat alguna cosa. Un cop a casa li vaig enviar un e-mail que em va contestar d'immediat. Al matí s'havia confós de tren i un cop es va donar compte va tornar cap a casa, però la sorpresa va ser majúscula quan vaig llegir que se li estava fent molt feixuga la seva adaptació al país hi havia decidit tornar a Califòrnia, casa seva.

Vaig contestar l'e-mail tractant d'animar-la i l'endemà vaig informar al Servei de Llengües del Departament. Ells també tractarien de posar-se en contacte amb ella.

Han passat els dies i ningú ha rebut cap resposta de l'auxiliar de conversa. Suposem que ha tornat al seu país i a nosaltres ens ha deixat amb un pam de nas. Encara que pensant-ho, és millor que marxi abans de començar la seva tasca a l'escola que amb aquesta ja un cop començada.
 
Ara bé, segur que hi ha una millor forma de fer-ho. Els alumnes ja ho saben i ara restem a l'espera de tenir sort i poder gaudir d'aquesta bona oportunitat en una propera ocasió. 

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Setmana especial

A la meva escola aquesta sempre és una setmana especial. De dimecres a divendres marxen de colònies els alumnes de primer a cinquè i l'edifici escolar queda mig buit, només ocupat pels ganàpies de 6è a la segona planta i els petits d'infantil a la planta baixa. Aquests marxaran de colònies al tercer trimestre, els d'infantil dos dies i els de sisè cinc dies en el que serà el seu comiat de l'escola.

Encara que en molts moments intentem que les classes siguin normals no ho són. Tenim tots els espais del centre a la nostra disposició i a més ocupem una part del temps a preparar les activitats que desenvoluparem a finals de mes al voltant de la castanyada, així com en la decoració de l'entrada del centre. Mentre uns alumnes s'ocupen de preparar aquesta decoració, aquest any basada en l'obra de Víctor Vasserely, els altres comencen a preparar l'obra que representaran als nens d'educació infantil així com els petits gags que passaran a fer per totes les classes per presentar la festa i animar la participació de tots i totes.

Les hores d'esbarjo també resulten ben diferents amb tot el pati per nosaltres i amb molts moments compartits entre els més grans i els més petits, interrelació que ha augmentat molt des de que hem iniciat l'apadrinament dels alumnes que inicien la seva escolaritat per part dels cicle superior.

El divendres a la tarda, mentre van arribant els alumnes dels diferents cursos que han passat aquests tres dies fora, acaba resultant una mica frenètic acabant d'ultimar els darrers detalls de la decoració de l'entrada.

El dilluns retornarem a la rutina habitual encara amb els ecos, els records i els comentaris de les anècdotes dels alumnes que han gaudit d'aquests tres dies de convivència. 

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Un dia d'escola qualsevol

9 del matí els alumnes pugen per l'escala. Comença la jornada. Al matí acostumen a pujar força ordenats i sense massa xivarri. A la classe de sisè agafen tot el que necessiten i anem a l'aula d'anglès.
 
Treballem diferents activitats tan orals com escrites per aprendre la utilització dels adverbis always, usually, sometimes i never i revisem i ampliem vocabulari del tòpic clothes. Estan treballadors i és una classe força agradable.

Acabada la primera classe tinc reunió de la comissió d'atenció a la diversitat. Abans de començar aprofito per fer un parell de trucades que tinc pendents (casa de colònies i servei de llengües estrangeres del Departament) i fer algunes fotocòpies que necessito. A la reunió abordem diferents temes, però el que ens ocupa més temps són els alumnes que aquest curs rebran atenció des de l'aula d'Educació Especial.

Un cop acaba la reunió tinc la hora setmanal dedicada a actualitzar els continguts de la pàgina web del centre. Al llarg de la setmana procuro recollir els materials que necessito i amb aquest temps els organitzo i els penjo. Des de fa un parell de cursos està resultant una eina força operativa.

A les 12.30 torno a fer classe. Aquest cop cinquè, la sessió d'avui amb cançó, listening, algun exercici oral i escrit de com fer una descripció d'una persona i també de revisió d'alguns verbs que ja coneixen. És darrera hora del matí i en alguns moments costa captar i centrar l'atenció de tot el grup, però al final resulta una classe força profitosa.

Continua la jornada amb una reunió amb la psicòloga d'una alumna amb necessitats educatives especials integrada en un dels grups classe. Tenim opinions divergents i la reunió no resulta tot el positiva que desitjàvem. Caldrà seguir parlant per posar en comú els diferents punts de vista que defensem.

Tenim només una hora per dinar. I un bon grup de professors ho fem a la mateixa escola. Avui són 12, com els apòstols. És un moment distés en que parlem de qualsevol tema, procurant evitar els temes educatius que ja ens ocupen prou la resta del dia.

A les 15.30 tornem a treballar. Ara els alumnes ja pugen les escales amb un volum de xivarri molt més elevat. Sempre és així a les tardes. Com cada tarda em toca desdoblament d'anglès amb naturals. Avui amb l'altre cinquè. Mig grup baixa al laboratori a fer experiències i l'altre mig fem anglès oral i a mitja tarda intercanviem els grups. Avui dediquem la tarda a practicar mitjançant dos o tres jocs diferents preguntes en present i la forma correcta de contestar-les. Ens ho passem bé i parlen molt en anglès.

Abans de plegar hem de baixar un armari des de la primera planta a la planta baixa. No cap a l'ascensor i ho hem de fer per l'escala. Canviar mobles de lloc també acostuma a ser, entre moltes més cada cop més variades i complexes, una tasca habitual dels mestres. Ha estat un dia ben entretingut amb feines ben diferents al llarg de tot el dia. Així és un dia qualsevol en la vida d'un mestre: mai igual, sempre diferent.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Auxiliar de conversa

Aquest curs gaudirem a l'escola d'una auxiliar de conversa procedent dels Estats Units. Estem il·lusionats i creiem que en podrem treure un gran profit.

Aquesta setmana ho he explicat als alumnes i el dijous va venir a conèixer el centre. Varem fer la visita turística habitual pels diferents espais de l'escola i vaig procurar presentar-la a tothom, encara que sempre queda algú per ser presentat. Tampoc és massa problema ja que hi haurà prou temps fins el mes de maig. També és evident que en aquest primer dia varen quedar moltes coses al tinter. Però al menys varem determinar l'horari que farà i una mica del que farem el primer dia de classe, el proper dilluns. Tindrem molt temps per endavant per anar concretant.

On va causar gran expectació va ser al pati. Una gran part dels alumnes s'hi apropava i intentaven com podien fer alguna pregunta. Des de la visita, noto en els alumnes per una banda una certa expectació i curiositat (no paren de preguntar detalls del que farem, de si estarà a la seva classe i quan, ....) i per altra banda, temor de si seran capaços d'entendre-la quan parli amb ells i si seran capaços de comunicar-se amb ella.

A l'escola ens agafem aquesta oportunitat com un gran repte per millorar l'expressió oral en anglès dels nostres alumnes. Ja veurem si ho aconseguirem.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...