dimecres, 29 de març del 2006

Poesia i noves tecnologies


Aquest curs a l’escola hem rebut la dotació d’un canó que permet la projecció en una pantalla gran de les imatges d’un ordinador. De moment i mentre que a l’escola no en disposem més, aquest és un recurs mòbil.

Des d’un principi em vaig plantejar que no podia acabar el curs sense haver provat aquest nou recurs a l’aula. Però com sempre van passant els dies i ho anava deixant per més endavant. La feina del dia a dia ocupa tot el meu temps.

Malgrat que estem finalitzant aquest segon trimestre, també hem de tenir present que s’apropa Sant Jordi i que cal començar a preparar les activitats per celebrar aquesta festa. Al centre és tradicional fer un concurs de poesia entre els alumnes de cicle superior en el que tenen que participar obligatòriament tots els alumnes. Tot cercant quines activitats podia realitzar per incentivar i ajudar als alumnes en la creació dels seus poemes, em vaig trobar a la xarxa amb una webquest (introducció a la poesia a partir del rock català) que em va servir com a punt de partida per preparar una presentació amb Powerpoint per engrescar als alumnes a provar d’utilitzar el llenguatge poètic.

Un company de Claustre em va deixar el seu portàtil per tal de facilitar la feina de la presentació.

Quan a la tarda del passat divendres els alumnes entren a la classe i veuen el muntatge de la pantalla i l’ordinador es crea expectació, i comencen a preguntar què farem, És evident que l’ús d’aquestes tecnologies a l’aula encara no està normalitzat. És més quan s’utilitzen encara es considera una classe diferent i especial. Suposo que amb el temps aquesta sensació anirà canviant i es normalitzarà.

La sessió de classe es va fer curta, i no va donar temps de fer tot el previst. Canviar la presentació dels textos poètics escrits per la presentació en pantalla, on tots ajudaven a cercar els significats i els diferents recursos del llenguatge poètic, va estimular la participació d’alguns alumnes que habitualment resten callats. Al final de la classe els vaig lliurar per escrit els textos que havia utilitzat per la presentació i en grups de dos o tres intentaven escriure poemes sobre objectes de la vida quotidiana. Aquest matí alguns alumnes encara han continuant amb aquest intent amb entusiasme.

Finalment serà la propera setmana que dedicarem una classe on cadascú haurà d’escriure el poema que presentarà al concurs de poesia, i el per Sant Jordi farem un recitat de poemes que hauran d’escollir i preparar prèviament, abans del lliurament dels premis del concurs.

dilluns, 20 de març del 2006

Absència

Aquest matí el que he faltat un parell d’hores a l’escola he estat jo. He anat a la classe de 9 a 10 i a les 10 he hagut de marxar. He posat feina als alumnes de la classe que deixava sola i el company de l’altre sisè que està al davant havia de fer-se càrrec de les dues aules. Sort que faltem poc i que aquesta situació no es produeix massa vegades. Segons en quin horari es produeix l’absència, algun company pot ocupar el teu lloc, evitant el que ha passat avui, i malgrat que no és el mateix que fer la teva classe amb el teu grup s’aguanta millor fer unes activitats amb un grup que coneixes que tenir que anar d’una classe a l’altre, amb la única funció gairebé de controlar que el seu comportament sigui acceptable i que vagin treballant encara que en alguns casos sigui poc.

En el cas d’avui, en els alumnes que deixava, els tocava educació física. Evidentment s’han perdut de molt mala gana aquesta classe –fins i tot, alguns reclamaven el dret a recuperar-la en un altre moment- i s’han vist obligats a fer uns exercicis de català que ja tenim preparats per aquestes ocasions.

En aquestes situacions acostumem a canviar el que ja teníem programat i cerquem algunes activitats en les que els alumnes són autònoms i poden treballar sols. És molt clar que les absències a les escoles no són com a les altres feines en que quan un falta ja farà la feina al tornar. Aquí repercuteix directament en els companys i també en els alumnes ja que en gran part l’únic que es pot fer és aguantar-los. Però a vegades no hi ha més remei i hom té que absentar-se i quan marxes de l’escola deixant al company amb les dues aules la mala consciència, s’apodera de tu, però què hi pots fer ?

dilluns, 13 de març del 2006

Dilluns

Després d’un cap de setmana de tranquil·litat en el que he pogut gaudir de les que petites coses que m’agraden, torna a començar la setmana. L’inici d’aquest primer dia de treball es fa dur amb la perspectiva dels cinc dies d’escola que m’esperen. Resten molts dies per tal què torni arribar el cap de setmana desitjat. És un començar de nou i encara que sé que aquests dies passaran volant i aviat tornaré a estar a divendres, el dia trist, gris, humit i plujós que fa no ajuda gens.

Un cop a l’escola, i amb la classe començada el temps passa de pressa. Com moltes vegades em passa, faig menys activitats de les que tenia programades. El dilluns vigilo pati i com aquell que no vol ja ha passat el matí i som al migdia. Normalment el dilluns fem reunió de cicle, però avui teníem reunió amb una família per tal de resoldre uns petits problemes que varen sorgir la passada setmana amb els seus fills.

No vaig a dinar a casa i aprofito el migdia per acabar de planificar les classes i preparar tots els materials que necessitaré aquests dies. A la tarda dues classes d’anglès de 45 minuts, una amb cinquè i l’altra amb sisè, i deixar l’aula apunt per l’endemà. Ha passat ràpid el primer dia de la setmana, el temps avança inexorablement.

divendres, 10 de març del 2006

Sempre igual

Quan acaba el curs i fem la memòria cada any constatem que hi ha un moment de l’any, una o dues setmanes, en el que s’acumulen moltes sortides. I sempre ens proposem que això el proper curs no ens passarà.

Arriba setembre i planifiquem les sortides pedagògiques del curs, distribuint bé les dates. Per diferents motius, sempre en resten algunes amb data per concretar. I aleshores, a meitat de curs es precipiten els esdeveniments i en poc temps se n’han de fer moltes.

Aquesta setmana que acaba avui, teníem programada una sortida d’educació viària a la Policia Municipal (que per cert, va anar molt bé), però com s’apropa el període de matriculació, aquesta tarda mateix hem anat a visitar un IES.

La propera setmana no teníem cap sortida planificada, però al final el dimecres al matí anirem a la biblioteca de la ciutat i a la tarda visitarem l’altre IES que ens correspon per zona. La visita a la biblioteca ens l’havien denegat en principi, però després d’insistir ens han donat aquesta data sense cap possibilitat de canviar-la i com ens semblava molt interessant que els alumnes coneguin aquest equipament hi anirem. Aprofitarem també la sortida per utilitzar el transport públic.

Les sortides pedagògiques acostumen a ser profitoses per l’aprenentatge dels alumnes, però quan aquestes són molt seguides trenquen el ritme de les classes, i en alguns moments donen una certa sensació de caos i desordre, en el que tant els alumnes com nosaltres no sabem exactament que és el que ens toca fer. D’alguna manera enyorem el retorn a la rutina diària.

dissabte, 4 de març del 2006

"Què vols menjar, nen?"

Al principi d’aquesta setmana hem escoltat en els mitjans d’informació els resultats d’un estudi sobre els costums alimentaris de les famílies, un més dels molts estudis que cada setmana es presenten en els mitjans.

Segons l’estudi les famílies estan mal alimentades, les compres d’alimentació i el que moltes vegades es menja a casa ho determinen els gustos dels fills. Sembla que gairebé tothom està informat del que és una alimentació sana, però no ho aplica, i es tendeix a cuinar el que és més senzill i fàcil o simplement el que els més petits exigeixen. S’ha passat del “menges el que hi ha” al “què vols menjar, nen?”. Amb uns nens cada cop més bombardejats per una publicitat enganyosa.

Les famílies estan renunciat a posar límits als seus fills ja de molt petits i comencen per deixar-los decidir a quina hora van a dormir i que mengen i possiblement també a quina hora es menja. Menjar i dormir són dos moments bàsics en el dia a dia, son moments que ajuden a crear rutines i hàbits saludables. Els nens no saben el que es bo, nosaltres si, i els hem d’ensenyar aquests hàbits a base de repeticions i d’imposicions. Abans de poder opinar sobre el que volen i el que els agrada han de provar-ho. Com pot dir un nen que no li agrada un menjar que no ha provat mai ?

Si els deixem el camí obert de petits en aquests aspectes tan bàsics i fonamentals com el dormir i el menjar, no ens queixem que després quan es fan grans no puguem amb ells i acabem tenint adolescents poc responsables i amb conductes pertorbadores i asocials que ens preocupen i que no sabem com aturar.

divendres, 3 de març del 2006

La sisena hora

Fa temps que el Departament d’Educació vol que els centres educatius romanguin més hores oberts i ofereixin facilitats per tal que les famílies puguin conciliar millor els seus horaris laborals amb la seva vida familiar. Tinc la impressió que en aquesta qüestió tot ha de començar per establir canvis en els horaris escolars. Pràcticament mai es parla de fer canvis en els horaris laborals, del comerç i dels espais d’oci. Tots aquests tenen via lliure per marcar els horaris que vulguin.

Honestament no crec que la solució a tots els problemes de la societat i de l’educació passin per una hora diària més de classe.

Estic d’acord que és una queixa freqüent del professorat la manca de temps per ensenyar als alumnes el que voldrien, o el que els hi diuen que han d’ensenyar. Però no és menys cert que també s’escolten comentaris constants de que a mesura que la jornada lectiva avança els alumnes estan més cansats i el seu rendiment intel·lectual i acadèmic disminueix considerablement. Segurament hi ha raons poderoses que podrien avalar la imposició d’aquesta nova hora lectiva, però també en trobaríem per defensar la posició contrària. En educació, com en gairebé totes les qüestions de la vida es pot trobar justificacions per cada una de les posicions que es defensen.

La implantació d’aquesta sisena hora ha sortit repetidament als mitjans de comunicació al llarg de tot aquest curs, com un missatge de la seva necessitat i de la bona voluntat del Departament d’Educació en front a la societat, però se n’ha parlat poc amb els que directament l’han d’aplicar, i de les implicacions que tindrà sobre l’actual organització dels centres educatius. Dóna la impressió que el Departament té presa per prendre la decisió i posar-la en marxa el proper curs. La urgència prové moltes vegades dels desastrosos resultats que el nostre país han obtingut en l’informe PISA. La conclusió d’aquest “idolatrat” informe és que estem al vagó de cua i, per tant, cal prendre decisions radicals per millorar aquesta situació: si es fan més hores de classe millorarem els resultats.

Però potser abans seria necessari:

1.- Comparar l’horari lectiu del nostre país (tant en nombre d’hores, com en distribució horària), amb l’horari lectiu que apliquen els països amb millors resultats. Així com també comparar els nostres horaris amb els de les altres comunitats autònomes. Desconec aquestes dades i m’agradaria saber-les.

2.- Pensar en dotar de més temps als mestres per la preparació de les seves classes. Una millor preparació de les classes, i una millor coordinació entre els components d’un equip docent redundaria directament en millors resultats dels alumnes. Cal canviar la mentalitat tant de l’Administració Educativa com de la societat de que el mestre només treballa quan està a l’aula amb els alumnes. El mestre també treballa, i molt, quan prepara les classes i es coordina amb la resta de l’equip docent i pren decisions.

3.- Reflexionar en el model d’escola i de currículum que oferim a la societat. En la societat del segle XXI, l’escola encara està ancorada en els principis del segle XX. Poc ha canviat l’escola, malgrat l’aplicació de les darreres reformes. Les TIC només han entrat tímidament a l’escoles. Són un simple apèndix, però no han revolucionat la manera d’ensenyar, ni la manera de relacionar-se professors i alumnes amb l’ensenyament i aprenentatge. El bloc “Notes d’opinió” de Ferran Ruiz ofereix reflexions molt interessants al respecte.

4.- Les aules cada cop estan més plenes d’alumnes diversos. La diversitat dels alumnes ha augmentat considerablement amb poc temps, i abordar-la amb garanties, és cabdal per tal que tots i cada un dels alumnes puguin progressar adequadament.

5.- Les necessitats de les escoles han canviat i es necessiten professionals amb perfils diferents. Actualment, a l’escola se li demana quelcom més que ensenyar, però la formació dels professionals que hi treballem és la de mestres i, en canvi, moltes vegades se’ns demana que fem d’educadors socials, psicòlegs, ....

Potser és millor aparcar la urgència de posar en pràctica aquesta sisena hora pel proper curs. No vindrà d’un curs. No és una decisió que es pugui imposar. No es pot pensar en aplicar-la bé, amb els mestres d’esquena o en contra, cal aprofundir en el debat i cercar la forma d’oferir solucions més globals que la simple oferta d’una hora més de classe cada dia. Si no canvien més coses en l’ensenyament, una hora més de classe no serà cap solució als problemes i als mals resultats que el “Deu” PISA diu que tenim.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...